El problema espanyol (XIII)

El problema espanyol (XIII)

Un projecte fallit del nacionalisme català (I)

Històricament el catalanisme polític conservador ha volgut “reformar” Espanya. Ho va provar la Lliga i segueix provant-t’ho Unió Democràtica de Catalunya, però és un error pretendre reformar un Estat que no vol ser reformat. Els catalans som, per l’únic fet de ser catalans, sospitosos de deslleialtat, i veure alguns dels nostres compatriotes fent gestos exagerats per demostrar que tot i ser catalans són bons espanyols és patètic. És patètic veure a Duran i Lleida negant que el sentiment independentista comença a ser una opció, no només viable, sinó també creixent, per no dir que se la comencen a plantejar com la opció principal per sectors de la població que no n’era pas d’independentista. Però si Duran i Lleida fa un paperot trist volen reconciliar Catalunya amb Espanya i Espanya amb Catalunya, el paperot patètic de la senyora Sánchez Camacho encara és més lamentable. Mentrestant, tenim a Vidal-Quadras renegant de Catalunya per les televisions de la caverna i fent  demostracions públiques d’espanyolisme exacerbat per demostrar que és més espanyol que el pal de la estanquera. Però aquests dos últims són polítics espanyolistes, no seria el cas de Duran i Lleida, líder d’un partit catalanista conservador, UDC, partit que repeteix les mateixes errades de la Lliga.

Un projecte fallit del nacionalisme català (II)

El problema de Duran i Lleida és que fa molt temps que està a Madrid, ell estan allà hauria de conèixer millor que ningú la mentalitat dels espanyolistes però crec que pateix “la síndrome de Madrid”(1), és a dir, sent empatia vers els seus “segrestadors”, i fa més de 20 anys que Duran i Lleida està captiu. El senyor Duran i Lleida hauria de ser rescatat del seu captiveri i sotmès a un procés de desprogramació com se sol fer amb la gent alliberada de sectes perilloses o de segrestos molt llargs, i Duran i Lleida fa molts anys que està en mans dels espanyolistes. A Sánchez Camacho i Vidal-Quadras se’ls poden quedar, són irrecuperables.

L’Estat espanyol ni pot ni vol ser reformat, encara menys per uns “nadius” d’una colònia (Catalunya), és un greu error, que des dels partits nacionalistes catalans – fos la Lliga abans o UDC ara – es pretengui reformar l’Estat. Duran i Lleida se n’hauria d’haver adonat fa temps, fa molt que hi té tractes però per aquesta mateixa raó, fa massa temps que té tractes, ha perdut la capacitat d’adonar-se’n que Espanya ja fa temps que és una via morta per a Catalunya. Llegeixo ara mateix que Duran i Lleida reclama una Espanya confederal, no seria una mala idea, però l’ADN d’Espanya és el centralisme, si no entenen que és això de l’Estat autonòmic difícilment podran entendre un Estat confederal.

Vies mortes

Espanya és una via morta per a Catalunya però també per a la pròpia Espanya. Fa unes setmanes escrivia sobre el propòsit de la ministra de Foment del govern espanyol de construir el corredor central, aquell corredor ferroviari que travessant l’Aragó havia de connectar amb una línia francesa creuant els Pirineus, una línia francesa que els francesos ja van dir que no construirien per diverses raons. Llavors vaig dir que Espanya volia construir la via morta més cara del món. Fa uns dies l’alcalde Trias va criticar que l’Estat construís una línia d’AVE fins a la frontera portuguesa que s’havia d’unir a la línia d’alta velocitat portuguesa, la construcció de la qual s’ajorna sense data degut a la crisi econòmica que afecta Portugal. La reacció del carpetovetònic president extremeny va ser l’habitual dels nacionalistes espanyols, incloent el llenguatge casernari. El fet, és que aquesta via seria un altre exemple de via morta molt cara en què el govern espanyol gastaria un munt de diners mentre deixa abandonades infraestructures vitals. El propòsit de construir dues vies mortes que no van enlloc, la de Portugal potser algun dia si que arribarà a unir-se amb la línia portuguesa, però el corredor central quedarà, si s’arribés a construir, dins d’un llarg i car de construir túnel que no anirà enlloc. Probablement la xarxa ferroviària espanyola sigui la que millor exemplifiqui la mentalitat espanyola, una xarxa radial, semblant a una teranyina al mig de la qual hi ha una aranya (Madrid) que espera que vagi caient l’aliment, però en els seus extrems aquesta xarxa no arriba enlloc.

Síndrome de Madrid: Semblant a la síndrome d’Estocolm, l’hostatge sent simpatia pels seus segrestadors degut al temps que ha passat en captivitat. Afecta molts catalans que per raons laborals han de viure a Madrid, especialment polítics i periodistes.

El problema español (XIII)

Un proyecto fallido del nacionalismo catalán (I)

Históricamente el catalanismo político conservador ha querido "reformar" España. Lo probó la Liga y sigue probando Unió Democràtica de Catalunya, pero es un error pretender reformar un Estado que no quiere ser reformado. Los catalanes somos, por el único hecho de ser catalanes, sospechosos de deslealtad, y ver algunos de nuestros compatriotas haciendo gestos exagerados para demostrar que a pesar de ser catalanes son buenos españoles es patético. Es patético ver a Duran Lleida negando que el sentimiento independentista empieza a ser una opción, no sólo viable, sino también creciente, por no decir que se lo empiezan a plantear como la opción principal para sectores de la población que no eran independentistas. Pero si Duran Lleida hace un papelón triste queriendo reconciliar Cataluña con España y España con Cataluña, el papelón patético de la señora Sánchez Camacho todavía es más lamentable. Mientras tanto, tenemos a Vidal-Quadras renegando de Cataluña por las televisiones de la caverna y haciendo demostraciones públicas de españolismo exacerbado para demostrar que es más español que el palo de la estanquera. Pero estos dos últimos son políticos españolistas, no sería el caso de Duran Lleida, líder de un partido catalanista conservador, UDC, partido que repite los mismos errores de la Liga.

Un proyecto fallido del nacionalismo catalán (II)

El problema de Duran i Lleida es que hace mucho tiempo que está en Madrid, él estando allí debería conocer mejor que nadie la mentalidad de los españolistas pero creo que sufre "el síndrome de Madrid" (1), es decir, siente empatía hacia sus "secuestradores", y hace más de 20 años que Duran i Lleida está cautivo. El señor Duran i Lleida debería ser rescatado de su cautiverio y sometido a un proceso de desprogramación como se suele hacer con la gente liberada de sectas peligrosas o de secuestros muy largos, y Duran i Lleida hace muchos años que está en manos de los españolistas. A Sánchez Camacho y Vidal-Quadras se los pueden quedar, son irrecuperables.
El Estado español ni puede ni quiere ser reformado, aunque menos por unos "nativos" de una colonia (Cataluña), es un grave error, que desde los partidos nacionalistas catalanes - fuera la Liga antes o UDC ahora - se pretenda reformar el Estado. Duran i Lleida debería haberse dado cuenta hace tiempo, hace mucho que tiene tratos pero por esta misma razón, hace demasiado tiempo que tiene tratos, ha perdido la capacidad de darse cuenta que España ya hace tiempo que es una vía muerta para Cataluña. Leo ahora mismo que Duran i Lleida reclama una España confederal, no sería una mala idea, pero el ADN de España es el centralismo, si no entienden que es eso del Estado autonómico difícilmente podrán entender un Estado confederal.

Vías muertas

España es una vía muerta para Cataluña pero también para la propia España. Hace unas semanas escribía sobre el propósito de la ministra de Fomento del gobierno español de construir el corredor central, aquel corredor ferroviario que atravesando Aragón debía conectar con una línea francesa cruzando los Pirineos, una línea francesa que los franceses ya dijeron que no construirían por varias razones. Entonces dije que España quería construir la vía muerta más cara del mundo. Hace unos días el alcalde Trias criticó que el Estado construyera una línea de AVE hasta la frontera portuguesa que había de unir a la línea de alta velocidad portuguesa, la construcción de la que se aplaza sin fecha debido a la crisis económica que afecta Portugal. La reacción del carpetovetónico presidente extremeño fue el habitual de los nacionalistas españoles, incluyendo el lenguaje cuartelero. El hecho, es que esta vía sería otro ejemplo de vía muerta muy cara en la que el gobierno español gastaría un montón de dinero mientras deja abandonadas infraestructuras vitales. El propósito de construir dos vías muertas que no van a ninguna, la de Portugal quizá algún día si que llegará a unirse con la línea portuguesa, pero el corredor central quedará, si se llegara a construir, dentro de un largo y caro de construir túnel que no irá a ninguna parte. Probablemente la red ferroviaria española sea la que mejor ejemplifique la mentalidad española, una red radial, semejante a una telaraña en medio de la cual hay una araña (Madrid) que espera que vaya cayendo el alimento, pero en sus extremos esta red no llega a ninguna parte.

(1) Síndrome de Madrid: Semejante al síndrome de Estocolmo, el rehén siente simpatía por sus secuestradores debido al tiempo que ha pasado en cautividad. Afecta a muchos catalanes que por razones laborales tienen que vivir en Madrid, especialmente políticos y periodistas.