Orient Mitjà, la història interminable

Orient Mitjà, la història interminable

Israel i els conflictes interns dels altres

Conflictes inacabables

L'Orient Mitjà és una zona en permanent conflicte, no vull dir que no hi hagin guerres en altres llocs del Món, però si que és cert és que en aquesta zona sembla que el conflicte és una situació normal i la tranquil•litat una situació que cap generació que hagi habitat la zona ha conegut mai.

Creure que es tracta de conflictes interns és absurd, uns Estats es dediquen a potinejar en els assumptes interns d'altres, i malgrat el que algú pugui creure l'Estat que menys potineja els assumptes dels seus veïns és Israel encara que Israel aparegui en el centre de tots els conflictes.

Una solució que va convertir-se en problema

Arran que l'ONU aprovés la creació de dos Estats a l'Orient Mitjà, a l'antic protectorat britànic de Palestina van crear-se un Estat de Palestina pels àrabs i l'Estat d'Israel pels jueus. Els àrabs van refusar aquell Estat i els Estats àrabs van llançar-se sobre el petit Estat d'Israel convençuts que el destruirien però no va ser així.

Àrabs i jueus van enfrontar-se terriblement vàries vegades i els àrabs van ser derrotats. Els palestins que havien refusat l'oportunitat de tenir un Estat van convertir-se en l'excusa per mantenir un conflicte contra Israel, tots els Estats àrabs convertits en adalils de la causa palestina. Un fet que demostra que els palestins no són més que una excusa per mantenir viu el conflicte contra l'Estat d'Israel, una anomalia democràtica envoltada de règims autoritaris, és que aquests defensors dels palestins quan aquests s'han convertit en una nosa no han tingut cap escrúpol a l'hora d'esclafar-los i matar-los a milers.

Conflicte amb Síria

La situació siriana està molt embolicada, el règim de Bashar Al Asad està usant tots els mètodes que té al seu abast per esclafar la revolta del poble sirià que demana reformes. El pròxim mes de setembre els representants palestins volen demanar a les Nacions Unides el reconeixement de Palestina com Estat. El govern israelià tem que des de Síria intentin arribar a Palestina milers de palestins a través del Golan. Fa dos mesos van intentar fer una incursió que va acabar amb alguns morts. Però també es tem que Bashar intenti enviar les seves tropes a la zona del Golan amb el clar propòsit de provocar un enfrontament. Això seria un intent del règim de Bashar Al Asad d'intentar desviar l'atenció mediàtica del conflicte intern a una guerra amb Israel.

L'exèrcit israelià s'està entrenant aquests dies en tàctiques antiavalots davant la previsió que hagin d'enfrontar-se a les protestes dels palestins a Cisjordània i Jerusalem Est. S'estan preparant per emprar armes no letals, és a dir, que ho pensen tractar més com una qüestió d'ordre públic, i per tant una tasca que més aviat correspondria a la policia, que no com si fos una Intifada. Consideren que no caldrà enviar tancs ja que en aquests moments creuen que no hi ha a Cisjordània xarxes terroristes ni armes com durant la segona Intifada.

Es tem també que hi puguin haver problemes a Gaza i a la frontera del Líban. És a dir, mentre que Cisjordània consideren que les protestes es poden tractar com un problema d'ordre públic, a les fronteres amb el Líban, Síria i a Gaza si que temen els israelians que el pròxim setembre hi podrien haver enfrontaments armats. Gaza amb Hamàs, el Líban amb Hezbolà i Síria per un intent del règim sirià de desviar l'atenció de la repressió contra els seus ciutadans per una guerra contra Israel.

Tropes de reserva i unitats antiavalots israelianes han estat convocades a Judea i Samària (noms jueus de Cisjordània), i a les fronteres de Gaza, Síria i Líban davant el temor que diversos grups palestins intentin realitzar accions violentes mentre es discuteix a la seu de les Nacions Unides a Nova York el reconeixement de l'Estat palestí.

Barak, ministre de defensa israelià té l'esperança que els palestins optin per no actuar violentament. Realment en condicions normals hauria de ser contraproduent per la seva candidatura que iniciessin una campanya d'atacs terroristes contra Israel, però si fem una ullada als fets desenvolupats abans, durant i després de cada reunió en què Israel i els palestins havien de discutir sobre la pau entre ambdós països veiem que els palestins han sabotejat sempre aquestes discussions. Quan quasi tenien el seu Estat a les mans han decidit que era “més divertit” cometre atacs terroristes o llançar coets contra Israel. La responsabilitat no ha estat mai una qualitat dels dirigents palestins.

També haig de dir que el govern israelià hauria d'expressar una opinió comuna, no deu, mentre uns ministres mostren la seva preocupació per la possibilitat que el mes de setembre comenci un conflicte a les fronteres conflictives de Gaza, Cisjordània, Líban i Síria, d'altres minimitzen aquesta possibilitat.

Advertència als israelians que viatgin a la Gran Bretanya

Des de fa tres setmanes a la Gran Bretanya han anat iniciant-se diversos conflictes amb la crema de vehicles i edificis, i el saqueig de comerços. El ministeri d'exteriors israelià ha advertit als seus ciutadans que viatgin a la Gran Bretanya que evitin les zones en conflicte, i es mantinguin allunyats de les zones amb grans concentracions de joves, i recomana als israelians que segueixin les instruccions de la policia britànica.

Bashar i Gadafi usen armament pesat contra els seus pobles

Estem veient com l'armament que empren els dictadors sirià i libi contra els seus ciutadans revoltats és cada vegada més potent. He dit almenys un parell de vegades referint-me a Bashar, encara que és pot dir el mateix de Gadafi, que el dictador sirià està disposat a seguir governant encara que sigui al damunt de les calaveres dels seus conciutadans.

Bashar bombardeja Latakia

El poder brutal i repressiu de Bashar ha decidit atacar la ciutat portuària de Latakia, i ho ha fet també des del mar, i des de terra amb armament pesat. També van realitzar nombroses detencions entre la població civil de majoria sunnita. Les tropes de Bashar van atacar als assistents a l'enterrament d'una víctima dels atacs. Dilluns passat els atacs van causar 6 morts a Latakia i 18 a tot el país.

Amb la brutalitat dels atacs és estrany que s'estiguin produint tan poques víctimes, encara que des del començament de la revolta ja han mort més de 1700 persones a tot Síria.

Gadafi ataca els rebels amb míssils SCUD

Gadafi va atacar la ciutat petroliera i portuària de Brega amb un míssil SCUD per primera vegada des de que va iniciar-se la revolta a Líbia. Aquesta ciutat està en mans dels revoltats. Els SCUD són míssils de fabricació russa, van fer-se famosos pel seu ús per part de Saddam que va atacar Israel. Aquests míssils d'origen rus són una de les armes d'aquest tipus més estesa entre els règims totalitaris de l'Orient Mitjà. Els russos van fer un gran negoci venent aquests míssils a tots els sàtrapes àrabs, probablement sigui la segona arma preferida de qualsevol tirà o aspirant a tirà després del AK47. El míssil SCUD llançat per les tropes de Gadafi contra Brega va caure a prop de la ciutat però sense produir víctimes. L'OTAN creu que aquests míssils poden matar civils, no sé com hauran arribat a aquesta conclusió els experts de l'OTAN, però no canviaran capgirar el curs de la guerra ni que s'acabi abans. Saddam també va creure que amb els SCUD aconseguiria guanyar la guerra, anava errat. Gadafi no ha aprés de les lliçons de la història. Mentrestant els rebels segueixen acostant-se a Trípoli, capital de Líbia.

Hezbolà és el veritable problema del Líban

En aquestes dues notícies hi ha dos elements en comú: Hariri i Hezbolà. Hezbolà, o Partit de Déu, una organització terrorista xiïta libanesa que controla algunes zones del Líban sense que l'exèrcit libanès gosi enfrontar-se, i que a més és un dels partits principals del govern del Líban. Hezbolà rep l'ajut militar i financer de l'Iran i de Síria i és el braç executor d'aquests dos països al Líban. Un dels fets més rellevants és que com a braç executor de l'Iran i de Síria actua des del sud del Líban atacant el territori israelià i realitzant incursions. Això ha provocat que més d'una vegada el Tzáhal hagi atacat el sud del Líban. I el govern libanès hagi mostrat la seva perplexitat fingida i hipòcrita davant la comunitat internacional quan si de debò haguessin volgut evitar-ho ho haurien pogut fer anihilant a Hezbolà, però ara ja no poden, aquesta organització terrorista ha crescut tant que l'exèrcit libanès no té capacitat per enfrontar-se a Hezbolà a no ser que vulguin iniciar una guerra civil les conseqüències de la qual no ens podem ni arribar a imaginar. I es difícil que el govern libanès decideixi enviar l'exèrcit contra Hezbolà sent Hezbolà un dels partits que forma part del govern libanès.

Hariri demana confiscar armes il•legals a Hezbolà

Saad Hariri ha demanat que es confisqui a Hezbolà les armes il•legals i que els autors de l'assassinat del seu pare, l'exprimer ministre libanès Rafik Hariri, siguin entregats al Tribunal Especial del Líban. Rafik Hariri va ser assassinat amb un camió bomba per Hezbolà l'any 2005, el TEL va inculpar a quatre membres de la banda terrorista xiïta que encara estan lliures. Hezbolà es nega a entregar als quatre imputats per l'assassinat de Hariri i les armes i exigeix al govern libanès que trenqui el seu compromís amb el Tribunal Especial del Líban.

El TEL va donar 30 dies al govern libanès per posar en mans del Tribunal de l'Haia als quatre imputats, aquest termini va complir el dia 11 d'agost i no s'ha produït l'arrest encara.

Una investigació del TEL investiga els atemptats contra altres polítics libanesos i les vincula amb la de Hariri: L'assassinat de Georges Hui y les temptatives contra l'ex ministre de Defensa Elias Murr i el diputat Maruan.

Hi ha el temor que Hezbolà intenti desestabilitzar el país si els quatre assassins són detinguts, cosa a la que va comprometre's el govern libanès presidit per Nayib Mikati, considerat un home de palla d'Hezbolà, i que encara no ha fet cap intent de complir. El líder d'Hezbolà, el xeic Hasan Nasrallah va advertir que tallaria les mans a qualsevol que intentés detenir als autors de l'assassinat de Rafik Hariri. Suposo que Mikati no deu voler perdre les mans ni cap altra part del seu cos.

Com podem veure el poder d'Hezbolà és quasi absolut, controla el govern fet que permet que les seves accions terroristes quedin impunes i que Hezbolà pugui controlar parts importants del Líban des de les que pot cometre actes terroristes violant les fronteres amb Israel i provocant una virulenta resposta de l'exèrcit israelià.

Hezbolà introdueix armes que li entreguen Síria i l'Iran, que ja voldria tenir-les l'exèrcit libanès, i que enforteix cada dia més a Hezbolà enfront un Estat libanès que només fa de trista comparsa d'un grup terrorista islàmic com Hezbolà.

 

Oriente Medio, la historia interminable

Israel y los conflictos internos de los otros

Conflictos interminables

El Oriente Medio es una zona en permanente conflicto, no quiero decir que no haya guerras en otros lugares del Mundo, pero si que es cierto es que en esta zona parece que el conflicto es una situación normal y la tranquilidad una situación que ningún generación que haya habitado la zona ha conocido nunca.

Creer que se trata de conflictos internos es absurdo, unos Estados se dedican a jugar en los asuntos internos de otros, y pese a lo que alguien pueda creer el Estado que menos enredar los asuntos de sus vecinos es Israel aunque Israel aparezca en el centro de todos los conflictos.

Una solución que se convirtió en problema

A raíz de que la ONU aprobara la creación de dos Estados en Oriente Medio, en el antiguo protectorado británico de Palestina crearse un Estado de Palestina por los árabes y el Estado de Israel por los judíos. Los árabes rechazaron ese Estado y los Estados árabes se lanzaron sobre el pequeño Estado de Israel convencidos de que el destruirían pero no fue así.

Árabes y judíos se enfrentaron terriblemente varias veces y los árabes fueron derrotados. Los palestinos que habían rechazado la oportunidad de tener un Estado se convirtieron en la excusa para mantener un conflicto contra Israel, todos los Estados árabes convertidos en adalides de la causa palestina. Un hecho que demuestra que los palestinos no son más que una excusa para mantener vivo el conflicto contra el Estado de Israel, una anomalía democrática rodeada de regímenes autoritarios, es que estos defensores de los palestinos cuando estos se han convertido en un estorbo no han tenido ningún escrúpulo a la hora de aplastarlos y matarlos a miles.

Conflicto con Siria

La situación siria está muy envuelta, el régimen de Bashar Al Asad está usando todos los métodos que tiene a su alcance para aplastar la revuelta del pueblo sirio que pide reformas. El próximo mes de septiembre los representantes palestinos quieren pedir a las Naciones Unidas el reconocimiento de Palestina como Estado. El gobierno israelí teme que desde Siria intenten llegar a Palestina miles de palestinos a través del Golán. Hace dos meses intentaron hacer una incursión que acabó con algunos muertos. Pero también se teme que Bashar intente enviar sus tropas en la zona del Golán con el claro propósito de provocar un enfrentamiento. Esto sería un intento del régimen de Bashar Al Asad de intentar desviar la atención mediática del conflicto interno en una guerra con Israel.

El ejército israelí se está entrenando estos días en tácticas antidisturbios ante la previsión de que tengan que enfrentarse a las protestas de los palestinos en Cisjordania y Jerusalén Este. Se están preparando para emplear armas no letales, es decir, que lo piensan tratar más como una cuestión de orden público, y por tanto una tarea que más bien correspondería a la policía, que no como si fuera una Intifada. Consideran que no será necesario enviar tanques ya que en estos momentos creen que no hay en Cisjordania redes terroristas ni armas como durante la segunda Intifada.

Se teme también que pueda haber problemas en Gaza y la frontera del Líbano. Es decir, mientras que Cisjordania consideran que las protestas se pueden tratar como un problema de orden público, en las fronteras con el Líbano, Siria y en Gaza si que temen los israelíes que el próximo septiembre podrían haber enfrentamientos armados. Gaza con Hamás, el Líbano con Hezbolá y Siria por un intento del régimen sirio de desviar la atención de la represión contra sus ciudadanos por una guerra contra Israel.

Tropas de reserva y unidades antidisturbios israelíes han sido convocadas en Judea y Samaria (nombres judíos de Cisjordania), ya las fronteras de Gaza, Siria y Líbano ante el temor de que varios grupos palestinos intenten realizar acciones violentas mientras se discute en la sede de las Naciones Unidas en Nueva York el reconocimiento del Estado palestino.

Barak, ministro de defensa israelí tiene la esperanza de que los palestinos opten por no actuar violentamente. Realmente en condiciones normales debería ser contraproducente para su candidatura que iniciaran una campaña de ataques terroristas contra Israel, pero si echamos un vistazo a los hechos desarrollados antes, durante y después de cada reunión en la que Israel y los palestinos debían discutir sobre la paz entre ambos países vemos que los palestinos han saboteado siempre estas discusiones. Cuando casi tenían su Estado a las manos han decidido que era "más divertido" cometer ataques terroristas o lanzar cohetes contra Israel. La responsabilidad no ha sido nunca una calidad de los dirigentes palestinos.

También tengo que decir que el gobierno israelí debería expresar una opinión común, no debe, mientras unos ministros muestran su preocupación por la posibilidad de que el mes de septiembre comience un conflicto en las fronteras conflictivas de Gaza, Cisjordania, Líbano y Siria, otros minimizan esta posibilidad.

Advertencia a los israelíes que viajen a Gran Bretaña

Desde hace tres semanas en Gran Bretaña han ido iniciándose varios conflictos con la quema de vehículos y edificios, y el saqueo de comercios. El ministerio de exteriores israelí advirtió a sus ciudadanos que viajen a Gran Bretaña que eviten las zonas en conflicto, y se mantengan alejados de las zonas con grandes concentraciones de jóvenes, y recomienda a los israelíes que sigan las instrucciones de la policía británica.

Bashar y Gadafi usan armamento pesado contra sus pueblos

Estamos viendo como el armamento que utilizan los dictadores sirio y libio contra sus ciudadanos sublevados es cada vez más potente. He dicho al menos un par de veces refiriéndome a Bashar, aunque se puede decir lo mismo de Gadafi, que el dictador sirio está dispuesto a seguir gobernando aunque sea encima de las calaveras de sus conciudadanos.

Bashar bombardea Latakia

El poder brutal y represivo de Bashar ha decidido atacar la ciudad portuaria de Latakia, y lo ha hecho también desde el mar, y desde tierra con armamento pesado. También realizaron numerosas detenciones entre la población civil de mayoría suní. Las tropas de Bashar atacaron a los asistentes al entierro de una víctima de los ataques. El pasado lunes los ataques causaron 6 muertos en Latakia y 18 en todo el país.

Con la brutalidad de los ataques es de extrañar que se estén produciendo tan pocas víctimas, aunque desde el comienzo de la revuelta ya han muerto más de 1700 personas en todo Siria.

Gadafi ataca a los rebeldes con misiles SCUD

Gadafi atacó la ciudad petrolera y portuaria de Lidia con un misil SCUD por primera vez desde que se inició la revuelta en Libia. Esta ciudad está en manos de los sublevados. Los SCUD son misiles de fabricación rusa, se hicieron famosos por su uso por parte de Sadam que atacó Israel. Estos misiles de origen ruso son una de las armas de este tipo más extendida entre los regímenes totalitarios de Oriente Medio. Los rusos hicieron un gran negocio vendiendo estos misiles en todos los sátrapas árabes, probablemente sea la segunda arma preferida de cualquier tirano o aspirante a tirano tras el AK47. El misil SCUD lanzado por las tropas de Gadafi contra Lidia cayó cerca de la ciudad pero sin producir víctimas. La OTAN cree que estos misiles pueden matar civiles, no sé cómo habrán llegado a esta conclusión los expertos de la OTAN, pero no cambiarán cambiar el curso de la guerra ni que se acabe antes. Sadam también creyó que con los SCUD conseguiría ganar la guerra, estaba equivocado. Gadafi no ha aprendido de las lecciones de la historia. Mientras los rebeldes siguen acercándose a Trípoli, capital de Libia.

Hezbolá es el verdadero problema del Líbano

En estas dos noticias hay dos elementos en común: Hariri y Hezbolá. Hezbolá, o Partido de Dios, una organización terrorista chií libanesa que controla algunas zonas del Líbano sin que el ejército libanés se atreva enfrentarse, y que además es uno de los partidos principales del gobierno del Líbano. Hezbolá recibe la ayuda militar y financiero de Irán y de Siria y es el brazo ejecutor de estos dos países en el Líbano. Uno de los hechos más relevantes es que como brazo ejecutor de Irán y de Siria actúa desde el sur del Líbano atacando el territorio israelí y realizando incursiones. Esto ha provocado que más de una vez el Tzahal haya atacado el sur del Líbano. Y el gobierno libanés haya mostrado su perplejidad fingida e hipócrita ante la comunidad internacional cuando si de verdad hubieran querido evitarlo lo hubieran podido hacer aniquilando a Hezbolá, pero ahora ya no pueden, esta organización terrorista ha crecido tanto que el ejército libanés no tiene capacidad para enfrentarse a Hezbolá a no ser que quieran iniciar una guerra civil las consecuencias no podemos ni llegar a imaginar. Y es difícil que el gobierno libanés decida enviar el ejército contra Hezbolá siendo Hezbolá uno de los partidos que forma parte del gobierno libanés.

Hariri pide confiscar armas ilegales en Hezbolá

Saad Hariri ha pedido que se confisque a Hezbolá las armas ilegales y que los autores del asesinato de su padre, el ex primer ministro libanés Rafik Hariri, sean entregados al Tribunal Especial del Líbano. Rafik Hariri fue asesinado con un camión bomba para Hezbolá el año 2005, el TEL inculpó a cuatro miembros de la banda terrorista chií que todavía están libres. Hezbolá se niega a entregar a los cuatro imputados por el asesinato de Hariri y las armas y exige al gobierno libanés que rompa su compromiso con el Tribunal Especial del Líbano.

El TEL dio 30 días al gobierno libanés para poner en manos del Tribunal de La Haya a los cuatro imputados, este plazo cumplió el día 11 de agosto y no se ha producido el arresto todavía.

Una investigación del TEL investiga los atentados contra otros políticos libaneses y las vincula con la de Hariri: El asesinato de Georges Hoy y las tentativas contra el ex ministro de Defensa Elias Murr y el diputado Maruan.

Existe el temor de que Hezbolá intente desestabilizar el país si los cuatro asesinos son detenidos, a lo que se comprometió el gobierno libanés presidido por Nayib Mikati, considerado un hombre de paja de Hezbolá, y que aún no ha hecho ningún intento de cumplir . El líder de Hezbolá, el jeque Hasan Nasrallah advirtió que cortaría las manos a cualquiera que intentara detener a los autores del asesinato de Rafik Hariri. Supongo que Mikati no querrá perder las manos ni ninguna otra parte de su cuerpo.

Como podemos ver el poder de Hezbolá es casi absoluto, controla el gobierno que permite que sus acciones terroristas queden impunes y que Hezbolá pueda controlar partes importantes del Líbano desde las que puede cometer actos terroristas violando las fronteras con Israel y provocando una virulenta respuesta del ejército israelí.

Hezbolá introduce armas que le entregan Siria e Irán, que ya quisiera tenerlas el ejército libanés, y que fortalece cada día más a Hezbolá frente a un Estado libanés que sólo hace de triste comparsa de un grupo terrorista islámico como Hezbolá.