Aquest article està format per dos articles diferents que en principi tenia intenció de publicar-los independentment però he decidit escriure'ls com un de sol. A efectes de publicació trobo menys feixuc fer un sol article de dos o més que tenen certa relació temàtica que publicar-los independentment.
De la premsa espanyola haig de dir que han reaccionat com esperava, s'han posat el vestit de torero i la montera, s'han embolicat a la “rojigualda” per defensar les corrides. Cap problema, ho respecto, però a alguns mitjans espanyols els ha sortit l'espanyolista prepotent i maleducat i han fet servir titulars grollers, com El (in)Mundo que qualificava d'animals als diputats del Parlament de Catalunya amb un titular que no amagava el seu disgust amb el resultat de la votació: “Han guanyat els animals” amb una foto del president i el vicepresident de la Generalitat. La veritat és que un titular així me l'esperava més aviat a La Gaceta, l'insult és més propi d'aquest diari del grup mediàtic ultradretà Intereconomía que de El (in)Mundo, més donat a falsejar, tergiversar i fabricar “veritats” que a l'insult gratuït, però tot s'encomana com les malalties venèries, l'estupidesa i la fatxenderia.
La premsa internacional s'ha fet ressò del fet malgrat que no han entés gaire, suposo que degut a que molts dels seus corresponsals estan a Madrid, no pas a Barcelona. Qui menys ho ha entés ha sigut el diari britànic Financial Times, que com mesos enrere ja va fer, va mostrar una absoluta incomprensió sobre la decisió del Parlament de Catalunya, agafant-se el tema d'una manera excessivament personal, ells “denuncien” un altre atac dels catalans a Espanya atacant les seves tradicions ancestrals. Potser haurien d'escoltar als catalans i així tindrien les dues versions, ara només tenen la versió espanyola d'aquesta història, i és la versió espanyola més allunyada de la realitat.
Que volen aquesta gent que maten toros amb fruïció
Els referèndums acostumen a plantejar una pregunta que pots respondre afirmativa o negativament, també pots votar en blanc o abstenir-te, però a efectes de decidir el que val és el nombre de SI i de NO que hi ha, l'abstenció i el vot en blanc queda per a l'estadística però no és una opinió en ella mateixa.
Les lleis serveixen per regular les relacions dels ciutadans entre ells i amb els governs – municipals, autonòmics, regionals, federals, confederals, estatals, nacionals i/o supranacionals, digueu-ho com més us agradi – i delimiten en un sentit o en un altre el nostre comportament per que no visquem en l'arbitrarietat. Diguem-ho clar, l'anarquisme no existeix, només és una teoria, allò que més s'acosta és l'arbitrarietat, és a dir, quan no saps que has d'atenir-te i el poder s'imposa segons el seu caprici.
Us imagineu que algú consideri que s'han d'eliminar els codis de circulació perquè considera que restringeixen la seva llibertat personal?. Doncs, un argument tan banal alguns pretenen defensar l'anomenada festa nacional espanyola, consideren que prohibir-la atempta contra la llibertat. De quina llibertat parlen?. La llei que dimecres passat va prohibir les corrides de toros a Catalunya prohibeix un espectacle basat en la tortura i mort d'un animal. Evidentment els protaurins i alguns polítics irresponsables que viatgen en cotxe sense cordar-se el cinturó de seguretat no defensen la llibertat del toro ni el dret d'aquest a viure fins que la natura decideixi, no, la llibertat que ells reclamen és per a ells mateixos, la llibertat de seguir comportant-se com uns bàrbars, més aviat sembla que advoquin pel seu dret al llibertinatge, i això venint de gent d'ordre ens hauria de sorprendre, sinó fos que la gent que es declara d'ordre només volen l'ordre que a ells els permet fer el brètol, això si, amb la llei a la mà que els protaurins i els partits que els donen suport pretenen fer-se a mida.
El trio de la Maestranza seria qui hauria de decidir sobre la llei de les corrides de toros
Sembla que la propera corrida del conegut trio de la Maestranza, després d'enllestir el toro Estatut podria ser contra la llei que prohibeix les corrides de toros. Us sonen Jiménez, Aragón i Rodríguez Arriba?. Són els tres magistrat del Tribunal Constitucional responsables de la sentència contra l'Estatut en el nom de la indivisible unitat de la nació espanyola reiterat fins a 14 vegades, També són coneguts per la seva afició a les corrides de toros com van demostrar amb la seva presencia en una corrida a la Maestranza de Sevilla setmanes abans de dictar sentència contra l'Estatut.
Si finalment el PP presentés el seu recurs contra la llei que prohibeix les corrides de toros al Principat - aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 28 de juliol a instàncies d'una iniciativa legislativa popular presentada per la plataforma antitaurina PROU amb el suport de 180.000 firmes – serien aquests tres magistrats reconeguts protaurins i aficionats a la festa nacional espanyola o corrides de toros, a qui correspondria decidir sobre la llei que va aprovar el Parlament. Algú no veu un problema?. Uns magistrats que han demostrat ser partidaris de les corrides de toros, són reconeguts aficionats, no poden decidir sobre una matèria de la que són part, és com si un jutge declaradament racista li toqués jutjar a una persona d'una raça diferent. No pot ser que aquests tres magistrats que són reconeguts protaurins i aficionats a les corrides de toros i que s'han mostrat com uns nacionalistes espanyols declarats i catalanòfobs exacerbats hagin de decidir una llei que prohibeix les corrides de toros a
Catalunya, llei aprovada pel Parlament de Catalunya, la mateixa institució que va redactar l'Estatut que aquests tres magistrats van escorxar en el nom d'una més que discutible indissolubilitat de la nació espanyola.
Portades dels diaris que han parlat de la notícia de la prohibició dels toros / Portadas de los periódicos que han hablado de la noticia de la prohibición de los toros: http://cid-4e77e401e5f9dcb0.skydrive.live.com/redir.aspx?page=play&resid=4E77E401E5F9DCB0!8487&Bpub=SDX.Photos&Bsrc=GetSharingLink
Continuamos hablando de toros una vez más
Este artículo está formado por dos artículos diferentes que en principio tenía intención de publicarlos independientemente pero he decidido escribir como uno solo. A efectos de publicación encuentro menos pesado hacer un solo artículo de dos o más que tienen cierta relación temática que publicarlos independientemente.
De la prensa española tengo que decir que han reaccionado como esperaba, han puesto el traje de luces y la montera, se han envuelto a la "rojigualda" para defender las corridas. No hay problema, lo respeto, pero a algunos medios españoles les ha salido el españolista prepotente y maleducado y han utilizado titulares groseros, como El (in) Mundo que calificaba de animales a los diputados del Parlamento de Cataluña con un titular que no ocultaba su disgusto con el resultado de la votación: "Han ganado los animales" con una foto del presidente y el vicepresidente de la Generalitat. La verdad es que un titular así me lo esperaba más bien en La Gaceta, el insulto es más propio de este diario del grupo mediático ultraderechista Intereconomía que de El (in) Mundo, más dado a falsear, tergiversar y fabricar "verdades "que en el insulto gratuito, pero todo se contagia como las enfermedades venéreas, la estupidez y la chulería.
La prensa internacional se ha hecho eco del hecho a pesar de que no han entendido mucho, supongo que debido a que muchos de sus corresponsales están en Madrid, no en Barcelona. Quien menos lo ha entendido ha sido el diario británico Financial Times, que como meses atrás ya hizo, mostró una absoluta incomprensión sobre la decisión del Parlamento de Cataluña, agarrándose el tema de una manera excesivamente personal, ellos "denuncian" otro ataque de los catalanes en España atacando sus tradiciones ancestrales. Quizá deberían escuchar a los catalanes y así tendrían las dos versiones, ahora sólo tienen la versión española de esta historia, y es la versión española más alejada de la realidad.
Que quiere esa gente que matan toros con fruición
Los referendos suelen plantear una pregunta que puede responder afirmativa o negativamente, también puedes votar en blanco o abstenerse té, pero a efectos de decidir lo que vale es el número de SI y de NO que hay, la abstención y el voto en blanco queda para la estadística pero no es una opinión en sí misma.
Las leyes sirven para regular las relaciones de los ciudadanos entre ellos y con los gobiernos - municipales, autonómicos, regionales, federales, confederales, estatales, nacionales y / o supranacionales, dígalo como más os guste - y delimitan en un sentido o en otro nuestro comportamiento para que no vivamos en la arbitrariedad. Digámoslo claro, el anarquismo no existe, sólo es una teoría, lo que más se acerca es la arbitrariedad, es decir, cuando no sabes a que tienes que atenerse tiene y el poder se impone a su capricho.
¿Os imagináis que alguien considere que se deben eliminar los códigos de circulación porque considera que restringen su libertad personal?. Pues, un argumento tan banal algunos pretenden defender la llamada fiesta nacional española, consideran que prohibir la atenta contra la libertad. ¿De qué libertad hablan?. La ley que el miércoles pasado prohibió las corridas de toros en Cataluña prohíbe un espectáculo basado en la tortura y muerte de un animal. Evidentemente los protaurinos y algunos políticos irresponsables que viajan en coche sin abrocharse el cinturón de seguridad no defienden la libertad del toro ni el derecho de éste a vivir hasta que la naturaleza decida, no, la libertad que ellos reclaman es para ellos mismos, la libertad de seguir comportándose como unos bárbaros, más bien parece que aboguen por su derecho al libertinaje, y eso viniendo de gente de orden debería sorprendernos, sino fuera que la gente que se declara de orden sólo quieren el orden que a ellos les permite hacer el
granuja, eso sí, con la ley en la mano que los protaurins y los partidos que los apoyan pretenden hacerse a medida.
El trío de la Maestranza sería quien debería decidir sobre la ley de las corridas de toros
Parece que la próxima corrida del conocido trío de la Maestranza, tras terminar el toro Estatuto podría ser contra la ley que prohíbe las corridas de toros. Os suenan Jiménez, Aragón y Rodríguez Arriba?. Son los tres magistrado del Tribunal Constitucional responsables de la sentencia contra el Estatut en el nombre de la indivisible unidad de la nación española reiterado hasta 14 veces, también son conocidos por su afición a las corridas de toros como demostraron con su presencia en una corrida en la Maestranza de Sevilla semanas antes de dictar sentencia contra el Estatut.
Si finalmente el PP presentara su recurso contra la ley que prohíbe las corridas de toros en el Principado - aprobada por el Parlamento de Cataluña el pasado 28 de julio a instancias de una iniciativa legislativa popular presentada por la plataforma antitaurina BASTA con el apoyo de 180.000 firmas - serían estos tres magistrados reconocidos protaurinos y aficionados a la fiesta nacional española o corridas de toros, a quien correspondería decidir sobre la ley que aprobó el Parlamento. ¿Nadie ve un problema?. Unos magistrados que han demostrado ser partidarios de las corridas de toros, son reconocidos aficionados, no pueden decidir sobre una materia de la que son parte, es como si un juez declaradamente racista le tocara juzgar a una persona de una raza diferente. No puede ser que estos tres magistrados que son reconocidos protaurins y aficionados a las corridas de toros y que se han mostrado como unos nacionalistas españoles declarados y catalanófobos exacerbados tengan que decidir una ley que prohíbe las corridas de toros en Cataluña, ley aprobada por el Parlamento de Cataluña, la misma institución que redactó el Estatuto que estos tres magistrados desollaron en el nombre de una más que discutible indisolubilidad de la nación española.
2 comentaris:
Ja ho has dit tot, les bajanades són infinites, però ets conscient que les paraules ja no tenen el mateix significat per tothom? I aquí rau el problema, en com s'entén la llibertat, sense que ens vulguem apropiar cadascú del significat...
salut amic!
Les paraules tenen molts significats i la premsa no usa mai el significat innocu, tampoc els polítics, uns i altres mesuren l'efecte de les seves paraules, els polítics poden creure que dient les coses d'una determinada manera poden aconseguir rèdits electorals, i malauradament és així.
Jo també quan escric alguna cosa intento que el significat de les meves paraules sigui el menys innocent possible, per tant, no seria just que critiqués altres de fer el mateix, la diferència és que a mi deuen llegir-me una vintena de persones cada dia, tirant llarg, i per tant no suposo cap risc per a ningú degut a les meves opinions i en canvi els diaris són llegits per milers de persones.
La llibertat és allò que tots desitgem però no sempre sabem com l'hem de fer servir.
Publica un comentari a l'entrada