19 de jul. 2009

Noves filtracions del TC


Noves filtracions del TC
No saber res de com van les deliberacions del Tribunal Constitucional podia ser per preocupar-se, les filtracions que de tant en tant apareixen no són pas com per estar tranquil. Sembla que la sentència està ja preparada però els magistrats dissenteixen de la seva redacció final i per això no l'han firmat encara. Podria ser que no es fes pública fins el mes de setembre. Aparentment la sentència interpretarà l'Estatut de Catalunya declarant inconstitucionals uns quants articles entre els que hi ha el de la creació d'un Consell de Justícia de Catalunya, el que preveu la substitució de les quatre diputacions provincials per set vegueries o el que fa referència al Síndic de Greuges. La divisió en diputacions provincials és un sistema que existeix des dels anys 30 del segle XIX, que res té a veure amb la tradicional organització territorial de Catalunya derogada per Felip V. L'encaparrament de l'Estat espanyol en voler imposar un sistema aliè a Catalunya és absurd. Com s'organitzi Catalunya interiorment és un assumpte que només correspon decidir-ho a les institucions i al poble de Catalunya. En la notícia es dona molta rellevància a l'interés del TC en aquest punt. L'altre punt important és el de les competències del síndic de greuges. En altres filtracions aparegudes anteriorment hem pogut veure que el TC ataca a elements com són els símbols, la llengua, les institucions del nostre país o la seva organització administrativa. És a dir, el TC ataca només aquells punts que fan que Catalunya sigui el que és. Altres lleis recorregudes al marge de l'Estatut han sigut la llei d'immersió lingüística o recentment la LEC. El president Montilla diu que el seu govern no admetrà retallades perquè l'Estatut és constitucional de cap a peus i com a tal pensen defensar-ho quan arribi la sentència encara que fons del tripartit admet que podrien acceptar retalls menors però mai acceptaran que es pugui impedir la substitució del sistema administratiu espanyol pel de les vegueries. Montilla preveu donar una resposta unitària del govern si el text de l'Estatut fos retallat, des d'Esquerra i CiU parlen d'organitzar un referèndum per consultar a la ciutadania. Encaixar un Estatut de Catalunya de l'any 2006 en una Constitució espanyola de 1978 és difícil, estem parlant d'un text modern que s'ha de veure limitat per un text deficient que tot i que fos aprovat l'any 78 es va fer amb una mentalitat espanyola típica dels anys 40. No es pot encabir un text democràtic en un nyap - això si que és un nyap, senyor Rajoy - arcaic com és la Constitució espanyola. Si l'Estatut desborda els límits d'aquesta Constitució no és culpa de l'Estatut de Catalunya. També seria recomanable que el senyor Rajoy expliqués com pot justificar que hi hagi recorreguts articles en l'Estatut de Catalunya que han sigut copiats sense cap vergonya i paraula per paraula en els Estatuts de CCAA on governa el PP. No espero resposta de Rajoy ja que ell només sap abonar-se a les falques com la famosa nena - de Rajoy - de les eleccions de 2008 o a dir que el finançament és un nyap, serà un nyap però tots els presidents de CCAA del PP s'han llençat de cap a agafar els diners. S'han abstingut perquè potser encara els queda un mínim de decència als presidents pepers de CCAA i deuen haver pensat que votar-hi en contra i agafar els diners seria un excés de barra que ni algú del PP pot ser tant descarat. No tinc tant clar que els tres partits que formen el govern de Catalunya més CiU Es posin d'acord per fer un front comú, no ho han fet fins ara, no crec que Ho facin. Però ho haurien de fer pel be de Catalunya. Si el TC es carrega l'Estatut en sortiran tots escaldats, i nosaltres també. Un servei a Catalunya seria que els quatre partits Catalans formessin un front comú. Units tindran a la ciutadania dels seu costat, si van per separat Buscant rèdits particulars i pensant únicament en les eleccions el que aconseguiran serà dividir i enfrontar a la ciutadania amb ells. Ara és el Moment en què CiU, PSC, ERC i IC-V poden deixar ben clar que allò que decideixen les institucions i el poble de Catalunya, cap institució aliena a aquest país pot suprimir i que s'ha acabat el temps en què Qualsevol vassall borbònic pot venir aquí a imposar decrets de nova planta.

Nuevas filtraciones del TC
No saber nada de como van las deliberaciones del Tribunal Constitucional podía ser para preocuparse, las filtraciones que de vez en cuando aparecen no son tampoco como para estar tranquilo. Parece que la sentencia está ya preparada pero los magistrados disienten de su redacción final y por eso no la han firmado aún. Podría ser que no se hiciera pública hasta el mes de septiembre. Aparentemente la sentencia interpretará el Estatut de Catalunya declarando inconstitucionales unos cuantos artículos entre los que hay la de la creación de un Consejo de Justicia de Catalunya, la que prevé la sustitución de las cuatro diputaciones provinciales por siete veguerías o la que hace referencia al Síndic de Greuges. La división en diputaciones provinciales es un sistema que existe desde los años 30 del siglo XIX, que nada tiene que ver con la tradicional organización territorial de Catalunya derogada por Felipe V. El entosudecimiento del Estado español en querer imponer un sistema ajeno a Catalunya es absurdo. Como se organice Catalunya interiormente es un asunto que solo corresponde decidirlo a las instituciones y al pueblo de Catalunya. En la noticia se da mucha relevancia al interès del TC en este punto. El otro punto importante es el de las competencias del síndico de agravios. En otras filtraciones aparecidas anteriormente hemos podido ver que el TC ataca a elementos como son los símbolos, la lengua, las instituciones de nuestro país o su organización administrativa. Es decir, el TC ataca solo aquellos puntos que hacen que Catalunya sea el que es. Otras leyes recurridas al margen del Estatuto han sido la ley de inmersión lingüística o recientemente la LEC. El presidente Montilla dice que su gobierno no admitirá recortes porque el Estatuto es constitucional de cabo a rabo y como tal piensan defenderlo cuando llegue la sentencia aunque fuentes del tripartito admiten que podrían aceptar recortes menores pero nunca aceptarán que se pueda impedir la sustitución del sistema administrativo español por el de las veguerías. Montilla prevé dar una respuesta unitaria del gobierno si el texto del Estatuto fuese recortado, desde Esquerra y CiU hablan de organizar un referéndum para consultar a la ciudadanía. Encajar un Estatuto de Catalunya del año 2006 en una Constitución española de 1978 es difícil, estamos hablando de un texto moderno que se puede ver limitado por un texto deficiente que aunque fuese aprobado el año 78 se hizo con una mentalidad española típica de los años 40. No se puede meter un texto democrático en una chapuza - eso si que es una chapuza, señor Rajoy - arcaica como es la Constitución española. Si el Estatuto desborda los límites de esta Constitución no es culpa del Estatuto de Catalunya. También sería recomendable que el señor Rajoy explicase como puede justificar que haya recurridos artículos en el Estatut de Catalunya que han sido copiados sin ninguna vergüenza y palabra por palabra en los Estatutos de CCAA donde gobierna el PP. No espero respuesta de Rajoy ya que él nada más sabe respaldarse en los latiguillos como la famosa niña - de Rajoy - de las elecciones de 2008 o decir que la financiación es una chapuza, será una chapuza pero todos los presidentes de CCAA del PP se han lanzado de cabeza a coger el dinero. Se han abstenido porque quizá aún les queda un mínimo de decencia a los presidentes peperos de CCAA y deben haber pensado que votar en contra y coger el dinero sería un exceso de caradura que ni alguien del PP puede ser tanto descarado. No tengo tan claro que los tres partidos que forman el gobierno de Catalunya más CiU se pongan de acuerdo para hacer un frente común, no lo han hecho hasta ahora, no creo que lo hagan. Pero lo deberían hacer por el bien de Catalunya. Si el TC se carga el Estatut saldrán todos escaldados, y nosotros también. Un servicio a Catalunya sería que los cuatro partidos catalanes formasen una frente común. Unidos tendrán a la ciudadanía de su lado, si van por separado buscando réditos particulares y pensando únicamente en las elecciones lo que lograrán será dividir y enfrentar a la ciudadanía con ellos. Ahora es el momento en el que CiU, PSC, ERC e IC-V pueden dejar muy claro que aquello que deciden las instituciones y el pueblo de Catalunya, ninguna institución ajena a este país puede suprimir y que se ha acabado el tiempo en el que cualquiera vasallo borbónico puede venir aquí a imponer decretos de nueva planta.

1 comentari:

Patric ha dit...

- Jo no estic tan segura que les deliberacions d'un Tribunal hagin de ser secretes, les causes de la Justícia a Xile són públiques i qualsevol persona té dret a conèixer la informació pública. I el que discuteix o tracta un TC crec que concerneix a tots els ciutadans.
- Molt irònic ho de Montesquieu ... segurament els que ho apedregar a Espanya no són cientistas polítics. Jo estic en la lletra i l'esperit de la llei.
- Crec que a vegades no és tan fàcil organitzar una divisió política administrativa en un territori i poble; estic d'acord amb tu que és necessari conèixer bé el terreny i els recursos que s'hi troben i la població que hi existeix. Entenc que les vegas són terres molt fèrtils i que, segons sembla, al donar-los el nom de vegueries estaria relacionat amb producció agrícola. Una província pot ser també molt fèrtil.
- Aquí no tenim defensor del poble així no es quals són o serien les seves competències. Entenc si que hi ha un projecte de
llei que no ha estat tramitat i que considera a la Defensoría del poble com un organisme autònom, la funció principal és vetllar per la defensa i promoció dels drets i interessos de les persones front a actes o omissions els òrgans de l'Administració de l'Estat, pel que fa a la satisfacció de les necessitats públiques.
- Torno al tema de les vegueries i províncies perquè em sembla d'interès; meva curiositat té a veure amb el tipus de govern d'aquestes divisions administratives. Qui governa una vegueria o qui governa una província?
- Tu dubtes que permetin un referèndum del teu poble, crec que el dret a consulta popular ha d'existir, i no crec que això alteri res, és simplement per conèixer les opinions de les persones sobre temes d'interès de les comunitats, aquesta opinió no vol dir que serà una llei, és només una opinió. Crec que tens raó que això depèn en gran mesura, en aquests moments, dels partits polítics.
- No conec la Constitució espanyola, però si tu dius que hi ha un article que autoritza l'exèrcit a intervenir si Espanya està en perill, és cert que aquest article és com un permís per a que l'exèrcit d'un cop d'Estado.Algo semblant havia aquí abans, perquè la constitució donava a les forces armades i de seguretat pública el dret de garantir l'ordre institucionals, això va canviar amb les reformes de 2006.
La sobirania popular o autodeterminació resideix essencialment en la nació, el seu exercici es realitza pel poble a través del plebiscit i eleccions periòdiques i també per les autoritats que la constitució estableix. Cap sector del poble ni individu pot atribuir al seu exercici. L'exercici de la sobirania reconeix com a limitació el respecte als drets essencials que emanen de la naturalesa humana.
Qui garanteix que es respectin els drets de les persones, la dignitat, la igualtat la llibertat, la sobirania popular o autodeterminació?: La constitució i les lleis que tots hem de respectar i defensar, penso jo.
- No entenc com un 10% pot imposar-se a un 90%.