CAPUTXINS DE SARRIÀ I LA CAPUTXINADA

Caputxins de Sarrià són una secció de Orde dels Germans Menors Caputxins que es
va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II. La seva primera destinació va ser Sant Gervasi de Cassoles, però ja el mateix any es van traslladar a uns terrenys anomenats el Desert de Sarrià, on hi havia l’ermita de Santa Eulàlia.
Allí l’orde va fundar el primer i un dels més emblemàtics convents caputxins en terres ibèriques, que va desaparèixer el 1835 amb la confiscació dels béns de l’Església durant la desamortització de Mendizábal. Al cap d'uns anys i després dels intents infructuosos per recuperar l'antic convent, una família sarrianenca, els Ponsich, van fer donació dels terrenys actuals, on va començar a construir-se un nou convent el 1887. A partir del 1900, es va convertir en seu de la cúria provincial, casa d’estudis i centre d’irradiació intel·lectual freqüentat per noucentistes il·lustres com Josep Carner, Carles Riba, Jaume Bofill i Mates, Francesc Pujols i Francesc Cambó.
El 1936 el convent fou incendiat i saquejat, però els veïns ajudaren a salvar una bona part de la biblioteca. El 1939 va començar la restauració sota la direcció de l’arquitecte Pere Benavent. Durant els anys cinquanta, i per iniciativa del frare Basili de Rubí, va néixer l’associació Franciscàlia, que convertí els Caputxins de Sarrià en un lloc d’acolliment d’artistes i intel·lectuals proscrits pel règim franquista. .

La Caputxinada és el nom amb que es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. Hi assistiren 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals, com Salvador Espriu, Ernest Lluch, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Mercè Sala i altres. El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.

Actualment, el convent de Sarrià és seu del Museu Etnogràfic Missional i de la Biblioteca Hispanocaputxina i de l’Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya i Balears, entre d’altres. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Capuchinos de Sarrià son una sección de Orden de los Hermanos Menores Capuchinos que se instaló en Barcelona la 1578 por una petición del Consejo de Cien, en contra de la voluntad del rey Felipe II. su primera destinación fue San Gervasio de Cazuelas, pero ya el mismo año se trasladaran en unos terrenos renombrados el Desierto de Sarrià, donde había la ermita de Santa Eulalia.Allí la orden fundó el primero y uno de los más emblemáticos conventos capuchinos en tierras ibéricas, que desapareció la 1835 con la confiscación de los bienes de la Iglesia durante la desamortización de Mendizábal. Al cabo de unos años y después de los intentos infructuosos por recuperar el antiguo convento, una familia sarrianenca, los Ponsich, hicieran donación de los terrenos actuales, donde empezó a construirse un nuevo convento el 1887. A partir del 1900, se convirtió sede de la curia provincial, casa de estudios y centro de irradiación intelectual andado por novecentistas ilustres como Josep Carner, Carles Riba, Jaume Bofill y Matas, Francesc Colinas y Francesc Cambó.
El 1936 el convento fue incendiado y saqueado, pero los vecinos ayudaran a salvar una buena parte de la biblioteca. El 1939 empezó la restauración bajo la dirección del arquitecto Pere Benavent. Durante los años cincuenta, y por iniciativa del fraile Basili de Rubí, nació la asociación Franciscàlia, que convirtió los Capuchinos de Sarrià en un lugar de acogida de artistas e intelectuales proscritos por el régimen franquista.

La Caputxinada es el nombre con que se conocen los hechos que varen tener lugar al convento de los Padres Capuchinos de Sarrià (Barcelona), entre el 9 y el 11 de marzo de 1966 con motivo de la asamblea constitutiva del Sindicato Democrático de Estudiantes de la Universidad de Barcelona (SDEUB) donde se debían aprobar la declaración de principios y los estatutos del sindicato. asistieron 450 representantes de estudiantes, profesores e intelectuales, como Salvador Espriu, Ernest Lluch, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet y Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Mercè Sala y otros. El asedio y posterior asalto en el convento de la policía franquista ordenado por el comisario Vicente Juan Creix y el responsable de gobernación Camilo Alonso Vega puso en marcha un moviment unitario de solidaridad política y ciudadana, que fue el germen de la Mesa Redonda Democrática de la oposición catalana (antecedente de la Asamblea de Cataluña), y reforzó la incorporación a la lucha antifranquista de sectores eclesiásticos, con una manifestación de capellanes a Barcelona el 11 de mayo del mismo año.

Actualmente, el convento de Sarrià es sede del Museo Etnográfico Misional y de la Biblioteca Hispanocaputxina y del Archivo Provincial de los Capuchinos de Cataluña y Baleares, entre otros. El 2006 rebién la Medalla de Honor deBarcelona.