Article de Vicent Alexandre. En vermell els meus comentaris. Artículo de Vicent Alexandre. En rojo mis comentarios.
Publicat en el bolg de Víctor Alexandre dimecres 26 de Novembre del 2008
http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/arago_contra_la_franja_de_ponent.html
Aragó contra la Franja de Ponent
Lamentable, però gens sorprenent, l'actitud del govern d'Aragó amb l'estatus del català a la Franja de Ponent. En la llei de llengües que està elaborant des de fa un quart de segle (!), sembla decidit que el català tindrà, a tot estirar, rang de llengua pròpia però no cooficial. És a dir, que s'ha esvaït el plantejament inicial segons el qual el català i l'aragonès gaudirien del mateix estatus jurídic que l'espanyol en els territoris on es parlen. I això passa, cal tenir-ho en compte, sota la presidència de Marcelino Iglesias, catalanoparlant de la Ribagorça, que quan era alcalde de Bonansa va signar la Declaració de Mequinensa. Una declaració que, entre altres coses, deia: "Reconeixem que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que es parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d'Aragó. Rebutgem les denominacions despectives de xampurrat i d'altres de semblants que encara s'apliquen a la nostra llengua materna. [...] Proposem accelerar les gestions davant del ministeri d'Educació i Ciència perquè el català pugui ser ensenyat com a assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d'ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d'Aragó que ho demanin. [...] Som plenament conscients que la integració cultural i política d'Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeguin com a pròpia la riquesa cultural i lingüística de la Franja Oriental d'Aragó".
Doncs bé, de tot això res de res. Un simple enfilall de paraules buides que no s'ha traduït en cap fet concret. La prova és que Marcelino Iglesias és president de l'Aragó des del 1999 i la marginació del català a la Franja es manté inalterable. Al contrari, el partit amb qui governa, el PAR, es nega a reconèixer que el territori té zones amb una cultura autòctona diferent i, amb connivència amb el PSOE, està promovent un procés accelerat de substitució lingüística. La situació és tan greu que les escoles imposen expressions culturals alienes als alumnes i molts professors recomanen a pares i mares que parlin en espanyol als seus fills. De fet, el projecte nacionalista espanyol dels poders fàctics d'aquell territori és tan ferotge que tot allò que té caràcter formal, és a dir, no col·loquial, es fa en espanyol, que és la llengua que s'imposa en els plens dels ajuntaments malgrat que els alcaldes i regidors són catalanoparlants. L'Ajuntament de Fraga, concretament, no accepta cap escrit en català. I si a això hi afegim els atacs feixistes que amb total impunitat han arribat a destrossar escoles que imparteixen classes en llengua catalana, és evident que la situació és alarmant. De res no ha servit la receptivitat del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg ni les demandes de protecció a la Justícia d'Aragó. El racisme espanyol contra tot el que és català, especialment la llengua, assoleix a la Franja de Ponent la seva màxima expressió. El doctor Artur Quintana, membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i membre d'honor de l'Academia d'a Luenga Aragonesa, ho expressa així: "l'anticatalanisme és una malaltia d'Espanya i això és difícil d'eradicar a través d'una llei de llengües tan aigualida com la que tindrem".
"I el govern de Catalunya què hi diu?", es preguntarà el lector. Doncs, per a desesperació de les entitats locals implicades en la defensa de la llengua -com ara el Centre d'Estudis Ribagorçans, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, els Casals Jaume I, l'Associació Cultural del Matarranya, l'Associació dels Consells Locals de la Franja o Iniciativa Cultural de la Franja-, el govern de Catalunya -que té el mateix color que els governs "amics" de l'Aragó i d'Espanya- es limita a col·laborar en unes poques activitats culturals. Això és tot. Deu pensar que els problemes de la Franja no són els seus problemes. Quin dia ens adonarem que tota agressió a la llengua, ja sigui a Fraga, a Gandia, a Salses o a Manacor és encara més nociva que si es produís a Manresa, a Figueres, a Cervera o a Reus?
Ja sigui per al PSOE o per al PP no es rendible electoralment parlant defensar altres llengües que no siguin la castellana. Del PP només cal veure que han fet a València. Però el PSOE no vol arriscar-se a plantar cara amb aquest tema. Per al PP els catalanoparlants són una nosa que trenca el monolitisme lingüístic que pretenen imposar a Espenya. El PSOE no defensarà els drets de dues comunitats lingüístiques (catalanoparlants i aragonesoparlants) a l'Aragó per no perdre el vot de la majoria castellanoparlant.
Perquè no intervé el govern de Catalunya? - es pregunta Alexandre. Crec que la raó és perquè en el govern català - independentment de quin partit hi estigui al capdavant - creuen que si s'hi fiquen poden ser acusats d'intentar crear un imperi català o d'intentar envair els altres territoris catalanoparlants. I en que em baso jo per afirmar això?. Feu una volta per les pàgines dels partits blavers valencians i podreu comprovar el que dic. ACPV es considerada pel govern valencià una avançada de la Generalitat catalana en territori valencià només pel fet de defensar la unitat de la llengua catalana que tant el PP valencià com els partits blavers neguen.
Lamentable, pero nada sorprendiente, la actitud del gobierno de Aragón con el estatus del catalán a la Franja De Poniente. En la ley de lenguas que está elaborando desde hace un cuarto de siglo (!), parece decidido que el catalán tendrá, a todo estirar, rango de lengua propia pero no cooficial. Es decir, que se ha desvanecido el planteamiento inicial según el que el catalán y el aragonés gozarían del mismo estatus jurídico que el español en los territorios donde se hablan. Y eso pasa, hay que tenerlo en cuenta, bajo la presidencia de Marcelino Iglesias, catalanohablante de la Ribagorza, que cuando era alcalde de Bonansa signó la Declaración de Mequinensa. Una declaración que, entre otras cosas, decía: "Reconocemos que dentro de nuestra Comunidad Aragonesa se hablan diferentes lenguas y que la lengua catalana que se habla a la Franja Oriental pertenece al patrimonio cultural de Aragón. Rechazamos las denominaciones despectivas de chapurreado y otros de semejantes que aún se aplican a nuestra lengua materna. [...] Proponemos acelerar las gestiones delante del ministerio de Educación y Ciencia para que el catalán pueda ser enseñado como asignatura optativa, y por ahora en fase experimental, en las escuelas y centros de enseñanza de los municipios de la Franja Oriental de Aragón que lo pidan. [...] Somos plenamente conscientes que la integración cultural y política de Aragón no es posible sin que todos los aragoneses reconozcan como propia la riqueza cultural y lingüística de la Franja Oriental de Aragón". Pues bien, de todo eso nada de nada. Una simple sarta de palabras vacías que no se ha traducido en ningún hecho concreto. La prueba es que Marcelino Iglesias es presidente del Aragón desde el 1999 y la marginación del catalán en la Franja se mantiene inalterable. Al contrario, el partido con quien gobierna, el PAR, se niega a reconocer que el territorio tiene zonas con una cultura autóctona diferente y, en connivencia con el PSOE, está promoviendo un proceso acelerado de sustitución lingüística. La situación es tan grave que las escuelas imponen expresiones culturales ajenas a los alumnos y muchos profesores recomiendan a padres y madres que hablen en español a sus hijos. De hecho, el proyecto nacionalista español de los poderes fácticos de aquel territorio es tan feroz que todo lo que tiene carácter formal, es decir, no coloquial, se hace en español, que es la lengua que se impone en los plenos de los ayuntamientos a pesar de que los alcaldes y concejales son catalanohablantes. EL Ayuntamiento de Fraga, concretamente, no acepta ningún escrito en catalán. Y si a eso añadimos los ataques fascistas que con total impunidad han llegado a destrozar escuelas que imparten clases en lengua catalana, es evidente que la situación es alarmante. De nada no ha servido la receptividad del Tribunal de Derechos Humanos de Estrasburgo ni las demandas de protección al Justicia de Aragón. El racismo español contra todo lo que es catalán, especialmente la lengua, alcanza en la Franja De Poniente su máxima expresión. El doctor Artur Quintana, miembro de la sección filológica del Instituto de Estudios Catalanes y miembro de honor del Academia de a Luenga Aragonesa, lo expresa así: "el anticatalanismo es una enfermedad en España y eso es difícil de erradicar a través de una ley de lenguas tan aguada como la que tendremos". "¿Y el gobierno de Cataluña qué dice?", se preguntará el lector. Pues, para desesperación de las entidades locales implicadas en la defensa de la lengua -como el Centro de Estudios Ribagorzanos, el Instituto de Estudios del Bajo Cinca, los Casales Jaime I, la Asociación Cultural del Matarranya, la Asociación de los Consejos Locales de la Franja o Iniciativa Cultural de la Franja-, el gobierno de Catalunya -que tiene el mismo color que los gobiernos "amigos" del Aragón y de España- se limita a colaborar en unas pocas actividades culturales. Eso es todo. Debe pensar que los problemas de la Franja no son sus problemas. ¿Que día nos percataremos que toda agresión a la lengua, ya sea en Freaga, en Gandia, a Salses o en Manacor es aún más nociva que si se produjese en Manresa, en Figueres, en Cervera o a Reus?
Ya sea para el PSOE o para el PP no es rentable electoralmente hablando
defender otras lenguas que no sean la castellana. Del PP solo hay que ver que han hecho a Valencia. Pero el PSOE no quiere arriesgarse a plantar cara con este tema. Para el PP los catalanohablantes son una engorro que rompe el monolitismo lingüístico que pretenden imponer en España. El PSOE no defenderá los derechos de dos comunidades lingüísticas (catalanohablantes y aragonesoparlantes) en Aragón por no perder el voto de la mayoría hispanohablante. ¿Porque no interviene el gobierno de Catalunya? - se pregunta Alexandre. Creo que la razón es porque en el gobierno catalán - independientemente de que partido esté al frente - creen que si se meten pueden ser acusados de intentar crear un imperio catalán o de intentar invadir los otros territorios catalanohablantes. ¿Y en que me baso yo por afirmar eso?. Dad una vuelta por las páginas de los partidos blaveros valencianos y podréis comprobar lo que digo. ACPV es considerada por el gobierno valenciano una avanzadilla de la Generalitat catalana en territorio valenciano solo por el hecho de defender la unidad de la lengua catalana que tanto el PP valenciano como los partidos blaveros niegan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada