9 de maig 2012

El problema espanyol (XII)


El problema espanyol (XII)

Que volen fer amb el nostre Ebre?

El Govern espanyol s’apropia de les competències sobre les conques hidrogràfiques que transcorrin per més d’una comunitat autònoma. Aquest seria el primer pas del Govern espanyol per apoderar-se de l’Ebre, o per ser exactes de l’aigua de l’Ebre, i desenterrar el pla hidrològic nacional d’Arias Cañete, que ocupa el mateix càrrec amb Rajoy que ocupava en el govern Aznar, i que durant el seu anterior període en aquest ministeri ja va dir que el transvasament es faria pels “mis (seus) "cañetes")”. No es va fer perquè van perdre les eleccions, ara, que el seu partit ha tornat a guanyar i a ell l’han tornat a nomenar ministre ja ha dit que continuarà la seva obra. Una reducció excessiva del cabal de l’Ebre deguda a un transvasament d’aigua cap a altres zones com pretenia Arias Cañete en el seu anterior mandat seria un desastre per a les Terres de l’Ebre, una nova forma d’espoli, en aquest cas, d’aigua. Aquesta aigua que el govern espanyol vol treure de l’Ebre no serà per regar camps de cols sinó camps de golf i complexos turístics o d’oci construït per algun amic del ministre del govern central, complexos que solen acabar arruïnant-se ells, els seus promotors, la zona on s’instal·len i si els és possible, altres zones de les que xuclen recursos vitals, com l’aigua. El Partit Popular canvia la llei per poder assumir el control dels rius i pretén desenterrar el Pla Hidrològic Nacional, que abans que el PP perdés les eleccions de 2004 preveia transvasar aigua de l’Ebre cap a la zona d’Alacant i Múrcia, una zona saturada d’aquesta mena de complexos, algun d’ells molt publicitat.

Espanya és una àncora que ens arrossega al fons del desastre

L’Estat espanyol s’ha convertit en una àncora que Catalunya porta lligada al coll i que amenaça d’arrossegar-nos a tots al fons del mar del desastre. Les agències de qualificació tenen una gran influència en els mercats, si consideren que un país és poc rendible li baixen la nota amb totes les conseqüències negatives que això pot tenir per aquest país. Aquestes agències consideren que una comunitat autònoma no pot tenir millor qualificació que l’Estat del qual forma part, i un municipi tampoc. L’agència de qualificació Standard & Poor’s considera que la ciutat de Barcelona podria mantenir el ràting AA però com que és part de l’Estat espanyol, i segons les seves normes una ciutat no pot tenir millor ràting que l’Estat del qual forma part. L’Estat espanyol té la qualificació del seu deute BBB, Catalunya sent una entitat de rang inferior segons S&P és BBB-. Aquesta àncora espanyola ens arrossega i ens ofega.

Sánchez Camacho continua defensant els interessos espanyols a Catalunya

La lideressa del Partit Popular espanyol continua defensant els interessos espanyols a Catalunya, és a dir, l’espoli i la submissió del nostre país al país del costat. Sánchez Camacho adverteix el president Mas “que no faci de TV3 una televisió independentista” que segons la lideressa pepera té “un discurs oficial” que amaga una “agenda separatista” que no té res a veure, segons Sánchez Camacho, amb la “Catalunya real”. També acusa a CiU d’” intentar reconvertir el projecte independentista a través d'un mecanisme que atregui més gent” per separar Catalunya d’Espanya per raons econòmiques sense aclarir quin serà el final d’aquest camí. La senyora Sánchez Camacho diu: “Nosaltres defensem un projecte comú (amb la resta d'Espanya)”. És a dir, la senyora Sánchez Camacho defensa l’espoli fiscal, els atacs a la llengua i que ens haguem de sentir dir el nom del porc i ens acusin d’insolidaris des de comunitats autònomes que es beneficien de l’espoli, i pretén que acceptem això i callem. No existeix cap projecte comú amb Espanya, Espanya té un projecte que es acabar fent-nos desaparèixer, i la senyora Sánchez Camacho col·labora de manera entusiasta, mentrestant cada dia se’n van a Espanya molts milions d’euros, es calcula que en època de bonança econòmica eren 60 milions diaris, ara són uns 47 milions diaris, i això és inacceptable. La senyora Sánchez Camacho afirma que els pepers “estem cansats de la Catalunya oficial” i que a TV3 “parlin sempre els mateixos i diguin sempre el mateix”. Ella sempre diu el mateix. Jo també estic cansat de veure com ella i el seu partit defensen els interessos espanyols i a sobre pretén fer-nos combregar amb la roda de molí que hem de ser solidaris amb Espanya, una Espanya que ens roba. Si a ella li agrada que li robin és el seu problema, a mi no. La senyora Sánchez Camacho no és ningú per parlar sobre com ha de funcionar una televisió pública considerant en què han convertit els pepers aquelles televisions públiques sota el seu control (Telemadrid i Canal 9). TV3 ha de mostrar la Catalunya real, no la realitat virtual que vol que mostri la senyora Sánchez Camacho.

Genitocràcia pepera d’Extremadura

Ja ho diuen que el més semblant a un nacionalista espanyol d’esquerres és un nacionalista espanyol de dretes, i els dos partits nacionalistes espanyols – PSOE i PP -  s’assemblen més del que ells mateixos volen reconèixer. Monago (PP), nou president de la Junta d’Extremadura sembla que no vol ser diferent del seu predecessor el socialista i nacionalista espanyol Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ambdós tenen el trist honor de presidir la comunitat autònoma més subsidiada i endarrerida de l’Estat, i ambdós intenten distreure el personal amb atacs a les institucions catalanes. Trist és que una comunitat autònoma econòmicament mantinguda i econòmicament insignificant com Extremadura necessiti que els seus màxims dirigents necessitin per aparèixer als papers posar a parir als catalans. Un altre detall és el baixíssim nivell intel·lectual de molts polítics espanyols i el llenguatge casernari de les declaracions d’alguns. Un exemple recent seria el del president de la Junta d’Extremadura, José AntonioMonago, que per protestar per les declaracions de l’alcalde de Barcelona,Xavier Trias, sobre com n’és de poc apropiat que enmig de la crisi econòmicaque vivim l’Estat es gasti diners que no té en la construcció de línies d’AVEque no van enlloc, i el president extremeny ha respost com un busca bregues detaverna que a veure si té collons de dir-li a la cara. Doncs miri, crec que liha dit a la cara i té raó l’alcalde Trias. Trias li ha respost que “si vol ve,i li explico, o vaig i li explico, però no és una qüestió d'atributs". Cert, no és un problema d’atributs ni apèndixs flàccids (però amb la possibilitat de tornar-se erèctils), i queda molt trist i vergonyant veure com la primera autoritat d’Extremadura creu que fent exhibicions retòriques de genitals  fa un servei a la regió que governa.

Monago acusa a Trias de ser un antic per haver criticat que es construeixi l’AVE fins a la frontera portuguesa i que passa per Extremadura quan Portugal a ajornat la construcció del tram portuguès de l’AVE perquè no tenen ni un cèntim. Novament estem parlant d’una via morta d’Alta Velocitat, com el corredor central. La ministra de Foment del Govern espanyol sembla entossudida a construir les vies mortes més cares d’Europa que no serviran de res mentre s’abandona a la seva sort la xarxa convencional, especialment la de Catalunya. Antiga és aquesta concepció de construir ferrocarrils per enriquir les empreses amigues del Govern central, i antic és el llenguatge casernari del president extremeny, tant de l’actual com d’Ibarra, tots dos, com cacics del segle XIX, cacics d’aquella Espanya profunda que situa els seus a prop de la mamella mentre l’Estat espolia les colònies. Espanya és una cosa antiga i antiquada, no pels segles que tingui com a país, no són gaires per molts que ells s’entossudeixin a fer-se una història que crea un passat inexacte i sovint irreal, Espanya és antiga i antiquada en la seva mentalitat, continuen actuant com un Imperi dedicat a explotar les seves colònies sense cap escrúpol moral i els seus dirigents es fan els fatxendes. El senyor Monago segurament deu voler l’AVE per poder viatjar a Madrid com a virrei de la regió extremenya, però aquesta línia que tindria raó de ser si connectés amb Lisboa, en les actuals circumstàncies té la mateixa raó de ser que la línia d’AVE Madrid-Toledo, ara clausurada perquè només viatjaven 9 persones cada dia.

Seriosament, un país amb una classe dirigent que es mou entre el messianisme (Sánchez Camacho) i la genitocràcia (José Antonio Monago), que molt sovint té (sempre retòricament parlant) els collons i el cony a la boca, que el cervell l’usa més aviat poc, i d’honestedat política va molt mancada, que no aprèn dels seus errors malgrat totes les hòsties que els han fotut, que fa el ridícul allà on van perquè es comporta con una colla de rústecs, començant per la màxima autoritat del país i acabant per més d’un president autonòmic que ha hagut de dimitir per corrupció, és un país del qual ens convé allunyar-nos, i fer-ho aviat. Amb aquesta gent del país del costat anem de cap al precipici.









El problema español (XII)

¿Que quieren hacer con nuestro Ebro?

El Gobierno español se apropia de las competencias sobre las cuencas hidrográficas que transcurran por más de una Comunidad Autónoma. Este sería el primer paso del Gobierno español para apoderarse del Ebro, o para ser exactos del agua del Ebro, y desenterrar el plan hidrológico nacional de Arias Cañete, que ocupa el mismo cargo con Rajoy que ocupaba en el gobierno Aznar, y que durante su anterior periodo en este ministerio ya dijo que el trasvase se haría por "mis (sus) "cañetes")". No se hizo porque perdieron las elecciones, ahora, que su partido ha vuelto a ganar ya él lo han vuelto a nombrar ministro ya ha dicho que continuará su obra. Una reducción excesiva del caudal del Ebro debida a un trasvase de agua hacia otras zonas como pretendía Arias Cañete en su anterior mandato sería un desastre para las Tierras del Ebro, una nueva forma de expolio, en este caso, de agua. Esta agua que el gobierno español quiere sacar del Ebro no será para regar campos de coles sino campos de golf y complejos turísticos o de ocio construido por algún amigo del ministro del gobierno central, complejos que suelen acabar arruinándose ellos, los sus promotores, la zona donde se instalan y si les es posible, otras zonas de las que chupan recursos vitales, como el agua. El Partido Popular cambia la ley para poder asumir el control de los ríos y pretende desenterrar el Plan Hidrológico Nacional, que antes de que el PP perdiera las elecciones de 2004 preveía trasvasar agua del Ebro hacia la zona de Alicante y Murcia, una zona saturada de este tipo de complejos, alguno de ellos muy publicitado.

España es un ancla que nos arrastra al fondo del desastre
El Estado español se ha convertido en un ancla que Cataluña lleva atada al cuello y que amenaza con arrastrarnos a todos al fondo del mar del desastre. Las agencias de calificación tienen una gran influencia en los mercados, si consideran que un país es poco rentable le bajan la nota con todas las consecuencias negativas que ello puede tener para este país. Estas agencias consideran que una comunidad autónoma no puede tener mejor calificación que el Estado del que forma parte, y un municipio tampoco. La agencia de calificación Standard & Poors considera que la ciudad de Barcelona podría mantener el rating AA pero como es parte del Estado español, y según sus normas una ciudad no puede tener mejor rating que el Estado del que forma parte . El Estado español tiene la calificación de su deuda BBB, Cataluña siendo una entidad de rango inferior según S & P es BBB-. Esta ancla española nos arrastra y nos ahoga.
Sánchez Camacho sigue defendiendo los intereses españoles en Cataluña
La lideresa del Partido Popular español sigue defendiendo los intereses españoles en Cataluña, es decir, el expolio y la sumisión de nuestro país en el país de al lado.Sánchez Camacho advierte el presidente Mas "que no haga de TV3 una televisión independentista" que según la lideresa pepera tiene "un discurso oficial" que esconde una "agenda separatista" que no tiene nada que ver, según Sánchez Camacho, con la "Cataluña real". También acusa a CiU de "intentar reconvertir el proyecto independentista a través de un mecanismo que atraiga más gente" para separar Cataluña de España por razones económicas sin aclarar cuál será el final de este camino. La señora Sánchez Camacho dice: "Nosotros defendemos un proyecto común (con el resto de España)". Es decir, la señora Sánchez Camacho defiende el expolio fiscal, los ataques a la lengua y que nos tengamos que oír llamar de todo y nos acusen de insolidarios desde comunidades autónomas que se benefician del expolio, y pretende que aceptamos ésto y callemos. No existe ningún proyecto común con España, España tiene un proyecto que se termina haciéndonos desaparecer, y la señora Sánchez Camacho colabora de manera entusiasta, mientras cada día se van a España muchos millones de euros, se calcula que en época de bonanza económica eran 60 millones diarios, ahora son unos 47 millones diarios, y eso es inaceptable. La señora Sánchez Camacho afirma que los peperos "estamos cansados ​​de la Cataluña oficial" y que en TV3 "hablen siempre los mismos y digan siempre lo mismo". Ella siempre dice lo mismo. Yo también estoy cansado de ver cómo ella y su partido defienden los intereses españoles y encima pretende hacernos comulgar con la rueda de molino que debemos ser solidarios con España, una España que nos roba. Si a ella le gusta que le roben es su problema, a mí no. La señora Sánchez Camacho no es nadie para hablar sobre cómo debe funcionar una televisión pública considerando en el que han convertido los peperos aquellas televisiones públicas bajo su control (Telemadrid y Canal 9). TV3 ha de mostrar la Cataluña real, no la realidad virtual que quiere que muestre la señora Sánchez Camacho.

Genitocracia pepera de Extremadura

Ya lo dicen que lo más parecido a un nacionalista español de izquierdas es un nacionalista español de derechas, y los dos partidos nacionalistas españoles - PSOE y PP - se parecen más de lo que ellos mismos quieren reconocer. Monago (PP), nuevo presidente de la Junta de Extremadura parece que no quiere ser diferente de su predecesor el socialista y nacionalista español Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ambos tienen el triste honor de presidir la comunidad autónoma más subsidiada y atrasada del Estado , y ambos intentan distraer al personal con ataques a las instituciones catalanas. Triste es que una comunidad autónoma económicamente mantenida y económicamente insignificante como Extremadura necesite que sus máximos dirigentes necesiten para aparecer en los papeles poner a parir a los catalanes. Otro detalle es el bajísimo nivel intelectual de muchos políticos españoles y el lenguaje cuartelero de las declaraciones de algunos. n ejemplo reciente sería el del presidente dela Junta de Extremadura, José Antonio Monago, que para protestar por lasdeclaraciones del alcalde de Barcelona, ​​Xavier Trias, acerca de lo pocoapropiado que en medio de la crisis económica que vivimos el Estado segaste dinero que no tiene en la construcción de líneas de AVE que no van aninguna, y el presidente extremeño ha respondido como un busca peleas detaberna que a ver si tiene cojones de decirle a la cara. Pues mire, creoque le ha dicho a la cara y tiene razón el alcalde Trias. Trias le harespondido que "si quiere viene, y le explico, o voy y le explico, pero noes una cuestión de atributos". Cierto, no es un problema de atributos ni apéndices flácidos (pero con la posibilidad de volver se eréctiles), y queda muy triste y vergonzante ver como la primera autoridad de Extremadura cree que haciendo exhibiciones retóricas de genitales hace un servicio a la región que gobierna.
Monago acusa a Trias de ser un antiguo por haber criticado que se construya el AVE hasta la frontera portuguesa y que pasa por Extremadura cuando Portugal a aplazado la construcción del tramo portugués del AVE porque no tienen ni un céntimo.Nuevamente estamos hablando de una vía muerta de Alta Velocidad, como el corredor central. La ministra de Fomento del Gobierno español parece empeñada en construir las vías muertas más caras de Europa que no servirán de nada mientras se abandona a su suerte la red convencional, especialmente la de Cataluña. Antigua es esta concepción de construir ferrocarriles para enriquecer las empresas amigas del Gobierno central, y antiguo es el lenguaje cuartelero del presidente extremeño, tanto del actual como de Ibarra, ambos, como caciques del siglo XIX, caciques de aquella España profunda que sitúa sus cerca de la mama mientras el Estado expolia las colonias. España es una cosa antigua y anticuada, no por los siglos que tenga como país, no son muchos por muchos que ellos se empeñen en hacerse una historia que crea un pasado inexacto ya menudo irreal, España es antigua y anticuada en sumentalidad, siguen actuando como un Imperio dedicado a explotar sus colonias sin ningún escrúpulo moral y sus dirigentes se hacen los chulos. El señor Monago seguramente querrá el AVE para poder viajar a Madrid como virrey de la región extremeña, pero esta línea que tendría razón de ser si conectara con Lisboa, en las actuales circunstancias tiene la misma razón de ser que la línea de AVE Madrid-Toledo, ahora clausurada porque sólo viajaban 9 personas cada día.
En serio, un país con una clase dirigente que se mueve entre el mesianismo (Sánchez Camacho) y la genitocracia (José Antonio Monago), que a menudo tiene (siempre retóricamente hablando) los cojones y el coño en la boca, que el cerebro del usa más bien poco, y de honestidad política muy falta, que no aprende de sus errores a pesar de todas las hostias que les han jodido, que hace el ridículo allí donde van porque se comporta como una pandilla de rústicos, empezando por la máxima autoridad del país y acabando por más de un presidente autonómico que ha tenido que dimitir por corrupción, es un país del que nos conviene alejarnos, y hacerlo pronto. Con esta gente del país del lado vamos de cabeza al precipicio.