La imatge d'Espanya al Món
Souvenirs
Com ja sabeu sóc molt crític amb la imatge oficial que s'ofereix als turistes, he criticat molts cops que a Barcelona es continuin venent nines flamenques, toritos, toreros, i altres articles – barrets mexicans inclosos - que res tenen a veure ni amb Barcelona ni amb Catalunya. Sé que algú dirà que a Catalunya hi ha molts andalusos, però també hi ha mols marroquins i bolivians, i no tenim ni gel·labes ni ponxos. Millor no donar idees. Si entrem a qualsevol tenda de souvenirs de Barcelona ens adonarem que el que menys hi ha són productes relacionats amb Barcelona i Catalunya, cert, hi ha alguna figureta de la sargantana de Gaudí, envoltada de toritos de trencadís, alguna Sagrada Família envoltada de nines amb vestits de farbalans, i altres objectes que us podrien fer creure que en realitat esteu a Sevilla i no a Barcelona. Entreu a la tenda i demaneu una barretina, no en tenen, barrets cordovesos, monteres de torero o barrets mexicans si que en tenen. Proveu de comprar un vestit d'hereu o de pubilla, no en tenen, si que en tenen el típic vestit de farbalans andalús.
La imatge d'Espanya a l'Expo de Shangai
La imatge que ofereix Espanya en el seu pavelló és l'estereotip “typical spanish”, és a dir, toros, flamenc, sol i paella. Qualsevol estranger que arriba a Espanya espera veure tots els espanyols vestits (ells) de toreros i (elles) de flamenques, m'imagino que deuen quedar sorpresos quan passejant pel davant de la Catedral de Barcelona veuen a un munt de gent ballant tots plegats agafats de les mans una sardana al ritme d'una Cobla. Em fa gràcia quan fins i tot hi ha algun cas que se senten estafats i creuen que els enganyem quan el que potser qui els va enganyar va ser un Estat – Espanya – que
ha creat una imatge fictícia i que intenta amagar els veritables símbols de la cultura del nostre poble. I Espanya quan ha de mostrar la seva imatge als estrangers continua explotant el “typical spanish”. En aquest cas em refereixo a la imatge d'Espanya que mostra a l'Expo de Shangai. Com vulgarment es diu, el pavelló espanyol està enredant com uns xinos als xinesos. A la porta del pavelló han posat a una noia xinesa amb un vestit de farbalans, estrany és que no hagin posat al seu costat un noi xinés vestit de torero. El pavelló d'Espanya mostra els elements “típics” de la “cultura” espanyola: toros, flamenc i paella.
“Spain is different”
Apunt històric
Aquesta imatge cutre i artificial que Espanya ven al Món té els seus orígens en el moment en què la dictadura franquista tractava d'obrir-se al Món per aconseguir divises. En aquell moment l'Estat espanyol només podia oferir al Món una cosa, sol i platges, però calia crear algun atractiu per cridar l'atenció dels estrangers per a què vulguessin anar fins a un país tercermundista governat per un dictador militar que portava 25 anys remenant les cireres amb una baioneta. En aquest moment a un tal Manuel Fraga – aquest nom em sona d'alguna cosa – que llavors era ministre d'informació i turisme del regim franquista se li va ocórrer crear una campanya per promoure Espanya a l'estranger, van dissenyar una imatge a mida per promoure els paisatges i l'exotisme espanyol, com si un dictador decimonònic, tercermundista i criminal no fos prou exòtic en una Europa democràtica, i aquesta imatge era la de toros, flamenc, platges, paelles i sol.
Ja diuen que el dictador va deixar-ho tot lligat i ben lligat, fins i tot els souvenirs.
La imagen de España en el Mundo
Souvenirs
Como ya sabéis soy muy crítico con la imagen oficial que se ofrece a los turistas, he criticado muchas veces que en Barcelona se continúen vendiendo muñecas flamencas, toritos, toreros, y otros artículos - sombreros mexicanos incluidos - que nada tienen que ver ni con Barcelona ni con Cataluña. Sé que alguien dirá que en Cataluña hay muchos andaluces, pero también hay muchos marroquíes y bolivianos, y no tenemos ni chilabas ni ponchos. Mejor no dar ideas. Si entramos en cualquier tienda de souvenirs de Barcelona nos daremos cuenta que lo que menos hay son productos relacionados con Barcelona y Cataluña, cierto, hay alguna estatuilla de la lagartija de Gaudí, rodeada de toritos de trencadís, alguna Sagrada Familia rodeada de muñecas con vestidos de faralaes, y otros objetos que le podrían hacer creer que en realidad está en Sevilla y no en Barcelona. Entrar a la tienda y pida una barretina, no tienen, sombreros cordobeses, Montes de torero o sombreros mexicanos si que tienen. Intente comprar un traje de heredero o de pubilla, no tienen, si que tienen el típico traje de faralaes andaluz.
La imagen de España en la Expo de Shangai
La imagen que ofrece España en su pabellón es el estereotipo "typical spanish", es decir, toros, flamenco, sol y paella. Cualquier extranjero que llega a España espera ver todos los españoles vestidos (ellos) de toreros y (ellas) de flamencas, me imagino que deben quedar sorprendidos cuando paseando por delante de la Catedral de Barcelona ven a un montón de gente bailando todos juntos cogidos de las manos una sardana al ritmo de una Cobla. Me hace gracia cuando incluso hay algún caso que se sienten estafados y creen que los engañamos cuando lo que quizá quien los engañó fue un Estado - España - que ha creado una imagen ficticia y que intenta ocultar los verdaderos símbolos de la cultura de nuestro pueblo. Y España cuando ha de mostrar su imagen a los extranjeros sigue explotando el "typical spanish". En este caso me refiero a la imagen de España que muestra en la Expo de Shangai. Como vulgarmente se dice, el pabellón español está enredando como unos chinos a los chinos. En la puerta del pabellón han puesto a una chica china con un traje de faralaes, raro es que no hayan puesto a su lado un chico chino vestido de torero. El pabellón de España muestra los elementos "típicos" de la "cultura" española: toros, flamenco y paella.
"Spain is different" - Apunte histórico
Esta imagen cutre y artificial que España vende el Mundo tiene sus orígenes en el momento en que la dictadura franquista trataba de abrirse al mundo para conseguir divisas. En ese momento el Estado español sólo podía ofrecer al Mundo una cosa, sol y playas, pero era necesario crear algún atractivo para llamar la atención de los extranjeros para que quisieran ir hasta un país tercermundista gobernado por un dictador militar que llevaba 25 años removiendo las cerezas con una bayoneta. En este momento a un tal Manuel Fraga - este nombre me suena de algo - que entonces era ministro de información y turismo del régimen franquista se le ocurrió crear una campaña para promover España en el extranjero, diseñaron una imagen en medida para promover los paisajes y el exotismo español, como si un dictador decimonónico, tercermundista y criminal fuera poco exótico en una Europa democrática, y esta imagen era la de toros, flamenco, playas, paellas y sol.
Ya dicen que el dictador dejó todo atado y bien atado, incluso los souvenirs.
Ahir va celebrar-se a l'Expo de Xangai el Dia de Barcelona amb la presència de l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu que va descobrir juntament amb l'alcalde de Shangai Hang Zheng una rèplica del drac del Parc Güell, obra de Gaudí. Al marge de declaracions i espectacles diversos hi va haver un fet que va cridar l'atenció: l'actuació d'una colla castellera.
No hi hauria d'estranyar que durant el Dia de Barcelona a l'Expo hi actuïn uns castellers, és una mostra de la cultura de Catalunya molt important i Barcelona com a capital de Catalunya era normal que portés una colla castellera, però no, era una colla castellera xinesa. Expliquem-ho. Qian Anhua, un empresari tèxtil xinés hi havia fet un viatge a Catalunya i va quedar meravellat per aquesta tradició, va decidir organitzar una activitat voluntària extralaboral amb els 2200 treballadors i va crear una colla castellera. Primer van aprendre una part de la tècnica amb fotos i vídeos i després van demanar a la Colla Vella dels Xiquets de Valls que els instruís aprofitant el viatge que aquesta colla va fer el mes de maig a la Xina. La colla castellera d'Hangzhou està formada per 180 membres que s'entrenen 3 hores al dia. El cap de colla Chen Peisheng va declarar que les construccions humanes “són bones perquè fomenten el treball en equip i allibera adrenalina” i afegeix que “el cap - Qian Anhua – ha promés que ens portarà a Catalunya quan aconseguim un castell de vuit pisos”. Ja fa temps vaig parlar de la creació de dues colles castelleres a Xile i una al Marroc com a part de programes d'integració social. Un fet comú és que aquesta activitat vista pels de fora és considerada com una activitat amb uns valors positius. Fixeu-vos que el cap de colla xinés diu que els castells fomenten el treball en equip", i al Marroc l'opinió era similar: "Els castells ofereixen als joves un espai per aprendre a treballar en equip i marcar-se objectius comuns". A Xile la funció dels castellers també era la mateixa: ajudar a la integració de joves amb risc d'exclusió. Els castells són una excel·lent mostra de valors socials i culturals del nostre país, un grup s'uneix per treballar junts per aixecar una torre, hi participa tothom sense fer diferències de cap mena. Aquests valors socials seria bo que els fossin assumint aquesta gent que fomenta l'enfrontament i l'odi. La filosofia dels castells s'hauria d'ensenyar a les escoles i potser hauríem de plantejar-nos ensenyar aquests valors a la gent que viu cap a l'oest i el sud dels límits del Principat. Potser va sent hora que la gent de l'Altiplà aprengui uns valors constructius i positius com són els que representen els castellers.
