9 de març 2012

No em toquin la llengua

No em toquin la llengua


La democràcia espanyola és un bunyol. Després de 30 anys no és normal que encara hi hagin grupuscles feixistes com Convivència Cívica Catalana, neolerrouxistes com Ciutadans o neofranquistes com el PP que es dediquin a anar presentant demandes a diversos tribunals per tal d'acabar amb la llengua pròpia d'aquest país. És evident que tota aquesta gent no se sent còmoda amb la llengua catalana present en l'àmbit públic, menys present del que a mi personalment m'agradaria, però aquest és el seu problema senyors de Covivencia, Ciutadans i el PP, la porta està oberta i si no estan còmodes a Catalunya sempre se'n poden anar. No és tolerable que per un grapat d'inadaptats socials, de fet només són tres famílies, tres, es carreguin la immersió ligüística. La gran anomalia del nostre país és que el mateix Estat que durant tres segles va desenvolupar una legislació descomunal amb l'únic propòsit de fer desaparèixer la llengua catalana del mapa, més de 500 leis, decrets, normes i instruccions al llarg de tres segles dictats per aquest propòsit.

Avui a Catalunya hi ha persones que parlen més de vuitanta llengües diferents, hi ha el perill que aquestes persones també acabin demanant el mateix que demanen els tres inadaptats espanyols, i no tinc cap dubte que amb els jutges que hi ha s'ho concedissin. La llengua catalana és la llengua pròpia del país – i l'aranès a la Valh d'Aran – i la Generalitat de Catalunya té el deure de garantir que aquestes dues llengües no acabin sent anorreades. Hauria de ser exigible que tota persona que treballi de cara al públic almenys entengui el català, i això avui ja us puc dir que no passa. O comencem a exigir això o els estrangers al nostre propi país acabarem sent nosaltres. Si qualsevol de nosaltres decidim anar a viure i treballar a qualsevol altre país se'ns exigirà que parlem la llengua del país, nosaltres hem de començar a fer el mateix amb les persones que vinguin a treballar a Catalunya.

Les sentències dels tribunals espanyols han de ser desacatades, cadascuna d'aquestes sentències contràries a la immersió lingüística és una sentència de mort per a la llengua del país, per això la Generalitat de Catalunya té l'obligació de desacatar les sentències.








No me toquen la lengua

La democracia española es un buñuelo. Después de 30 años no es normal que aún haya grupúsculos fascistas como Convivencia Cívica Catalana, neolerrouxistes como Ciudadanos o neofranquistas como el PP que se dediquen a ir presentando demandas a varios tribunales para acabar con la lengua propia de este país. Es evidente que toda esta gente no se siente cómoda con la lengua catalana presente en el ámbito público, menos presente de lo que a mí personalmente me gustaría, pero este es su problema señores de Covivencia, Ciutadans y el PP, la puerta está abierta y si no están cómodos en Cataluña siempre se pueden ir. No es tolerable que por un puñado de inadaptados sociales, de hecho sólo son tres familias, tres, se carguen la inmersión ligüística. La gran anomalía de nuestro país es que el mismo Estado que durante tres siglos desarrolló una legislación descomunal con el único propósito de hacer desaparecer la lengua catalana del mapa, más de 500 Leis, decretos, normas e instrucciones a lo largo de tres siglos dictados para este propósito.

Hoy en Cataluña hay personas que hablan más de ochenta lenguas diferentes, existe el peligro que estas personas también acaben pidiendo lo mismo que piden los tres inadaptados españoles, y no tengo ninguna duda que con los jueces que hay se lo concedieran.La lengua catalana es la lengua propia del país - y del aranés en el Valle de Arán - y la Generalitat de Cataluña tiene el deber de garantizar que estas dos lenguas no acaben siendo aniquiladas.Debería ser exigible que toda persona que trabaje de cara al público al menos entienda el catalán, y eso hoy ya os puedo decir que no pasa. O empezamos a exigir esto o los extranjeros en nuestro propio país acabaremos siendo nosotros. Si cualquiera de nosotros decidimos ir a vivir y trabajar en cualquier otro país se nos exigirá que hablamos la lengua del país, nosotros tenemos que empezar a hacer lo mismo con las personas que vengan a trabajar a Cataluña.

Las sentencias de los tribunales españoles serán desacatades, cada una de estas sentencias contrarias a la inmersión lingüística es una sentencia de muerte para la lengua del país, por eso la Generalitat de Cataluña tiene la obligación de desacatar las sentencias.

2 comentaris:

Patric ha dit...

Yo creía que el problema de la lengua en Catalunya estaba ya solucionado y tenía el carácter de lengua oficial/cooficial como corresponde.en un sistema bilingüe.
Tu dices que “Debería ser exigible que toda persona que trabaje de cara al público al menos entienda el catalán…” Me imagino te refieres a los servicios públicos y en eso estoy de acuerdo porque la mayoría de la gente en Catalunya entiendo habla catalán.

Jaume C. i B. ha dit...

La lengua catalana es según el Estatut de Catalunya la lengua oficial de Catalunya, junto con el castellano y el aranés, y es la lengua del sistema educativo, pero desde que el principio ha habido grupos que han intentado que eso no sea así. Con cierta periodicidad en estos 30 años esos grupos han intentado acabar con la oficialidad del catalán en la educación. Da igual que ya hayan perdido varios recursos, al cabo de un tiempo presentan otra demanda en otro tribunal, van probando hasta que den con un juez afín a sus tesis.
Estos grupos se presentan como defensores del bilingüismo pero a ellos no los escuchas nunca ejercer ese bilingüismo, de hecho ellos son monolingües castellanoparlantes, en Catalunya los únicos bilingûes somos los catalanoparlantes.