AHMADINEJAD SOLIDARI AMB ELS VÀNDALS LONDINENCS
Als suburbis de Londres una guspira va iniciar uns disturbis gravíssims que a hores d'ara ja han causat alguns morts, i uns nivells de destrucció de la propietat privada mai vistos en un Estat democràtic en temps de pau, on destacava un edifici de la SONY completament destruït. Aquest fet recorda els greus incidents que van produir-se a les Banlieue franceses. És normal que una situació així hagi sorprès quasi a tothom però segurament era un fet producte d'una situació social determinada, així ho sembla. El més sorprenent d'aquests fets no és que joves britànics decideixin llançar-se al pillatge i la destrucció, sinó que algú com Ahmadinejad faci unes declaracions com les que ha fet. Seria com si un lladre es queixés que altres fan el mateix que ell.
“El comportament salvatge de la policia britànica és inacceptable... En compte d'adoptar tal comportament, els dirigents de Gran Bretanya farien millor en estar al costat de la població”. Considerant que ell va reprimir a trets unes protestes contra el frau electoral en unes eleccions que tothom sabia que estaven potinejades i els resultats electorals decidits, s'ha de tenir molta barra per sortir en defensa de gent que surt al carrer a cremar, destruir i robar, el comportament salvatge el van tenir els que assaltaven els comerços per robar pantalles planes, un producte de primera necessitat, oi?.
“En comte d'enviar tropes a l'Iraq, Afganistan o Líbia per apoderar-se del petroli, faria millor en pensar en el seu poble”. Ja sabem que els governs iraquians, libis o afganesos pensen molt en el seu poble, en el cas d'Afganistan en aquelles zones que estan sota la gel•laba del talibà pensen molt en el poble, com Gadafi, un altre que també es preocupa molt del seu poble, o com Ahmadinejad que es preocupa molt del poble iranià, tots aquests llocs els pobles pateixen una gran opressió i quan intenten protestar són esclafats.
“Una part de la població britànica ha perdut la paciència. Y no té cap esperança en el futur”. La situació econòmica ha fet que molta gent protesti, s'organitzi i faci propostes amb les que es pot estar d'acord o no com el cas del 15-M, de vegades actuï violentament per unes mesures que castiguen la població pels errors dels seus dirigents com passa a Grècia, però el cas de la violència a la Gran Bretanya res té a veure amb això, si que és cert que aquests incidents es produeixen per una situació econòmica greu, però això no pot servir per emparar i justificar el que està passant a la Gran Bretanya. El futur dels britànics potser no és clar però segur que no és tan negre com el futur dels iranians sota un règim de clergues integristes.
“Si una centèsima part d'aquests crims haguessin estat comesos en un país hostil a Occident, l'ONU i les organitzacions que pretenen defensar els drets humans haurien vociferat”. A quins crims es refereix?. Han mort cinc persones, una d'elles un taxista, tres comerciants que intentaven defensar el seu comerç dels actes vandàlics. Si, són crims però crims que no es poden emmarcar més que en el marc d'actes delictius, no és comparable amb la repressió del règim iranià de fa dos anys, o el que en aquests últims mesos hem vist a Tunísia, Egipte, Líbia, Síria, i altres països àrabs en què els règims governants intentaven, alguns intenten encara, esclafar revoltes que demanen llibertat i un país millor. No confonguem entre algú que surt al carrer a protestar per la situació política i el maten d'un tret, com el règim iranià va fer amb aquella noia iraniana, amb els fets de Londres en què la gent saqueja i crema comerços i surt amb una pantalla plana o un IPAD sota el braç. A l'Iran i altres països àrabs els crims els cometen les forces repressores contra la població, els delictes a Gran Bretanya els estan cometent aquests joves encaputxats que surten de les tendes amb el botí del saqueig.
“És un test pel Consell de Seguretat per a veure si s'atreveix a condemnar a un dels seus membres permanents”. No es pot condemnar a un país perquè la seva policia intenti impedir actes delictius que és el que està succeint a la Gran Bretanya.
Segurament si a Teheran una massa furibunda assaltés els centres comercials i s'endugués les pantalles planes i IPADs sota el braç i després calés foc al centre comercial Ahmadinejad no es quedaria sense fer res. Si va reprimir unes protestes contra el frau electoral que el va permetre seguir en el poder, dubto que amb un munt de delinqüents tingués menys miraments. O potser s'uniria a la festa acusant als comerciants de vendre productes fabricats a Occident per corrompre la joventut iraniana. Qui sap.
Fa dos anys van celebrar-se unes eleccions a la República Islàmica de l'Iran. Aquest seria l'exemple que no sempre unes eleccions són indicatives que en aquell país tenen una democràcia. El sistema electoral iranià està controlat pel Consell de la Revolució islàmica, un directori o junta formada per alts clergues xiïtes que són els veritables governants de l'Iran. Aquelles eleccions les va guanyar Ahmadinejad, el candidat oficial i immediatament milers d'iranians van sortir a protestar al carrer en contra del frau electoral que s'havia produït en aquelles eleccions. En aquestes protestes la repressió del règim iranià va ser brutal, la imatge d'aquelles protestes va ser una noia iraniana assassinada per les forces repressores iranianes d'un tret, aquella noia va convertir-se en un símbol.
AHMADINEJAD, PROVA D'ENGEGAR-LA, PROVA D'ENGEGAR-LA!!!
La primera i de moment única central nuclear de l'Iran no acaba de posar-se en marxa, ara està previst que comenci a funcionar cap a finals d'agost. El govern iranià dóna les culpes als russos, que van ser els que van construir la central nuclear. “Hem de posar-nos seriosos amb els russos”, va dir Jalalian, que afirma que els russos “no són honrats” i “deixen passar el temps”. “Estem disposats a posar tot per la nostra part per a que s'inauguri com abans millor i treure'n el màxim profit de la central” per la què, segons Jalalial, “hem pagat el triple del cost previst i encara segueixen els pagaments als russos”. Acusen als russos d'enganyar-los?. Els retards en la construcció han causat que algunes de les peces s'hagin deteriorat, i encara no ha començat a funcionar, entre els retards i els sabotatges no sé si serà gaire recomanable posar en funcionament aquesta central nuclear. A veure si els iranians estalviaran als israelians haver de fer saltar pels aires la central nuclear perquè ella mateixa farà un pet immens com Txernòbil.
Aquesta central nuclear van comença a construir-la els alemanys els anys 70, quan l'any 1979 va triomfar la Revolució islàmica els alemanys van decidir abandonar el projecte, i els russos se'n van fer càrrec els anys 90. Més de 30 anys per construir una central nuclear que potser el dia que la posin en funcionament pot fer un pet immens, que amb una mica de sort podria enganxar de ple a Ahmadinejad.
AHMADINEYAD SOLIDARIO CON LOS VÁNDALOS LONDINENSES y AHMADINEYAD, ¡¡¡INTENTA PONERLA EN MARCHA, INTENTA PONERLA EN MARCHA!!!
AHMADINEYAD SOLIDARIO CON LOS VÁNDALOS LONDINENSE
En los suburbios de Londres una chispa inició unos disturbios gravísimos que a estas alturas ya han causado algunos muertos, y unos niveles de destrucción de la propiedad privada nunca vistos en un Estado democrático en tiempos de paz, donde destacaba un edificio de la SONY completamente destruido. Este hecho recuerda los graves incidentes que se produjeron en las Banlieue francesas. Es normal que una situación así haya sorprendido casi todos pero seguramente era un hecho producto de una situación social determinada, así lo parece. Lo más sorprendente de estos hechos no es que jóvenes británicos decidan lanzarse al pillaje y la destrucción, sino que alguien como Ahmadineyad haga unas declaraciones como las que ha hecho. Sería como si un ladrón se quejara de que otros hacen lo mismo que él.
"El comportamiento salvaje de la policía británica es inaceptable ... En lugar de adoptar tal comportamiento, los dirigentes de Gran Bretaña harían mejor en estar al lado de la población ". Considerando que él reprimió a tiros unas protestas contra el fraude electoral en unas elecciones que todo el mundo sabía que estaban potinejades y los resultados electorales decididos, hay que tener mucha cara para salir en defensa de gente que sale a la calle a quemar, destruir y robar, el comportamiento salvaje lo tuvieron los que asaltaban los comercios para robar pantallas planas, un producto de primera necesidad, ¿verdad?.
"En conde de enviar tropas a Irak, Afganistán o Libia para apoderarse del petróleo, haría mejor en pensar en su pueblo". Ya sabemos que los gobiernos iraquíes, libios o afganos piensan mucho en su pueblo, en el caso de Afganistán en aquellas zonas que están bajo la chilaba del talibán piensan mucho en el pueblo, como Gadafi, otro que también se preocupa mucho de su pueblo, o como Ahmadineyad que se preocupa mucho del pueblo iraní, todos estos lugares los pueblos sufren una gran opresión y cuando intentan protestar son aplastados.
"Una parte de la población británica ha perdido la paciencia. Y no tiene ninguna esperanza en el futuro ". La situación económica ha hecho que mucha gente proteste, se organice y haga propuestas con las que se puede estar de acuerdo o no como el caso del 15-M, a veces actúe violentamente por unas medidas que castigan a la población por los errores de sus dirigentes como ocurre en Grecia, pero el caso de la violencia en Gran Bretaña nada tiene que ver con esto, si que es cierto que estos incidentes se producen por una situación económica grave, pero esto no puede servir para amparar y justificar lo que está pasando en Gran Bretaña. El futuro de los británicos quizá no está claro pero seguro que no es tan negro como el futuro de los iraníes bajo un régimen de clérigos integristas.
"Si una centésima parte de estos crímenes hubieran sido cometidos en un país hostil a Occidente, la ONU y las organizaciones que pretenden defender los derechos humanos deberían vociferado". ¿A qué crímenes se refiere?. Han muerto cinco personas, una de ellas un taxista, tres comerciantes que intentaban defender su comercio los actos vandálicos. Si, son crímenes pero crímenes que no se pueden enmarcar más que en el marco de actos delictivos, no es comparable con la represión del régimen iraní hace dos años, o lo que en estos últimos meses hemos visto en Túnez, Egipto, Libia , Siria, y otros países árabes en que los regímenes gobernantes intentaban, algunos intentan todavía, aplastar revueltas que piden libertad y un país mejor. No confundamos entre alguien que sale a la calle a protestar por la situación política y lo matan de un tiro, como el régimen iraní hizo con aquella chica iraní, con los hechos de Londres en que la gente saquea y quema comercios y sale con una pantalla plana o un IPAD bajo el brazo. En Irán y otros países árabes los crímenes los cometen las fuerzas represoras contra la población, los delitos en Gran Bretaña les están cometiendo estos jóvenes encapuchados que salen de las tiendas con el botín del saqueo.
"Es un test por el Consejo de Seguridad para ver si se atreve a condenar a uno de sus miembros permanentes". No se puede condenar a un país para que su policía intente impedir actos delictivos que es lo que está sucediendo en Gran Bretaña.
Seguramente si Teherán una masa furibunda asaltara los centros comerciales y llevara las pantallas planas y IPAD bajo el brazo y después prendiera fuego en el centro comercial Ahmadineyad no se quedaría sin hacer nada. Si reprimió unas protestas contra el fraude electoral que le permitió seguir en el poder, dudo que con un montón de delincuentes tuviera menos miramientos. O quizás se uniría a la fiesta acusando a los comerciantes de vender productos fabricados en Occidente por corromper a la juventud iraní. Quién sabe.
Hace dos años se celebraron unas elecciones en la República Islámica de Irán. Este sería el ejemplo que no siempre unas elecciones son indicativas que en ese país tienen una democracia. El sistema electoral iraní está controlado por el Consejo de la Revolución islámica, un directorio o junta formada por altos clérigos chiíes que son los verdaderos gobernantes de Irán. Aquellas elecciones las ganó Ahmadineyad, el candidato oficial e inmediatamente miles de iraníes salieron a protestar a la calle en contra del fraude electoral que se había producido en aquellas elecciones. En estas protestas la represión del régimen iraní fue brutal, la imagen de aquellas protestas fue una chica iraní asesinada por las fuerzas represoras iraníes de un tiro, esa chica se convirtió en un símbolo.
¡¡¡INTENTA PONERLA EN MARCHA, INTENTA PONERLA EN MARCHA!!!
La primera y de momento única central nuclear de Irán no acaba de ponerse en marcha, ahora está previsto que comience a funcionar hacia finales de agosto. El gobierno iraní da las culpas a los rusos, que fueron los que construyeron la central nuclear. "Tenemos que ponernos serios con los rusos", dijo Jalalian, que afirma que los rusos "no son honrados" y "dejan pasar el tiempo". "Estamos dispuestos a poner todo por nuestra parte para que se inaugure lo antes posible y sacar el máximo provecho de la central" por la que, según Jalalial, "hemos pagado el triple del coste previsto y aún siguen los pagos los rusos ". Acusan a los rusos de engañarlos?. Los retrasos en la construcción han causado que algunas de las piezas se hayan deteriorado, y aún no ha empezado a funcionar, entre los retrasos y los sabotajes no sé si será muy recomendable poner en funcionamiento esta central nuclear. A ver si los iraníes ahorrarán los israelíes que hacer saltar por los aires la central nuclear porque ella misma hará un pedo inmenso como Chernóbil.
Esta central nuclear empieza a construirla los alemanes los años 70, cuando en 1979 triunfó la Revolución islámica los alemanes decidieron abandonar el proyecto, y los rusos se hicieron cargo los años 90. Más de 30 años para construir una central nuclear que quizá el día que la pongan en funcionamiento puede hacer un pedo inmenso, que con un poco de suerte podría pegar de lleno a Ahmadineyad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada