24 de maig 2010

Els fets del Palau

Els fets del Palau

Amb motiu del centenari del naixement del poeta Joan Maragall el règim del general Franco va voler fer un acte a Barcelona amb la presència de capitostos del règim en el Palau de la Música Catalana, el 19 de maig de 1960. Ara s'han commemorat tot just els 50 anys d'aquells fets. El règim va prohibir El cant de la Senyera que inicialment estava al programa de l'acte. L'Orfeó no va interpretar “El Cant de la Senyera” però si que ho va fer una part del públic. Les autoritats feixistes van detenir als responsables entre els que hi havia un jove Jordi Pujol - que molts anys després seria president de la Generalitat de Catalunya – que tot i no ser al Palau aquell dia va ser un dels organitzadors de la protesta, se'l va jutjar en un consell de guerra i va anar a la presó.

Los hechos del Palau

Con motivo del centenario del nacimiento del poeta Joan Maragall el régimen del general Franco quiso hacer un acto en Barcelona con la presencia de cabecillas del régimen en el Palau de la Música Catalana, el 19 de mayo de 1960. Ahora se han conmemorado apenas los 50 años de aquellos hechos. El régimen prohibió El canto de la Senyera que inicialmente estaba en el programa del acto. El Orfeó no interpretó "El Cant de la Senyera" pero si que lo hizo una parte del público. Las autoridades fascistas detuvieron a los responsables entre los que había un joven Jordi Pujol - que muchos años después sería presidente de la Generalitat de Catalunya - que a pesar de no ser el Palau ese día fue uno de los organizadores de la protesta, se le juzgó en un consejo de guerra y fue a la cárcel.

video

Lletra del Cant de la Senyera en català / Lletra del Cant de la Senyera en castellano:

Letra (catalán)

Tornada:

Al damunt dels nostres cants

aixequem una Senyera

que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Letra (traducción)

Estribillo:

Encima de nuestros cantos

levantemos una Señera

que los hará mas triunfantes.

Venga, compañeros, levantémosla
en señal de hermandad!
Venga, hermanos, al viento deshagamosla
en señal de libertad.
Que vuele! Contemplémosla
en su dulce majestad!

Oh bandera catalana!,
nuestro corazón te es bien fiel:
volarás como ave galana
por encima de nuestro anhelo:
para mirarte soberana
alzaremos los ojos al cielo.

Y te llevaremos por doquier en alto,
te llevaremos, y tú nos llevarás:
volando a voluntad del aire,
el camino señalarás.
Da voz a tu cantante,
luz a los ojos y fuerza al brazo .

Arxius en MP3 del Cant de la Senyera / Archivo en MP3 del Cant de la Senyera:

http://cid-4e77e401e5f9dcb0.skydrive.live.com/self.aspx/M%c3%basica/CANT%20DE%20LA%20SENYERA.mp3

http://cid-4e77e401e5f9dcb0.skydrive.live.com/self.aspx/M%c3%basica/ORFE%c3%93%20CATAL%c3%80%20-%20EL%20CANT%20DE%20LA%20SENYERA.mp3

Text del pamflet “Us presentem el general Franco”

"Us presentem el general Franco"

Sr. Galinsoga: Otra pregunta, mi general, si me la permite: ¿Irá Su Excelencia pronto a Barcelona?
General Franco: Eso espero, si en la primavera las ocupaciones me lo permiten.
(De la interviu concedida pel general Franco a en Galinsoga i publicada a «La Vanguardia» el 1 d'octubre 1959)

El general Franco vol venir a Barcelona. Segons sembla s'hi estarà uns quants dies. Com sigui que haurem de conviure amb ell. val la pena de saber qui és. Després de 21 anys de règim franquista, aquesta presentació es fa necessària. Estem sotmesos a una pressió propagandística tan forta i tan unilateral que ja no sabem qui és el general Franco, ni què representa el seu règim.

Qui és el general Franco, l'home que ara vol venir a Barcelona, i què representa el seu règim?
EL GENERAL FRANCO REPRESENTA LA NEGACIÓ DE LA LLIBERTAT EN TOTS ELS ORDRES.

En primer lloc, la negació de la llibertat política. En cap nivell de la vida social hi ha llibertat. No n'hi ha en els municipis: tots sabem que les eleccions municipals no signifiquen absolutament res. I quan el Règim tem no poder controlar plenament els resultats —cas de Madrid i Barcelona— són suprimides. Això que en diuen "las Cortes" no té cap valor representatiu. No té altre valor que el dels "parlaments" de les democràcies populars comunistes. En definitiva, tot el poder radica en les mans d’un sol home, el que ara pensa venir a Barcelona, que té pel poble i per les seves aspiracions un manyspreu absolut i que es dedica, sobretot, a durar, contraposant falangistes a "Opus Dei", monàrquics a falangistes, gent d'en Martín Artajo a "Opus Dei", etc.

No hi ha llibertat social ni sindical. La C N. S. és un instrument del govern, res més que això. Les associacions obreres de tot ordre han estat suprimides, inclús les culturals (desaparició, per exemple, dels Ateneus obrers, de les Biblioteques populars, e t c . ) Ningú no s'ha salvat d'aquest odi del Règim a la classe treballadora. Les mateixes organitzacions obreres de signe cristià han de dur una vida migradíssima, pràcticament clandestina; els seus homes representatius han estat també perseguits i sovint empresonats. Es el que ha passat a la H O A C (Hermandad Obrera de Acción Catòlica), amb l'O. C P. D. (Orientació Catòlica Professional de Dependents), amb tots els que han volgut ser conseqüents amb la seva mentalitat social i cristiana. No és reconegut el dret a la vaga, que és un dret elemental i bàsic, sense el qual la classe obrera no té cap possibilitat de defensar-se. El règim del general Franco és rotundament antisocial.

No hi ha llibertat intel•lectual ni Cultural. La censura és absoluta, absorbent. Només en forma d'acudits ("La Codorniz") o escrivint en termes que no estan a l'abast del públic es pot arribar a dir alguna cosa, molt poca cosa, que no encaixi perfectament en la línia del Règim Els intel•lectuals i els literats són perseguits. I no només, com pretén el Règim, els comunistes. Laín Entralgo, Aranguren, per exemple, no tenen res de comunistes, i tot i això han estat arraconats, gairebé se'ls ha tapat la boca amb esparadrap. El mateix havia passat, quan eren vius, a Ortega i Gasset i Marañón. I no parlem de Catalunya, on la persecució cultural constitueix un fet d'autèntic vandalisme. Per altra banda el Règim és, ideològicament, buit. Es, intel•lectualment, pobre i crea pobresa intel•lectual. Té la Universitat endogalada, totalment abandonat l'ensenyament en general, de tal manera que cada any són més els mestres nacionals que deixen la carrera que els nous que l'acaben. El Règim sap que un poble intel•lectualment rudimentari fa de bon dominar.


No hi ha llibertat religiosa. No ens referim ara a la llibertats per als protestants. Ens referim a la mateixa Església Catòlica, la qual no pot actuar amb llibertat. Els seus capellans poden celebrar missa, fer processons, ensenyar el catecisme, però no es pot posar en pràctica la doctrina social de l'Església; les organitzacions de joventut cristiana són vigilades i obligades a no moure's del camp estrictament pietós, esportiu i de beneficència, quan el que els Papes volen és que es preocupin també del bé comú de la societat i se'n sentin responsables; l'Abat de Montserrat és calumniat públicament; els bisbes que volen dir les veritats són confinats a bisbats petits o llunyans (cas dels bisbes de Canàries i de Segorb); certes pastorals del Cardenal Pla i Deniel són silenciades per. la premsa; de certs discursos del Papa se'n donen a través dels diaris versions deformades. Tampoc l'Església és lliure. I és lamentable que el Règim pugui comptar en aquesta,feina de tenir l'Església dominada, amb alguns bisbes que semblen fortament empeltats de governador civil. El bisbe Eijo Garay, de Madrid, n és el cas més clar. A Catalunya té dos bons deixebles, l'un a Tarragona, l'altre a Lleida.

No hi ha llibertat per a res. Després de 20 anys de' dictadura pot haver-hi qui trobi ja natural el clima en què vivim, com els que vivint habitualment en una atmòsfera viciada no enyoren l'aire pur. Però n'hi prou en treure el nas a fora per a adonar-nos com a Espanya estem privats de llibertat i de respecte. I també per a veure que en els pobles on l'home és més tingut en compte les coses no van pitjor que a Espanya, sinó molt millor. Espanya és el país on pot donar-se el cas, com es va donar l'any passat, que en
una sessió de "Manufacturas Metàlicas Madrileñas", quan la majoria d'accionistes, considerant-se estafats, varen iniciar una protesta seriosa, el Sr. Nicolàs Franco, president del Consell, els amenacés amb fer venir la Guàrdia Civil. Amb això està tot dit i no cal insistir més.


La manca de llibertat és absoluta. I només és atenuada per l'estat de corrupció en què vivim. El general Franco, l'home que aviat vindrà a Barcelona, ha escollit com a instrument de govern la corrupció. Ha afavorit la corrupció. Sap que un país podrit és fàcil de dominar, que un home compromès per fets de corrupció econòmica o administrativa és un home presoner. Per això el Règim ha fomentat la immoralitat de la vida pública i econòmica. Com es fa en certes professions indignes, el Règim procura que t o t h om estigui enfangat, tothom compromès. L'home que aviat vindrà a Barcelona, a més d'UN OPRESOR, ÉS UN CORRUPTOR.

Catalunya, 15 d'abril del 1960.

Texto traducido al castellano del panfleto “Os presentamos al general Franco”

"Os presentamos el general Franco"
Sr. Galinsoga: Otra pregunta, mi general, si me la Permite: ¿Ira Su Excelencia pronto en Barcelona?

General Franco: Eso espero, si en la primavera las ocupaciones me lo permiten.
(De la interviu concedida por el general Franco en en Galinsoga y publicada en «La Vanguardia» el 1 de octubre 1959)

El general Franco quiere venir a Barcelona. Al parecer se estará unos días. Como sea que tendremos que convivir con él. vale la pena saber quién es. Después de 21 años de régimen franquista, esta presentación se hace necesaria. Estamos sometidos a una presión propagandística tan fuerte y tan unilateral que ya no sabemos quién es el general Franco, ni qué representa su régimen.

¿Quién es el general Franco, el hombre que ahora quiere venir a Barcelona, y que representa su régimen? EL GENERAL FRANCO REPRESENTA LA NEGACION DE LA LIBERTAD EN TODOS LOS ÓRDENES.

En primer lugar, la negación de la libertad política. En ningún nivel de la vida social hay
libertad. No hay en los municipios: todos sabemos que las elecciones municipales no significan absolutamente nada. Y cuando el Régimen teme no poder controlar plenamente los resultados-caso de Madrid y Barcelona-son suprimidas. Eso que llaman "las Cortes" no tiene ningún valor representativo. No tiene otro valor que el de los "parlamentos" de las democracias populares comunistas. En definitiva, todo el poder radica en las manos de un solo hombre, lo que ahora piensa venir a Barcelona, que tiene por el pueblo y por sus aspiraciones un desprecio absoluto y que se dedica, sobre todo, a durar, contraponiendo falangistas a " Opus Dei ", monárquicos a falangistas, gente de Martín Artajo a" Opus Dei ", etc.

No hay libertad social ni sindical. La C N. S. es un instrumento del gobierno, nada más que eso. Las asociaciones obreras de todo orden han sido suprimidas, incluso las culturales (desaparición, por ejemplo, los Ateneos obreros, de las Bibliotecas populares, etc.) Nadie se ha salvado de este odio del Régimen a la clase trabajadora. Las mismas organizaciones obreras de signo cristiano han de llevar una vida migradíssima, prácticamente clandestina, sus hombres representativos han sido también perseguidos ya menudo encarcelados. Es lo que ha pasado a la HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica), con el O. C P. D. (Orientación Católica Profesional de Dependientes), con todos los que han querido ser consecuentes con su mentalidad social y cristiana. No es reconocido el derecho a la huelga, que es un derecho elemental y básico, sin el cual la clase obrera no tiene ninguna posibilidad de
defenderse. El régimen del general Franco es rotundamente antisocial.

No hay libertad intelectual Cultural. La censura es absoluta, absorbente. Sólo en forma de chistes ("La Codorniz") o escribiendo en términos que no están al alcance del público se puede llegar a decir algo, muy poco, que no encaje perfectamente en la línea del Régimen Los intelectuales y los literatos son perseguidos. Y no sólo, como pretende el Régimen, los comunistas. Laín Entralgo, Aranguren, por ejemplo, no tienen nada de comunistas, y sin embargo han sido arrinconados, casi se les ha tapado la boca con esparadrapo. Lo mismo había pasado, cuando estaban vivos, a Ortega y Gasset y Marañón. Y no hablamos de Cataluña, donde la persecución cultural constituye un hecho de auténtico vandalismo. Por otra parte el Régimen es, ideológicamente, vacío. Es, intelectualmente, pobre y crea pobreza intelectual. Tiene la Universidad amordazada, totalmente abandonado la enseñanza en general, de tal manera que cada año son más los maestros nacionales que dejan la carrera que los nuevos que la acaban. El Régimen sabe que un pueblo intelectualmente rudimentario hace mucho dominar.

No hay libertad religiosa. No nos referimos ahora a la libertades para los protestantes. Nos referimos a la misma Iglesia Católica, la cual no puede actuar con libertad. Sus sacerdotes pueden celebrar misa, hacer procesiones, enseñar el catecismo, pero no se puede poner en práctica la doctrina social de la Iglesia, las organizaciones de juventud cristiana son vigiladas y obligadas a no moverse del campo estrictamente piadoso, deportivo y de beneficencia , cuando lo que los Papas quieren es que se preocupen también del bien común de la sociedad y se sientan responsables; del Abad de Montserrat es calumniado públicamente, los obispos que quieren decir las verdades son confinados a obispados pequeños o lejanos (caso los obispos de Canarias y de Segorbe); ciertas pastorales del Cardenal Pla y Deniel son silenciadas por. la prensa, de ciertos discursos del Papa se dan a través de los diarios versiones deformadas. Tampoco la Iglesia es libre. Y es lamentable que el Régimen pueda contar en la misma, trabajo de tener la Iglesia dominada, con algunos obispos que parecen fuertemente injertados de gobernador civil. El obispo Eijo Garay, de Madrid, n es el caso más claro. En Cataluña tiene dos buenos discípulos, uno en Tarragona, el otro en Lleida.

No hay libertad para nada. Después de 20 años de 'dictadura puede haber quien encuentre ya natural el clima en que vivimos, como los que viviendo habitualmente en una atmósfera viciada no añoran el aire puro. Pero hay bastante en sacar la nariz fuera para darnos cuenta como en España estamos privados de libertad y de respeto. Y también para ver que en los pueblos donde el hombre es más tenido en cuenta las cosas no van peor que en España, sino mucho mejor. España es el país donde puede darse el caso, como se dio el año pasado, que en una sesión de "Manufacturas Metálicas Madrileñas", cuando la mayoría de accionistas, considerándose estafados, iniciaron una protesta seria, el Sr. Nicolás Franco, presidente del Consejo, los amenazara con hacer venir la Guardia Civil. Con esto está todo dicho y no hace falta insistir más.

La falta de libertad es absoluta. Y sólo es atenuada por el estado de corrupción en que vivimos. El general Franco, el hombre que pronto vendrá a Barcelona, ha elegido como instrumento de gobierno la corrupción. Ha favorecido la corrupción. Sabe que un país podrido es fácil de dominar, que un hombre comprometido por hechos de corrupción económica o administrativa es un hombre prisionero. Por ello el Régimen ha fomentado la inmoralidad de la vida pública y económica. Como se hace en ciertas profesiones indignas, el Régimen procura que Toth om esté embarrado, todos comprometido. El hombre que pronto vendrá a Barcelona, además de UN opresor, ES UN corruptor.

Cataluña, 15 de abril de 1960