Vaig participar en l'acte per la sobirania que va celebrar-se el passat dissabte 27 de juny i que va començar al peu de l'Arc del Triomf - Passeig Lluís Companys - i va acabar al davant del Parlament de Catalunya situat al Parc de la Ciutadella. L'acte va transcórrer en un ambient reivindicatiu però absolutament pacífic i tranquil. Si, en arribar al Parlament es va esbroncar als diputats que hi eren presents però els moments de tensió i esbroncada no van passar en cap moment de les paraules. A vegades cal recordar-los als senyors diputats, especialment als nostres diputats, que ells estan per atendre les demandes del poble. Sé que hi ha una llei que limita molt els drets del poble de Catalunya i les atribucions del nostre Parlament però quan la llei - una llei aliena al nostra país - és injusta, podriem qualificar-la de malintencionada s'ha de trobar la manera de vorejar-la, fins i tot d'incomplir-la obertament. Segons les lleis espanyoles una declaració d'autodeterminació és un delicte, és a dir, si el nostre govern de la Generalitat i el nostre Parlament declaressin la independència unilateralment cometrien un delicte que autoritzaria a l'Estat espanyol a prendre mesures. No crec que calgui explicar quina mena de mesures. Però aquesta llei conculca el dret que el poble de Catalunya té de declarar-se independent sense patir represàlies, i aquest dret el recull la declaració dels drets dels pobles. Algú va dir-me una vegada que aquesta declaració no era d'aplicació als catalans, li vaig demanar a aquesta persona que em digués en quina part diu que els catalans no tenim dret a independitzar-nos. Va al·legar que aquesta declaració va fer-se pensants en els pobles que estaven procedint a la descolonització, a nosaltres ja fa 300 anys que se'ns van ficar a casa nostra i van dedicar-se a cometre tota mena d'actes execrables, va sent hora que toquin el dos. Catalunya ha d'integrar-se a la UE com a membre de ple dret per poder defensar els seus interessos, cosa que mai ha fet el govern espanyol, cap govern espanyol. La manifestació va reunir entre 1200 i 5000 persones segons la font. A la manifestació hi havia persones de totes les edats i condicions. L'independentisme català no és ja una cosa de quatre jovenets eixelebrats, és un moviment que es comença a estendre per tota la societat catalana. Vaig llegir el dia anterior que s'havia creat una confederació d'empresaris independentistes, també gent que amb els seus coneixements en els més diversos camps - economia, societat, història - en presenten estudis favorables a una Catalunya independent. I quins arguments tenim en contra?. Boicots i declaracions de generals. És evident que si ens amenacen amb l'ús de la força i amb destruir la nostra economia és perquè saben que els que tenen més a perdre són ells, no volen que ens independitzem perquè som l'únic lloc en què l'Estat espanyol pot encara robar. Ja no li queda cap lloc més. I són massa curts d'enteniment per entendre que només ens han deixat una sortida: la independència. Però el nostre poble té por, recorda com ha actuat l'Estat espanyol en el passat, recorda quina ha sigut la resposta, però la situació ha arribat a un punt en què cal arriscar-se. El govern espanyol sap o hauria de saber que la UE no permetrà que un dels seus membres faci servir la violència per impedir la independència d'un dels seus territoris. Cert és que la independència de Catalunya provocaria en el si de la UE un problema enorme. Catalunya no és un territori petit ni tampoc poc poblat, i encara menys pobre. A més la independència de Catalunya pot afectar dos dels Estats principals de la UE directament, tant França com Espanya tenen problemes en diversos territoris, i una independència de Catalunya podria arrossegar les d'altres petits països. De rebot altres Estats europeus s'hi poden trobar amb problemes semblants. Però d'això no en tindran la culpa aquests petits nous Estats, la tindran els grans Estats que van construir una Europa pensada per quatre carallots curts d'enteniment. L'antiga Txecoslovàquia i les diverses exrepúbliques de l'antiga Iugoslàvia han demostrat que quan es creen Estats pensant en els interessos personals de quatre sàtrapes tard o d'hora tot se'n va a fer punyetes. I no m'estic referint a la creació dels Estats sorgits del desmembrament d'aquests Estats artificials, em refereixo a la creació d'aquests Estats artificials amb petits països que ara s'han convertit en Estats. La terrible guerra de l'antiga Iugoslàvia ho va fer evident. Als diversos governs espanyols se'ls van posar els pels de punta en adonar-se que allò no era un fet marginal. A Espanya se li han donat moltes oportunitats per rectificar la seva actitud cap a Catalunya i mai han fet cas, davant d'aquestes circumstàncies només deixen una sortida, la independència, i els nostres representants poden passar a la història com els que van abandonar el seu poble o com els que el van abanderar en el camí cap a un Estat propi.
1 comentari:
Em sembla d'interès que s'hagi celebrat un Acte de Sobirania a la ciutat de Barcelona. Tu has participat i dius que l'acte va ser reivindicatiu però alhora tranquil. Entre 1200 i 5000 persones s'haurien reunit allà. Entenc que és una manifestació de persones adultes que comencen a defensar els drets del poble de Catalunya. El dret a governar-se a si mateixos i donar-se les estructures de govern que considerin necessàries per a existir com a poble. Entenc que necessiten que es respectin les vostres tradicions, usos i costums ... més especialment la vostra llengua i vostres recursos. Vostès no són un poble petit, eren l'any 2003 - 4.704.146 milions d'habitants (informació de l'Enciclopèdia Encarta), m'imagino que avui dia són molts més. Das un exemple interessant, l'antiga Iugoslàvia que va conformar un Estat que finalment es va dividir perquè els pobles que la conformaven no van poder ser un de sol. I al final vam veure que es van separar en repúbliques individuals i independents. Jo crec que no n'hi ha prou amb un moviment carrerer que finalment ha d'aconseguir una consulta popular on tota la gent manifesta la seva opinió, on tot un poble vota una opció. Es que no és fàcil, però crec és l'única manera.
És cert que la decisió de Catalunya pot afectar a altres pobles i això ha de ser considerat també en el vostre moviment sobirà.
Video 1:
Crec que el vídeo està bastant combatiu com inici de la manifestació per la sobirania de Catalunya. L'arc de triomf, les banderes, la gent i les seves consignes.
Video 2:
Molt interessant el segon video, tu saps que jo no entenc tot el que parlen, és més fàcil per a mi el escrit, però crec que l'important d'aquest acte de sobirania és el compromís de futur que ofereix al vostre poble i la idea d'un compromís unilateral d'independència del Parlament de Catalunya.
Video 3:
En aquest tercer vídeo destaco les paraules de la dona que diu que a través d'ella s'expressa la sobirania del poble i que l'esclavitud d'un poble o d'una persona és una vergonya de la humanitat; destaco el que l'home diu, que la lluita per la sobirania i la llibertat serà un combat dia a dia a tot arreu, serà una lluita pel futur de la vostra pàtria.
Entenc que les banderes negres constitueixen una denúncia pública i que en aquest cas és una denúncia sobre el que amenaça a la vida del vostre poble.
Video 4:
És l'hora per a la pàtria, per la terra catalana, per la bandera santa. És l'hora per als esperits lliures i orgullosos de la terra catalana. És l'hora per al combat diari i el compromís, per arribar al final del procés polític.
No una sinó moltes banderes negres són la denúncia pública del poble de Catalunya ..
Video 5:
Encara que no entenc bé les paraules ... sento la cançó patriòtica i sento la presència de les banderes que flamen i són part de l'esperit d'un poble que reclama llibertat. Puc escoltar el to de les vostres veus.
Vídeo 6:
Ho sento però no vaig entendre les consignes quan m'imagino comença una marxa en el video 6.
Video 7:
El final dels teus vídeos em sembla emocionant i crec has triat una bella cançó ... entenc que aquí va començar la marxa, quan van acabar els discursos i cançons.
Un rètol diu:
"Prou de mentides
ni dretes ni esquerres
malgrat la invasió
malgrat la traïció
Catalunya és una nació "
Publica un comentari a l'entrada