Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ajuntament de Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ajuntament de Barcelona. Mostrar tots els missatges

26 de jul. 2015

EL BUST DEL REI


EL BUST DEL REI

 

 

 

 

 

Retirar el bust de l’ex-rei, rei abdicat, rei emèrit o rei jubilat d’Espanya ha estat una de les poques decisions encertades, a parer meu, de l’alcaldessa Colau. El bust de Joan Carles I, rei del país veí que va abdicar fa un any, presidia la Sala de Plens de l’Ajuntament des dels inicis dels temps, si fa no fa els últims 40 anys.

El grup municipal del PP va intentar posar en el  lloc del bust de Joan Carles I un retrat del rei Felip VI, hereu de Joan Carles I, però davant del perill que el quadre caigués damunt de l’alcaldessa Colau, seria molt lleig esberlar-li el cap a l’alcaldessa, van optar per posar-lo al damunt d’una cadira, finalment el “nou” retrat va ser retirat també.

Les reaccions, mai més ben dit, no s’han fet esperar a les Espanyes, la premsa ha convertit la retirada del bust en un drama lacrimògen, i el Govern del PP, per boca de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, després d’invocar la Lex Hispanica, un cop més, ha anunciat que enviarien un retrat del nou monarca del país veí. Segons la Lex Hispanica és obligatori tenir un retrat del Cap d’Estat a les sales de plens dels ajuntaments, i pot ser un bust o un retrat pintat.

Rar és que no hagi dit res la virreina (delegada del Govern espanyol a Catalunya) Llanos de Luna, suposo que una cosa és envestir contra ajuntaments petits als alcaldes dels quals pot ser més senzill atemorir, tot i que Llanos de Luna no ha tingut gaire sort en aquesta feina. Suposo que aquesta és la raó que s’hagi implicat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, quemesos enrere va assumir el càrrec de Lady Protectora Banderil, i que ha anunciat la seva intenció d’enviar un retrat del nou monarca a l’Ajuntament. Sembla que la Lady Protectora Banderil no ha entès el missatge que se li ha enviat des del Cap i Casal de Catalunya.

Ja veig l’entrada de la policia banderil enviada per la Lady Protectora Banderil, Soraya Sáenz de Santamaría, als ajuntaments de Catalunya i de l’enviament de milers de bustos, retrats i estanqueres a tots els ajuntaments i edificis públics de les colònies heretges i territoris assimilats (segons el conegut mapa de 1854) i col·locant banderes i retrats a tort i a dret, ja veig milers de pintors fent retrats del monarca, les foneries d’Espanya fent hores extra per crear els bustos del nou monarca, milers de llocs de treball seran creats per garantir que a tot Espanya hi hagi l’estanquera reglamentària a tots els balcons municipals i els bustos monàrquics pengin sobre el cap d’alcaldes heretges o lleials. I quan a tots els balcons municipals pengi l’estanquera i a totes les sales de plens municipals hi hagi un bust monàrquic, la Lady Protectora Banderil Soraya Sáenz de Santamaría enviarà la seva policia banderil casa per casa, ens inspeccionaran les calces i els calçotets per veure si portem cosida l’estanquera de rigor.

26 de maig 2015

ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA


ALCALDES I ALCALDABLES DE BARCELONA

 

 

Totes les ciutats tenen períodes d’auge i de decadència que es van alternant. Aquests períodes poden ser més curts o més llargs. Hi ha fets que marquen aquests períodes, i també persones. Barcelona ha tingut alcaldes de tota mena, a alguns ni se’ls recorda, són a la llista d’alcaldes perquè van ser-ho però no van fer res ni bo ni dolent per ser recordats, d’altres són recordats per haver estat uns pèssims alcaldes, d’altres, els que menys,, són recordats per haver estat grans alcaldes.

Entre els alcaldes que són recordats per nefastos hi ha el franquista José Maria de Porcioles (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt,3 de setembre de 1993), i el lerrouxista Joan Pich i Pon (Barcelona, 1878 - París, 1937). Porcioles va ser alcalde entre 1957 i 1973, Pich i Pon entre gener de 1935 – octubre de 1935.

Hi ha clares diferències, sens dubte. El breu mandat de Pich i Pon es recorda per la corrupció, una de les característiques principals del lerrouxisme, apart de l’anticatalanisme. En Pich i Pon, a diferència del cap líder del Partit Radical, el seu cap, no era un bon orador, més aviat tot el contrari. Era un home quasi analfabet que va ascendir socialment però que quan parlava deia disbarats de l’alçada d’un campanar. El principal llegat que va deixar Pich i Pon van ser les piquiponades, si en Pich i Pon visqués ara, seria l’estrella o víctima d’escarni de programes com l’APM? i del Twitter.

Algunes piquiponades:
-El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac.
-(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano !
-(Parlant de caviar) ... huevos de centurión !
-(La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre !
-(Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico.

De Josep Maria de Porcioles el que més es recorda és, - com diu la cançó de Serrat, Barcelona i jo : Mil perfums i mil colors. /  Mil cares té Barcelona./  La que en Cerdà somnià,/  la que va esguerrar en Porcioles. – la pèssima gestió dels problemes que tenia la ciutat, la poca sensibilitat cap els problemes dels barcelonins, i els despropòsits urbanístics.

Però també hi ha hagut grans alcaldes, que han marcat moments d’auge de la ciutat. La majoria recordem a Pasqual Maragall (nascut a Barcelona, 13 de gener de 1941), artífex la Barcelona que ara coneixem, ell és l’artífex de la Barcelona actual, mitjançant els Jocs Olímpics del 92 va modernitzar la ciutat i la va posar als mapes.

Altres grans alcaldes van ser el doctor Bartomeu Robert (Tampico (Méxic) 20 d'octubre de 1842 -Barcelona 10 d'abril de 1902) i Francesc de Paula Ríus i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, Barcelona (Aneu.); 1890).

En aquestes últimes eleccions hem hagut d’escollir entre Ada Colau (BeC), Xavier Trias (CiU), Alfred Bosch (ERC), Carina Mejías (C’s), Alberto Fernández Díaz (PP) i Jaume Collboni (PSC). El PP representa el que encara resta del franquisme a Barcelona, C’s és el neolerrouxisme, el PSC ha entrat en decadència després de renegar de l’herència de Maragall i convertir-se en comparsa de neofranquistes (PP) i neolerrouxistes (C’s).

Ada Colau, molt probablement serà alcaldessa de Barcelona. Les declaracions d’Ada Colau em generen molts dubtes. Un dia va dir que volia tancar el MWC i un altre que volia inaugurar el de 2016, que volia tancar l’Avinguda Diagonal i que convertir el Port de Barcelona o una part d’ell en una mena de port de rebuda de pasteres per evitar que la gent mori al mar. Ningú li ha dit a Colau que el Port de Barcelona és lluny de qualsevol ruta de pasteres. Estic d’acord que Barcelona és millorable, una ciutat com Barcelona mereix un alcalde o alcaldessa del nivell de Rius i Taulet o del doctor Bartomeu Robert, no necessitem més alcaldes com Pich i Pon o Porcioles.

9 de maig 2012

El problema espanyol (XII)


El problema espanyol (XII)

Que volen fer amb el nostre Ebre?

El Govern espanyol s’apropia de les competències sobre les conques hidrogràfiques que transcorrin per més d’una comunitat autònoma. Aquest seria el primer pas del Govern espanyol per apoderar-se de l’Ebre, o per ser exactes de l’aigua de l’Ebre, i desenterrar el pla hidrològic nacional d’Arias Cañete, que ocupa el mateix càrrec amb Rajoy que ocupava en el govern Aznar, i que durant el seu anterior període en aquest ministeri ja va dir que el transvasament es faria pels “mis (seus) "cañetes")”. No es va fer perquè van perdre les eleccions, ara, que el seu partit ha tornat a guanyar i a ell l’han tornat a nomenar ministre ja ha dit que continuarà la seva obra. Una reducció excessiva del cabal de l’Ebre deguda a un transvasament d’aigua cap a altres zones com pretenia Arias Cañete en el seu anterior mandat seria un desastre per a les Terres de l’Ebre, una nova forma d’espoli, en aquest cas, d’aigua. Aquesta aigua que el govern espanyol vol treure de l’Ebre no serà per regar camps de cols sinó camps de golf i complexos turístics o d’oci construït per algun amic del ministre del govern central, complexos que solen acabar arruïnant-se ells, els seus promotors, la zona on s’instal·len i si els és possible, altres zones de les que xuclen recursos vitals, com l’aigua. El Partit Popular canvia la llei per poder assumir el control dels rius i pretén desenterrar el Pla Hidrològic Nacional, que abans que el PP perdés les eleccions de 2004 preveia transvasar aigua de l’Ebre cap a la zona d’Alacant i Múrcia, una zona saturada d’aquesta mena de complexos, algun d’ells molt publicitat.

Espanya és una àncora que ens arrossega al fons del desastre

L’Estat espanyol s’ha convertit en una àncora que Catalunya porta lligada al coll i que amenaça d’arrossegar-nos a tots al fons del mar del desastre. Les agències de qualificació tenen una gran influència en els mercats, si consideren que un país és poc rendible li baixen la nota amb totes les conseqüències negatives que això pot tenir per aquest país. Aquestes agències consideren que una comunitat autònoma no pot tenir millor qualificació que l’Estat del qual forma part, i un municipi tampoc. L’agència de qualificació Standard & Poor’s considera que la ciutat de Barcelona podria mantenir el ràting AA però com que és part de l’Estat espanyol, i segons les seves normes una ciutat no pot tenir millor ràting que l’Estat del qual forma part. L’Estat espanyol té la qualificació del seu deute BBB, Catalunya sent una entitat de rang inferior segons S&P és BBB-. Aquesta àncora espanyola ens arrossega i ens ofega.

Sánchez Camacho continua defensant els interessos espanyols a Catalunya

La lideressa del Partit Popular espanyol continua defensant els interessos espanyols a Catalunya, és a dir, l’espoli i la submissió del nostre país al país del costat. Sánchez Camacho adverteix el president Mas “que no faci de TV3 una televisió independentista” que segons la lideressa pepera té “un discurs oficial” que amaga una “agenda separatista” que no té res a veure, segons Sánchez Camacho, amb la “Catalunya real”. També acusa a CiU d’” intentar reconvertir el projecte independentista a través d'un mecanisme que atregui més gent” per separar Catalunya d’Espanya per raons econòmiques sense aclarir quin serà el final d’aquest camí. La senyora Sánchez Camacho diu: “Nosaltres defensem un projecte comú (amb la resta d'Espanya)”. És a dir, la senyora Sánchez Camacho defensa l’espoli fiscal, els atacs a la llengua i que ens haguem de sentir dir el nom del porc i ens acusin d’insolidaris des de comunitats autònomes que es beneficien de l’espoli, i pretén que acceptem això i callem. No existeix cap projecte comú amb Espanya, Espanya té un projecte que es acabar fent-nos desaparèixer, i la senyora Sánchez Camacho col·labora de manera entusiasta, mentrestant cada dia se’n van a Espanya molts milions d’euros, es calcula que en època de bonança econòmica eren 60 milions diaris, ara són uns 47 milions diaris, i això és inacceptable. La senyora Sánchez Camacho afirma que els pepers “estem cansats de la Catalunya oficial” i que a TV3 “parlin sempre els mateixos i diguin sempre el mateix”. Ella sempre diu el mateix. Jo també estic cansat de veure com ella i el seu partit defensen els interessos espanyols i a sobre pretén fer-nos combregar amb la roda de molí que hem de ser solidaris amb Espanya, una Espanya que ens roba. Si a ella li agrada que li robin és el seu problema, a mi no. La senyora Sánchez Camacho no és ningú per parlar sobre com ha de funcionar una televisió pública considerant en què han convertit els pepers aquelles televisions públiques sota el seu control (Telemadrid i Canal 9). TV3 ha de mostrar la Catalunya real, no la realitat virtual que vol que mostri la senyora Sánchez Camacho.

Genitocràcia pepera d’Extremadura

Ja ho diuen que el més semblant a un nacionalista espanyol d’esquerres és un nacionalista espanyol de dretes, i els dos partits nacionalistes espanyols – PSOE i PP -  s’assemblen més del que ells mateixos volen reconèixer. Monago (PP), nou president de la Junta d’Extremadura sembla que no vol ser diferent del seu predecessor el socialista i nacionalista espanyol Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ambdós tenen el trist honor de presidir la comunitat autònoma més subsidiada i endarrerida de l’Estat, i ambdós intenten distreure el personal amb atacs a les institucions catalanes. Trist és que una comunitat autònoma econòmicament mantinguda i econòmicament insignificant com Extremadura necessiti que els seus màxims dirigents necessitin per aparèixer als papers posar a parir als catalans. Un altre detall és el baixíssim nivell intel·lectual de molts polítics espanyols i el llenguatge casernari de les declaracions d’alguns. Un exemple recent seria el del president de la Junta d’Extremadura, José AntonioMonago, que per protestar per les declaracions de l’alcalde de Barcelona,Xavier Trias, sobre com n’és de poc apropiat que enmig de la crisi econòmicaque vivim l’Estat es gasti diners que no té en la construcció de línies d’AVEque no van enlloc, i el president extremeny ha respost com un busca bregues detaverna que a veure si té collons de dir-li a la cara. Doncs miri, crec que liha dit a la cara i té raó l’alcalde Trias. Trias li ha respost que “si vol ve,i li explico, o vaig i li explico, però no és una qüestió d'atributs". Cert, no és un problema d’atributs ni apèndixs flàccids (però amb la possibilitat de tornar-se erèctils), i queda molt trist i vergonyant veure com la primera autoritat d’Extremadura creu que fent exhibicions retòriques de genitals  fa un servei a la regió que governa.

Monago acusa a Trias de ser un antic per haver criticat que es construeixi l’AVE fins a la frontera portuguesa i que passa per Extremadura quan Portugal a ajornat la construcció del tram portuguès de l’AVE perquè no tenen ni un cèntim. Novament estem parlant d’una via morta d’Alta Velocitat, com el corredor central. La ministra de Foment del Govern espanyol sembla entossudida a construir les vies mortes més cares d’Europa que no serviran de res mentre s’abandona a la seva sort la xarxa convencional, especialment la de Catalunya. Antiga és aquesta concepció de construir ferrocarrils per enriquir les empreses amigues del Govern central, i antic és el llenguatge casernari del president extremeny, tant de l’actual com d’Ibarra, tots dos, com cacics del segle XIX, cacics d’aquella Espanya profunda que situa els seus a prop de la mamella mentre l’Estat espolia les colònies. Espanya és una cosa antiga i antiquada, no pels segles que tingui com a país, no són gaires per molts que ells s’entossudeixin a fer-se una història que crea un passat inexacte i sovint irreal, Espanya és antiga i antiquada en la seva mentalitat, continuen actuant com un Imperi dedicat a explotar les seves colònies sense cap escrúpol moral i els seus dirigents es fan els fatxendes. El senyor Monago segurament deu voler l’AVE per poder viatjar a Madrid com a virrei de la regió extremenya, però aquesta línia que tindria raó de ser si connectés amb Lisboa, en les actuals circumstàncies té la mateixa raó de ser que la línia d’AVE Madrid-Toledo, ara clausurada perquè només viatjaven 9 persones cada dia.

Seriosament, un país amb una classe dirigent que es mou entre el messianisme (Sánchez Camacho) i la genitocràcia (José Antonio Monago), que molt sovint té (sempre retòricament parlant) els collons i el cony a la boca, que el cervell l’usa més aviat poc, i d’honestedat política va molt mancada, que no aprèn dels seus errors malgrat totes les hòsties que els han fotut, que fa el ridícul allà on van perquè es comporta con una colla de rústecs, començant per la màxima autoritat del país i acabant per més d’un president autonòmic que ha hagut de dimitir per corrupció, és un país del qual ens convé allunyar-nos, i fer-ho aviat. Amb aquesta gent del país del costat anem de cap al precipici.









El problema español (XII)

¿Que quieren hacer con nuestro Ebro?

El Gobierno español se apropia de las competencias sobre las cuencas hidrográficas que transcurran por más de una Comunidad Autónoma. Este sería el primer paso del Gobierno español para apoderarse del Ebro, o para ser exactos del agua del Ebro, y desenterrar el plan hidrológico nacional de Arias Cañete, que ocupa el mismo cargo con Rajoy que ocupaba en el gobierno Aznar, y que durante su anterior periodo en este ministerio ya dijo que el trasvase se haría por "mis (sus) "cañetes")". No se hizo porque perdieron las elecciones, ahora, que su partido ha vuelto a ganar ya él lo han vuelto a nombrar ministro ya ha dicho que continuará su obra. Una reducción excesiva del caudal del Ebro debida a un trasvase de agua hacia otras zonas como pretendía Arias Cañete en su anterior mandato sería un desastre para las Tierras del Ebro, una nueva forma de expolio, en este caso, de agua. Esta agua que el gobierno español quiere sacar del Ebro no será para regar campos de coles sino campos de golf y complejos turísticos o de ocio construido por algún amigo del ministro del gobierno central, complejos que suelen acabar arruinándose ellos, los sus promotores, la zona donde se instalan y si les es posible, otras zonas de las que chupan recursos vitales, como el agua. El Partido Popular cambia la ley para poder asumir el control de los ríos y pretende desenterrar el Plan Hidrológico Nacional, que antes de que el PP perdiera las elecciones de 2004 preveía trasvasar agua del Ebro hacia la zona de Alicante y Murcia, una zona saturada de este tipo de complejos, alguno de ellos muy publicitado.

España es un ancla que nos arrastra al fondo del desastre
El Estado español se ha convertido en un ancla que Cataluña lleva atada al cuello y que amenaza con arrastrarnos a todos al fondo del mar del desastre. Las agencias de calificación tienen una gran influencia en los mercados, si consideran que un país es poco rentable le bajan la nota con todas las consecuencias negativas que ello puede tener para este país. Estas agencias consideran que una comunidad autónoma no puede tener mejor calificación que el Estado del que forma parte, y un municipio tampoco. La agencia de calificación Standard & Poors considera que la ciudad de Barcelona podría mantener el rating AA pero como es parte del Estado español, y según sus normas una ciudad no puede tener mejor rating que el Estado del que forma parte . El Estado español tiene la calificación de su deuda BBB, Cataluña siendo una entidad de rango inferior según S & P es BBB-. Esta ancla española nos arrastra y nos ahoga.
Sánchez Camacho sigue defendiendo los intereses españoles en Cataluña
La lideresa del Partido Popular español sigue defendiendo los intereses españoles en Cataluña, es decir, el expolio y la sumisión de nuestro país en el país de al lado.Sánchez Camacho advierte el presidente Mas "que no haga de TV3 una televisión independentista" que según la lideresa pepera tiene "un discurso oficial" que esconde una "agenda separatista" que no tiene nada que ver, según Sánchez Camacho, con la "Cataluña real". También acusa a CiU de "intentar reconvertir el proyecto independentista a través de un mecanismo que atraiga más gente" para separar Cataluña de España por razones económicas sin aclarar cuál será el final de este camino. La señora Sánchez Camacho dice: "Nosotros defendemos un proyecto común (con el resto de España)". Es decir, la señora Sánchez Camacho defiende el expolio fiscal, los ataques a la lengua y que nos tengamos que oír llamar de todo y nos acusen de insolidarios desde comunidades autónomas que se benefician del expolio, y pretende que aceptamos ésto y callemos. No existe ningún proyecto común con España, España tiene un proyecto que se termina haciéndonos desaparecer, y la señora Sánchez Camacho colabora de manera entusiasta, mientras cada día se van a España muchos millones de euros, se calcula que en época de bonanza económica eran 60 millones diarios, ahora son unos 47 millones diarios, y eso es inaceptable. La señora Sánchez Camacho afirma que los peperos "estamos cansados ​​de la Cataluña oficial" y que en TV3 "hablen siempre los mismos y digan siempre lo mismo". Ella siempre dice lo mismo. Yo también estoy cansado de ver cómo ella y su partido defienden los intereses españoles y encima pretende hacernos comulgar con la rueda de molino que debemos ser solidarios con España, una España que nos roba. Si a ella le gusta que le roben es su problema, a mí no. La señora Sánchez Camacho no es nadie para hablar sobre cómo debe funcionar una televisión pública considerando en el que han convertido los peperos aquellas televisiones públicas bajo su control (Telemadrid y Canal 9). TV3 ha de mostrar la Cataluña real, no la realidad virtual que quiere que muestre la señora Sánchez Camacho.

Genitocracia pepera de Extremadura

Ya lo dicen que lo más parecido a un nacionalista español de izquierdas es un nacionalista español de derechas, y los dos partidos nacionalistas españoles - PSOE y PP - se parecen más de lo que ellos mismos quieren reconocer. Monago (PP), nuevo presidente de la Junta de Extremadura parece que no quiere ser diferente de su predecesor el socialista y nacionalista español Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ambos tienen el triste honor de presidir la comunidad autónoma más subsidiada y atrasada del Estado , y ambos intentan distraer al personal con ataques a las instituciones catalanas. Triste es que una comunidad autónoma económicamente mantenida y económicamente insignificante como Extremadura necesite que sus máximos dirigentes necesiten para aparecer en los papeles poner a parir a los catalanes. Otro detalle es el bajísimo nivel intelectual de muchos políticos españoles y el lenguaje cuartelero de las declaraciones de algunos. n ejemplo reciente sería el del presidente dela Junta de Extremadura, José Antonio Monago, que para protestar por lasdeclaraciones del alcalde de Barcelona, ​​Xavier Trias, acerca de lo pocoapropiado que en medio de la crisis económica que vivimos el Estado segaste dinero que no tiene en la construcción de líneas de AVE que no van aninguna, y el presidente extremeño ha respondido como un busca peleas detaberna que a ver si tiene cojones de decirle a la cara. Pues mire, creoque le ha dicho a la cara y tiene razón el alcalde Trias. Trias le harespondido que "si quiere viene, y le explico, o voy y le explico, pero noes una cuestión de atributos". Cierto, no es un problema de atributos ni apéndices flácidos (pero con la posibilidad de volver se eréctiles), y queda muy triste y vergonzante ver como la primera autoridad de Extremadura cree que haciendo exhibiciones retóricas de genitales hace un servicio a la región que gobierna.
Monago acusa a Trias de ser un antiguo por haber criticado que se construya el AVE hasta la frontera portuguesa y que pasa por Extremadura cuando Portugal a aplazado la construcción del tramo portugués del AVE porque no tienen ni un céntimo.Nuevamente estamos hablando de una vía muerta de Alta Velocidad, como el corredor central. La ministra de Fomento del Gobierno español parece empeñada en construir las vías muertas más caras de Europa que no servirán de nada mientras se abandona a su suerte la red convencional, especialmente la de Cataluña. Antigua es esta concepción de construir ferrocarriles para enriquecer las empresas amigas del Gobierno central, y antiguo es el lenguaje cuartelero del presidente extremeño, tanto del actual como de Ibarra, ambos, como caciques del siglo XIX, caciques de aquella España profunda que sitúa sus cerca de la mama mientras el Estado expolia las colonias. España es una cosa antigua y anticuada, no por los siglos que tenga como país, no son muchos por muchos que ellos se empeñen en hacerse una historia que crea un pasado inexacto ya menudo irreal, España es antigua y anticuada en sumentalidad, siguen actuando como un Imperio dedicado a explotar sus colonias sin ningún escrúpulo moral y sus dirigentes se hacen los chulos. El señor Monago seguramente querrá el AVE para poder viajar a Madrid como virrey de la región extremeña, pero esta línea que tendría razón de ser si conectara con Lisboa, en las actuales circunstancias tiene la misma razón de ser que la línea de AVE Madrid-Toledo, ahora clausurada porque sólo viajaban 9 personas cada día.
En serio, un país con una clase dirigente que se mueve entre el mesianismo (Sánchez Camacho) y la genitocracia (José Antonio Monago), que a menudo tiene (siempre retóricamente hablando) los cojones y el coño en la boca, que el cerebro del usa más bien poco, y de honestidad política muy falta, que no aprende de sus errores a pesar de todas las hostias que les han jodido, que hace el ridículo allí donde van porque se comporta como una pandilla de rústicos, empezando por la máxima autoridad del país y acabando por más de un presidente autonómico que ha tenido que dimitir por corrupción, es un país del que nos conviene alejarnos, y hacerlo pronto. Con esta gente del país del lado vamos de cabeza al precipicio.

21 d’abr. 2012

Canvi al nomenclàtor i recuperació d'un monument

Canvi al nomenclàtor i recuperació d'un monument


Un centenar de persones han enviat una carta oberta a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, demanant-li la restitució de l'estàtua de “la República” al seu emplaçament original i que es canviï el nom de l'actual plaça Joan Carles I pel de plaça de la República Catalana. En aquesta carta signada per un centenar de personalitats en què destaquen Elisenda Paluzie, Matthew Tree, Santiago Vidal, Víctor Alexandre i Joan Manuel Tresserras li diuen: “'Confiem que un alcalde nacionalista i demòcrata com vós serà sensible a aquesta petició ciutadana”. El monument dedicat a Pi i Margall, “la República” estava a la cruïlla de la Diagonal i el Passeig de Gràcia, quan van entrar els feixistes a Barcelona l'any 39 van desmuntar l'escultura i la van substituir per una escultura commemorant la victòria franquista. Aquest és el monument que popularment es deia “el cinc d'oros”. En compliment amb la llei de la memòria històrica del monument se'n van eliminar els símbols franquistes.

En aquesta carta els signants li diuen a l'alcalde Trias que “'l'aspecte actual del monument, amb l'obelisc sol i un pedestal nu amb l'escut borbònic, donen al conjunt un aire desangelat i decadent, al mateix temps que es priva una zona de màxima importància turística i comercial d'una obra escultòrica de primera magnitud'. Per això, demanen la restitució de l'estàtua original ('o si no és possible, d'una rèplica idèntica') i que es canviï el nom de la plaça pel de República Catalana, 'màxima expressió de sobirania i democràcia que ha fet la nostra nació des de la desfeta de 1714”.

Certament aquest monument està en una cruïlla molt important de la ciutat, i no és un monument petit i amagat precisament, és veritat que veient aquest monument podem tenir la sensació que allà hi falta alguna cosa (i que hi sobra alguna altra).

Joan Carles I no hauria de tenir cap carrer ni plaça en aquesta ciutat, la raó, normativa del nomenclàtor barceloní en mà, és que aquest senyor està viu, i el reglament del nomenclàtor diu que per a què es pugui posar el nom d'una persona a un carrer de la ciutat aquesta persona ha d'estar morta des d'almenys fa cinc anys, i no és aquest el cas, crec jo. Després hi ha qüestions relatives a la simpatia que li puguem tenir o no a aquest senyor, però reglament del nomenclàtor en mà se li pot retirar l'honor de tenir una plaça al rei de les Espanyes sense cap problema.









Cambio en el nomenclátor y recuperación de un monumento

Un centenar de personas han enviado una carta abierta al alcalde de Barcelona, Xavier Trias, pidiéndole la restitución de la estatua de "la República" en su emplazamiento original y que se cambie el nombre de la actual plaza Juan Carlos Y por el de plaza de la República Catalana. En esta carta firmada por un centenar de personalidades en el que destacan Elisenda Paluzie, Matthew Tree, Santiago Vidal, Víctor Alejandro y Joan Manuel Tresserras le dicen: "'Confiamos en que un alcalde nacionalista y demócrata como vos será sensible a esta petición ciudadana". El monumento dedicado a Pi y Margall, "la República" estaba en el cruce de la Diagonal y el Paseo de Gracia, cuando entraron los fascistas en Barcelona el año 39 desmontaron la escultura y la sustituyeron por una escultura conmemorando la victoria franquista. Este es el monumento que popularmente se llamaba "el cinco de oros". En cumplimiento con la ley de la memoria histórica del monumento se eliminaron los símbolos franquistas.

En esta carta los firmantes le dicen al alcalde Trias que "'el aspecto actual del monumento, con el obelisco sol y un pedestal desnudo con el escudo borbónico, dan al conjunto un aire desangelado y decadente, al mismo tiempo que se priva a una zona de máxima importancia turística y comercial de una obra escultórica de primera magnitud '. Por ello, piden la restitución de la estatua original ('o si no es posible, de una réplica idéntica') y que se cambie el nombre de la plaza por el de República Catalana, 'máxima expresión de soberanía y democracia que ha hecho nuestra nación desde la derrota de 1714 ".

Ciertamente este monumento está en una encrucijada muy importante de la ciudad, y no es un monumento pequeño y escondido precisamente, es verdad que viendo este monumento podemos tener la sensación de que allí falta algo (y que sobra alguna otra).

Juan Carlos I no debería tener ninguna calle ni plaza en esta ciudad, la razón, normativa del nomenclátor barcelonés en mano, es que este señor está vivo, y el reglamento del nomenclátor dice que para que se pueda poner el nombre de una persona a una calle de la ciudad esta persona debe estar muerta desde al menos hace cinco años, y no es este el caso, creo yo. Después hay cuestiones relativas a la simpatía que le podamos tener o no a este señor, pero reglamento del nomenclátor en mano se le puede retirar el honor de tener una plaza en el rey de las Españas sin ningún problema.

18 d’abr. 2012

Nova garrotada judicial a la llengua catalana

Nova garrotada judicial a la llengua catalana

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que suspèn 7 articles del reglament del català de l’Ajuntament de Barcelona. L’Ajuntament havia presentat un recurs de cassació davant el TS contra la sentència del TSJC que el TS ha rebutjat ara. El reglament del català del qual 7 articles han estat suspesos deia que la llengua catalana té un ús preferent a l’administració municipal. El TS també ha condemnat a pagar les costes per valor de 3000 euros. El reglament de l’ús del català a l’Ajuntament de Barcelona va ser recorregut pel president del grup municipal del PP al consistori, Alberto Fernández Díaz. Un altre exemple de com actua el PP a casa nostra, llei que s’aprova, llei que ells recorren. D’aquesta manera el PP aconsegueix adulterar el sistema democràtic fent que els Tribunals imposin manus iudicialis la voluntat del partit espanyolista PP.
Els articles suspesos per aquesta sentència són:
3-1: Les actuacions internes de l’Ajuntament de Barcelona s’han de fer en català.
3-2: Les actes de l’Ajuntament s’han de redactar en català.
3-4: Article relatiu a impresos, segells de goma i anàlegs.
5-2: Article relatiu a l’expedició de documents.
7: Les comunicacions administratives orals del personal s’hauran de fer en català, excepte si l’administrat demana ser atès a castellà.
12: Retolació.
18: Seients administratius.
Estem en el segle XXI però sembla que estiguem en l’any 1716, l’Estat torna a usar els seus mecanismes per imposar el castellà.
La Plataforma per la llengua rebutja la sentència contra el català i ofereix a tots els ajuntaments l’ajut per a desenvolupar els reglament d’usos lingüístics. Per a la Plataforma per la llengua aquesta sentència és un fet molt greu. Des de l’Ajuntament de Barcelona s’afirma que aquesta sentència no tindrà cap efecte en el dia a dia. Aquestes sentències que afecten a l’ús de la llengua catalana no s’han d’acatar, de fet no s’hauria d’acatar cap d’aquestes sentències, i dir-ho sense por. Els tribunals espanyols continuaran dictant sentències per anar arraconant la llengua, aquestes sentències han de ser desacatades.







Nuevo varapalo judicial a la lengua catalana

El Tribunal Supremo ha confirmado la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña que suspende 7 artículos del reglamento del catalán del Ayuntamiento de Barcelona. El Ayuntamiento había presentado un recurso de casación ante el TS contra la sentencia del TSJC que el TS ha rechazado ahora. El reglamento del catalán del que 7 artículos han sido suspendidos decía que la lengua catalana tiene un uso preferente a la administración municipal. El TS también ha condenado a pagar las costas por valor de 3000 euros. El reglamento del uso del catalán en el Ayuntamiento de Barcelona fue recurrido por el presidente del grupo municipal del PP en el consistorio, Alberto Fernández Díaz. Otro ejemplo de cómo actúa el PP en nuestro país, ley que aprueba, ley que ellos recorren. De esta manera el PP consigue adulterar el sistema democrático haciendo que los Tribunales impongan manus iudicialis la voluntad del partido españolista PP.
Los artículos suspendidos por esta sentencia son:
3-1: Las actuaciones internas del Ayuntamiento de Barcelona se harán en catalán.
3-2: Las actas del Ayuntamiento se redactarán en catalán.
3-4: Artículo relativo a impresos, sellos de goma y análogos.
5-2: Artículo relativo a la expedición de documentos.
7: Las comunicaciones administrativas orales del personal deberán hacerse en catalán, excepto si el administrado pide ser atendido en castellano.
12: Rotulación.
18: Asientos administrativos.

Estamos en el siglo XXI pero parece que estemos en el año 1716, el Estado vuelve a usar sus mecanismos para imponer el castellano.
La Plataforma por la lengua rechaza la sentencia contra el catalán y ofrece a todos los ayuntamientos la ayuda para desarrollar los reglamentos de usos lingüísticos. Para la Plataforma por la lengua esta sentencia es un hecho muy grave. Desde el Ayuntamiento de Barcelona afirma que esta sentencia no tendrá ningún efecto en el día a día. Estas sentencias que afectan al uso de la lengua catalana no se han de acatar, de hecho no debería acatar ninguna de estas sentencias, y decirlo sin miedo. Los tribunales españoles seguirán dictando sentencias para ir arrinconando la lengua, estas sentencias deben ser desacatades.

12 de des. 2011

El monument als castellers

El monument als castellers

A la plaça Sant Miquel (Barcelona) darrera de l'Ajuntament de Barcelona, és a dir, el costat de la Plaça Sant Jaume, s'ha erigit el polèmic monument als castellers. Polèmic pel seu cost i per la seva forma. El monument als castellers que serà inaugurat aquesta setmana va ser encarregat per qui llavors era l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, a l'artista Antoni Llena. El monument ha costat 630000 €, excessiu al meu parer. Aquest monument, del qual podeu veure la foto que jo mateix vaig fer aquest dissabte i el breu vídeo, vist així costa molt veure-hi la relació amb els castellers, com algú abans que jo ja ha dit, semblen més aviat els filferros del tap d'una ampolla de cava que no pas una torre humana.

No nego que sigui art però molt malament ha d'estar feta una obra d'art quan costa veure-hi allò que se suposa que és. Jo no aconsegueixo veure cap castell, només uns ferros que formen una estructura que pot ser interpretada per aquells que la veuen com qualsevol cosa menys com un castell. Deixo a la vostra interpretació personal decidir que és en realitat aquest monument.

Sabem que tota obra d'art té un preu però crec que 630000 € per aquests ferros és excessiu. La ciutat de Barcelona, i parlo d'aquesta ciutat perquè és la que conec millor, té un extens catàleg de monuments repartits per places i carrers als quals hem d'afegir molts edificis amb façanes singulars, però limitem el tema als monuments. Quan es va començar a construir l'Eixample ja hi havia el propòsit d'instal•lar monuments en punts molt concrets i així es va determinar quan l'Eixampla encara era un projecte. Aquells monuments van ser encarregats als artistes de l'època, avui aquests monuments solen passar desapercebuts per a la majoria de barcelonins que passem pel seu costat cada dia sense fixar-nos, clar, que són monuments de reduïdes dimensions i molt neutres. N'hi ha algun monument com el monument dedicat a Macià que hi ha a la Plaça Catalunya que molts considerem d'una lletjor indescriptible amb aquella estructura esglaonada de Subirachs darrera del bust al president. Dos exemples més de lletjor monumental serien aquella estructura que hi ha a la Plaça Lesseps, una plaça que era un bunyol abans de l'última reforma i que després s'ha convertit en un bunyol més gros, l'altre exemple seria aquella estructura estranya de la Plaça Cerdà.














El monumento a los castellers

En la plaza San Miguel (Barcelona) detrás del Ayuntamiento de Barcelona, es decir, el lado de la Plaza Sant Jaume, se ha erigido el polémico monumento a los castellers. Polémico por su coste y por su forma. El monumento a los castellers que será inaugurado esta semana fue encargado por quien entonces era el alcalde de la ciudad, Jordi Hereu, al artista Antoni Llena. El monumento ha costado € 630.000, excesivo a mi parecer. Este monumento, del que podéis ver la foto que yo mismo hice este sábado y el breve vídeo, visto así cuesta mucho ver la relación con los castellers, como alguien antes que yo ha dicho, parecen más bien los alambres del tapón de una botella de cava que una torre humana.

No niego que sea arte pero muy mal tiene que estar hecha una obra de arte cuando cuesta ver lo que se supone que es. Yo no consigo ver ningún castillo, sólo unos hierros que forman una estructura que puede ser interpretada por aquellos que la ven como cualquier cosa menos como un castillo. Dejo a su interpretación personal decidió que es en realidad este monumento.

Sabemos que toda obra de arte tiene un precio pero creo que € 630,000 para estos hierros es excesivo. La ciudad de Barcelona, y hablo de esta ciudad porque es la que conozco mejor, tiene un extenso catálogo de monumentos repartidos por plazas y calles a los que debemos añadir muchos edificios con fachadas singulares, pero limitamos el tema a los monumentos.Cuando se empezó a construir el Eixample ya había el propósito de instalar monumentos en puntos muy concretos y así se determinó cuando el Ensanche todavía era un proyecto. Aquellos monumentos fueron encargados a artistas de la época, hoy estos monumentos suelen pasar desapercibidos para la mayoría de barceloneses que pasamos por su lado cada día sin fijarnos, claro, que son monumentos de reducidas dimensiones y muy neutros. Hay algún monumento como el monumento dedicado a Macià que hay en la Plaza Cataluña que muchos consideramos de una fealdad indescriptible con esa estructura escalonada de Subirachs detrás del busto al presidente. Dos ejemplos más de fealdad monumental serían aquella estructura que hay en la Plaza Lesseps, una plaza que era un buñuelo antes de la última reforma y que después se ha convertido en un buñuelo más grande, el otro ejemplo sería aquella estructura extraña de la Plaza Cerdà.

14 d’oct. 2011

12 d'octubre, Dia de la bretolada nacional

12 d'octubre, Dia de la bretolada nacional

Bretolada a Lleida
A Lleida tres brètols van destrossar el monument al president de la Generalitat Lluís Companys de l'Avinguda Lluís Companys. La Guàrdia Urbana lleidatana va enxampar als tres brètols quan estaven carregant el bust del president Companys al seu cotxe. El bust ha estat traslladat a la comissaria de la Guàrdia Urbana i serà entregat als responsables municipals de patrimoni per que el reparin i tornin a col•locar al seu lloc. La Guàrdia Urbana ha obert diligències contra els tres brètols per temptativa de furt. El dia 15 d'octubre es commemora el 71è aniversari de l'assassinat del president Companys per les tropes feixistes espanyoles.
Regidor ex-PP de Masquefa atropella dos joves independentistes
Juan Luís López Mora, regidor de l'Ajuntament de Masquefa, que va ser regidor del PP i ara ho és per Força Masquefa, va decidir penjar una “estanquera” a la façana de l'Ajuntament sense tenir autorització del Ple municipal. Després va amagar-se al seu vehicle per vigilar que ningú tragués l'”estanquera”. Des de la seva furgoneta va veure com dos veïns del poble retiraven la bandera i va envestir els dos joves amb el vehicle. A un dels joves li va fracturar una cama i a l'altre li va causar lesions lleus. Després López Mora va baixar del seu vehicle i va començar a donar cops amb el pal de la bandera al jove que va resultar ferit lleu fins que va ser reduït i arrestat per la policia local i un altre veí.
Concert fatxa a Sabadell i Barcelona
El partit feixista espanyol Democràcia Nacional havia organitzat un concert de grups d'ideologia feixista a Sabadell però l'Ajuntament de la ciutat els va impedir celebrar aquest concert a la ciutat i finalment els feixistes van optar per traslladar el concert al Poble Nou de Barcelona. A Barcelona tampoc van ser rebuts amb flors sinó més aviat amb ampolles pels grups antifeixistes que van manifestar-se en contra i alguns van decidir deixar ben clar als feixistes que en aquesta ciutat sobren. Van rebentar la porta del local on s'havia de celebrar el concert i van ferir algun dels feixistes. Els Mossos d'Esquadra van detenir a dos antifeixistes.
Els Mossos d'Esquadra van rebre ordres de la Fiscalia d'enregistrar tant el concert com l'acte feixista que amb motiu del 12-O se celebra cada any a Montjuïc, fet que va molestar molt als feixistes, per saber si en el concert – que no va celebrar-se – i l'acte de Montjuïc es feia apologia de l'odi i la discriminació.
Al líder del partit feixista Democràcia Nacional Pedro Chaparro no li va fer cap gràcia que l'alcalde Manuel Bustos, impedís a la formació feixista celebrar el seu concert a Sabadell i en el to prepotent típic d'aquests personatges ha dit que “no tinc ni idea perquè aquest alcalde Manuel Bustos, aquest deficient mental, està comportant-se com un autèntic manipulador censurant un concert patriota, nacionalista espanyol...”. Chaparro queda retratat per les seves pròpies paraules. Felicito l'alcalde Bustos per no haver permès que el concert feixista se celebrés a la seva ciutat, lamento en canvi que l'Ajuntament de Barcelona no fes el mateix. I ja n'hi ha prou que aquesta patuleia d'orcs celebrin a la nostra ciutat el 12-O amb actes d'exaltació del feixisme. Si volen fer tot això que ho facin a Mordor.
I a Mordor passegen una cabra
A Lleida tres brètols destrossen un bust dedicat al president Companys assassinat pels feixistes ara fa 71 anys, a Masquefa un regidor penja sense permís una “estanquera” de la façana de l'Ajuntament i envesteix a dos ciutadans que la van despenjar amb la seva furgoneta, i a Barcelona se celebra un acte d'exaltació feixista i els antifeixistes han d'impedir un concert organitzat per Democràcia Nacional que s'havia de celebrar a Sabadell. Certament, el 12 d'octubre és el Dia de la bretolada espanyolista. I mentrestant a Mordor per celebrar el Dia de la bretolada nacional, també conegut com Dia de la Hispanitat, o en una altra època Dia de la Raça (espanyola) passegen els tancs i la cabra de la Legió davant l'exaltada i enfervorida plebs carpetovetònica que aplaudeix l'exhibició obscena d'armament pels carrers.





Vídeo: PEDRO CHAPARRO - DN - INSULTA L'ALCALDE DE SABADELL MANUEL BUSTOS


12 de octubre, Día de la gamberrada nacional
Gamberrada en Lleida
En Lleida tres gamberros destrozaron el monumento al presidente de la Generalitat Lluís Companys de la Avenida Lluís Companys. La Guardia Urbana leridana pilló a los tres gamberros cuando estaban cargando el busto del presidente Companys en su coche. El busto fue trasladado a la comisaría de la Guardia Urbana y será entregado a los responsables municipales de patrimonio para que el reparen y vuelvan a colocar en su lugar. La Guardia Urbana ha abierto diligencias contra los tres gamberros por tentativa de hurto. El día 15 de octubre se conmemora el 71 º aniversario del asesinato del presidente Companys por las tropas fascistas españolas.
Concejal ex-PP de Masquefa atropella dos jóvenes independentistas
Juan Luis López Mora, concejal del Ayuntamiento de Masquefa, que fue concejal del PP y ahora lo es por Fuerza Masquefa, decidió colgar una "estanquera" en la fachada del Ayuntamiento sin tener autorización del Pleno municipal. Después escondió a su vehículo para vigilar que nadie sacara la "estanquera". Desde su furgoneta vio como dos vecinos del pueblo retiraban la bandera y embistió a los dos jóvenes con el vehículo. En uno de los jóvenes le fracturó una pierna y al otro le causó lesiones leves. Después López Mora bajó de su vehículo y empezó a dar golpes con el palo de la bandera al joven que resultó herido leve hasta que fue reducido y arrestado por la policía local y otro vecino.
Concierto facha en Sabadell y Barcelona
El partido fascista español Democracia Nacional había organizado un concierto de grupos de ideología fascista en Sabadell pero el Ayuntamiento de la ciudad les impidió celebrar este concierto en la ciudad y finalmente los fascistas optaron por trasladar el concierto en el Poble Nou de Barcelona. En Barcelona tampoco fueron recibidos con flores sino más bien con botellas por los grupos antifascistas que se manifestaron en contra y algunos decidieron dejar bien claro a los fascistas que en esta ciudad sobran. Reventaron la puerta del local donde se iba a celebrar el concierto e hirieron alguno de los fascistas. Los Mossos d'Esquadra detuvieron a dos antifascistas.
Los Mossos d'Esquadra recibieron órdenes de la Fiscalía de registrar tanto el concierto como el acto fascista que con motivo del 12-O se celebra cada año en Montjuïc, lo que molestó mucho a los fascistas, para saber si en el concierto - que no se celebró - y el acto de Montjuïc se hacía apología del odio y la discriminación.
Al líder del partido fascista Democracia Nacional Pedro Chaparro no le hizo ninguna gracia que el alcalde Manuel Bustos, impidiera la formación fascista celebrar su concierto en Sabadell y en el tono prepotente típico de estos personajes ha dicho que "no tengo ni idea porque este alcalde Manuel Bustos, este deficiente mental, está comportándose como un auténtico manipulador censurando un concierto patriota, nacionalista español ...". Chaparro queda retratado por sus propias palabras. Felicito al alcalde Bustos por no haber permitido que el concierto fascista se celebrara en su ciudad, lamento en cambio que el Ayuntamiento de Barcelona no hiciera lo mismo. Y ya basta que esta pandilla de orcos celebren en nuestra ciudad el 12-O con actos de exaltación del fascismo. Si quieren hacer todo esto que lo hagan en Mordor.
Y en Mordor pasean una cabra
En Lleida tres gamberros destrozan un busto dedicado al presidente Companys asesinado por los fascistas hace 71 años, en Masquefa un concejal cuelga sin permiso una "estanquera" de la fachada del Ayuntamiento y embiste a dos ciudadanos que la descolgaron con su furgoneta , y en Barcelona se celebra un acto de exaltación fascista y los antifascistas deben impedir un concierto organizado por Democracia Nacional que debía celebrarse en Sabadell. Ciertamente, el 12 de octubre es el Día de la gamberrada españolista. Y mientras a Mordor para celebrar el Día de la gamberrada nacional, también conocido como Día de la Hispanidad, o en otra época Día de la Raza (española) pasean los tanques y la cabra de la Legión ante la exaltada y enardecida plebe carpetovetónica que aplaude la exhibición obscena de armamento por las calles.

7 de juny 2011

Els votants del PP no saben votar

Els votants del PP no saben votar

El PP a Barcelona va quedar-se amb només vuit regidors un cop s'han examinat els 81 vots nuls i només s'han donat com a vàlids 4. La raó de la nul•litat d'aquests vots ha estat que a moltes de les paperetes la gent va escriure “te quiero Alicia (sánchez Camacho), guapa” o “doy mi voto”. Hi havia un regidor en joc entre CiU i PP i aquest finalment serà de CiU. La gent hauria de saber que ni a les paperetes de vot ni als sobres es pot escriure res perquè això anul•la el vot. Caldria que de cara a properes campanyes electorals es fes una mica de pedagogia electoral.

Em sembla patètic que els votants del PP ignorin com hi ha de votar i a qui. Cal recordar que Alicia Sánchez Camacho no era candidata, tampoc ho era Rajoy, a Catalunya eren eleccions municipals, i cap d'aquestes dues persones era candidata. Però és lògic que els votants del PP ho ignorin. La propaganda electoral de PP de Barcelona tenia primer a Rajoy, després a Alicia Sánchez Camacho, i Fernández Díaz que era el candidat apareixia en aquesta propaganda en un racó.

I ara ve la notícia sorprenent, l'Ajuntament de Barcelona no es podrà constituir perquè els senyors del PP reclamen que es considerin vàlids els vots declarats nuls per aparéixer inscripcions, quan saben que no es pot escriure a les paperetes, i han presentat un recurs. El PP vol que es declarin vàlids els 56 vots que els falten per aconseguir un nou regidor.

S'ajorna la Constitució de l'Ajuntament de Barcelona perquè aquests senyors del PP tenen uns votants que ignoren que no es pot escriure a les paperetes. L'Ajuntament està ara en fase d'interinitat, enmig d'una crisi en què cal prendre decisions ja, i no es pot constituir quan estava previst perquè aquests senyors del PP volen aconseguir per altres vies allò que les urnes no els donen. Si els votants del PP no saben votar, que es foti el PP, no tots els barceloninis.

Cada dia que passa tinc més arrelat el convenciment que el Partit Popular intenta torpedinar les institucions sense preocupar-se de quines siguin les conseqüències per a la ciutadania.





Los votantes del PP no saben votar

El PP en Barcelona se quedó con sólo ocho concejales una vez se han examinado los 81 votos nulos y sólo se han dado como válidos 4. La razón de la nulidad de estos votos ha sido que a muchas de las papeletas la gente escribió "te quiero Alicia (Sánchez Camacho), guapa" o "doy mi voto". Había un concejal en juego entre CiU y PP y éste finalmente será de CiU. La gente debería saber que ni en las papeletas de voto ni en los sobres se puede escribir nada porque eso anula el voto. Sería necesario que de cara a próximas campañas electorales se hiciera un poco de pedagogía electoral.

Me parece patético que los votantes del PP ignoren como hay que votar y a quién. Hay que recordar que Alicia Sánchez Camacho no era candidata, tampoco lo era Rajoy, en Cataluña eran elecciones municipales, y ninguna de estas dos personas era candidata. Pero es lógico que los votantes del PP lo ignoren. La propaganda electoral de PP de Barcelona tenía primero a Rajoy, luego a Alicia Sánchez Camacho, y Fernández Díaz que era el candidato aparecía en esta propaganda en un rincón.

Y ahora viene la noticia sorprendente, el Ayuntamiento de Barcelona no podrá constituirse porqué que los señores del PP reclaman que se consideren válidos los votos declarados nulos por aparecer inscripciones, cuando saben que no se puede escribir en las papeletas, y han presentado un recurso . El PP quiere que se declaren válidos los 56 votos que les faltan para conseguir un nuevo concejal.

Se aplaza la Constitución del Ayuntamiento de Barcelona porque estos señores del PP tienen unos votantes que ignoran que no se puede escribir en las papeletas. El Ayuntamiento está ahora en fase de interinidad, en medio de una crisis en la que hay que tomar decisiones ya, y no puede constituirse cuando estaba previsto porqué estos señores del PP quieren conseguir por otras vías lo que las urnas no les dan. Si los votantes del PP no saben votar, que se joda el PP, no todos los barceloneses.

Cada día que pasa tengo más arraigado el convencimiento de que el Partido Popular intenta torpedear las instituciones sin preocuparse de cuáles sean las consecuencias para la ciudadanía.

21 d’abr. 2011

Contenidors i llums del carrer Trafalgar

Els contenidors i les llums del carrer Trafalgar
Video: Els contenidors i les llums del carrer Trafalgar












Les obres de rehabilitació del carrer Trafalgar van acabar fa dos mesos. Reconec que havent llegit el projecte hi havia coses que no m'acabaven de fer el pes, d'altres amb les que estava molt d'acord. Les voreres mar i muntanya han estat renovades i la calçada pavimentada de nou. La vorera mar ara és més ample aquest era el punt que a mi no m'acabava de fer el pes perquè eixamplant la vorera la calçada tenia un carril menys pel trànsit en un carrer que de dia és molt transitat. Hi passen vàries línies d'autobús, molt trànsit particular i com que hi ha molt comerç hi ha molta càrrega i descàrrega. Un cop acabades les obres reconec que ha quedat molt bé. A la vorera mar abans no hi havia arbres i han posat arbres aprofitant que la vorera ha estat eixamplada. Dues coses, però, no m'agraden.
Contenidors: Davant del 23 del carrer Trafalgar, damunt de la vorera, han instal·lat els contenidors de les escombraries, a la resta del carrer estan a la calçada. Els dos problemes principals és que queden just davant de la porta d'una tenda i de la porta d'entrada dels veïns. Els contenidors estan a uns dos metres aproximadament. D'aquí a uns mesos la calor farà que els contenidors facin molta olor, cosa que no crec que sigui agradable per la mestressa de la tenda ni pels veïns del 23 del carrer Trafalgar. Un altre assumpte relacionat és que aquests contenidors no els netegen tan sovint com seria recomanable. Ajudaria molt a evitar aquestes molèsties si la gent fiqués les escombraries dins del contenidor, cosa que fem la majoria, però encara hi ha gent que continua deixant la bossa de les escombraries fora. No hi ha excusa per fer-ho perquè accionar el mecanisme per obrir la tapa no requereix gaire força, es pot fer amb el peu i amb les mans, i no cal ser aixecador de pesos, qualsevol persona pot obrir-los sense problemes, i algunes vegades s'acumulen bosses ocupant part dels dos metres que hi ha entre els contenidors i la façana, amb el problema que això implica per poder passar, però molt especialment per les olors que aquestes escombraries desprenen. Un amic em comentava abans d'ahir que s'havia fixat que els serveis de neteja passaven per la vorera mar però no per la vorera muntanya, malgrat que aquesta pel motiu de tenir els contenidors s'embruta més. Ell va consultar amb l'Ajuntament on li van justificar aquesta circumstància amb el següent raonament. La vorera mar pertany a Ciutat Vella mentre que la vorera muntanya pertany a l'Eixample. Se suposa que encara que siguin dos barris diferents, tot i que sigui el mateix carrer, totes dues parts haurien de rebre la mateixa atenció d'aquests serveis però no és així.



Llums: Durant les obres van canviar-se tots els fanals del carrer per uns més moderns i bonics, molt bé, però els fanals nous il·luminen poc, emeten una llum groguenca que il·lumina el lloc on estan però el carrer és fosc, més encara que quan hi havia els fanals anteriors.







Las obras de rehabilitación de la calle Trafalgar acabaron hace dos meses. Reconozco que habiendo leído el proyecto había cosas que no me acababan de convencer, otras con las que estaba muy de acuerdo. Las aceras mar y montaña han sido renovadas y la calzada pavimentada de nuevo. La acera mar ahora es más ancha, este era el punto que a mí no me acababa de convencer porqué que ensanchando la acera la calzada tenía un carril menos por el tráfico en una calle que de día es muy transitada. Pasan varias líneas de autobús, mucho tráfico particular y como hay mucho comercio hay mucha carga y descarga. Una vez acabadas las obras reconozco que ha quedado muy bien. En la acera mar antes no había árboles y han puesto árboles aprovechando que la acera ha sido ensanchada. Dos cosas, sin embargo, no me gustan.



Contenedores: Ante el 23 de la calle Trafalgar, encima de la acera, han instalado los contenedores de la basura, en el resto de la calle están en la calzada. Los dos problemas principales es que quedan justo delante de la puerta de una tienda y de la puerta de entrada de los vecinos. Los contenedores están a unos dos metros aproximadamente. Dentro de unos meses el calor hará que los contenedores hagan mucho olor, lo que no creo que sea agradable para la dueña de la tienda ni por los vecinos del 23 de la calle Trafalgar. Otro asunto relacionado es que estos contenedores no los limpian tan a menudo como sería recomendable. Ayudaría mucho a evitar estas molestias si la gente metiera la basura dentro del contenedor, lo que hacemos la mayoría, pero todavía hay gente que sigue dejando la bolsa de la basura fuera. No hay excusa para hacerlo porque accionar el mecanismo para abrir la tapa no requiere mucha fuerza, se puede hacer con el pie y con las manos, y no hace falta ser levantador de pesos, cualquier persona puede abrirlos sin problemas, y algunas veces se acumulan bolsas ocupando parte de los dos metros que hay entre los contenedores y la fachada, con el problema que esto implica para poder pasar, pero muy especialmente por los olores que esta basura desprende. Un amigo me comentaba antes de ayer que se había fijado que los servicios de limpieza pasaban por la acera mar pero no por la acera montaña, aunque esta por el motivo de tener los contenedores se ensucia más. Él consultó con el Ayuntamiento donde le justificaron esta circunstancia con el siguiente razonamiento: La acera mar pertenece a Ciutat Vella mientras que la acera montaña pertenece en el Eixample. Se supone que aunque sean dos barrios diferentes, aunque sea la misma calle, ambas partes deberían recibir la misma atención de estos servicios pero no es así.



Luces: Durante las obras cambiaron todas las farolas de la calle por unas más modernas y bonitas, muy bien, pero las farolas nuevas iluminan poco, emiten una luz amarillenta que ilumina el lugar donde están pero la calle está oscura, más aun que cuando había las farolas anteriores.






Contenidors al carrer Trafalgar 23
Foto: Contenidors al carrer Trafalgar 23

Contenidors al carrer Trafalgar 23






Contenidors situats davant del número 23 del carrer TrafalgarCol·locats damunt de la vorera i davant del n'umero 23 estreten el pas. Hi ha vegades que la gent no deixa les escombraries dins del contenidor de manera que va acumul·lant-se amb tots els problemes d'higien i d'olors. De cara a l'estiu el problema de les olors es pot veure agreujat especialment per a la botiga que hi ha tot just al davant.També seria bo aquests contenidors fossin netejats més sovint.




Contenedores situados frente al número 23 de la calle Trafalgar




Colocados encima de la acera y frente al n'umero 23 estrechan el paso. Hay veces que la gente no deja la basura dentro del contenedor de forma que acumula va acumulándose con todos los problemas de higiene y de olores. De cara al verano el problema de los olores se puede ver agravado especialmente para la tienda que hay justo delante. También sería bueno estos contenedores fueran limpiados más a menudo.

24 de març 2011

Barcelona i els vehicles de més de deu anys

Barcelona i els vehicles de més de deu anys

Llegeixo aquesta notícia que m’ha sorprès i que crec que no es durà a terme malgrat que en principi no és una mala idea si considerem les raons adduïdes crec que és impossible de dur a terme. La notícia diu que l’Ajuntament de Barcelona estudia prohibir la circulació de vehicles de més de deu anys com a mesura per reduir les emissions contaminants. Els vehicles de més de deu anys són més contaminants per moltes raons, no només pel fet que degut al desgast siguin més ineficients, també hi ha el fet que la tecnologia actual fa més eficients els motors en rendiment, consum i emissió de contaminants que la tecnologia més antiga. Si apliquessin aquesta “prohibició” s’obligaria a la renovació de tot el parc mòbil privat i públic. Segons l’Ajuntament la mitjana d’edat dels vehicles barcelonins és de cinc anys, el doble en el cas de les flotes (taxis, furgonetes i autocars escolars). Però aquesta idea ha estat d’una regidora, Imma Mayol, que ja ha tingut altres idees igualment polèmiques. Aquesta idea té tot l’aspecte d’un globus sonda, una d’aquestes idees amb que els polítics temptegen l’opinió pública.

Barcelona y los vehículos de más de diez años

Leo esta noticia que me ha sorprendido y que creo que no se llevará a cabo pese a que en principio no es una mala idea si consideramos las razones aducidas creo que es imposible de llevar a cabo. La noticia dice que el Ayuntamiento de Barcelona estudia prohibir la circulación de vehículos de más de diez años como medida para reducir las emisiones contaminantes. Los vehículos de más de diez años son más contaminantes por muchas razones, no sólo por el hecho que debido al desgaste sean más ineficientes, también está el hecho de que la tecnología actual hace más eficientes los motores en rendimiento, consumo y emisión de contaminantes que la tecnología más antigua. Si aplicaran esta "prohibición" se obligaría a la renovación de todo el parque móvil privado y público. Según el Ayuntamiento la media de edad de los vehículos barceloneses es de cinco años, el doble en el caso de las flotas (taxis, furgonetas y autocares escolares). Pero esta idea ha sido de una concejala, Imma Mayol, que ya ha tenido otras ideas igualmente polémicas. Esta idea tiene todo el aspecto de un globo sonda, una de esas ideas con que los políticos tantean la opinión pública.

6 de març 2011

Eleccions municipals barcelonines

Eleccions municipals barcelonines

Ho he dit moltes altres vegades i crec que ho diré moltes més, crec que a les eleccions només hi haurien de participar els candidats, sense aquests paracaigudistes – llegeixis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, especialment Rajoy - que apareixen a les eleccions tapant al candidat i el programa. Visc a Barcelona, espero que la campanya per les eleccions municipals que se celebraran el 22 de maig serveixi per conèixer els programes electorals dels que aspiren a ser el futur alcalde de la meva ciutat. No vull escoltar a Rajoy parlant de les eleccions generals, això si que no toca, tampoc a Zapatero proposant més idees rares, no, seria bo que aquests dos paracaigudistes i altres com ells facin el favor de no aparèixer en aquesta campanya electoral, ni a la precampanya, ni a la pre-precampanya. Vull escoltar als candidats a alcalde de la meva ciutat parlant de les seves propostes per millorar la meva ciutat, no al senyor Rajoy implorant unes eleccions generals ni a Zapatero proposant coses rares. Ara toca eleccions municipals i si no vaig errat ni Zapatero ni Rajoy es presenten en aquestes eleccions ni aspiren a ser alcalde de cap ciutat, segur que de Barcelona no.
Aquests són els principals candidats a les municipals barcelonines:
Jordi Hereu – PSC
Xavier Trias – CiU
Jordi Portabella – ERC
Alberto Fernández Díaz – PP
Per tant, no sé que fan els paracaigudistes Zapatero i Rajoy fent campanya, no sent candidats, en unes eleccions municipals, encara que del que menys parlen és de temes que tenen a veure amb les competències de l’administració municipal. Aquestes eleccions són en el cas de Catalunya només municipals i se celebren el 22 de maig. Que fa
Rajoy dient que aquestes eleccions el portaran fins a la Moncloa?. Aquestes eleccions no el portaran a ell enlloc, no és candidat a alcalde, i aquestes eleccions no són les generals. Seria bo que els dos màxims dirigents polítics espanyols deixessin d’embolicar la troca. I torno a insistir en què crec que només els candidats haurien de poder fer la campanya, i que en aquesta del que s’ha de parlar és d’aquelles propostes i programes que tenen a veure amb les competències de l’administració per a la que s’escullen els representants.
I finalment un últim punt: les eleccions municipals són el 22 de maig, per a les eleccions municipals hi ha un període de campanya de dues setmanes. En aquests moments encara falten dos mesos i mig, oficialment no hi ha campanya, però ja veiem tot el circ dels mitins electorals muntat. Quan arribi el període de campanya molts ciutadans ja estarem farts de campanya electoral, i el pitjor és que dels temes que ens hauríen d’interessar que és saber que faran els candidats a alcalde si guanyen per millorar la nostra ciutat, no escoltar a Rajoy implorant unes eleccions que el converteixin a ell en president del govern espanyol o a Zapatero dient-nos que val més dolent conegut (Zapatero) que pitjor per conèixer (Rajoy).





Elecciones municipales barcelonesas




Lo he dicho muchas veces y creo que lo diré muchas más, creo que en las elecciones sólo deberían participar los candidatos, sin estos paracaidistas - léase Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy, especialmente Rajoy - que aparecen en las elecciones tapando al candidato y el programa. Vivo en Barcelona, espero que la campaña para las elecciones municipales que se celebrarán el 22 de mayo sirva para conocer los programas electorales de los que aspiran a ser el futuro alcalde de mi ciudad. No quiero escuchar a Rajoy hablando de las elecciones generales, eso si que no toca, tampoco a Zapatero proponiendo más ideas raras, no, sería bueno que estos dos paracaidistas y otros como ellos hagan el favor de no aparecer en esta campaña electoral, ni a la precampaña, ni a la pre-precampaña. Quiero escuchar a los candidatos a alcalde de mi ciudad hablando de sus propuestas para mejorar mi ciudad, no al señor Rajoy implorando unas elecciones generales ni a Zapatero proponiendo cosas raras. Ahora toca
elecciones municipales y si no me equivoco ni Zapatero ni Rajoy se presentan en estas elecciones ni aspiran a ser alcalde de ninguna ciudad, seguro que de Barcelona no. Estos son los principales candidatos a las municipales barcelonesas:


Jordi Hereu - PSC / Xavier Trias - CiU / Jordi Portabella - ERC / Alberto Fernández Díaz - PP
Por tanto no sé que hacen los paracaidistas Zapatero y Rajoy haciendo campanya, no siendo candidatos, en unas elecciones municipales, aunque de lo que menos hablan és de temas que tienen que ver con las competencias de la administración municipal. Estas elecciones són en el caso de Catalunya solo municipales y se celebran el 22 de mayo . ¿Que hace Rajoy diciendo que estas elecciones lo llevarán a la Moncloa?. Estas elecciones no le llevaran a ninguna parte, él no és candidato a alcalde, estas elecciones no són generales. Sería bueno que los dos máximos dirigentes políticos espàñoles dejasen de liar la madeja.
Y vuelvo a insistir en que creo que solo los candidatos tendrían que poder hacer campanya y que en ésta de lo que se tiene que hablar és de aquellas propuestas y programas que tienen a ver con las competencias de la administración para la que se escogen los representantes.
Y finalmente un último punto: las elecciones municipales son el 22 de mayo, para las elecciones municipales hay un periodo de campanya de dos semanas. En estos momentos aún faltan dos meses y medio, oficialmente no hay campanya pero ya vemos todo el circo de los mítines electorales montados. Cuando llegue el periodo de campanya muchos ciudadanos ja estaremos hartos de campanya electoral, y lo peor és que de los temas que nos deberían interesar que és saber que harán los candidatos a alcalde si ganan para mejorar nuestra ciudad, no
escuchar a Rajoy implorando unas elecciones que le conviertan en presidente dels gobierno español o a Zapatero diciéndonos que vale más malo conocido (Zapatero) que peor por conocer (Rajoy).