"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover. 123è President de la Generalitat de Catalunya.
Una sentència del Tribunal Suprem dóna llum verda a les empreses perquè puguin fer servir les nostres dades personals amb finalitat comercial sense que calgui el nostre consentiment. Ens podran enviar publicitat que considerin que pot ser del nostre interès, encara que no l'haguem sol•licitat, i això ho decideixen ells, no pas nosaltres. La sentència avala l'ús de fitxer de dades de morosos de banca, d'assegurances i de clients de telefonia. La sentència obligarà l'Estat adaptar la llei. I les empreses que fins ara havien estat sancionades per un ús fraudulent dels fitxers de dades podran reclamar que els tornin les sancions que van haver de pagar.
Traduint, el TS avala que les empreses trafiquin amb les nostres dades particulars, amb aquesta sentència perdem el dret a què no es faci negoci amb informació sobre nosaltres i que empreses privades facin negoci amb informació sobre nosaltres, sense cap benefici per a nosaltres, més aviat en sortirem perjudicats, sense la nostra autorització i conculcant obertament els nostres drets.
El Tribunal Supremo avala el tráfico de datos
Una sentencia del Tribunal Supremo da luz verde a las empresas para que puedan utilizar nuestros datos personales con fines comerciales sin necesidad de nuestro consentimiento. Nos podrán enviar publicidad que consideren que puede ser de nuestro interés, aunque no la hayamos solicitado, y eso lo deciden ellos, no nosotros. La sentencia avala el uso de fichero de datos demorosos de banca, de seguros y de clientes de telefonía. La sentencia obligará al Estado adaptar la ley. Y las empresas que hasta ahora habían sido sancionadas por un uso fraudulento de losficheros de datos podrán reclamar que les devuelvan las sanciones que tuvieron que pagar.
Traduciendo, el TS avala que las empresas trafiquen con nuestros datos particulares, con esta sentencia perdemos el derecho a queno se haga negocio con información sobre nosotros y queempresas privadas hagan negocio con información sobre nosotros, sin ningún beneficio para nosotros, más prontosaldremos perjudicados, sin nuestra autorización y conculcandoabiertamente nuestros derechos.
L'Audiència de Múrcia presidida per Juan del Olmo ha dictat una sentència que revoca una condemna d'un any a un home que va amenaçar la seva dona i la va insultar. Segons el jutge de l'Audiència quan el marit va dir-li a la seva dona que era una “zorra” no l'estava insultant sinó tot el contrari, estava lloant la seva astúcia.
El terme “zorra” en castellà significa: Femella de la guineu, carro baix per a transportar càrregues pesades, prostituta, persona astuta i solapada, embriaguesa, a l'Equador significa tírria, i a l'Uruguai significa remolc.
Podem descartar les dues últimes accepcions per raons òbvies. També és evident que embriaguesa no seria l'accepció en aquest cas. Podem oblidar-nos del carro perquè ningú li diu a una altra persona amb la que s'està barallant que és “un carro baix per transportar càrregues pesades. Ets la femella de la guineu tampoc és un insult i no té gaire sentit en aquest cas. Segons el jutge l'home va dir-li a la seva dona que era una persona astuta i solapada, però això em sembla absurd. Aquell home s'estava barallant amb la seva dona i es dedica a lloar-la?. Quan dues persones es barallen i discuteixen no es dediquen a dir-se coses agradables, generalment es diuen malnoms i coses molt desagradables, en aquest context el terme “zorra” té sentit si l'accepció és “prostituta”. No és la primera vegada que la Justícia dicta sentències que el més suau que se'n pot dir és que exposen uns arguments absurds i sense sentit.
Recordo quan fa un temps un tribunal va considerar que no hi havia acarnissament en el cas de l'assassinat d'una dona a la que el seu marit li havia clavat 74 vegades el ganivet, 74, i segons el jutge no hi havia acarnissament amb la víctima. Desconec quin és el nombre de ganivetades que cal per que es consideri que es tracta d'un apunyalament amb acarnissament.
La Justicia y los juegos semánticos
La Audiencia de Murcia presidida por Juan del Olmo ha dictadouna sentencia que revoca una condena de un año a un hombreque amenazó a su esposa y la insultó. Según el juez de laAudiencia cuando el marido le dijo a su mujer que era una "zorra"no estaba insultando sino todo lo contrario, estaba alabando suastucia.
El término "zorra" en español significa: Hembra del zorro, carrobajo para transportar cargas pesadas, prostituta, persona astuta ysolapada, embriaguez, en Ecuador significa tirria, y en Uruguaysignifica remolque.
Podemos descartar las dos últimas acepciones por razonesobvias. También es evidente que embriaguez no sería la acepciónen este caso. Podemos olvidarnos del carro para que nadie ledice a otra persona con la que se está peleando que es "un carrobajo para transportar cargas pesadas. Eres la hembra del zorrotampoco es un insulto y no tiene mucho sentido en este caso.Según el juez el hombre le dijo a su mujer que era una personaastuta y solapada, pero eso me parece absurdo. Aquel hombreestaba peleando con su mujer y se dedica a alabarla?. Cuandodos personas se pelean y discuten no se dedican a decirse cosas agradables, generalmente se llaman motes y cosas muy desagradables, en este contexto el término "zorra" tiene sentido sila acepción es "prostituta". No es la primera vez que la Justiciadicta sentencias que lo más suave que se puede decir es que exponen unos argumentos absurdos y sin sentido.
Recuerdo cuando hace un tiempo un tribunal consideró que no había ensañamiento en el caso del asesinato de una mujer a laque su marido le había clavado 74 veces el cuchillo, 74, y según el juez no había ensañamiento con la víctima. Desconozco cuál es el número de cuchilladas que se necesita para que se considere quese trata de un apuñalamiento con ensañamiento.
El conseller Saura, l'Estatut i el Tribunal Constitucional
El conseller d'interior i relacions institucionals ha declarat que l'Estatut de Catalunya és la llei que ha passat més filtres democràtics i considera inadmissible que el Tribunal Constitucional encara no hagi dictat sentència en els més de tres anys que fa que discuteixen sobre la seva constitucionalitat. El conseller Saura s'ha adreçat des del Senat al TC perquè facin un esforç i dictin sentència.
Joan Saura: “És bastant insostenible, inadmissible, que portem tres anys pendents d'una sentència que gravita de forma important sobre Catalunya, per tant estem convençuts de la constitucionalitat i li demanem al Tribunal Constitucional que faci un esforç per treure una sentència, d'acord, i tenint en compte, en definitiva, que possiblement no hi ha cap llei a l'Estat espanyol que hagi passat tants filtres democràtics com l'Estatut.”
Les paraules del conseller Saura hi ha moments que sembla que descriguin un restrenyiment, un restrenyiment que ja fa tres anys que li dura als membres del Tribunal Constitucional. “Li demanem al Tribunal Constitucional que faci un esforç per treure una sentència” també sembla que parli d'un part, un part dur i llarg del qual acabarà sortint un engendre i no un Estatut. Sobre l'Estatut hi ha set recursos alguns són del PP i d'altres del “Defensor” del Ppoble Eppanyó. Valdria més ignorar totalment el que digui o deixi de dir el Tribunal Constitucional i exigir el compliment integre a què obliga a l'Estat espanyol, i fins i tot, encara que hi hagi sentència ignorar-la completament. En especial en temes que siguin sensibles per Catalunya com és el tema de la llengua, on sembla que el TC vol fer les retallades més importants, el govern de Catalunya hauria d'ignorar la sentència. I demanar el desmantellament d'aquest tribunal per no ser garantia de res i si haver-se convertit en un problema.
Sentència?. Potser el 2011.
El Tribunal Constitucional fa més de tres anys que debat sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya i ara sembla que podria ser que la decisió quedés ajornada fins a la renovació dels membres del Tribunal que s'hauria de dur a terme al llarg de l'any 2010, i això voldria dir que no hi hauria sentència abans de l'any 2011. Mentre són triats, se'l miren, decideixen si és constitucional cada article, cada coma i cada punt pot ser que triguin un parell d'anys més, i això si no es repeteixen els conflictes que han paralitzat totalment aquest tribunal. Valdria més tancar-lo amb els seus membres dins i oblidar-se d'ells per sempre.
El conseller Saura, el Estatut y el Tribunal Constitucional
El conseller de interior y relaciones institucionales ha declarado que el Estatut de Catalunya es la ley que ha pasado más filtros democráticos y considera inadmisible que el Tribunal Constitucional aún no haya dictado sentencia en los más de tres años que hace que discuten sobre su constitucionalidad. El consejero Saura se ha dirigido desde el Senado al TC porque hagan un esfuerzo y dicten sentencia.
Joan Saura: “Es bastante insostenible, inadmisible, que llevemos tres años pendientes de una sentencia que gravita de forma importante sobre Catalunya, por lo tanto estamos convencidos de la constitucionalidad y le pedimos al Tribunal Constitucional que haga un esfuerzo por sacar una sentencia, de acuerdo, y teniendo en cuenta, en definitiva, que posiblemente no hay ninguna ley del Estado español que haya pasado tantos filtros democráticos como el Estatut.”
Las palabras del consejero Saura hay momentos que parece que describan un estreñimiento, un estreñimiento que ya hace tres años que le dura a los miembros del Tribunal Constitucional. “Le pedimos al Tribunal Constitucional que haga un esfuerzo por sacar una sentencia” también parece que hable de un parto, un partoe duro y largo del que acabará saliendo un engendro y no un Estatut. Sobre el Estatut hay siete recursos algunos son del PP y de otros del “Defensor” del Ppueblo Eppañol. Valdría más ignorar totalmente lo que diga o deje de decir el Tribunal Constitucional y exigir el cumplimiento integro a qué obliga al Estado español, e incluso, aunque haya sentencia ignorarla completamente. En especial temas que sean sensibles para Catalunya como es el tema de la lengua, donde parece que el TC quiere hacer los recortes más importantes, el gobierno de Catalunya debería ignorar la sentencia. Y pedir el desmantelamiento de este tribunal por no ser garantía de nada y si haberse convertido en un problema.
¿Sentencia?. Quizá el 2011.
El Tribunal Constitucional hace más de tres años que debate sobre la constitucionalidad del Estatut de Catalunya y ahora parece que podría ser que la decisión quedase aplazada hasta la renovación de los miembros del Tribunal que se habría de llevar a cabo a lo largo del año 2010, y eso querría decir que no habría sentencia antes del año 2011. Mientras son elegidos, se lo miran, deciden si es constitucional cada artículo, cada coma y cada punto puede ser que tarden un par de años más, y eso si no se repiten los conflictos que han paralizado totalmente este tribunal. Valdría más cerrarlo con sus miembros dentro y olvidarse de ellos por siempre.
S'ha conegut la sentència per l'assassinat de Rosario. 17 anys per cadascun dels dos encausats i l'obligació de pagar 46000€ en concepte d'indemnització a la família de la víctima y 26719€ a La Caixa en concepte d'indemnització pels danys soferts pel caixer. S'ha considerat a la sentència que no va haver-hi acarnissament i per aquest motiu només han estat condemnats a 17 anys i no a 25 que era el que es demanava en un primer moment. Que calia que li fessin a la pobre dona per a què algú consideri que van acarnissar-se?. La van ruixar amb un producte inflamable i li van calar foc. D'acord, no la van tallar a troços amb una serra mecànica ni amb una destral però li van calar foc.
Sentencia judicial
Se ha conocido la sentencia por el asesinato de Rosario. 17 años por cada uno de los dos encausados y la obligación de pagar 46000€ en concepto de indemnización a la familia de la víctima y 26719€ a La Caja en concepto de indemnización por los daños sufridos por el cajero. Se ha considerado en la sentencia que no hubo encarnizamiento y por este motivo solo han sido condenados a 17 años y no a 25 que era el que se pedía en un primer momento. ¿Que era necesario que le hiciesen a la pobre mujer para que alguien consideré que se encarnizaron?. La rociaron con un producto inflamable y le prendieron fuego. De acuerdo, no la cortaron a trozos con una sierra mecánica ni con una hacha pero le prendieron fuego.
