Les corrides de toros a Espanya
Una mica d'història
En aquests dies s'està parlant de les corrides de toros des de diversos punts de vista. N'hi ha d'una banda els antitaurins i els animalistes que defensen la seva prohibició considerant que és un espectacle sinistre en què sis toros són sacrificats després de sotmetre'ls al suplici de les banderilles i de la pica. N'hi ha que consideren que en el segle XXI el maltractament d'animals és propi de bàrbars, encara més si d'això se'n fa un espectacle on es cobra entrada per presenciar la mort d'un animal -- sis en realitat -- després de ser sotmès a un maltractament brutal.
Civilització i animals
Alexander Von Humboldt va ser un naturalista, geògraf i algunes coses més prussià que va dir que "el grau de civilització d'un poble es mesura pel tracte que dóna als seus animals". Des d'aquest punt de vista els espanyols són un poble incivilitzat ja que continuen fent del suplici i la mort d'animals un espectacle horrible.
Ferran VII i els toros
Fem un petit esbós de curiositats històriques al voltant de les corrides de toros. Ferran VII, rei d'Espanya, fill de Carles IV, va ser un personatge curiós, la història del qual deixa clar que era un personatge infame i que va tenir una gran relació amb les corrides de toros. Els dos exemples que a continuació exposaré relacionats amb les corrides de toros demostren molt de la mentalitat del personatge.
Un país de toreros
A Ferran VII li preocupava molt la possibilitat de ser enderrocat, cosa que preocupa a qualsevol tirà i monarca absolut, no debades ell va conspirar per treure el tron al seu propi pare, fins que va esgotar la paciència d'en Napoleó que va agafar-los tots dos i els va substituir pel seu germà, Josep I, a qui els espanyols van posar el malnom de Pepe Botella. Napoleó va acabar tornant Ferran VII als espanyols i aquest en agraïment als esforços de tots els que van lluitar per retornar-li el tron va acabar tornant a implantar l'absolutisme, malgrat les promeses i els deutes que tenia amb quasi tots els sectors polítics i donant pel sac a la Pepa(1). Ni que dir que l'herència que Ferran VII va deixar als espanyols va ser un segle d'inestabilitat política i diverses guerres internes, les carlinades. Però tornem a la seva relació amb les corrides de toros. Ferran VII, com he dit, no confiava en ningú, i sospitava de tothom, per a ell, fins i tot les escoles tècniques eren un risc, convençut estava que es tractava d'un niu de conspiradors, i les va tancar, obrint escoles de tauromàquia. Quan al país que governava el que li calien eren enginyers Ferran VII va preferir donar al seu reialme escoles de toreros.
El Toril
A la Barceloneta, barri mariner de Barcelona, hi havia una plaça de toros ara desapareguda coneguda amb el nom del Toril. El Toril s'alçava allà on posteriorment s'alçaria un dipòsit de gas, al costat de l'Hospital del Mar, que ja fa uns quants anys que va fotre un pet immens que va escoltar-se a tota la ciutat. El Toril va ser inaugurada l'any 1834 i l'any 1835 la van clausurar per espai de 15 anys després d'uns incidents que van iniciar-se després d'una corrida de toros en què els aficionats van sortir emprenyats com una mona degut a la mansuetud de les bèsties. Segurament aquell fet només va ser l'espurna el que va encendre la metxa d'un conflicte larvat que es vivia a Barcelona en aquella època però el que va començar sent una protesta per una corrida de toros amb uns toros mansos va acabar amb la crema de convents i esglésies, no debades molta gent considerava responsable de moltes coses als capellans. Les autoritats van decidir sufocar els aldarulls a canonades, segurament sabien que després de les esglésies i convents potser els tocaria el rebre a ells, tot sigui dit de forma merescuda, per la situació de setge a què la ciutat estava sotmesa per la Ciutadella a un costat i el castell de Montjuïc per l'altre. El 3 de març de 1827 Ferran VII va instaurar un permís a la Casa de la Caritat per verificar les corrides de toros mitjançant una Reial Cèdula, els productes de les quals
s'haurien de destinar a fins benèfics.
Annex:
Pepa(1): Aquest va ser el malnom que va rebre la Constitució de 1812 ja que va aprovar-se el dia de Sant Josep -- 19 de març - de 1812.
Las corridas de toros en España
Un poco de historia
En estos días se está hablando de las corridas de toros desde diversos puntos de vista. Hay por un lado los antitaurinos y los animalistas que defienden su prohibición considerando que es un espectáculo siniestro en el que seis toros son sacrificados después de someterlos al suplicio de las banderillas y la pica. Los hay que consideran que en el siglo XXI el maltrato de animales es propio de bárbaros, más aún si de ello se hace un espectáculo donde se cobra entrada para presenciar la muerte de un animal - seis en realidad - tras ser sometido a un maltrato brutal.
Civilización y animales
Alexander Von Humboldt fue un naturalista, geógrafo y algunas cosas más, prusiano. que dijo que "el grado de civilización de un pueblo se mide por el trato que da a sus animales". Desde este punto de vista los españoles son un pueblo incivilizado ya que siguen haciendo del suplicio y la muerte de animales un espectáculo horrible.
Fernando VII y los toros
Hagamos un pequeño esbozo de curiosidades históricas en torno a las corridas de toros. Fernando VII, Rey de España, hijo de Carlos IV, fue un personaje curioso, la historia se deja claro que era un personaje infame y que tuvo una gran relación con las corridas de toros. Los dos ejemplos que a continuación expondré relacionados con las corridas de toros demuestran mucho de la mentalidad del personaje.
Un país de toreros
A Fernando VII le preocupaba mucho la posibilidad de ser derribado, lo que preocupa a cualquier tirano y monarca absoluto, no en vano él conspiró para sacar del trono a su propio padre, hasta que agotó la paciencia de Napoleón que tomó- ambos y los sustituyó por su hermano, José I, al que los españoles pusieron el mote de Pepe Botella. Napoleón acabó devolviendo Fernando VII los españoles y este en agradecimiento a los esfuerzos de todos los que lucharon por devolverle el trono acabó volviendo a implantar el absolutismo, a pesar de las promesas y las deudas que tenía con casi todos los sectores políticos y dando por saco a la Pepa (1). Ni que decir que la herencia que Fernando VII dejó a los españoles fue un siglo de inestabilidad política y varias guerras internas, las guerras carlistas. Pero volvamos a su relación con las corridas de toros. Fernando VII, como he dicho, no confiaba en nadie, y sospechaba de todo el mundo, para él, incluso las escuelas técnicas eran un riesgo, convencido estaba que se trataba de un nido de conspiradores, y las cerró, abriendo escuelas de tauromaquia. Cuando el país que gobernaba lo que necesitaba eran ingenieros Fernando VII prefirió dar a su reino escuelas de toreros.
El Toril
En la Barceloneta, barrio marinero de Barcelona, había una plaza de toros ahora desaparecida conocida con el nombre del Toril. El Toril alzaba donde posteriormente se levantaría un depósito de gas, al lado del Hospital del Mar, que ya hace unos cuantos años que joder un pedo inmenso que escuchó a toda la ciudad. El Toril fue inaugurada en el año 1834 y en 1835 la clausuraron por espacio de 15 años tras unos incidentes que se iniciaron tras una corrida de toros en la que los aficionados salieron enfadados como un mono debido a la mansedumbre de los animales. Seguramente ese hecho sólo fue la chispa lo que encendió la mecha de un conflicto larvado que se vivía en Barcelona en aquella época pero lo que empezó siendo una protesta por una corrida de toros con unos toros mansos acabó con la quema de conventos e iglesias, no en vano mucha gente consideraba responsable de muchas cosas a los curas. Las autoridades decidieron sofocar los disturbios en tuberías, seguramente sabían que después de las iglesias y conventos quizás les tocaría recibir a ellos, todo sea dicho de forma merecida, por la situación de asedio a que la ciudad estaba sometida por la
Ciudadela a un lado y el castillo de Montjuïc para el otro. El 3 de marzo de 1827 Fernando VII instauró un permiso en la Casa de la Caridad para verificar las corridas de toros mediante una Real Cédula, los productos de las que deberían destinar a fines benéficos.
Anexo:
Pepa (1): Este fue el apodo que recibió la Constitución de 1812 ya que se aprobó el día de San José - 19 de marzo - de 1812.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada