15 de jul. 2009

Paraigües malèfic



Paraigües malèfic

Quan plou molta gent surt al carrer protegint-se amb un paraigües. Jo no en faig servir aquest instrument malèfic que en mans maldestres pot fer molt de mal a ciutadans innocents que no tenen cap mitjà per protegir-se de les barnilles. Però principalment hi ha tres coses que no m'agraden dels paraigües: 1-La gent que surt al carrer i sense mirar si ve algú obren el paraigües amb el risc d'enxampar per sorpresa algun vianant desprevingut. 2-La gent que camina amb el paraigües obert per sota dels balcons i que no s'aparten quan passa algú que no porta paraigües. 3-La gent que s'atura a sota d'un balcó o d'una zona protegida amb el paraigües obert impedint el pas d'altres persones o que aquestes s'hi puguin protegir. En referència als punt 2 i 3 voldria saber si es que tenen por que se'ls mulli el paraigües.

Paraguas maléfico

Cuando llueve mucha gente sale a la calle protegiéndose con un paraguas. Yo no uso este instrumento maléfico que en manos torpe puede hacer mucho daño a ciudadanos inocentes que no tienen ninguna forma de protegerse de las varillas. Pero principalmente hay tres cosas que no me gustan del paraguas: 1-La gente que sale a la calle y sin mirar si viene alguien abren el paraguas con el riesgo de pillar por sorpresa algún peatón desprevenido. 2-La gente que camina con el paraguas abierto por debajo de los balcones y que no se apartan cuando pasa alguien que no lleva paraguas. 3-La gente que se para debajo de un balcón o de una zona protegida con el paraguas abierto impidiendo el paso de otras personas o que estas se puedan proteger. En referencia a los puntos 2 y 3 querría saber si se que tienen miedo que se moje el paraguas.

1 comentari:

Patric ha dit...

És curiós el teu comentari sobre els paraigües quan vostès estan a l'estiu.
Sabies que existeix "un ocell paraigua, també conegut com ocell sombrilla, nom comú que reben tres espècies de grans ocells passeriformes de la família del Cotinga, natives dels boscos tropicals humits de l'Amèrica Central i del Sud, des de Costa Rica fins a Perú, Bolívia i Brasil. Aquests ocells solitaris es distingeixen per les seves crestes de plomes erèctil, que corben de manera notable i que, en un gest d'exhibició, obren cap endavant cobrint la seva coroneta i el seu pic com una sombrilla. L'ocell para-sol o paraigua ornat mesura uns 46 cm, té un color negre blavós i una barba emplomallada de fins a 30 cm sota de la barbeta. Les femelles són d'un color negre més apagat i les seves crestes i barbes són més curtes. ".?
En relació a les persones; és cert, a ningú li agrada xocar amb un paraigües que algú sobtadament obre sense mirar ... tampoc la gent que camina o s'atura sota els balcons o llocs protegits amb un paraigües obert, se suposa que aquests llocs quan plou són preferentment per a persones sense un paraigua. Estem d'acord que molesten.