15 de jul. 2009

La llengua catalana segueix perseguida a Catalunya



La llengua catalana segueix perseguida a Catalunya

Publica el diari El Punt que Esther Peropadre va ser contractada com animadora per una empresa subcontractada de serveis d'animació per l'hotel H10 SALAURIS PALACE de Salou. La noia va trobar-se que el seu cap li va prohibir que es dirigís en català als clients perquè segons aquest personatge el català no és una llengua. És increïble que encara haguem de sentir dir bestiesses d'aquest tipus. Si aquest individu que és el cap de la noia creu realment això és que és un ignorant, si ho fa com un menyspreu també és greu. En el segle XXI ja haurien hagut de desaparéixer aquests energumens ignorants. En casos així si que hauria d'existir una sanció per a individus que prohibeixen a un treballador expressar-se en la seva llengua, més encara quan segons les meves últimes dades encara forma part de Catalunya on la llengua catalana és llengua oficial i a mes és la pròpia del país. Felicitar aquesta noia pel seu valor en denunciar aquest gravíssim fet. L'any 2009 no podem permetre que ens prohibeixin parlar la nostra llengua en el nostre país. Farà dos o tres anys em recordo el cas d'una metgessa que treballava en una clínica privada - si no vaig errat de de LLobregat - que va ser acomiadada per dirigir-se en català als pacients ja que la direcció ho havia prohibit.

-----

La lengua catalana sigue perseguida en Catalunya

Publica el diario El Punt que Esther Peropadre fue contratada como animadora por una empresa subcontratada de servicios de animación por el hotel H10 SALAURIS PALACE de Salou. La chica encontró que su jefe le prohibió que se dirigiese en catalán a los clientes porque según este personaje el catalán no es una lengua. Es increíble que aún tengamos escuchar animaladas de este tipo. Si este individuo que es el jefe de la chica cree realmente eso es que es un ignorante, si lo hace como un desprecio también es grave. En el siglo XXI ya tendrían que haber desaparecido estos energúmenos ignorantes. En casos así si que debería existir una sanción para individuos que prohíben a un trabajador expresarse en su lengua, más aún cuando según mis últimos datos Salou aún forma parte de Catalunya donde la lengua catalana es lengua oficial y además es la propia del país. Felicitar esta chica por su valor al denunciar este gravísimo hecho. En el año 2009 no podemos permitir que nos prohiban hablar nuestra lengua en nuestro país. Hará dos o tres años me acuerdo del caso de una mèdica que trabajaba en una clínica privada - si no voy errado de El Prat de Llobregat - que fue despedida por dirigirse en catalán a los pacientes ya que la
dirección lo había prohibido.



Una treballadora d'un hotel de Salou denuncia que el seu cap li prohibeix parlar en català
La direcció va manifestar ahir que desconeixia els fets, que va qualificar de «greus»
14/07/09 02:00 - Salou -
Article WEB El Punt
Esther Peropadre, una noia que fa quinze dies va començar a treballar com a animadora en un hotel de Salou, ha fet públic el seu malestar en la feina, ja que, segons diu, el seu cap li ha reiterat que no pot parlar català amb els clients. El director de l'hotel va concretar que l'empresa encarregada de l'animació és subcontractada, i que no estava al corrent de la situació. En conèixer ahir els fets, va sortir en defensa de l'empleada i va parlar amb les parts per solucionar el conflicte, que, si és cert, va considerar greu.
Un coartament d'un dret essencial com és el d'expressar-se en la seva llengua és el que critica que ha patit en l'àmbit laboral Esther Peropadre, una jove de 26 anys que habitualment resideix a Palma, però que fa quinze dies va començar a treballar de cara al públic com a animadora en un hotel de Salou. Segons va insistir ahir la denunciant, les seves queixes no van encarades a la direcció de l'establiment, sinó contra el cap de l'empresa que s'encarrega de l'animació, la qual està subcontractada per part de l'hotel (H10 Salauris Palace). En aquest sentit, Peropadre afirma que ja el primer dia que va començar en la feina es va sentir «discriminada»: «El meu cap em va demanar quins idiomes coneixia. Jo li vaig dir que la meva primera llengua era el català, però que també parlava castellà, anglès i una mica de francès; i ell em va respondre textualment que no podia expressar-me en català, perquè no era una llengua.»
Més endavant, declara que va viure, presumptament, un altre incident de característiques semblants a l'anterior a principi de la setmana passada, quan va anar a fer activitats amb la mainada a prop de la piscina. «Moltes vegades desenvolupem els jocs dins d'una aula. Com que aquell dia vam sortir a l'exterior, vaig pensar que potser hi havia nens que no sabien on estàvem, i vaig penjar un cartell a la porta de la classe de manualitats que informava d'on ens havíem dirigit, i que vaig escriure en català, en castellà i en anglès. El més sorprenent, però, va succeir quan vaig acabar la meva jornada laboral, ja que el meu cap va parlar novament amb mi, i em va alertar que no havia d'haver deixat el missatge en català.» Tot i aquestes suposades advertències, Peropadre en cap de les ocasions va deixar de parlar en català, en considerar «indignant» que li pretenguessin «restringir per tots els mitjans» els seus drets –tot i els intents, ahir aquest diari no va poder contactar amb el responsable d'animació.
El director de l'hotel va confirmar que no coneixia els fets, dels quals es va assabentar ahir a la tarda. Tan bon punt li va arribar la problemàtica, però, va decidir actuar amb rapidesa, i es va reunir amb les dues parts en conflicte: «A l'hotel, sempre que podem, atenem els clients en la seva llengua. A part, aquest any és el que més catalans tenim contractats. Per això, si les advertències de no parlar el català són certes, des de la direcció les desaprovem totalment i les lamentem.» Amb tot, després de la trobada, el director va treure importància a l'assumpte tot manifestant que s'ha tractat d'uns «fets puntuals» i que en el rerefons de tot plegat «hi ha hagut un conflicte de caràcter personal».
Estudi del cas a CCOO
La suposada víctima d'aquesta discriminació lingüística en la feina, Esther Peropadre, va recalcar ahir que està agraïda a la direcció de l'hotel perquè, tot i que no els havia traslladat personalment que el seu cap li impedia fer ús del català durant les tasques que feia d'animació, es van definir de la seva part tan bon punt li van arribar veus de la situació. Tot i el suport, però, no podrà continuar desenvolupant aquest treball perquè estava en període de pràctiques, i ahir li van comunicar que no l'havia passat. Amb independència d'això, va avançar que avui portarà el cas a CCOO per estudiar-lo, i valorar si ho denuncia judicialment.Darrera actualització ( Dimarts, 14 de juliol del 2009 02:00 )

1 comentari:

Patric ha dit...

Vaig llegir la traducció del que va publicar el diari i entenc a la jove, que es negués a acceptar per principi a deixar de parlar en la seva llengua natal. Però hi ha alguna cosa que prendre en compte, quan es tracta de l'empresa privada, són els propietaris de l'empresa els que dicten les regles, o els que sol liciten determinats requisits perquè una persona treballi en la seva empresa o no. Estan en el seu dret des d'un punt de vista legal ..
Per exemple, una persona pot saber parlar anglès, francès i alemany i ells poden necessitar que la persona parli només anglès i demanar-li com a requisit que no parli dels altres idiomes en el treball. Si aquesta sol licitud està considerada en el seu contracte de treball o en l'entrevista de treball hi ha, de respectar el contracte o el compromís de treball penso jo.
Si a mi em prohibeixen parlar la meva pròpia llengua en una empresa no treballo allà si això em molesta, busco un altre treball, però si les condicions de treball són molt bones, simplement accepto el tracte.