11 de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya

L'11 de Setembre de 1714 la ciutat de Barcelona es rendia davant les tropes francocastellanes que donaven suport a Felip V. Havia estat un setge llarg que havia començat 14 mesos abans. Els catalans lluitaven per mantenir les seves institucions, drets i constitucions. Malgrat ser abandonats per tots els seus aliats les autoritats barcelonines van decidir continuar la lluita amb l'esperança que la situació internacional es tornés favorable. Però això no es va produïr. L'entrada dels soldats borbónics va supssar la fi de les institucions catalanes i dels drets dels catalans. Les autoritats d'ocupació van dictar lleis draconianes amb la clara intenció de revenjar-se dels catalans. Entre aquests textos hi destaca el Decret de Nova Planta. També es va construïr la Ciutadella i el Castell de Montjuïc. Milers de catalans van haver de fugir i
aquells que van quedar-se van patir la presència de les tropes d'ocupació. Va ser la fi no només de les institucions pròpies de Catalunya, també de l'arraconament de la llengua i la pràctica eliminació de les èlits polítiques del país que van ser executades o obligades a l'exili.

D'aquest periode destaquen:
El general Villarroel
El general Moragues
El conseller en Cap de Barcelona, Rafael de Casanova

Conseqüències del Decret de Nova Planta de 1716 per Catalunya:

-Abolia la Generalitat de Catalunya, les Corts, el Consell de Cent.

-A més se substituïa el virrei per un capità general, igual que en la resta dels regnes de la Corona d'Aragó, i es dividia Catalunya en dotze corregidurías, com Castella i no en les tradicionals vegueries, no obstant els batlles es mantenen.

-Es prohibixen els sometents (milícies populars de Catalunya).

-Es va establir el cadastre gravant propietats urbanes i rurals i els beneficis del treball, el comerç i la indústria. Igualment, l'idioma oficial de l'administració va deixar de ser el català i va ser substituït pel castellà, aplicant-se des de llavors obligatòriament en les escoles i jutjats.

-També es van tancar les universitats catalanes que van recolzar l'arxiduc Carlos, traslladant-se a Cervera, que s'havia mantingut fidel a Felipe V.

Des del principi es celebrava una missa fúnebre a Santa Maria del Mar fins que l'any 1886 va ser prohibida per les autoritats espanyoles amb l'excusa que així impedien una mitin catalanista. Hi va haver protestes. El cementiri parroquial de Santa Maria del Mar va ser el lloc on van enterrar-se els morts durant el setge. Aquest espai conegut amb el nom de Fossar de les Moreres congrega tots els anys a milers de catalans que homenatgen als defensors de la ciutat. En aquest lloc hi ha avui un pebeter encés en honor als defensors caiguts per la llibertat de Catalunya. Hi ha una
inscripció que diu:
"Al Fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traidor
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Als màrtirs de 1714."

L'any 1888 s'inaugura el monument a Rafael de Casanova, punt central dels actes de la Diada. L'any 1892 es fa un acte pels carrers de la ciutat però en un to més reivindicatiu.
L'any 1894 es fan les primeres ofrenes florals als caiguts en la defensa de Barcelona. Les autoritats espanyoles seguien amb preocupació tots aquests actes i en aquest any van segrestar un número especial dedicat a la Diada de la publicació catalanista "Lo Regionalista".
La primera manifestació pròpiament reivindicativa va ser l'any 1901, organitzada per Lluís Marsans i Sola, Catalunya i Avant, Lo Sometent, Lo Renaixement, Los Montanyenchs, La Falç i Lo Tràngul. Després de l'ofrena floral la policia va intervenir amb gran violència i va detenir a una trentena de persones entre les que hi havia Folch i Torres. Per protestar per aquelles detencions va convocar-se una manifestació quatre dies més tard a la que van assistir 12000 persones.
La Diada de l'11 de Setembre de 1977 va ser la més multitudinària de la història amb 1 milió de persones recorrent els carrers de Barcelona reivindicant l'autogovern de Catalunya.

La Diada Nacional
La primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l'any 1980 fou la que declara l'11 de setembre festa nacional de Catalunya en els següents termes: "(...) El poble català en el temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l'onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l'onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, suposava també l'esperança d'un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit. Per això el Poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei:"Article primer. Es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l'onze de setembre.""Article segon. Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.""Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i Autoritats als quals pertoqui la facin complir."

EL 11 de Septiembre de 1714 la ciudad de Barcelona se rendía delante las tropas francocastellanas que daban apoyo a Felipe V. Había sido un asedio largo que había empezado 14 meses antes. Los catalanes luchaban por mantener sus instituciones, derechos y constituciones. a pesar de ser abandonados por todos sus aliados las autoridades barcelonesas decidieron continuar la lucha con la esperanza que la situación internacional se tornara favorable. Pero eso no se produjo. La entrada de las tropas borbónicas supuso la fin de las instituciones catalanas y de los derechos de los catalanes. Las autoridades de ocupación dictaron leyes draconianas con la clara intención de vengarse de los catalanes. Entre estos textos destaca el Decreto de Nueva Planta. También se construyó la Ciudadela y el Castillo de Montjuic. Miles de catalanes debieran huir y aquellos que sequedaron sufrieron la presencia de las tropas de ocupación. Fue el fin no solo de las instituciones propias de Cataluña, también del arrinconamiento oficial de la lengua y la práctica eliminación de las élites políticas del país que fueron ejecutadas u obligadas al exilio.
De este período destacan:

El general Villarroel

El general Moragues

El Conseller en Cap de Barcelona, Rafael de Casanova

Consecuencias del Decret de Nova Planta de 1716 per Catalunya:

-Abolía la Generalidad de Cataluña, las Cortes, el Consejo de Ciento.
-Además se sustituía al virrey por un capitán general, al igual que en el resto de los reinos de la Corona de Aragón, y se dividía Cataluña en doce corregidurías, como Castilla y no en las tradicionales vegueries, no obstante los batlles se mantienen.
-Se prohíben los somatenes (milicias populares de Cataluña).
-Se estableció el catastro gravando propiedades urbanas y rurales y los beneficios del trabajo, el comercio y la industria.
-Igualmente, el idioma oficial de la administración dejó de ser el catalán y fue sustituido por el castellano, aplicándose desde entonces obligatoriamente en las escuelas y juzgados.
-También se cerraron las universidades catalanas que apoyaron al archiduque Carlos, trasladándose a Cervera, que se había mantenido fiel a Felipe V.

Desde el principio se celebraba una miss fúnebre a Santa María del Mar hasta que el año 1886 fue prohibida por las autoridades españolas con la excusa que así impedían una mitin catalanista. El cementerio parroquial de Santa María del Mar fue el lugar donde se enterraron les muertos durante el asedio. Este espacio conocido con el nombre de Cementerio (Fossar) de las Moreras congrega todos los años a miles de catalanes que homenajean a los defensores de la ciudad. En este lugar hay hoy un pebetero encendido en honor a los defensores caídos por la libertad de Cataluña. Hay una inscripción que dice:
"En el Cementerio de las Moreras
no se entierra ningún traidor
incluso perdiendo nuestras banderas
será la urna del honor.
a los mártires de 1714."
El año 1888 se inaugura el monumento a Rafael de Casanova, punto central de los actos de la Día. El año 1892 se hace un acto por las calles de la ciudad pero en un tono más reivindicativo.
El año 1894 se hacen las primeras ofrendas florales a los caídos en la defensa de Barcelona. Las autoridades españolas seguían con preocupación todos estos actos y en este año secuestraron un número especial dedicado a la Díada de la publicación catalanista "Lo Regionalista". La primera manifestación propiamente reivindicativa fue el año 1901, organizada por Lluis Marsans y Sola, Catalunya i Avant, Lo Sometent, Lo Renaixement, Los Montanyenchs, La Falç y Lo Tràngul
Tras la ofrenda floral la policía intervino con gran violencia y detuvo a una treintena de personas entre las que había Folch y Torres. Para protestar por aquellas detenciones convocóse una manifestación cuatro días más tarde en la que asistieron 12000 personas. La Día del 11 de Septiembre de 1977 fue la más multitudinaria de la historia con 1 millón de personas recorriendo las calles de Barcelona reivindicando el
autogobierno de Cataluña.

La fiesta nacional de Cataluña
La primera ley aprobada por el Parlamento de Cataluña al constituirse en 1980 fue la que declara el 11 de septiembre fiesta nacional de Cataluña en los siguientes términos: "(...) El pueblo catalán en el tiempo de lucha señaló una jornada, la del once de septiembre, como Fiesta de Cataluña. Una jornada que, si bien significaba el doloroso recuerdo de la pérdida de las libertades, el once de septiembre de 1714, y una actitud de reivindicación y resistencia activa frente a la opresión, suponía también la esperanza de una total recuperación nacional. Ahora, al retomar Cataluña su camino de libertad, los representantes del Pueblo creen que la Cámara Legislativa debe sancionar lo que la Nación unánimemente ya ha asumido. Por ello el Pueblo de Cataluña establece, por la potestad de su Parlamento, la siguiente Ley:"Artículo primero. Se declara Fiesta Nacional de Cataluña el día once de septiembre.""Artículo segundo. Esta Ley entrará en vigor el mismo día de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat.""Por lo tanto, ordeno que todos los ciudadanos a quienes sea de aplicación esta Ley cooperen en su cumplimiento y que los Tribunales y Autoridades a quienes corresponda la hagan cumplir."