Un carrer per a Vicenç Ballester

Un carrer per a Vicenç Ballester

Vicenç Ballester i Camps (foto)

El PP s'oposa a que un carrer de Barcelona porti el nom de Vicenç Ballester, un dels promotors de la Estelada. Alberto Fernández Díaz (PP) acusa al PSC de fer seguidisme d'ERC. L'Estelada és la Senyera independentista de la que aquest any es celebraven 100 anys, per tant és normal que l'Ajuntament de Barcelona doni un carrer de la ciutat a aquells que en van ser els creadors o promotors d'aquest símbol en la mateixa capital de Catalunya. No hi ha cap motiu que pugui justificar ara denegar-li aquest honor a Vicenç Ballester. Si tot l'argument d'en Fernández Díaz per oposar-se a aquesta concessió és acusar al PSC de seguidisme de les propostes d'ERC més li valdria callar.

Una calle para Vicenç Ballester

El PP se opone a que una calle de Barcelona llevé el nombre de Vicenç Ballester, un de los promotores de la Estelada. Alberto Fernández Díaz (PP) acusa al PSC de hacer seguidismo de ERC. La Estelada es la Senyera independentista de la que este año se celebraban 100 años, por lo tanto es normal que el Ayuntamiento de Barcelona de una calle de la ciudad a aquellos que fueron los creadores o promotores de este símbolo en la misma capital de Catalunya. No hay ningún motivo que pueda justificar denegarle este honor a Vicenç Ballester. Si todo el argumento de Fernández Díaz para oponerse a esta concesión es acusar al PSC de seguidismo de las propuestas de ERC más le valdría callar.

Biografia de Vicenç Ballester (català)

L'Estelada

Vicenç Albert Ballester i Camps

Article Enciclopèdia Catalana

Barcelona, 18 de setembre de 1872 - el Masnou, el Maresme, 15 d'agost de 1938
Polític. Vicenç Albert Ballester i Camps - Comissió Centenari de l'Estelada
Marí de professió. Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc. Després de la primera guerra mundial, impulsà el Comité Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W.Wilson. Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics. Com a tal, organitzà els actes de l'onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó. Milità també en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i a l'Associació Nacionalista Catalana. El 1903 fundà la revista 'La Tralla", on firmava amb els pseudònims VIC (Visca la Independència de Catalunya) i VIC I ME (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). Altres mitjans de l’època on col·laborà foren "L’Intransigent", el "butlletí del CADCI" nombroses revistes catalanes d'Amèrica, com "Ressorgiment" de Buenos Aires i "La
Nova Catalunya" de l'Havana. El 1924 fou el darrer president de la Unió Catalanista, quan aquesta entitat civil es convertí en partit polític independentista, fins la seva dissolució l’any 1936.

Traducción: Barcelona, 18 de septiembre de 1872 - el Masnou, el Maresme, 15 de agosto de 1938 Político. Vicenç Albert Ballester i Camps - Comissió Centenari de la Estelada Marino de profesión. Considerado el creador el año 1918, de la bandera independentista catalana del triángulo azul y la estrella blanca. Tras la primera guerra mundial, impulsó el Comité Pro Catalunya, para difundir con la estelada la demanda de la entrada de Catalunya a la Sociedad de Naciones al presidente norteamericano W.Wilson. Fue miembro del Fomento Autonomista Catalán y socio-protector de La Reixa, la entidad de apoyo a represaliados políticos. Como tal, organizó los actos del once de septiembre de 1908 que le costaron una condena a prisión. Militó también en la Asociación Protectora de la Enseñanza Catalana y a la Asociación Nacionalista Catalana. En 1903 fundó la revista 'La Tralla", donde firmaba con los seudónimos VIC (Viva la Independencia de Catalunya) y VIC I ME (Viva la Independencia de Catalunya i Muera España). Otros medios de la época donde colaboró fueron "L'intransigent", el "botlletí del CADCI" numerosas revistas catalanas de América, como "Resorgiment" de Buenos Aires y "La Nova Catalunya" de la Habana. El 1924 fue el último presidente de la Unión Catalanista, cuando esta entidad civil se convirtió en partido político independentista, hasta su disolución el año 1936.