26 de set. 2008

26 9 2008 part 1

Retorn de la caserna del Bruc

La ciutat de Barcelona a anat recuperant la majoria dels terrenys i edificis que en d'altres temps van estar en mans del l'exèrcit espanyol. Primer va ser la Ciutadella que va acabar convertint-se en el bonic Parc de la Ciutadella a meitat del segle XIX. El retorn del Castell de Montjuïc s'ha vist aplaçat al llarg de tot el segle XX en que es feien retorns parcials que degut a diverses circumstàncies es veia truncat repetidament. Definitivament aquest estiu el Castell ha tornat a ser de la ciutat després de molts segles en mans de l'exèrcit espanyol. La caserna de Sant Agustí, abans Monestir de Sant Agustí, i ara entre d'altres coses Museu de la Xocolata va tornar fa uns anys. Altres casernes van tornar a la ciutat, la de (cercar nom) va convertir-se en la ciutat judicial en els límits de Barcelona i L'Hspitalet de Llobregat. Ara l'Ajuntament reclama el retorn de la Caserna del Bruc mentre que el govern central diu que és una instal·lació a ple rendiment. L'Ajuntament ha de continuar recuperant aquests espais i aconseguir que Barcelona sigui una ciutat desmilitaritzaa.
L'Ajuntament de Barcelona hauria de reclamar a l'exèrcit espanyol que compleixi la legalitat vigent i retiri els escuts franquistes que encara podem veure en les façanes de capitania general i del govern militar. I afegeixo que si marxessin d'allà i aquests edificis fossin recuperats per l'us de la ciutat estaria molt be. En les actuals circumstàncies no és necessària la presència de militars espanyols en el territori del Principat. Ja no ens han de defensar d'una invasió d'Andorra.

Retorno del cuartel del Bruc

La ciudad de Barcelona a ido recuperando la mayoría de los terrenos y edificios que en de otro tiempo estuvieron en manos del ejército español. Primero fue la Ciudadela que acabó convirtiendose en el bonito Parque de la Ciudadela a mitad del siglo XIX. El retorno del Castillo de Montjuïc se ha visto aplazado a lo largo de todo el siglo XX en que se hacían retornos parciales que debido a diversas circunstancias se veían truncados repetidamente. Definitivamente este verano el Castillo ha regresado a la ciudad después de muchos siglos en manos del ejército español. El cuartel de San Agustín, antes Monasterio de San Agustín, y ahora entre otros cosas Museo de la Chocolate regresó hace unos años. Otros cuarteles regresaron a la ciudad, el de (buscar nombre) se convirtió en la ciudad judicial en los límites de Barcelona y EL Hspitalet de Llobregat. Ahora el Ayuntamiento reclama el retorno del Cuartel del Bruc mientras que el gobierno central dice que es una instalación a pleno rendimiento. EL Ayuntamiento debe continuar recuperando estos espacios y lograr que Barcelona sea una ciudad desmilitarizada. El Ayuntamiento de Barcelona debería reclamar al ejército español que cumpla la legalidad vigente y retire los escudos franquistas que aún podemos ver en las fachadas de capitanía general y del gobierno militar. Y añado que si se fuesen de allí y estos edificios fuesen recuperados para el uso de la ciudad estaría muy bien. En las actuales circunstancias no es necesaria la presencia de militares españoles en el territorio del Principado. Ya no nos tienen que defender de una invasión de Andorra.

CEOE: davant la crisi acomiadament lliure

EL president de la CEOE, o el que és el mateix, de l'associació d'empresaris espanyols, en una mostra de cinisme i falta d'escrúpols i vergonya ha demanat un abaratiment dels costos de l'acomiadament. Traduint al llenguatge vulgar proposa que les cagades en la gestió de les empreses els paguin gratis els empresaris i les hagin de pagar els treballadors en la forma de pèrdua de la feina. El cinisme dels empresaris aconsegueix nivells estratosfèrics. Mentre les coses anaven bé i ells obtenien enormes beneficis no es van preocupar massa a millorar els sous dels seus empleats, és més, moltes empreses alhora que anunciaven aquests beneficis anunciaven que potser caldria fer lleugers ajustos, o el que és el mateix, enviar a l'atur a molts dels seus empleats. El sector de la construcció va ser un exemple en aquestes practiques especulatives, així com el financer que creava productes d'enginyeria financera que als Estats Units han sigut l'origen de la crisi que per la realció existent entre les diverses entitats ha acabat afectant tots. El govern dels Estats Units s'ha posat a estudiar les possibles solucions a la crisi, entre les que se cita està que les empreses responsables del desastre siguin nacionalitzades, és a dir, passen a ser gestionades i controlades per l'Estat. Cal salvar a aquestes entitats financeres ja que si desaparegueren provocarien l'enfonsament de l'economia de tot el món a causa de la grandària que tenen i a les interrelacions que existixen amb altres entitats semblants i amb empreses. I això es farà amb diners públics que haurà de salvar a entitats financeres privades gestionades d'una manera sapastre i especulatiu. Sembla que els alts càrrecs d'eixes entitats de moment sortiran d'aquest embolic que ells han causat sense conseqüències per a ells de cap tipus. Això si, potser molts treballadors si que hagin de pagar els plats trencats dels errors d'altres. Bush s'ha reunit amb Obama i McCain per a discutir sobre els plans de rescat del sistema financer però per ara no han arribat a cap acord. S'ha proposat que els ciutadans puguin comprar accions d'aquestes empreses i que els directius d'aquestes empreses no puguin beneficiar-se.

CEOE: Ante la crisis despido libre

El presidente de la CEOE, o lo que es lo mismo, de la asociación de empresarios españoles, en una muestra de cinismo y falta de escrúpulos y vergüenza ha pedido un abaratamiento de los costes del despido. Traduciendo al lenguaje vulgar propone que las cagadas en la gestión de las empresas les salgan gratis a los empresarios y las tengan que pagar los trabajadores en la forma de pérdida del empleo. El cinismo de los empresarios alcanza niveles estratosféricos. Mientras las cosas iban bien y ellos obtenían enormes beneficios no se preocuparon demasiado en mejorar los sueldos de sus empleados, es más, muchas empresas al tiempo que anunciaban esos beneficios anunciaban que quizá habría que hacer ligeros ajustes, osea enviar al paro a muchos de sus empleados. El sector de la construcción fue un ejemplo es estas practicas especulatives, así como el financiero que creaba productos de ingeniería financiera que en Estados Unidos han sido el origen de la crisis que por la realción existente entre las diversas entidades ha acabado afectando a todos. El gobierno de Estados Unidos se ha puesto a estudiar las posibles soluciones a la crisis, entre las que se cita está que las empresas responsables del desastre sean nacionalizadas, es decir, pasen a ser gestionadas y controladas por el Estado. Hay que salvar a estas entidades financieras ya que si desaparecieran provocarían el hundimiento de la economía de todo el mundo debido al tamaño que tienen y a las interrelaciones que existen con otras entidades similares y con empresas. Y eso se hará con dinero público que deber
salvar a entidades financieras privadas gestionadas de un modo chapucero y especulativo. Parece que los altos cargos de esas entidades por el momento saldrán de este lío que ellos han causado sin consecuencias para ellos de ningún tipo. Eso si, puede que muchos trabajadores si que tengan que pagar los platos rotos de los errores de otros.Bush se ha reunido con Obama y McCain para discutir sobre los planes de rescate del sistema financiero pero por ahora no han llegado a ningún acuerdo. Se ha propuesto que los ciudadanos puedan comprar acciones de estas empresas y que los directivos de estas empresas no puedan beneficiarse.