Lluís Companys

Tot i que hagin aprovat la reparació de la figura de Companys l'Estat espanyol es nega a anul·lar la sentència judicial que el va condemnar a mort. Això és en la meva opinió un fet molt greu que sembla que el govern espanyol no compren ja que dóna legitimitat a un judici il·legal, d'un tribunal il·legítim format per un règim que va constituir-se després d'un cop d'Estat i una guerra civil i que van condemnar al president de la Generalitat de Catalunya electe. Per tant el govern espanyol actual dóna legitimitat a un crim d'Estat contra el govern i el poble de Catalunya. Això és inacceptable.

Aunque hayan aprobado la reparación de la figura de Companys el Estado español se niega a anular la sentencia judicial que le condenó a muerte. Eso es en mi opinión un hecho muy grave que parece que el gobierno español no comprende ya que da legitimidad a un juicio ilegal, de un tribunal ilegítimo formado por un régimen que se constituyó tras un golpe de Estado y una guerra civil y que condenaron al presidente de la Generalitat de Catalunya electo. Por lo tanto el gobierno español actual da legitimidad a un crimen de Estado contra el gobierno y el pueblo de Catalunya. Eso es
inaceptable.

Justícia aprova la petició de reparació i reconeixement de la figura de Companys

De la Vega anuncia un acte conjunt de entre representants del ministeri i de la Generalitat
LAMALLA.CAT
El ministeri de Justícia ha aprovat aquest divendres la petició de reparació i reconeixement de la figura de l'expresident de la Generalitat, Lluís Companys. El departament encapçalat per Fernández Bermejo ha acceptat la petició que la família de l'expresident republicà, juntament amb la conselleria d'Interior, van presentar el desembre passat perquè es repari la figura de l'únic president d'un govern europeu assassinat per sentència judicial. El ministeri també ha acceptat, d'acord amb l'article 4 de la Llei de la Memòria Històrica, la reparació d'altres figures assassinades pel franquisme.
La vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha anunciat aquest divendres que properament se celebrarà un acte conjunt entre representants del ministeri de Justícia i de la Generalitat pel reconeixement de Companys. "Complim la llei de Reconeixement dels Drets de les Víctimes del Franquisme", ha explicat la vicepresidenta, que ha afegit que "el comrpomís del Govern s'acaba amb aquest reconeixement".

Publicat 30/01/2009 13:24h Actualizat 15:27h

Justicia aprueba la petición de reparación y reconocimiento de la figura de Companys

De la Vega anuncia un acto conjunto entre representantes del ministerio y de la Generalitat

LAMALLA.CAT

El ministerio de Justicia ha aprobado este viernes la petición de reparación y reconocimiento de la figura del expresidente de la Generalitat, Lluís Companys. El departamento encabezado por Fernández Bermejo ha aceptado la petición que la familia del ex presidente republicano, junto con la Consellería de Interior, presentaron el pasado diciembre para que se repare la figura del único presidente de un gobierno europeo asesinado por sentencia judicial. El ministerio también ha aceptado, de acuerdo con el artículo 4 de la Ley de la Memoria Histórica, la reparación de otras figuras asesinadas por el franquismo. La vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, ha anunciado este viernes que próximamente se celebrará un acto conjunto entre representantes del ministerio de Justicia y de la Generalitat por el reconocimiento de Companys. "Cumplimos la ley de Reconocimiento de los Derechos de las Víctimas del Franquismo", ha explicado la vicepresidenta, que ha añadido que "el comrpomís del Gobierno se acaba con este reconocimiento".

Publicado 30/01/2009 13:24 h Actualizado 15:27 h

Lluís Companys, el president executat pel feixisme
LAMALLA.CAT

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Barcelona 15 d'octubre de 1940), president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, va ser afusellat el 15 d'octubre. Ni la Segona Guerra Mundial ha tret a l'històric dirigent d'Esquerra Republicana el trist reconeixement de ser l'únic president d'una nació democràtica assassinat per les tropes feixistes. Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc després de ser condemnat per un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals, un procés il·legal.

El president Lluís Companys durant el discurs de l'1 de maig de 1937

Lluis Companys era el segon de vuit germans. Ben jove, un cop acabat el batxillerat es va traslladar a Barcelona i va estudiar dret. A la universitat, l'any 1900, va fundar l'Associació Escolar Republicana i va militar a Unió Republicana. El 1906, el jove Companys va participar en la creació de Solidaritat Catalana, el primer moviment unitari català que agrupava nacionalistes catalans, carlins i republicans. Era la resposta als 'Fets del Cu-Cut', coneguts també com La Cuartelada, esdevinguts el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols va assaltar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! I del diari La Veu de Catalunya.Intensa activitat política i sindicalQuan Solidaritat Catalana es va disgregar, Companys es va adherir a la Unió Federal Nacionalista Republicana i va ser president de la secció política el 1910. El 1912 es va fundar el Partit Reformista, amb Melquiades Álvarez al capdavant i Lluís Companys escrivia en l'òrgan del partit, La Publicidad amb Josep Zulueta, Laureà Miró i Eusebi Corominas. L'any següent, perdia les eleccions municipals, es produïa la crisi del reformisme. L'abril de 1917, juntament amb Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Josep Mestres, constitueix un nou partit: el Partit Republicà Català, i més tard va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. El 1920, Companys i altres sindicalistes van ser detinguts per ordre de Severiano Martínez Anido, Governador Militar de Barcelona. En aquella ocasió va ser deportat al castell de la Mola, a Maó. L'advocat Francesc Layret en va voler assumir la defensa, però va ser assassinat. La mort de Layret va suposar la llibertat de Companys que va ser elegit diputat per Sabadell per substituir-lo. El futur president de la Generalitat va ser l'advocat assessor de la Unió de Rabassaires durant la dictadura de Primo de Rivera. Va ser empresonat el 1929 per participar en la conspiració per enderrocar la dictadura. I el 1930 va tornar a la presó per denunciar el maltractament de Macià.El primer president del Parlament de CatalunyaEl març de 1931, Lluís Companys va participar a la conferència d'Esquerres, a partir de de la qual es va formar Esquerra Republicana de Catalunya i el 12 d'abril de 1931, va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per aquesta nova formació política. El 14 d'abril, deposava l'alcalde accidental Antonio Martínez Domingo i prenia possessió. Des del balcó de l'ajuntament proclamava la República espanyola a Catalunya i va ser nomenat, de manera provisional, Governador Civil de Barcelona. Mesos més tard, al juny, va ser elegit diputat a les Corts per la província de Barcelona i el gener de 1932, vicepresident de l'Assemblea de la Generalitat i President provisional, en substitució de Jaume Carner. El novembre del mateix any, va ser nomenat primer President del Parlament de Catalunya.El 25 de desembre de 1933, moria sobtadament Francesc Macià i Llussà i proposen Companys succeir-lo com a president de la Generalitat de Catalunya. El 3 de gener de 1934 forma el seu primer govern. El nacionalisme de Companys va fer que el 6 d'octubre de 1934 proclamés l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, però aquest fet li va suposar una condemna de 30 anys de reclusió i va complir part del càstig al penal d'El Puerto de Santa María, a Càdis, fins que va ser alliberat per la victòria del Front Popular, el febrer de 1936. De nou va ser elegit diputat pel Front d'Esquerres de Catalunya i novament va ocupar la presidència de la Generalitat.Exili i mort de Lluis CompanysEn esclatar la Guerra Civil el poder de Companys es va veure desbordat pels corrents revolucionaris anarquistes. Va aconseguir mantenir l'equilibri entre les diverses forces polítiques i socials, i formar govern presidit per Josep Tarradellas. Lluis Companys emprèn el camí de l'exili el gener de 1939, a l'entrada de les forces franquistes a Barcelona. Durant l'ocupació alemanya va ser lliurat a l'Estat Espanyol. Després d'un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals, un procés il·legal, el van condemnar a mort. Va ser afusellat el 15 d'octubre de 1940 al Castell de Montjuïc de Barcelona. Va morir amb els ulls descoberts mirant la cara dels seus botxins i les seves darreres paraules van ser: "Per Catalunya".Companys és l'únic president europeu democràticament escollit que va ser executat pel feixisme. Amb el seu afusellament es complia una sentència dictada pel Consell de Guerra d'Oficials Generals celebrat a Barcelona el 14 d'octubre de 1940, en el qual se l'acusava d'adhesió a la rebel·lió, una sentència que no ha estat mai anul·lada.
Aquest 2008, seixanta-vuit anys més tard i després de més de 30 anys de democràcia a Espanya la pròpia néta de Companys i el govern català han viatjat a Madrid per reclamar l'inici d'una reparació pública de la figura del president màrtir, que va ser també líder d'ERC. El vicepresident del govern català, el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reclamat també l'anul·lació definitiva del procés que va condemnar a mort Companys.

Publicat 15/10/2008 11:45h

Lluís Companys, el presidente ejecutado por el fascismo

LAMALLA.CAT

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de junio de 1882 - Barcelona 15 de octubre de 1940), presidente de la Generalitat de Cataluña durante la Segunda República, fue fusilado el 15 de octubre. Ni la Segunda Guerra Mundial ha sacado al histórico dirigente de Esquerra Republicana el triste reconocimiento de ser el único presidente de una nación democrática asesinado por las tropas fascistas. Fue fusilado a las seis de la madrugada en el foso de Santa Eulalia del castillo de Montjuïc tras ser condenado por un consejo de guerra sumarísimo sin garantías procesales, un proceso ilegal.
Lluis Companys era el segundo de ocho hermanos. Muy joven, una vez terminado el bachillerato se trasladó a Barcelona y estudió derecho. En la universidad, en el año 1900, fundó la Asociación Escolar Republicana y militó en Unión Republicana. En 1906, el joven Companys participó en la creación de Solidaritat Catalana, el primer movimiento unitario catalán que agrupaba nacionalistas catalanes, carlistas y republicanos. Era la respuesta a los' Hechos del Cu-Cut ', conocidos también como La Cuartelada, acaecidos el 25 de noviembre de 1905, cuando militares españoles asaltar las redacciones del semanario satírico ¡Cu-Cut! Y del diario La Voz de Catalunya.Intensa activdad política y sindicalQuan Solidaritat Catalana se disgregar, Companys se adhirió a la Unión Federal Nacionalista Republicana y fue presidente de la sección política en 1910. En 1912 se fundó el Partido Reformista, con Melquiades Álvarez al frente y Lluís Companys escribía en el órgano del partido, La Publicidad con Josep Zulueta, Laureà Miró y Eusebi Corominas. Al año siguiente, perdía las elecciones municipales, se producía la crisis del reformismo. En abril de 1917, junto con Francesc Layret, Marcel lí Domingo y Josep Mestres, constituye un nuevo partido: el Partido Republicano Catalán, y más tarde fue elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona. En 1920, Companys y otros sindicalistas fueron detenidos por orden de Severiano Martínez Anido, Gobernador Militar de Barcelona. En aquella ocasión fue deportado al castillo de la Mola, en Maó. El abogado Francesc Layret quiso asumir la defensa, pero fue asesinado. La muerte de Layret supuso la libertad de Companys que fue elegido diputado por Sabadell para sustituirlo. El futuro presidente de la Generalitat fue el abogado asesor de la Unión de Rabassaires durante la dictadura de Primo de Rivera. Fue encarcelado en 1929 por participar en la conspiración para derrocar la dictadura. Y en 1930 volvió a la cárcel para denunciar el maltrato de Macià. El primer presidente del Parlamento de CatalunyaEl marzo de 1931, Lluís Companys participó en la conferencia de Izquierdas, a partir de la cual se formó Esquerra Republicana de Catalunya y el 12 de abril de 1931, fue elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona para esta nueva formación política. El 14 de abril, depuesto el alcalde accidental Antonio Martínez Domingo y tomaba posesión. Desde el balcón del ayuntamiento proclamaba la República española en Cataluña y fue nombrado, de manera provisional, Gobernador Civil de Barcelona. Meses más tarde, en junio, fue elegido diputado en las Cortes por la provincia de Barcelona y en enero de 1932, vicepresidente de la Asamblea de la Generalitat y Presidente provisional, en sustitución de Jaume Carner. En noviembre del mismo año, fue nombrado primer Presidente del Parlamento de Catalunya.El 25 de diciembre de 1933, moría repentinamente Francesc Macià i Llussà y proponen Companys sucederle como presidente de la Generalitat de Cataluña. El 3 de enero de 1934 forma su primer gobierno. El nacionalismo de Companys hizo que el 6 de octubre de 1934 proclamara el Estado Catalán dentro de la República Federal Española, pero este hecho le supuso una condena de 30 años de reclusión y cumplió parte del castigo en el penal de El Puerto de Santa María, en Cádiz, hasta que fue liberado por la victoria del Frente Popular, en febrero de 1936. De nuevo fue elegido diputado por el Frente de Izquierdas de Cataluña y nuevamente ocupó la presidencia de la Generalitat.Exili y muerte de Lluis CompanysEn estalló la Guerra Civil el poder de Companys se vio desbordado por las corrientes revolucionarios anarquistas. Consiguió mantener el equilibrio entre las diversas fuerzas políticas y sociales, y formar gobierno presidido por Josep Tarradellas. Lluis Companys emprende el camino del exilio en enero de 1939, en la entrada de las fuerzas franquistas en Barcelona. Durante la ocupación alemana fue entregado en el Estado Español. Después de un consejo de guerra sumarísimo sin garantías procesales, un proceso ilegal, le condenaron a muerte. Fue fusilado el 15 de octubre de 1940 en el Castillo de Montjuïc de Barcelona. Murió con los ojos descubiertos mirando la cara de sus verdugos y sus últimas palabras fueron: "Per Catalunya". Companys es el único presidente europeo democráticamente elegido que fue ejecutado por el fascismo. Con su fusilamiento se cumplía una sentencia dictada por el Consejo de Guerra de Oficiales Generales celebrado en Barcelona el 14 de octubre de 1940, en el que se le acusaba de adhesión a la rebelión, una sentencia que no ha sido nunca anulada. Este 2008, sesenta y ocho años más tarde y después de más de 30 años de democracia en España la propia nieta de Companys y el gobierno catalán han viajado a Madrid para reclamar el inicio de una reparación pública de la figura del presidente mártir, que fue también líder de ERC. El vicepresidente del gobierno catalán, el republicano Josep Lluís Carod-Rovira, ha reclamado también la anulación definitiva del proceso que condenó a muerte Companys.

Publicado 15/10/2008 11:45 h