La captura del nazi Eichmann i la mort del nazi John Demjanjuk

La captura del nazi Eichmann i la mort del nazi John Demjanjuk

Eichmann va ser l’”arquitecte” de la “Solució Final”, un pla que va acabar amb la vida de més de 10 milions de persones, era un pla d’assassinat industrialitzat. Però aquest pla requeria de la participació d’homes com Demjanjuk que eren els que van cometre aquella atrocitat dissenyada per Eichmann. La maquinària criminal del règim nazi no només implicava a buròcrates com Eichmann i individus que realitzessin la part més desagradable del pla, l’assassinat de milions de persones, també hi van participar activament des de jutges a metges, molts dels quals van ser jutjats a Nüremberg, ciutat en que van celebrar-se els judicis als jerarques, metges, jutges i altres col·laboradors necessaris, però també hi van haver molts que van trobar els mitjans per fugir de l’acció de la Justícia, de vegades amb la connivència de les pròpies potències ocupants o d’organitzacions i institucions diverses. Aquest seria el cas dels dos personatges protagonistes d’aquest article. Un, Eichmann va aconseguir fugir a l’Argentina, refugi de molts nazis, l’altre, Demjanjuk, va acabar residint als Estats Units. Finalment, però, la Justícia va condemnar-los, si bé, Demjanjuk ha pogut morir per causes naturals encara que condemnat per crims contra la Humanitat, mentre que Eichmann va acabar sent jutjat, condemnat i executat per Israel.
La captura del nazi Eichmann

Adolf Eichmann era un tinent coronel nazi artífex que la “Solució Final”. La “Solució Final” era un pla per assassinar tots els jueus europeus. Més de 6 milions de jueus i 4 milions d’altres grups ètnics van ser assassinats. Quan l’Alemanya nazi va ser derrotada el 1945, Eichmann va fugir a l’Argentina on sota la identitat falsa de Ricardo Klement va començar a treballar a la Mercedes Benz fins que va ser descobert i el Mossad va capturar-lo l’any 1960 transportant-lo en secret a Tel Aviv. Després va ser jutjat a Jerusalem i penjat a la forca dos anys després. Va ser l’única vegada que a Israel s’ha aplicat la pena de mort.
El dossier de l’operació de captura d’Eichmann va rebre el nom clau “Dybuk”, un esperit maligne de la tradició jueva. Ara s’ha organitzat una exposició a Tel Aviv que explica tots aquells detalls que fins ara havien estat qualificats de secrets. En aquesta mostra s’exposen documents, fotografies, testimonis i utensilis que permeten entendre millor com es va dur a terme la identificació de Ricardo Klement com el criminal nazi Adolf Eichmann, el seu segrest a l’Argentina, el seu transport des de l’Argentina fins a Tel Aviv, el judici i la seva execució. El 90% dels documents procedeixen del Mossad i l’exposició s’ha instal·lat al Museu de la Diàspora. Un portaveu del Mossad identificat com “Avner A” ha declarat que “tot el món coneix a “grosso modo” la història d’Eichmann. Lo nou són els detalls, que estan als arxius. Tots els llibres publicats sobre el tema tenen errors perquè es basen en entrevistes”.
En aquesta exposició es fan públics els noms de les 67 persones implicades en aquesta operació: Agents del Mossad i del Shabak, agent de policia, personal de la companyia aèria EL AL i altres persones que no pertanyien a cap dels anteriors. L’exposició romandrà oberta fins l’estiu i després serà traslladada a l’estranger.
M’agradaria que arribés a Barcelona.
L’exposició ens permet veure amb perspectiva els mètodes emprats fa 50 anys per capturar Eichmann, avui obsolets. Explica com l’equip format per quatre agents del Mossad, sis del Shabak i un metge es reunien amb el cap del Mossad cada dia a una hora diferent en una cafeteria. Per precaució duien la situació d’Eichmann marcada a guies i mapes de viatge. Eichmann va ser tret de l’Argentina sota una identitat falsa, el van vestir de mecànic d’EL AL i el van drogar de manera que semblava que estigués ebri. Com que Eichmann no tenia documentació perquè la seva entrada a l’Argentina s’havia fet irregularment van facilitar-li documentació falsa. Un agent del Mossad havia entrat dies abans a l’Argentina amb un passaport nom fals, Zeev Zijroni, dies després Eichmann amb un nom fals i drogat va sortir de l’Argentina amb destí a Tel Aviv. L’exposició mostra també el document d’identitat i el carnet de treballador de la Mercedes d’Eichmann, i el contracte de lloguer del vehicle en què els agents israelians van transportar Eichmann signat per un inexistent coronel britànic Dean Ashton. S’inclouen alguns aparells que van emprar per identificar i capturar Eichmann, com  per exemple una càmera de fotos Leica amb la que van fotografiar a Eichmann i la maleta amb un forat des de la que van realitzar les fotos. Aquelles fotos van permetre identificar Eichmann per les orelles.
Vaig veure fa temps una pel·lícula sobre aquest tema, i un parell de documentals (un d’ells del Canal Historia) que tractaven aquest assumpte d’una manera molt acurada. Si la captura d’aquest nazi va ser un gran èxit, no haver pogut capturar el metge nazi Mengele podria ser considerat el gran fracàs.
La mort del nazi John Demjanjuk

John Demjanjuk, nascut a Dubovi Makarensy (Ucraïna) un 3 d’abril de 1920 ha mort a l’edat de 91 anys en un asil per a gent gran de la ciutat alemanya de Bad Feilnbach. Havia estat condemnat l’any per l’assassinat de 28060 jueus. John Demjanjuk, a qui es coneixia amb el malnom d’”Ivan el terrible” havia estat reclutat durant la Segona Guerra Mundial per l’Exèrcit Roig l’any 1941 per lluitar contra la invasió alemanya però va ser capturat pels alemanys que van enviar-lo al camp de detenció de Chelmo (Polònia), allà va decidir col·laborar amb les SS i el van enviar a un camp d’entrenament a Trawniki (Polònia) on va convertir-se en guardià de les SS. El març de 1943 van enviar-lo al camp d’extermini de Sobibor on va exercir la seva brutalitat dins el setembre del mateix any, temps en què van ser gasejats 29000 jueus polonesos, després va estar destinat a Majdanek i Flossenberg. La feina de Demjanjuk era “acompanyar” les persones que arribaven en tren fins a les cambres de gas. Acabada la guerra va presentar-se en un camp per a persones desplaçades. L’any 1947 va fer de conductor d’autobús a Regensburg, va casar-se amb una ucraïnesa amb la que van tenir una filla. La família Demjanjuk va emigrar a als Estats Units l’any 1952 on va canviar-se el nom i va aconseguir la nacionalitat nord-americana l’any 1958. Va poder estar tranquil fins l’any 1975 quan els soviètics van publicar una llista d’antics col·laboradors nazis que havien emigrat als Estats Units. Als Estats Units van investigar aquest assumpte i cinc supervivents dels camps d’extermini van identificar Demjanjuk com el guardià de las SS “Ivan el terrible”. El govern israelià va acusar-lo el 1977 de crims contra la Humanitat i el 1981 un tribunal d’Ohio li va retirar la nacionalitat per haver mentit a l’hora de demanar el visat d’immigració. Israel va demanar als Estats Units l’extradició de Demjanjuk que va ser efectiva l’any 1986. Durant el judici va al·legar haver estat presoner dels alemanys a Chelmo de 1945 a 1944. El tribunal va condemnar-lo a la forca però la Cort Suprema va anular la sentència perquè tenien dubtes sobre la identitat de Demjanjuk. Sembla que els soviètics havien identificat el guardià de les SS conegut com “Ivan el terrible “ com Ivan Marchenko. Demjanjuk va poder tornar amb la seva família després de cinc anys de presó a Israel i li va ser restituïda la nacionalitat nord-americana. L’any 2001 va obrir-se una nova investigació sobre Demjanjuk, aquesta vegada basant les informacions en el període que Demjanjuk va estar destinat a Sobibor i Majdanek. Novament va perdre la nacionalitat i un jutge va aprovar l’extradició de Demjanjuk a Ucraïna, Demjanjuk va recórrer l’ordre de deportació però va perdre. L’any 2008 la Fiscalia de Munic va provar que Demjanjuk era responsable de la mort de 29000 jueus a Sobibor entre març i setembre de 1943, i va ser extraditat a Alemanya on van condemnar-lo a cinc anys de presó per complicitat en la mort de 29000 jueus però van dictar la seva posada en llibertat atenent a l’edat que ja havia estat a la presó i perquè consideraven que no hi havia perill de fugida.
La condemna és més moral que no pas punitiva, és a dir, des d’ara Demjanjuk apareixerà als llibres d’història com criminal condemnat per crims contra la Humanitat.

La captura del nazi Eichmann y la muerte del nazi John Demjanjuk Eichmann fue el "arquitecto" de la "Solución Final", un plan que acabó con la vida de más de 10 millones de personas, era un plan de asesinato industrializado. Pero este plan requería de la participación de hombres como Demjanjuk que eran los que cometieron esa atrocidad diseñada por Eichmann. La maquinaria criminal del régimen nazi no sólo implicaba a burócratas como Eichmann e individuos que realizaran la parte más desagradable del plan, el asesinato de millones de personas, también participaron activamente desde jueces a médicos, muchos de los cuales fueron juzgados en Nüremberg, ciudad en que se celebraron los juicios a los jerarcas, médicos, jueces y otros colaboradores necesarios, pero también hubo muchos que encontraron los medios para huir de la acción de la Justicia, a veces con la connivenciade las propias potencias ocupantes o de organizaciones e instituciones diversas. Este sería el caso de los dos personajes protagonistas de este artículo. Uno, Eichmann logró huir a Argentina, refugio de muchos nazis, el otro, Demjanjuk, acabó residiendo en Estados Unidos. Finalmente, la Justicia condenarlos, si bien, Demjanjuk ha podido morir por causas naturales aunque condenado por crímenes contra la Humanidad, mientras que Eichmann acabó siendo juzgado, condenado y ejecutado por Israel.
La captura del nazi Eichmann Adolf Eichmann era un teniente coronel nazi artífice que la "Solución Final". La "Solución Final" era un plan para asesinar todos los judíos europeos. Más de 6 millones de judíos y 4 millones de otros grupos étnicos fueron asesinados. Cuando la Alemania nazi fue derrotada en 1945, Eichmann huyó a Argentina donde bajo la identidad falsa de Ricardo Klement comenzó a trabajar en la Mercedes Benz hasta que fue descubierto y el Mosad capturarlo en 1960 transportándolo en secreto en Tel Aviv.Luego fue juzgado en Jerusalén y ahorcado dos años después. Fue la única vez que en Israel se ha aplicado la pena de muerte.
El dossier de la operación de captura de Eichmann recibió el nombre clave "Dybuk", un espíritu maligno de la tradición judía. Ahora se ha organizado una exposición en Tel Aviv que explica todos aquellos detalles que hasta ahora habían sido calificados de secretos. En esta muestra se exponen documentos, fotografías, testimonios y utensilios que permiten entender mejor cómo se llevó a cabo la identificación de Ricardo Klement como el criminal nazi Adolf Eichmann, su secuestro en Argentina, su transporte desde el Argentina hasta Tel Aviv, el juicio y su ejecución. El 90% de los documentos proceden del Mossad y la exposición se ha instalado en el Museo de la Diáspora. Un portavoz del Mossad identificado como "Avner A" ha declarado que "todo el mundo conoce a" grosso modo "la historia de Eichmann. Lo nuevo son los detalles, que están en los archivos. Todos los libros publicados sobre el tema tienen errores porque se basan en entrevistas ".
En esta exposición se hacen públicos los nombres de las 67 personas implicadas en esta operación: Agentes del Mossad y del Shabak, agente de policía, personal de la compañía aérea EL AL y otras personas que no pertenecían a ninguno de los anteriores. La exposición permanecerá abierta hasta el verano y luego será trasladada al extranjero.
Me gustaría que llegara a Barcelona.
La exposición nos permite ver con perspectiva los métodos empleados hace 50 años para capturar Eichmann, hoy obsoletos. Explica cómo el equipo formado por cuatro agentes del Mossad, seis del Shabak y un médico se reunían con el jefe del Mossad cada día a una hora diferente en una cafetería. Por precaución llevaban la situación de Eichmann marcada en guías y mapas de viaje. Eichmann fue sacado de la Argentina bajo una identidad falsa, lo vistieron de mecánico de EL AL y el drogaron de modo que parecía que estuviera ebrio. Como Eichmann no tenía documentación para su entrada en Argentina se había hecho irregularmente fueron facilitarle documentación falsa. Un agente del Mossad había entrado días antes en Argentina con un pasaporte nombre falso, Zeev Zijroni, días después Eichmann con un nombre falso y drogado salió de Argentina con destino a Tel Aviv. La exposición muestra también el documento de identidad y el carné de trabajador de la Mercedes de Eichmann, y el contrato de alquiler del vehículo en el que los agentes israelíes transportaron Eichmann firmado por un inexistente coronel británico Dean Ashton. Se incluyen algunos aparatos que emplearon para identificar y capturar Eichmann, como por ejemplo una cámara de fotos Leica con la que fotografiaron a Eichmann y la maleta con un agujero desde la que realizaron las fotos. Aquellas fotos permitieron identificar Eichmann por las orejas.
Vi hace tiempo una película sobre este tema, y ​​un par de documentales (uno de ellos del Canal de Historia) que trataban este asunto de una manera muy cuidadosa. Si la captura de este nazi fue un gran éxito, no haber podido capturar el médico nazi Mengele podría ser considerado el gran fracaso.
La muerte del nazi John Demjanjuk John Demjanjuk, nacido en Dubovi Makarensy (Ucrania) un 3 de abril de 1920 ha muerto a la edad de 91 años en un asilo para ancianos de la ciudad alemana de Bad Feilnbach. Había sido condenado en por el asesinato de 28.060 judíos. John Demjanjuk, a quien se conocía con el mote de "Iván el terrible" había sido reclutado durante la Segunda Guerra Mundial por el Ejército Rojo en 1941 para luchar contra la invasión alemana pero fue capturado por los alemanes que enviaron- el campo de detención de Chelm (Polonia), allí decidió colaborar con las SS y lo enviaron a un campo de entrenamiento en Trawniki (Polonia) donde se convirtió en guardián de las SS. En marzo de 1943 enviaron al campo de exterminio de Sobibor donde ejerció su brutalidad en el septiembre del mismo año, tiempo en que fueron gaseados 29.000 judíos polacos, luego estuvo destinado a Majdanek y Flossenberg. El trabajo de Demjanjuk era "acompañar" las personas que llegaban en tren hasta las cámaras de gas. Terminada la guerra se presentó en un campo para personas desplazadas. En 1947 hizo de conductor de autobús en Regensburg, se casó con una ucraniana con la que tuvieron una hija. La familia Demjanjuk emigró a los Estados Unidos en 1952 donde cambiarse el nombre y consiguió la nacionalidad estadounidense en 1958.Pudo estar tranquilo hasta el año 1975 cuando los soviéticos publicaron una lista de antiguos colaboradores nazis que habían emigrado a Estados Unidos. En Estados Unidos investigaron este asunto y cinco supervivientes de los campos de exterminio identificaron Demjanjuk como el guardián de las SS "Iván el terrible". El gobierno israelí le acusó en 1977 de crímenes contra la Humanidad y en 1981 un tribunal de Ohio le retiró la nacionalidad por haber mentido a la hora de pedir el visado de inmigración.Israel pidió a los Estados Unidos la extradición de Demjanjuk que fue efectiva el año 1986. Durante el juicio alegó haber sido prisionero de los alemanes en Chelm de 1945 a 1944. El tribunal condenó a la horca pero la Corte Suprema anuló la sentencia porque tenían dudas sobre la identidad de Demjanjuk. Parece que los soviéticos habían identificado el guardián de las SS conocido como "Iván el terrible" como Ivan Marchenko. Demjanjuk pudo volver con su familia tras cinco años de prisión en Israel y le fue restituida la nacionalidad estadounidense. En el año 2001 se abrió una nueva investigación sobre Demjanjuk, esta vez en base las informaciones en el período que Demjanjuk estuvo destinado en Sobibor y Majdanek. Nuevamente perdió la nacionalidad y un juez aprobó la extradición de Demjanjuk a Ucrania, Demjanjuk recurrió la orden de deportación pero perdió. En el año 2008 la Fiscalía de Munich probó que Demjanjuk era responsable de la muerte de 29.000 judíos en Sobibor entre marzo y septiembre de 1943, y fue extraditado a Alemania donde condenaron a cinco años de prisión por complicidad en la muerte de 29.000 judíos pero dictaron su puesta en libertad atendiendo a la edad que ya había estado en la cárcel y porque consideraban que no había peligro de fuga.
La condena es más moral que punitiva, es decir, desde ahora Demjanjuk aparecerá en los libros de historia como criminal condenado por crímenes contra la Humanidad.