26 de maig 2010

I ara, cremen llibres...

Nota: Aquest article no ha sigut escrit per mi, és un fet escrit per un blocaire de Vilaweb denunciant el fet succeit a la ciutat de València.




delsud Cròniques d'Antoni diumenge, 23 de maig de 2010 13:12h


Ahir, un grup autodenominat "Zeladors del Regne de València", és a dir, els quatre iaios de torn amb dos o tres xiquets educats en l'odi a tot allò que faça referència a Catalunya, van organitzar un acte públic a la plaça de l'Ajuntament de València. L'antiga plaça del País Valencià va ser testimoni d'un curiós aplec on, com a acte central, es va realitzar una cremada de llibres de text "per estar escrits en català".

Sí, ho heu llegit bé... una cremada de llibres. Si pensàveu que calia remuntar-se a l'època de l'Alemanya del III Reich per trobar exemples d'aquesta pràctica, us enganyàveu. Avui, a la València del segle XXI, en podem trobar un exemple. I, el que és pitjor, a pocs metres de l'ajuntament del cap i casal i, per tant, del munt de policies locals que vigilen les dependències municipals. Impunitat, diuen, aquells qui critiquen aquests fets.

Ahir va ser la cremada de llibres; abans d'ahir, o a l'altre, els atacs contra el Terra, les seus del Bloc, d'ERPV, d'EU o els casals Jaume I; d'ací uns dies, un altre grup ultra, Espanya 2000 (ja se'ls ha quedat vell, fins i tot, el nom), organitzarà una manfestació contra els okupes i els immigrants pel barri del Cabanyal... I, tot això, davant del silenci còmplice de les autoritats locals, controlades pel PP, i de la delegació del Govern, en mans del PSOE.

Mentre es continuen censurant concerts, com el de Los chikos del maiz que estava previst el passat divendres, i criminalitzant col·lectius com el SEPC, aquesta gentola continua campant pels nostres carrers sense que ningú no diga ni pruna.

Deixem-los fer, deixem-los, que quan el mostre siga tan gran que ja no es puga aturar, tots ens en penedirem. Quin fàstic!

(A la imatge, la cremada de llibres que van organitzar els nacional-socialistes a la plaça de l'Òpera de Berlín, el 10 de maig de 1933. Han passat 77 anys, però l'esperit sembla ser el mateix. Com diuen, es comença cremant llibres i s'acaba cremant persones)

Nota: Este artículo no ha sido escrito para mí, es un hecho escrito por un blogger de Vilaweb denunciando el hecho sucedido en la ciudad de Valencia.

Y ahora, queman libros ...
delsud Crónicas de Antoni Domingo, 23 de mayo de 2010 13:12 h
Los blogs de Vilaweb

Ayer, un grupo autodenominado "Celadores del Reino de Valencia", es decir, los cuatro abuelos de turno con dos o tres niños educados en el odio a todo aquello que haga referencia a Cataluña, organizaron un acto público en la plaza de el Ayuntamiento de Valencia. La antigua plaza del País Valenciano fue testigo de un curioso encuentro donde, como acto central, se realizó una quema de libros de texto "por estar escritos en catalán".

Sí, lo habéis leído bien ... una quemadura de libros. Si pensabais que había que remontarse a la época de la Alemania del III Reich para encontrar ejemplos de esta práctica, le enganyàveu. Hoy, en la Valencia del siglo XXI, podemos encontrar un ejemplo. Y, lo que es peor, a pocos metros del ayuntamiento del cap i casal y, por tanto, del montón de policías locales que vigilan las dependencias municipales. Impunidad, dicen, los que critican estos hechos.

Ayer fue la quema de libros; antes de ayer, o al otro, los ataques contra el Terra, las sedes del Bloc, de ERPV, de EU o los casales Jaume I; de aquí unos días, otro grupo ultra, España 2000 (ya se les ha quedado viejo, incluso, el nombre), organizará una manfestació contra los okupas y los inmigrantes por el barrio del Cabanyal ... Y, todo ello, ante el silencio cómplice de las autoridades locales, controladas por el PP, y de la delegación del Gobierno, en manos del PSOE.

Mientras se siguen censurando conciertos, como el de Los chikos del maiz que estaba previsto el pasado viernes, y criminalizando colectivos como el SEPC, esta gentuza sigue campando por nuestras calles sin que nadie diga ni ciruela.

Dejémosles hacer, dejémoslos, que cuando el muestre sea tan grande que ya no se pueda parar, todos nos arrepentir. Qué asco!

(En la imagen, la quema de libros que organizaron los nacional-socialistas en la plaza de la Ópera de Berlín, el 10 de mayo de 1933. Han pasado 77 años, pero el espíritu parece ser el mismo. Como dicen, se empieza quemando libros y se acaba quemando personas)