Catalunya i la Guàrdia Civil

Catalunya i la Guàrdia Civil
Manresa vota una moció per demanar que la Guàrdia Civil se’n vagi

El Ple de l’Ajuntament de Manresa ha decidit convidar a la Guàrdia Civil a abandonar la ciutat. La moció proposada per la CUP ha tingut els vots favorables d’ERC, ICV-EUIA i CIU, i els vots contraris de PSC i PP. Els termes originals de la moció presentada per la CUP van ser suavitzats pel Ple municipal. Els arguments de la CUP són que no cal que a Manresa hi hagi quatre cossos policials i que la policia ha d’estar dirigida des de Catalunya i des de les institucions catalanes. També recordava el passat antidemocràtic de la Guàrdia Civil. Finalment proposava reconvertir la caserna en equipaments municipals i habitatges. La moció de la CUP finalment aprovada va ser suavitzada en els seus termes, tot i així PP i PSC van votar-hi en contra.

Detingut un nord català a la Jonquera per la Guàrdia Civil per parlar en català

Rafael Renyé, un ciutadà de la Catalunya Nord va ser arrestat per la Guàrdia Civil mentre circulava amb el seu cotxe per la Jonquera. Renyé conduïa un cotxe amb les plaques franceses i porta el distintiu CAT. A Renyé el guàrdia civil li ha preguntat si parlava espanyol, ell ha respost que no, fet normal ja que és de la Catalunya Nord, ell només parla català i francès, li ha dit. Finalment tot ha quedat en no res però sembla que no ha estat l’únic cas que s’ha produït a la frontera per aquest mateix cas. Em “sorprèn” que encara hi hagi a Espanya persones com aquest guàrdia civil que ignorin que a Catalunya es parla català i que aquesta llengua no està limitada al territori estricte del Principat.

Vídeo: Retingut al pas fronterer per parlar català i no saber castellà_ al setembre 2009
http://www.youtube.com/watch?v=wX4O9CvQW0M

No ha estat el primer cas, no serà malauradament l’últim, ja he escrit en anteriors articles sobre altres casos apareguts a la premsa. Com altres vegades he dit quan es produeixen aquests casos, considero inadmissible que en un país que diu ser democràtic – Espanya - encara puguin detenir-te i tractar-te com un delinqüent per parlar la teva llengua en el teu país, i considero insultant que hi hagi algun pocavergonya amb carnet de polític o de periodista que vagi dient que a Catalunya es persegueixen castellanoparlants quan els fets demostren que a qui encara es persegueix és als catalanoparlants.

Vídeo: Insultats per voler ser atesos en català
http://www.youtube.com/watch?v=nDWTlJbLyy4


Vídeo: Discriminació lingüística insultats per no voler parlar espanyol
http://www.youtube.com/watch?v=tzcH3MwUEPo


Cataluña y la Guardia Civil
Manresa vota una moción para pedir que la Guardia Civil se vaya

El Pleno del Ayuntamiento de Manresa ha decidido invitar a la Guardia Civil a abandonar la ciudad. La moción propuesta por la CUP ha tenido los votos favorables de ERC, ICV-EUiA y CiU, y los votos contrarios de PSC y PP. Los términos originales de la moción presentada por la CUP fueron suavizados por el Pleno municipal. Los argumentos de la CUP son que no es necesario que en Manresa haya cuatro cuerpos policiales y que la policía debe estar dirigida desde Cataluña y desde las instituciones catalanas. También recordaba el pasado antidemocrático de la Guardia Civil. Finalmente proponía reconvertir el cuartel en equipamientos municipales y viviendas. La moción de la CUP finalmente aprobada fue suavizada en sus términos, sin embargo PP y PSC votaron en contra.

Detenido un norcatalán en La Jonquera por la Guardia Civil por hablar en catalán

Rafael Renyé, un ciudadano de la Cataluña Norte fue arrestado por la Guardia Civil mientras circulaba con su coche por la Jonquera. Renyé conducía un coche con las placas francesas y lleva el distintivo CAT. En Renyé el guardia civil le preguntó si hablaba español, él respondió que no, lo normal ya que es de la Cataluña Norte, él sólo habla catalán y francés, le dijo. Finalmente todo ha quedado en nada pero parece que no ha sido el único caso que se ha producido en la frontera por este mismo caso. Me "sorprende" que todavía haya en España personas como este guardia civil que ignoren que en Cataluña se habla catalán y que esta lengua no está limitada al territorio estricto del Principado.

Vídeo: Retingut al pas fronterer per parlar català i no saber castellà_ al setembre 2009
http://www.youtube.com/watch?v=wX4O9CvQW0M

No ha sido el primer caso, no será desgraciadamente el último, ya he escrito en anteriores artículos sobre otros casos aparecidos en la prensa. Como otras veces he dicho cuando se producen estos casos, considero inadmisible que en un país que dice ser democrático - España - aún puedan detenerte y tratarte como un delincuente por hablar tu idioma en tu país, y considero insultante que haya algún sinvergüenza con carné de político o de periodista que vaya diciendo que en Cataluña se persiguen castellanohablantes cuando los hechos demuestran que a quien todavía se persigue es a los catalanohablantes.

Vídeo: Insultats per voler ser atesos en català
http://www.youtube.com/watch?v=nDWTlJbLyy4


Vídeo: Discriminació lingüística insultats per no voler parlar espanyol
http://www.youtube.com/watch?v=tzcH3MwUEPo

Marine Le Pen s'oposa a l'autonomia (nord)catalana

Marine Le Pen s'oposa a l'autonomia (nord)catalana

El nacionalisme francès ofega les nacionalitats que hi ha a França amb una idea d'Estat unitari compartida pels dirigents de tots els partits. Les llengües i cultures diferenciades que trenquen aquesta unitat que França intenta imposar sense contemplacions fan nosa però malgrat un llarg període que totes aquestes cultures semblaven a un pas de l'extinció sembla que hi ha un reviscolament que posa nerviosos els dirigents francesos. Aquestes polítiques centralistes i unificadores no són privatives de França, també Espanya les ha aplicat, tot i que d'una manera menys eficient que els gavatxos, per sort per nosaltres. Sembla que a França aquests pobles que França ja considerava assimilats, com he dit, reviscolen i aspiren a aconseguir quotes de poder descentralitzat, és a dir, un cert grau d'autonomia. En unes declaracions
fetes a L'Independant, la líder de l'ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, s'ha mostrat contrària a aquesta demanda de la Catalunya Nord.

La pregunta: “Vostè viu des d'ara en un departament que té una identitat catalana forta, que en penseu dels autonomistes?.”

Marine Le Pen respon: “Evidentment hi estic completament en contra. Jo sóc una defensora empedreïda de la Nació (francesa). Aquells qui reclamen l'autonomia sovint són, d'altra banda, europeistes. Són idees dolentes i que jo combato.”

És a dir, ella no és europeista, considera l'europeisme una idea dolenta. Ser catalanista – siguis del nord o del Principat – és ser europeista, tampoc hem de sorprendre, en altres èpoques quan el nacionalisme espanyol es dedicava a mirar-se la titola, els catalanistes s'emmirallaven en Europa. Ni els nacionalistes espanyols ni els francesos han cregut mai en Europa, especialment els nacionalistes espanyols, els catalans si que creiem, siguin els del nord o siguem els del Principat. No una autonomia tutelada com tenim ara, el que ens cal és la plena integració a la UE, i a poder ser amb el nostre país reunificat, una sola Catalunya.

Marine Le Pen se opone a la autonomía (nor)catalana

El nacionalismo francés ahoga las nacionalidades que hay en Francia con una idea de
Estado unitario compartida por los dirigentes de todos los partidos. Las lenguas y culturas diferenciadas que rompen esta unidad que Francia intenta imponer sin contemplaciones molestan pero a pesar de un largo período que todas estas culturas parecían al borde de la extinción parece que hay un resurgimiento que pone nerviosos a los dirigentes franceses. Estas políticas centralistas y unificadoras no son privativas de Francia, también España las ha aplicado, aunque de una manera menos eficiente que los gabachos, por suerte para nosotros. Parece que en Francia estos pueblos que Francia ya consideraba asimilados, como he dicho, reviven y aspiran a conseguir cuotas de poder descentralizado, es decir, un cierto grado de autonomía. En unas declaraciones hechas a El Independant, la líder del ultraderechista Frente Nacional, Marine Le Pen, se ha mostrado contraria a esta demanda de la Cataluña Norte.

La pregunta: "Usted vive desde ahora en un departamento que tiene una identidad catalana fuerte, que pensáis de los autonomistas?."
Marine Le Pen responde: "Evidentemente estoy completamente en contra. Yo soy una defensora empedernida de la Nación (francesa). Los que reclaman la autonomía a menudo son, por otra parte, europeístas. Son ideas malas y que yo combato "

Es decir, ella no es europeísta, considera el europeísmo una idea mala. Ser catalanista - seas del norte o del Principado - es ser europeísta, tampoco hay que sorprenderse, en otras épocas cuando el nacionalismo español se dedicaba a mirar la picha, los catalanistas se reflejaban en Europa. Ni los nacionalistas españoles ni los franceses han creído nunca en Europa, especialmente los nacionalistas españoles, los catalanes si que creemos, sean los del norte o seamos los del Principado. No una autonomía tutelada como tenemos ahora, lo que necesitamos es la plena integración en la UE, ya poder ser con nuestro país reunificado, una sola Cataluña.

Esborrem el Tractat dels Pirineus

Esborrem el Tractat dels Pirineus

Any 2009

El dissabte 7 de novembre van reunir-se a Perpinyà més de 5000 persones sota el lema “esborrem el Tractat dels Pirineus” per commemorar la signatura d'aquest infame tractat que va suposar la partició de Catalunya entre dos Estats ara fa 350 anys. “Erem més de cinc mil per commemorar els 350 anys d'ocupació francesa a les comarques de la Catalunya Nord, més del doble de la participació habitual pel final del Correllengua a Perpinyà” va dir Hervé Pi, president de la Federació d'entitats de la Catalunya Nord. Joan Puigcercós, Joan Ridao, Anna Simó i Oriol Junqueras van participar al costat de militants d'Esquerra de la Catalunya Nord, per la JNC el seu president Gerard Figueres i un centenar de militants d'aquesta formació eren la representació de Convergència. I també hi eren presents 4 representants de Reagrupament. Aquestes són les úniques formacions del Principat amb representació i militants també a la Catalunya Nord. Unitat Catalana era la formació nord-catalana present en l'esdeveniment. Hervé Pi va declarar també fent referència a la forta presència de gent del Principat que “tots érem catalans”. Va recolzar que les emissions de Televisió de Catalunya arribin també a la Catalunya Nord.

Apunt històric: Pau dels Pirineus, tractat signat en 1659 pel que va finalitzar la guerra declarada entre la Corona espanyola i la francesa en 1635, en el context de la guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i la rebel·lió de Catalunya de 1640 o guerra dels Segadors. Va dibuixar una nova frontera franc-espanyola en el Pirineu oriental, modificada per la presència a la zona —Durant 19 anys— de l'Exèrcit francès, coalitzat amb els protagonistes de la rebel·lió de 1640. Va ser signat a l'illa dels Faisans per Luis Menéndez d'Haro, representant de Felip IV, rei d'Espanya, i el cardenal Giulio Mazzarino, representant de Lluís XIV, rei de França. Per la Paz de Westfàlia (1648), Catalunya havia sigut territori d'intercanvi en les negociacions, però les pretensions franceses van fer que no es prengueren decisions. Es van aprovar clàusules relatives a la reorganització territorial d'Europa i a les relacions comercials i polítiques entre França i Espanya. A la frontera del nord, França va rebre, junt amb les places de Metz, Toul i Verdun, alguns territoris dels Àustria espanyols: el comtat d'Artois, Hainaut, Luxemburg i Rocroi. Els francesos van tornar a Espanya el Charolais —en el Franc-comtat— i les conquestes d'Itàlia. A la frontera catalana del sud, van tornar territoris ocupats a canvi del domini sobre el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i una part de la Cerdanya. Els negociadors espanyols van acceptar la mutilació de Catalunya a canvi de mantenir posicions a Flandes. La Paz dels Pirineus va ser complementada pel Tractat de Llívia (1660) que va acordar el pas a la sobirania francesa de 33 pobles i llocs de la vall de Querol i El Capcir, quedant l'enclavament de Llívia baix domini espanyol però rodejat de terres franceses. Així es va traçar de manera més precisa la divisió de la Cerdanya entre França i Espanya. En el Pau de 1659 es va incloure un indult general i la restitució de béns a tots els perseguits durant els anys de guerra (1640-1659). Les institucions polítiques catalanes van ser respectades. El comerç francès va obtenir un tracte de favor. França es va comprometre a no ajudar a Portugal i a no coalitzar-se amb Anglaterra si estava en guerra amb Espanya. Una clàusula de transcendència Política va ser el matrimoni de Lluís XIV amb la filla major de Felip IV, María Teresa, el que anys més tard obriria les portes del tron espanyol als Borbó. Microsoft ® Encarta ® 2006. © 1993-2005 Microsoft Corporation. Reservats tots els drets.

El Tractat dels Pirineus (article)

Vídeo: 350 anys, Tractat dels Pirineus, per l'historiador Ramon Sala NTVC 328

Borremos el Tratado de los Pirineos

Año 2009

El sábado 7 de noviembre reunieron en Perpinyà más de 5000 personas bajo el lema “borremos el Tratado de los Pirineos” para conmemorar la firma de este infame tratado que supuso la partición de Catalunya entre dos Estados ahora hace 350 años. “Éramos más de cinco mil por conmemorar los 350 años de ocupación francesa en las comarcas de la Catalunya Nord, más del doble de la participación habitual por el final del Correllengua en Perpinyà” dijo Hervé Pi, presidente de la Federación de entidades de la Catalunya Nord. Joan Puigcercós, Joan Ridao, Anna Simó y Oriol Junqueras participaron al lado de militantes de Esquera de la Catalunya Norte, por la JNC su presidente Gerard Higueras y un centenar de militantes de esta formación eran la representación de Convergència. Y también estaban presentes 4 representantes de Reagrupament. Estas son las únicas formaciones del Principat con representación y militantes también en la Catalunya Nord. Unitat Catalana era la formación nord-catalana presente en el acontecimiento. Hervé Pi declaró también haciendo referencia a la fuerte presencia de gente del Principat que “todos éramos catalanes”. apoyó que las emisiones de Televisió de Catalunya lleguen también en la Catalunya Nord.

Apunte histórico: Paz de los Pirineos, tratado firmado en 1659 por el que finalizó la guerra declarada entre la Corona española y la francesa en 1635, en el contexto de la guerra de los Treinta Años (1618-1648) y la rebelión de Cataluña de 1640 o guerra dels Segadors. Dibujó una nueva frontera franco-española en el Pirineo oriental, modificada por la presencia en la zona —durante 19 años— del Ejército francés, coaligado con los protagonistas de la rebelión de 1640. Fue firmado en la isla de los Faisanes por Luis Menéndez de Haro, representante de Felipe IV, rey de España, y el cardenal Giulio Mazarino, representante de Luis XIV, rey de Francia. Por la Paz de Westfalia (1648), Cataluña había sido territorio de intercambio en las negociaciones, pero las pretensiones francesas hicieron que no se tomaran decisiones. Se aprobaron cláusulas relativas a la reorganización territorial de Europa y a las relaciones comerciales y políticas entre Francia y España. En la frontera del norte, Francia recibió, junto a las plazas de Metz, Toul y Verdún, algunos territorios de los Austrias españoles: el condado de Artois, Hainaut, Luxemburgo y Rocroi. Los franceses devolvieron a España el Charolais —en el Franco Condado— y las conquistas de Italia. En la frontera catalana del sur, devolvieron territorios ocupados a cambio del dominio sobre el Rosellón, el Conflent, el Vallespir y una parte de la Cerdaña. Los negociadores españoles aceptaron la mutilación de Cataluña a cambio de mantener posiciones en Flandes. La Paz de los Pirineos fue complementada por el Tratado de Llívia (1660) que acordó el paso a la soberanía francesa de 33 pueblos y lugares del valle de Querol y el Capcir, quedando el enclave de Llívia bajo dominio español pero rodeado de tierras francesas. Así se trazó de manera más precisa la división de la Cerdaña entre Francia y España. En la Paz de 1659 se incluyó un indulto general y la restitución de bienes a todos los perseguidos durante los años de guerra (1640-1659). Las instituciones políticas catalanas fueron respetadas. El comercio francés obtuvo un trato de favor. Francia se comprometió a no ayudar a Portugal y a no coaligarse con Inglaterra si estaba en guerra con España. Una cláusula de trascendencia política fue el matrimonio de Luis XIV con la hija mayor de Felipe IV, María Teresa, lo que años más tarde abriría las puertas del trono español a los Borbones. Microsoft ® Encarta ® 2006. © 1993-2005 Microsoft Corporation. Reservados todos los derechos.

Profanació de tombes a Elna / Profanación de tumbas en Elna

A Elna, localitat de la Catalunya Nord han estat profanades 250 tombes del cementiri local. Damunt les làpides han aparegut inscripcions amb el 6 o la paraula Satan. Algunes creus han estat destrossades. Segons les autoritats no ha estat oberta cap tomba. Amb certa periodicitat apaereixen notícies de profanacions en cementiris. Ho poden investir de pràctiques satàniques però no deixa de ser cap altra cosa que un acte vandàlic i una falta de respecte als difunts.

En Elna, localidad de la Cataluña Norte han sido profanadas 250 tumbas del cementerio local. Encima de las lápidas han aparecido inscripciones con la 6 o la palabra Satán. Algunas cruces han estado destrozadas. Según las autoridades no ha sido abierta ninguna tumba. Con cierta periodicidad aparecen noticias de profanaciones en cementerios. Lo pueden investir de prácticas satánicas pero no deja de ser ninguna otra cosa que un acto vandálico y una falta de respeto a los difuntos.