24 d’ag. 2011

La fi de Gadafi

La fi de Gadafi

Muamar el Gadafi podria tenir les hores comptades, els rebels a última hora de la tarda controlaven tot Líbia, els fidels a Gadafi amb prou feia controlen encara l'àrea presidencial, i s'ignora on està Gadafi. Si algú vol saber com és, poden fer-se una idea que s'assembla a Carmen de Mairena, fins i tot sembla que vagin al mateix perruquer. Però el més curiós de Gadafi, és que malgrat que ha governat el país durant més de 40 anys no consta que tingui cap càrrec oficial. Normalment els dictadors depenent de les ínfules que tinguin o de com tinguin el terrat de tronat es fan nomenar de president en el cas d'aquells que volen ser dictadors però discrets, a guia de la revolució, líder suprem o pare benvolent, i finalment n'hi ha que en el seu deliri fan dir-se cabdill per la gràcia de déu, generalíssim o messies. Gadafi que està prou torrat per fer-se dir qualsevol cosa d'aquestes és un home modest, ell no mana, només es limita a sortir per la televisió del seu país com si fos la bruixa Lola i dir les bajanades del dia. Ara però sembla que ha desaparegut del mapa, com Hitler fa crides desesperades a defensar-lo, i sembla abocat a acabar com el caporal de Bohèmia que ordenava a divisions que ja no existien que prenguessin posicions de combat per capgirar el resultat de la batalla, quan ja no li quedava cap possibilitat de canviar res. En el moment d'escriure aquest breu article no se sap on està Gadafi, si que els opositors han posat preu al seu cap.


El fin de Gadafi
Muamar el Gadafi podría tener las horas contadas, los rebeldes a última hora de la tarde controlaban todo Libia, los fieles a Gadafi con suficiente hacía controlan todavía el área presidencial, y se ignora dónde está Gadafi. Si alguien quiere saber cómo es, pueden hacerse una idea que se parece a Carmen de Mairena, incluso parece que vayan al mismo peluquero. Pero lo más curioso de Gadafi, es que pese a que ha gobernado el país durante más de 40 años no consta que tenga ningún cargo oficial. Normalmente los dictadores dependiendo de las ínfulas que tengan o de como tengan la azotea tronado se hacen nombrar de presidente en el caso de aquellos que quieren ser dictadores pero discretos, guía de la revolución, líder supremo o padre benevolente, y finalmente n 'hay que en su delirio hacen decirse caudillo por la gracia de dios, generalísimo o mesías. Gadafi que está bastante tostado para hacerse decir cualquier cosa de estas es un hombre modesto, él no manda, sólo se limita a salir por la televisión de su país como si fuera la bruja Lola y decir las tonterías del día. Ahora pero parece que ha desaparecido del mapa, como Hitler hace llamadas desesperadas a defenderlo, y parece abocado a terminar como el cabo de Bohemia que ordenaba a divisiones que ya no existían que tomaran posiciones de combate para cambiar el resultado de la batalla, cuando ya no le quedaba ninguna posibilidad de cambiar nada. En el momento de escribir este breve artículo no se sabe dónde está Gadafi, sí que los opositores han puesto precio a su cabeza.

2 comentaris:

Patric ha dit...

Espero que el nuevo gobierno rebelde, revolucionario y de transición, sea realmente democrático y que finalmente después de tantos años de soportar a una dictadura tiránica puedan elegir democráticamente a sus dirigentes y obtener los beneficios y bienestar a lo que tienen derecho. Espero que los beneficios del petróleo libio sean realmente para el pueblo libio.

Jaume C. i B. ha dit...

La UE es muy probable que intente garantizar que el futuro gobierno libio no se convierta en un riesgo. Libia está muy cerca de Europa, especialmente de Italia, no sería recomendable que Libia se convirtiera en un nuevo Irak.