El 30 de gener de 1938 Barcelona l’aviació legionària
italiana va bombardejar Barcelona causant 210 morts, 125 ferits i la destrucció
total o parcial de 87 edificis. Encara ara s’hi poden veure les cicatrius d’aquell
bombardeig a la plaça sant Felip Neri, on van morir 42 persones, la majoria
nens. A la façana podem llegir una placa commemorant aquest fet: “En memòria de
les víctimes del bombardeig de Sant Felip Neri. Aquí varen morir 42 persones -
la majoria infants - per l'acció de l'aviació franquista el 30 de gener de
1938.”
Vídeo: PLAÇA SANT FELIP NERI
Aquests dies s’ha commemorat els bombardejos que va patir
Barcelona els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 realitzat per l’aviació
legionària italiana i l’aviació alemanya. Aquest és el primer bombardeig de
saturació de la història.
El bombardeig de saturació consisteix en el llançament d’un
gran nombre de bombes de caiguda lliure, incloent bombes incendiàries, sobre
una zona molt delimitada.
Aquest bombardeig va provocar entre 880 i 1300 morts, 1500 i
2000 ferits, 48 edificis destruïts i 78 greument danyats. Només superat
pel bombardeig de Guernica, aquest va ser el bombardeig que més víctimes va
causar de tota la Guerra Civil.
El passat 17 de març va celebrar-se un acte d’homenatge en
el lloc on va caure una bomba llançada per l’aviació italiana a la Gran Via de
les Corts Catalanes. A l’acte d’homenatge va assistir-hi el cònsol italià,
Daniele Perico, que va demanar disculpes pel bombardeig que va realitzar
l’aviació italiana, i va declarar que “la història d'Europa dels darrers 50
anys i el naixement i evolució de la UE demostren que és possible la
reconciliació i la construcció d'una societat basada en els valors de la
llibertat, la igualtat i la democràcia”.
Cap representant de l’Estat espanyol va assistir a l’acte.
El canceller alemany Köhl i el president francès Miterrand
van demanar disculpes per l’afussellament del president Lluís Companys,
detingut per la Gestapo alemanya, en territori sota el govern
col·laboracionista de Vichy i entregat al règim franquista espanyol que el va
assassinar. Mentre que els governs francès i alemany actuals no tenen relació
amb els règims precedents, cal recordar que l’actual Estat espanyol no només no
va trencar amb el règim franquista sinó que l’actual govern espanyol és hereu
ideològic del franquisme, els fundadors del PP van ser membres del règim.
Algú s’hauria de preguntar perquè els governs de dos països
– Itàlia i Alemanya - les aviacions dels quals van bombardejar Catalunya han
demanat disculpes, i el govern central espanyol, el règim governant en aquell
moment, amb molts lligams amb l’actual govern espanyol va donar l’ordre de
bombardejar, encara no ha demanat disculpes a Catalunya, ni pels bombardejos ni
per l’assassinat del president Companys.
A Gavà han obert un dels refugis antiaeris que ha estat museïtzat.
Serà visitable el diumenge 31 de març de 2013 i cada primer diumenge de mes.
Ahir dissabte va obrir-se al públic el refugi antiaeri de la
Rambla de Salvador Lluch, de Gavà. Aquest és un dels cinc refugis antiaeris de
Gavà que hi va haver durant la Guerra Civil. Va ser construït pels treballadors
de la fàbrica de sanitaris Roca.
75 aniversario de los bombardeos fascistas
El 30 de enero de 1938 Barcelona la aviación legionaria
italiana bombardeó Barcelona causando 210 muertos, 125 heridos y la destrucción
total o parcial de 87 edificios. Aún ahora se pueden ver las cicatrices de aquel
bombardeo en la plaza San Felipe Neri, donde murieron 42 personas, la mayoría
niños. En la fachada podemos leer una placa conmemorando este hecho: "En
memoria de las víctimas del bombardeo de San Felipe Neri. Aquí murieron 42
personas - la mayoría niños - por la acción de la aviación franquista el 30 de
enero de 1938."
Vídeo: PLAÇA SANT FELIP NERI
Estos días se ha conmemorado los bombardeos que sufrió
Barcelona los días 16, 17 y 18 de marzo de 1938 realizado por la aviación
legionaria italiana y la aviación alemana. Este es el primer bombardeo de
saturación de la historia.
El bombardeo de saturación consiste en el lanzamiento de un
gran número de bombas de caída libre, incluyendo bombas incendiarias, sobre una
zona muy delimitada.
Este bombardeo provocó entre 880 y 1300 muertos, 1500 y 2000
heridos, 48 edificios destruidos y 78 gravemente dañados. Sólo superado por
el bombardeo de Guernica, este fue el bombardeo que más víctimas causó de toda
la Guerra Civil.
El pasado 17 de marzo se celebró un acto de homenaje en el
lugar donde cayó una bomba lanzada por la aviación italiana en la Gran Vía de
las Cortes Catalanas. En el acto de homenaje asistió el cónsul italiano,
Daniele Perico, que pidió disculpas por el bombardeo que realizó la aviación
italiana, y declaró que "la historia de Europa de los últimos 50 años y el
nacimiento y evolución de la UE demuestran que es posible la reconciliación y
la construcción de una sociedad basada en los valores de la libertad, la
igualdad y la democracia ".
Ningún representante del Estado español asistió al acto.
El canciller alemán Kohl y el presidente francés Miterrand
pidieron disculpas por el fusilamiento del presidente Lluís Companys, detenido
por la Gestapo alemana, en territorio bajo el gobierno colaboracionista de
Vichy y entregado al régimen franquista español que lo asesinó. Mientras que
los gobiernos francés y alemán actuales no tienen relación con los regímenes
precedentes, cabe recordar que el actual Estado español no sólo no rompió con
el régimen franquista sino que el actual gobierno español es heredero
ideológico del franquismo, los fundadores del PP fueron miembros del régimen.
Alguien debería preguntarse porque los gobiernos de ambos
países - Italia y Alemania - las aviaciones los cuales bombardearon Catalunya
han pedido disculpas, y el gobierno central español, el régimen gobernante en
ese momento, con muchos lazos con el actual gobierno español dio la orden de
bombardear, aún no ha pedido disculpas a Catalunya, ni por los bombardeos ni
por el asesinato del presidente Companys.
En Gavà han abierto uno de los refugios antiaéreos que ha
sido musealizado. Será visitable el domingo 31 de marzo de 2013 y cada primer
domingo de mes.
Ayer sábado se abrió al público el refugio antiaéreo de la
Rambla de Salvador Lluch, de Gavà. Este es uno de los cinco refugios antiaéreos
de Gavà que hubo durante la Guerra Civil. Fue construido por los trabajadores
de la fábrica de sanitarios Roca.
