19 d’ag. 2009

Pressions al TC?.



Jordi Porta, president d'Omnium Cultural, comenta que davant la possibilitat d'una sentència que retoqués greument el text de l'Estatut l'expresident Maragall li havia comentat que caldria fer una mostra popular al carrer en favor de l'Estatut. L'expresident Pujol no s'ha mostrat favorable a encapçalar una manifestació encara. Dies enrera es parlava d'una manifestació encapçalada pels dos expresidents de la Generalitat i pels dos expresidents del Parlament de Catalunya Heribert Barrera i Joan Rigol. La presència d'aquestes quatre personalitats al capdavant de la manifestació donaria molta força i rellevància. Ells al capdavant de la marxa i seguits per diputats i regidors, i per milers de ciutadans seria una forma de deixar clar al Tribunal Constitucional el rebuig de tot un poble a la decisió d'un òrgan de l'Estat que amb les seves baralles internes i la seva dependència política ha perdut el prestigi que se li hauria de suposar a un òrgan judicial d'aquest nivell i que no poden conculcar allò que un poble i el seu Parlament van decidir. Ja era greu que les Corts espanyoles hi fiquessin les seves grapes, però el mal que pot fer aquest tribunal pot ser irreparable. Per aquells que volem una Catalunya independent i integrada com Estat dins la UE la decisió del TC pot fer que els que encara creuen en una Catalunya dins d'una Espanya respectuosa amb Catalunya una forta garrotada que els faci adonar-se que Espanya ha sigut una enganyifa que només s'aguantava en les baionetes del seu exèrcit.
Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya diu ben clar que ningú pot qüestionar el dret a manifestar-se en contra d'una sentència negativa del Tribunal Constitucional. Després afegeix que no és normal que un govern, ni el govern de la Generalitat ni cap altre vagi organitzant manifestacions. El dret a manifestar-nos el tenim, quasi hauria de ser un deure manifestar-nos en contra no tant sols d'una sentència negativa també ens hauriem de manifestar en contra del tribunal que l'ha de dictar però molt especialment contra aquells que van recórrer l'Estatut davant del TC. En condicions normals un govern no ha d'organitzar manifestacions però no estem en una situació normal. Estem en la situació en què un tribunal pot carregar-se l'Estatut del nostre país, i aquest fet no és normal. Potser el govern de la Generalitat no ha d'organitzar manifestacions contra un tribunal o un altre govern - l'espanyol - jo crec que si, però diguem que no cal que l'organitzi però si que hi participi. Hi ha moltes organitzacions del nostre país que ho poden fer i que han demostrat saber el que es fan en anteriors convocatòries. Però encara que el govern de Catalunya no organitzi la manifestació hi ha de ser present. I també hi han de ser presents els diputats catalans. I en les altres capitals catalanes fer manifestacions paral·leles a la de Barcelona per deixar clar que no és acceptable que un Tribunal Constitucional pugui carregar-se les lleis del nostre país de la mateixa manera que en altres temps se les van carregar a cop de baioneta.
Manuel Chaves, vicepresident tercer del govern espanyol diu que no és de rebut que un partit polític pretengui organitzar una manifestació prèvia a la sentència del Constitucional. Segons Chaves això és una presió cap a un tribunal que és la cúpula del sistema judicial i que això, repeteix, no és de rebut. Doncs, tenen un problema si el TC ha de ser l'exemple a seguir tots hem begut oli. Aquest tribunal - sento molt insistir en aquest punt - va cavar la tomba del seu prestigi fa uns mesos amb la col·laboració molt apreciable dels dos principals partits de l'Estat. Els jutges nomenats pel PP intentant recusar als que va nomenar el PSOE, els del PSOE fent el mateix amb els del PP. Fa tres anys que l'Estatut va entrar en vigor i els magistrats d'aquest tribunal que havien d'emetre una sentència s'han dedicat a estomacar-se els uns als altres tenint als dirigents del PP i del PSOE fent-los de cheerleaders embogides. Té raó, potser no hauriem de pressionar als jutges del TC, potser seria millor tapiar l'edifici amb ells a dins, que continuin barallant-se però amb el desprestigi al qual han aconseguit arribar per mèrits propis i l'ajuda corresponent per part dels dos partits principals de l'Estat espanyol el que no és acceptable és que aquests senyors puguin destrossar un text que varem aprovar amb el 74.9% dels vots els ciutadans de Catalunya.
Joan Puigcercós ho ha dit clar, coincideixo amb ell quan recorda que els membres del Tribunal Constitucional van ser nomenats pels dos partits majoritaris de l'Estat. Coincideixo amb Puigcercós quan critica a Chaves per criticar que es pressioni al TC quan és evident que tant PP com PSOE ho han fet. En aquest assumpte ni PSOE ni PP ni el TC estan lliures de culpa. El PP va crear el problema quan no va acatar la decisió del Parlament de Catalunya, del Congrés del Diputats i el Senat espanyols i dels ciutadans de Catalunya que varem votar en referèndum de forma favorable un Estatut que ja havia sigut retallat per les Corts espanyoles respecte del text aprovat pel Parlament de Catalunya. Quan el PP no va acatar allò que varem aprovar i va decidir utilitzar el TC com si d'un exèrcit togat es tractés va fer un dany irreparable. Vull recordar que durant els mesos que van anar entre l'aprovació en el Parlament de Catalunya i la discussió en les Corts espanyoles el PP va manifestar-se pels carrers de Madrid i ja llavors va intentar fer servir els tribunals per impedir que ni tant sols arribés el text a discutir-se. No m'oblido que també va recollir signatures en contra. I per si tot fallava va aparèixer l'Espanya més pútrida i reaccionària en la forma d'un militar espanyol advertint de les conseqüències de l'aprovació de l'Estatut i advertint que ells estaven allà per posar remei, i tot amb l'aplaudiment de Mariano Rajoy. Aquí els nostres polítics van cometre un error, van acollonir-se veient el sabre del general Mena aparèixer i van acceptar una rebaixa que quedava molt per sota del que en principi tocava. Però en el PP no estaven conformes. Van intentar impedir el referèndum primer demanant que fos anul·lat i després demanant que es fes a tot Espanya. Com veieu, són incongruents. Dies abans del referèndum van fer a Barcelona una conferència a la que hi van assistir gent de Falange, Foro d'Ermua - ells ho negaven però en les pàgines dels altres assistents a l'acte hi apareixien - i gent tant diversa dins de l'ultradreta espanyola com Tejero o Vidal-Quadras. El referèndum va celebrar-se i l'Estatut va ser aprovat pel 74,9%. Ni generals amb sabre, ni treure les carmenpolos i els vells camises blaves al carrer, ni recollir signatures de l'ànec Donald, Popeie i Batman, ni cap altra intent els va servir. I han aconseguit desacreditar el TC convertint-lo en una extensió més del propi PP i com a conseqüència d'això l'altra part del TC és una extensió del PSOE. En aquestes circumstàncies la responsabilitat aconsellaria liquidar aquest tribunal i de pas acabar amb aquesta broma desagradable del recurs contra l'Estatut. És una irresponsabilitat molt greu que el PP no retiri el recurs però ja hem pogut veure que el PP no és precisament un exemple de responsabilitat però si que ho hauria de ser el PSOE, no vol dir que ho sigui. El dany que el PP ha fet a Catalunya en aquest temps és enorme. És una opinió personal però crec que gràcies a l'estupidesa dels dirigents del PP si algú encara creu que la relació entre Catalunya i Espanya té remei és que és molt ingenu.

-----

Vídeo: Jordi Porta




-----

Jordi Porta, presidente de Omnium Cultural, comenta que ante la posibilidad de una sentencia que retocase gravemente el texto del Estatut el expresidente Maragall le había comentado que habría que hacer una demostración popular en la calle en favor del Estatut. El expresidente Pujol no se ha mostrado favorable a encabezar una manifestación aún. Días atrás se hablaba de una manifestación encabezada por los dos expresidentes de la Generalitat y por los dos expresidentes del Parlament de Catalunya Heribert Barrera y Joan Rigol. La presencia de estas cuatro personalidades en cabeza de la manifestación daría mucha fuerza y relevancia. Ellos en cabeza de la marcha y seguidos por diputados y concejales, y por miles de ciudadanos sería una forma de dejar claro al Tribunal Constitucional el rechazo de todo un pueblo a la decisión de un órgano del Estado que con sus peleas internas y su dependencia política ha perdido el prestigio que se le debería suponer a un órgano judicial de este nivel y que no pueden conculcar lo que un pueblo y su Parlamento decidieron. Ya era grave que las Cortes españolas metiesen sus zarpas, pero el mal que puede hacer este tribunal puede ser irreparable. Para aquellos que queremos una Catalunya independiente e integrada como Estado dentro de la UE la decisión del TC puede hacer que los que aún creen en una Catalunya dentro de una España respetuosa con Catalunya una fuerte garrotazo que les haga percatarse que España ha sido una engañifa que solo se aguantaba en las bayonetas de su ejército.
Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresidente de la Generalitat de Catalunya dice muy claro que nadie puede cuestionar el derecho a manifestarse en contra de una sentencia negativa del Tribunal Constitucional. Después añade que no es normal que un gobierno, ni el gobierno de la Generalitat ni ningún otro vaya organizando manifestaciones. El derecho a manifestarnos le tenemos, casi debería ser un deber manifestarnos en contra no tan solo de una sentencia negativa también nos deberíamos manifestar en contra del tribunal que la debe dictar pero mucho especialmente contra aquellos que recurrieron el Estatut delante del TC. En condiciones normales un gobierno no debe organizar manifestaciones pero no estamos en una situación normal. Estamos en la situación en que un tribunal puede cargarse el Estatut de nuestro país, y este hecho no es normal. Quizá el gobierno de la Generalitat no debe organizar manifestaciones contra un tribunal u otro gobierno - el español - yo creo que si, pero digamos que no hace falta que lo organice pero si que participe. Hay muchas organizaciones de nuestro país que lo pueden hacer y que han demostrado saber lo que se hacen en anteriores convocatorias. Pero aunque el gobierno de Catalunya no organice la manifestación debe estar presente. Y también deben estar presentes los diputados catalanes. Y en las otras capitales catalanas hacer manifestaciones paralelas a la de Barcelona para dejar claro que no es aceptable que un Tribunal Constitucional pueda cargarse las leyes de nuestro país de la misma manera que en otro tiempo se las cargaron a golpe de bayoneta.
Manuel Chaves, vicepresidente tercero del gobierno español dice que no es de recibo que un partido político pretenda organizar una manifestación previa a la sentencia del
Constitucional. Según Chaves eso es una presión hacia un tribunal que es la cúpula del sistema judicial y que eso, repite, no es de recibo. Pues, tienen un problema si el TC debe ser el ejemplo a seguir todos hemos bebido aceite. Este tribunal - siento mucho insistir en este punto - cavó la tumba de su desprestigio hace unos meses con la colaboración muy apreciable de los dos principales partidos del Estado. Los jueces nombrados por el PP intentando recusar a los que nombró al PSOE, los del PSOE haciendo lo mismo con los del PP. Hace tres años que el Estatut entró en vigor y los magistrados de este tribunal que debían emitir una sentencia se han dedicado a vapulearse unos a otros teniendo a los dirigentes del PP y del PSOE haciéndolos de cheerleaders enloquecidas. Tiene razón, quizá no deberíamos presionar a los jueces del TC, quizá sería mejor tapiar el edificio con ellos dentro, que continúen peleándose
pero con el desprestigio al que han conseguido llegar por méritos propios y la ayuda correspondiente por parte de los dos partidos principales del Estado español lo que no es aceptable es que estos señores puedan destrozar un texto que aprobamos con el 74.9% de los votos los ciudadanos de Catalunya.
Joan Puigcercós lo ha dicho claro, coincido con él cuando recuerda que los miembros del Tribunal Constitucional fueron nombrados por los dos partidos mayoritarios del Estado. Coincido con Puigcercós cuando critica a Chaves por criticar que se presione al TC cuando es evidente que tanto PP como PSOE la han hecho. En este asunto ni PSOE ni PP ni el TC están libres de culpa. El PP creó el problema cuando no acató la decisión del Parlamento de Catalunya, del Congreso del Diputados y el Senado españoles y de los ciudadanos de Catalunya que votamos en referéndum de forma favorable un Estatut que ya había sido recortado por las Cortes españolas respecto del texto aprobado por el Parlament de Catalunya. Cuando el PP no acató lo que votamos y decidió utilizar el TC como si de un ejército togado se tratase hizo un daño irreparable. Quiero recordar que durante los meses que fueron entre la aprobación en el Parlament de Catalunya y la discusión en las Cortes españolas el PP manifestóse por las calles de Madrid y ya entonces intentó usar los tribunales por impedir que ni tan siquiera llegase el texto a discutirse. No me olvido que también recogió signaturas en contra. Y por sí todo fallaba apareció la España más pútrida y reaccionaria en la forma de un militar español advirtiendo de las consecuencias de la aprobación del Estatut y advirtiendo que ellos estaban allí por poner remedio, y todo con el aplauso de Mariano Rajoy. Aquí nuestros políticos cometieron un error, acojonaronse viendo el sable del general Mena aparecer y aceptaron una rebaja que quedaba muy por debajo de la que en principio tocaba. Pero en el PP no estaban conformes. Intentaron impedir el referéndum primero pidiendo a que fuese anulado y después pidiendo que se hiciese en toda España. Como veis, son incongruentes. Días antes del referéndum hicieron en Barcelona una conferencia a la que asistieron gente de Falange, Foro de Ermua - ellos lo negaban pero en las páginas de los otros asistentes al acto aparecían - y gente tan diversa dentro del ultraderecha española como Tejero o Vidal-Quadras. El referéndum celebróse y el Estatut fue aprobado por el 74,9%. Ni generales con sable, ni sacar las carmenpolos y los viejos camisas azules a la calle, ni recoger signaturas del pato Donald, Popeye y Batman, ni ningún otra intento les sirvió. Y han conseguido desacreditar el TC convirtiéndolo en una extensión más del propio PP y como consecuencia de eso la otra parte del TC es una extensión del PSOE. En estas circunstancias la responsabilidad aconsejaría liquidar este tribunal y de paso acabar con esta broma desagradable del recurso contra el Estatut. Es una irresponsabilidad muy grave que el PP no retire el recurso pero ya hemos podido ver que el PP no es precisamente un ejemplo de responsabilidad pero si que lo debería ser el PSOE, no quiere decir que lo sea. El daño que el PP ha hecho a Catalunya en este tiempo es enorme. Es una opinión personal pero creo que gracias a la estupidez de los dirigentes del PP si alguien aún cree que la relación entre Catalunya y España tiene remedio es que es muy ingenuo.

1 comentari:

Patric ha dit...

Crec que fer o no fer una manifestació per l'estatut de Catalunya que està encara en estudi, depèn dels que organitzen aquestes coses, però em sembla que han d'esperar fins que l'Estatut estigui definitivament revisat i entreguin una resposta oficial sobre la seva constitucionalitat. Després d'això crec que poden fer una gran manifestació de suport o rebuig.

Em sembla excel lent que en aquesta possible manifestació estiguin presents ex presidents de la Generalitet, diputats, regidors i milers de ciutadans.

Sobre si una manifestació en aquests moments podria ser considerada una pressió cap al Tribunal Constitucional, crec que si, que podria ser considerada una pressió, independientememte de tots els arguments que es puguin donar sobre la seva constitució.