Aznar, un “demòcrata” de tota la vida

Aznar, un “demòcrata” de tota la vida

Aznar, aquest demòcrata de tota la vida, creu que s'han de posar límits a la democràcia, que la vida pública es recolzi en un liberalisme d'arrel cristiana. És a dir, segons Aznar cal una tasca lliberal per posar el poder en el seu lloc. I quin és aquest lloc on Aznar vol posar el poder?. Lliberalisme d'arrel cristiana?. L'individu aquest diu que vol canviar el poder, parla de liberalisme, no de llibertat, i el liberalisme és una ideologia que en el terreny econòmic pregona el campi qui pugui dels mercats i donar-los el poder precisament als mercats. I a més parla d'arrels cristianes. És evident que Aznar vol donar el poder als diners d'una banda i als capellans d'una altra. No vol que l'Estat s'ocupi de les escoles, ni vetlli per la família – suposo que deu referir-se a l'únic model de família que entén Aznar – ni faci d'Església. L'Estat no fa d'Església però moltes vegades l'Església ha assumit poders d'Estat quan no ha col·laborat amb Estats gens democràtics. Segons Aznar “el poder polític ha traspassat tots els límits raonables”. Ell ho deu saber millor que ningú, quan va ser president del govern espanyol va traspassar tots els límits raonables. Vull fer un incís: Aznar l'any 1979 escrivia en contra de les futures comunitats autònomes, l'any 1986 va ser president de la de Castellà i Lleó. La forma com va arribar van ser les urnes, de les que també malparlava l'any 1979, tot i que després d'enfonsar la carrera política de Demetrio Madrid, anterior president d'aquella comunitat autònoma amb una campanya de desprestigi i un judici del qual va ser absolt però la seva carrera política ja estava enfonsada. A Aznar li va servir per ascendir. El mateix procediment d'assetjament i enderrocament va emprar contra el president del govern espanyol l'1993 i després el 1996 amb tota la patuleia dels corifeus mediàtics donant-li suport. La resta ja la coneixem. Vuit anys nefastos que van acabar com havien d'acabar ja que el petit cabdill de l'altiplà castellà va governar amb tics cada dia més autoritaris, i això es va evidenciar en la seva segona legislatura. Continua Aznar dient que el poder polític ha envaït terrenys que no han de ser de la seva competència”. Doncs Aznar va ficar-se allà on ningú li demanava que s'hi fiqués i continua fent-t'ho, decidint ell quins governs són bons i quins dolents. Afegeix que no és assumpte seu il·luminar veritats”. No, per això ja estar ell, el messies de les Espanyes, cabdill per la gràcia de no sé qui, i senyor de les veritats eternes. I diu que el poder “ha de generar consensos com instrument de la pau social”. És a dir, tot el contrari del que en realitat fan Aznar i la seva camarilla pepera, una camarilla que només busquen enfrontar la gent i que fins i tot quan se'ls dóna la raó canvien d'opinió perquè es neguen a arribar a cap consens amb ningú. I continua dient que “el matrimoni i la paternitat no poden regir-se pel que el poder polític vulgui”. Però ell i la seva camarilla si que diuen quin és el model de família i de paternitat. Aquest il·luminat diu que el poder polític no ha de fer allò que justament ell quan ha estat en el poder ha fet i que quan no ha estat defensa. I jo em pregunto quins són els límits de la democràcia segons Aznar. Sabent quines són les seves idees la millor democràcia per Aznar deu ser aquella que no existeix. Aznar, un “demòcrata” de tota la vida, si , senyor.

Article: Aznar pide poner límites a la democracia

Aznar, un "demócrata" de toda la vida

Aznar, este demócrata de toda la vida, cree que deben ponerse límites a la democracia, que la vida pública se apoye en un liberalismo de raíz cristiana. Es decir, según Aznar hay una tarea liberal para poner el poder en su lugar. Y cuál es ese lugar donde Aznar quiere poner el poder?. Liberalismo de raíz cristiana?. El individuo este dice que quiere cambiar el poder, habla de liberalismo, no de libertad, y el liberalismo es una ideología que en el terreno económico pregona el sálvese quien pueda de los mercados y darles el poder precisamente los mercados. Y además habla de raíces cristianas. Es evidente que Aznar quiere dar el poder al dinero de un lado y los sacerdotes de otra. No quiere que el Estado se ocupe de las escuelas, ni vele por la familia - supongo que debe referirse al único modelo de familia que entiende Aznar - ni haga de Iglesia. El Estado no hace de Iglesia pero muchas veces la Iglesia ha asumido poderes de Estado cuando no ha colaborado con Estados nada democráticos. Según Aznar "el poder político ha traspasado todos los límites razonables". Él lo sabrá mejor que nadie, cuando fue presidente del gobierno español traspasó todos los límites razonables. Quiero hacer un inciso: Aznar en 1979 escribía en contra de las futuras comunidades autónomas, en 1986 fue presidente de la de Español y León. La forma en que llegó fueron las urnas, de las que también hablar mal en 1979, aunque después de hundir la carrera política de Demetrio Madrid, anterior presidente de esa comunidad autónoma con una campaña de desprestigio y un juicio del que fue absuelto pero su carrera política ya estaba hundida. A Aznar le sirvió para ascender. El mismo procedimiento de acoso y derribo empleó contra el presidente del gobierno español del 1993 y después en 1996 con toda la patulea de los corifeos mediáticos apoyándole. El resto ya la conocemos. Ocho años nefastos que terminaron como debían terminar ya que el pequeño caudillo de la meseta español gobernó con tics cada día más autoritarios, y esto se evidenció en su segunda legislatura. Continúa Aznar diciendo que el poder político ha invadido terrenos que no deben ser de su competencia ". Pues Aznar meterse donde nadie le pedía que se metiera y sigue haciendo-te, decidiendo él qué gobiernos son buenos y cuáles malos. Añade que no es asunto suyo iluminar verdades ". No, por eso ya estar él, el mesías de las Españas, caudillo por la gracia de no sé quién, y señor de las verdades eternas. Y dice que el poder "debe generar consensos como instrumento de la paz social". Es decir, todo lo contrario de lo que en realidad hacen Aznar y su camarilla pepera, una camarilla que sólo buscan enfrentar la gente y que incluso cuando se les da la razón cambian de opinión porque se niegan a llegar a ningún consenso con nadie. Y continúa diciendo que "el matrimonio y la paternidad no pueden regirse por el que el poder político quiera". Pero él y su camarilla si que dicen cuál es el modelo de familia y de paternidad. Este iluminado dice que el poder político no debe hacer lo que justamente él cuando ha estado en el poder ha hecho y que cuando no ha sido defensa. Y yo me pregunto cuáles son los límites de la democracia según Aznar. Sabiendo cuáles son sus ideas la mejor democracia por Aznar debe ser aquella que no existe. Aznar, un "demócrata" de toda la vida, si, señor.