Abat Oliba
L'Abat Oliba na nèixer a Besalú l'any 971 i va morir a Sant Miquel de Cuixà, Conflent l'any 1046 , Va ser abat, bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003).Va ser una de les figures amb més influència i rellevància política, cultural i religiosa i impulsà l'Art romànic. Era el tercer fill del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda i besnét del comte de Barcelona Guifré el Pelós. A la mort del seu pare, el 988, Oliba va heretà els comtats de Berga i Ripoll fins que l'any 1002 renuncià als seus comtats i ingressa a l'ordre benedictina al monestir de Ripoll, sent escollit abat l'any 1008 i del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Sembla que va ser a instàncies de la comtessa Ermessenda de Catacasona - de qui podeu llegir un breu biogràfic d'ella en aquest mateix blog - que va ser nomenat bisbe de Vic l'any 1018.Va ser l'impulsor de les assamblees de Pau i Treva, un acord entre tots els estaments socials catalans. L'acord venia a dir que uns quants dies l'any quedava prohibit barrallar-se i que els fugitius podien buscar refugi als llocs sagrats i esglèsies. Va ser un dels millors llatinistes del seu temps i va escriure una Memòria on donava consells als seus successors al capdavant del govern dels Monestirs.Entre 1025 i 1035 fundà el monestir de Montserrat i va enviar-hi monjos de Ripoll. Dirigí les obres de la basílica de Santa Maria de Ripoll, joia del romànic català que va ser consagrada l'any 1052.
Aquest any es celebra 1000 anys del nomenament d'Oliba com a abat del Monestir de Ripoll.
Abad OlibaEL Abad Oliba nació en Besalú el año 971 y murió en San Miquel de Cuixà, Conflent el año 1046 , Fue abad, obispo y conde de Berga y Ripoll (998-1003).Fue una de las figuras con más influencia y relevancia política, cultural y religiosa e impulsó el Arte románico.Orígenes familiaresEra el tercer hijo del conde Oliba Cabreta de Cerdanya y Besalú y de su mujer Ermengarda y bisnieto del conde de Barcelona Guifré el Velloso.A la muerte de su padre, el 988, Oliba heredó los condados de Berga y Ripoll hasta que el año 1002 renunció a sus condados e ingresó en la orden benedictina en el monasterio de Ripoll, siendo escogido abad el año 1008 y del monasterio de San Miquel de Cuixà. Parece que fue a instancias de la condesa Ermessenda de Carcasona - de quien podéis leer un breve biográfico de ella en este mismo blog - que fue nombrado obispo de Vic el año 1018.Fue el impulsor de las asambleas de Paz y Tregua, un acuerdo entre todos los estamentos sociales catalanes. El acuerdo venía a decir que algunos días el año quedaba prohibido pelearse y que los fugitivos podían buscar refugio a los lugares sagrados e iglesias.Fue uno de los mejores latinistas de su tiempo y escribió una Memoria donde daba consejos a sus sucesores para el gobierno de los Monasterios.Entre 1025 y 1035 fundó el monasterio de Montserrat y envió monjes de Ripoll. Dirigió las obras de la basílica de Santa María de Ripoll, joya del románico catalán que fue consagrada el año 1052.
Este año se celebra 1000 años del nombramiento de Oliba como abad del Monasterio de Ripoll.
7 d’ag. 2008
1000 anys de l'abat Oliba - 1000 años del abat Oliba
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Respecte del teu comentari sobre el nou edifici de la Diputació, al meu blog, l'exemple que tu has posat encapçalant aquesta entrada és justament el que jo no faria mai: l'imitació d'un estil. En aquest cas el fals gòtic (és de 1929) del Pont del Bisbe.
Penso que si s'ha de tocar (no només restaurar) un edifici singular, aquesta modificació ha d'esser també singular. Però en cap cas provar d'imitar-ne l'estil.
En el cas de la Diputació... Bé, integrar un palau noucentista amb un edifici d'oficines no sembla cosa fàcil. És per això que penso que s'ha d'anar a cercar deliberadament el contrast, alhora que es manté l'edifici original intacte.
Salutacions
El cas del Pont del Bisbe és un cas habitual a principis de segle i m'imagino que en el concurs va guanyar el projecte que tots veiem en no trencar l'estètica dels edificis que uneix i que l'envolten. Recorda que la mateixa Catedral de Barcelona té elements, curiosament el que ara està en restauració, el cimborri, que va ser construit a principis del segle XX i que segueix l'estil de tot el conjunt.
Tens raó. Les necessitats actuals d'una administració pública com la Diputació son molt més grans que no eren les de finals del XIX o principis del XX. Això obliga a tenir un edifici de dimensions més grans que és el que es va construir tot just al darrera. Com diu la pàgina www.poblesdecatalunya.cat mentre Puig i Cadafalch va fer l'edifici orientat cap a la Rambla Catalunya en Federico Correa va orientar el nou edifici cap a la Diagonal. En temps de Puig i Cadafalch la Diagonal començava a urbanitzar-se mentre que ara és una de les vies principals de la ciutat. Però centrant-nos en l'edifici haig de dir que no m'agrada gens ni mica, tot i això entenc que els temps canvien i l'arquitectura n'és l'exemple més visual.
Publica un comentari a l'entrada