25 de jul. 2009

Moratinos acusat de traició pel PP per visitar Gibraltar



Fa uns dies el ministre espanyol d'assumptes exteriors va fer una visita a Gibraltar. Gibraltar va passar a mans angleses amb la firma del Tractat d'Utretch l'any 1713. Aquesta cessió va ser a perpetuïtat però des d'Espanya amb certa periodicitat surten veus reclamant-ne el retorn a jurisdicció espanyola, Fins ara, cap ministre espanyol havia visitat Gibraltar i les visites de la família reial britànica fan que a l'Altiplà castellà es posin fets unes feres. El nacionalisme espanyol més ranci no té complexos a l'hora de muntar pollastres cridant "Gibraltar espanyol". Això si, sempre es queda en un crit histèric ja que Espanya mai ha estat en posició de recuperar el Penyó. Allò que sembla que els nacionalistes espanyols no entenen és que els gibraltarenys es consideren primer gibraltarenys i després britànics, no volen ser espanyols ni en broma. I el PP com sempre fent el possible per batre rècords en els nivells d'imbecilitat ha arribat a acusar al ministre Moratinos de traició a Espanya. I Rajoy - crec que algú li hauria de dir que calli i deixi de dir bajanades - ha dit que Moratinos "deixi de fer l'indi" i que "deixi de fer coses que no interessen a ningú", afegint que el que ha de fer Moratinos es preocupar-se de l'atur i de la violència exercida per menors. Rajoy torna a dir allò que determinats temes no interessen a ningú però ells han muntat un pollastre immens amb aquest tema acusant de traïció al ministre, i això si que em sembla un fet greu i irresponsable per part del principal partit de l'oposició. A Rajoy potser se li hauria de dir que fer visites a altres països si que és funció del ministre d'assumptes exteriors, la violència exercida per menors és més aviat assumpte del ministeri de justícia i d'interior i potser el d'assumptes socials, i l'atur és un assumpte del ministeri de treball. Escoltant els esgarips pepers... algú s'estranya encara que els gibraltarenys prefereixin ser britànics abans que espanyols?. A mi no.
-----
-----
-----
Hace unos días el ministro español de asuntos exteriores hizo una visita a Gibraltar. Gibraltar pasó a manos inglesas con la firma del Tratado de Utretch el año 1713. Esta cesión fue a perpetuidad pero desde España con cierta periodicidad salen voces reclamando el retorno a jurisdicción española. Hasta ahora, ningún ministro español había visitado Gibraltar y las visitas de la familia real británica hacen que en la meseta castellana se pongan hechos unas fieras. El nacionalismo español más rancio no tiene complejos a la hora de montar pollos gritando "Gibraltar español". Eso si, siempre se queda en un grito histérico ya que España nunca ha estado en posición de recuperar el Peñón. Lo que parece que los nacionalistas españoles no entienden es que los gibraltareños se consideren primero gibraltareños y después británicos, no quieren ser españoles ni en broma. Y el PP como siempre haciendo lo posible por batir récords en los niveles de mentecatería ha llegado a acusar al ministro Moratinos
de tración a España. Y Rajoy - creo que alguien le debería decir que calle y deje de decir estupideces - ha dicho que Moratinos "deje de hacer el indio" y que "dejé de hacer cosas que no interesan a nadie", añadiendo que lo que debe hacer Moratinos se preocuparse del paro y de la violencia ejercida por menores. Rajoy vuelve a decir lo de que determinados temas no interesan a nadie pero ellos han montado un pollo inmenso con este tema acusando de traición al ministro, y eso si que me parece un hecho grave e irresponsable por parte del principal partido de la oposición. A Rajoy quizá se le debería decir que hacer visitas a otros países si que es función del ministro de asuntos exteriores, la violencia ejercida por menores es más bien asunto del ministerio de justicia y de interior y quizá el de asuntos sociales, y el paro es un asunto del ministerio de trabajo. Escuchando los alaridos peperos... ¿alguien se extraña aunque los gibraltareños prefieran ser británicos antes de que españoles?. A mí no.

1 comentari:

Patric ha dit...

Entenc que el Tractat d'Utrecht de 1.713, un conjunt d'acords als quals van arribar els països europeus després de la guerra de Successió espanyola corresponen a un ordenament polític i equilibri de Europa en aquells anys.
- Entenc que durant la fase europea de la guerra de la Independència nord-americà, els espanyols, van imposar un rigorós bloqueig a Gibraltar, setge que va durar des de 1779 fins 1783. El febrer de 1783, la signatura dels preliminars de la pau va acabar amb el setge. En 1830, Gibraltar es va convertir en colònia britànica.
- Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la ciutat de Gibraltar va ser lloc de refugi per a nombrosos republicans espanyols.
Quan Gran Bretanya va delegar el control gairebé total dels afers interns a la colònia el 1964, Espanya va al legar, recolzant-se en els termes del Tractat d'Utrecht, que hauria d'adquirir la sobirania sobre el territori. Les mesures britàniques van provocar tensió en les relacions entre els dos països, que van acabar amb el bloqueig econòmic d'Espanya a la colònia. En un referèndum celebrat el 10 de setembre de 1967, el poble de Gibraltar va votar a favor de romandre sota l'autoritat del govern britànic i va rebutjar els llaços amb Espanya.
Tot i això tu dius que Espanya ha mantingut les seves reivindicacions, efectivament, el 1969 va tancar la seva frontera, el que va afectar de forma negativa als 5.000 espanyols que la creuaven diàriament per treballar.
Cap al final de la dècada de 1970, Espanya va començar a mostrar una major flexibilitat en el tema de Gibraltar. Tanmateix, en 1982, ambdós països es van comprometre a resoldre les seves diferències, i el febrer de 1985, per primera vegada en setze anys, es va obrir la frontera ( "la tanca") amb Espanya.
Des de llavors han tingut diverses negociacions sobre la qüestió de la sobirania. M'imagino que Espanya es recolza en què el Penyal és part de la península ibèrica i que quan es van formar els tractats o acords l'ordenament polític i equilibri d'Europa era un altre, considerant a més que avui dia hi ha la Unió Europea. Però al mateix temps no deixo de prendre en compte que en aquest territori habiten aproximadament 30.000 persones dels quals la majoria de la població estable són de nacionalitat britànica, mentre que els espanyols són només una població flotant que va a treballar allí.Les principals activitats econòmiques de Gibraltar giren al voltant del processament d'aliments, el turisme i el transport marítim; a més, és un centre financer que gaudeix una gamma sofisticada de serveis bancaris i jurídics, interessants per importants institucions internacionals. La seva condició de port franc, lliure d'impostos, així com les desgravacions en el joc i els avantatges fiscals per a les empreses (que el 2010 s'adequaran a les normes europees) són alguns dels seus grans atractius. Crec que això és molt interessant en la disputa de la "sobirania". Jo crec que la sobirania rau essencialment en la nació. La sobirania l'exerceixen els que van votar en el referèndum, crec jo.

Gibraltar és administrat per un governador, representant de la Corona britànica. El Consell de Gibraltar, format per cinc membres elegits i quatre d'ofici, assessora el governador. El Consell de Ministres fa recomanacions al Consell. El poder legislatiu ha estat conferit a la Cambra de l'Assemblea, formada per un president (nomenat pel governador), quinze representants escollits i dos membres d'ofici. La Constitució data de 1969.