Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris duran i lleida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris duran i lleida. Mostrar tots els missatges

14 de maig 2012

El problema espanyol (XIII)


El problema espanyol (XIII)

Un projecte fallit del nacionalisme català (I)

Històricament el catalanisme polític conservador ha volgut “reformar” Espanya. Ho va provar la Lliga i segueix provant-t’ho Unió Democràtica de Catalunya, però és un error pretendre reformar un Estat que no vol ser reformat. Els catalans som, per l’únic fet de ser catalans, sospitosos de deslleialtat, i veure alguns dels nostres compatriotes fent gestos exagerats per demostrar que tot i ser catalans són bons espanyols és patètic. És patètic veure a Duran i Lleida negant que el sentiment independentista comença a ser una opció, no només viable, sinó també creixent, per no dir que se la comencen a plantejar com la opció principal per sectors de la població que no n’era pas d’independentista. Però si Duran i Lleida fa un paperot trist volen reconciliar Catalunya amb Espanya i Espanya amb Catalunya, el paperot patètic de la senyora Sánchez Camacho encara és més lamentable. Mentrestant, tenim a Vidal-Quadras renegant de Catalunya per les televisions de la caverna i fent  demostracions públiques d’espanyolisme exacerbat per demostrar que és més espanyol que el pal de la estanquera. Però aquests dos últims són polítics espanyolistes, no seria el cas de Duran i Lleida, líder d’un partit catalanista conservador, UDC, partit que repeteix les mateixes errades de la Lliga.

Un projecte fallit del nacionalisme català (II)

El problema de Duran i Lleida és que fa molt temps que està a Madrid, ell estan allà hauria de conèixer millor que ningú la mentalitat dels espanyolistes però crec que pateix “la síndrome de Madrid”(1), és a dir, sent empatia vers els seus “segrestadors”, i fa més de 20 anys que Duran i Lleida està captiu. El senyor Duran i Lleida hauria de ser rescatat del seu captiveri i sotmès a un procés de desprogramació com se sol fer amb la gent alliberada de sectes perilloses o de segrestos molt llargs, i Duran i Lleida fa molts anys que està en mans dels espanyolistes. A Sánchez Camacho i Vidal-Quadras se’ls poden quedar, són irrecuperables.

L’Estat espanyol ni pot ni vol ser reformat, encara menys per uns “nadius” d’una colònia (Catalunya), és un greu error, que des dels partits nacionalistes catalans – fos la Lliga abans o UDC ara – es pretengui reformar l’Estat. Duran i Lleida se n’hauria d’haver adonat fa temps, fa molt que hi té tractes però per aquesta mateixa raó, fa massa temps que té tractes, ha perdut la capacitat d’adonar-se’n que Espanya ja fa temps que és una via morta per a Catalunya. Llegeixo ara mateix que Duran i Lleida reclama una Espanya confederal, no seria una mala idea, però l’ADN d’Espanya és el centralisme, si no entenen que és això de l’Estat autonòmic difícilment podran entendre un Estat confederal.

Vies mortes

Espanya és una via morta per a Catalunya però també per a la pròpia Espanya. Fa unes setmanes escrivia sobre el propòsit de la ministra de Foment del govern espanyol de construir el corredor central, aquell corredor ferroviari que travessant l’Aragó havia de connectar amb una línia francesa creuant els Pirineus, una línia francesa que els francesos ja van dir que no construirien per diverses raons. Llavors vaig dir que Espanya volia construir la via morta més cara del món. Fa uns dies l’alcalde Trias va criticar que l’Estat construís una línia d’AVE fins a la frontera portuguesa que s’havia d’unir a la línia d’alta velocitat portuguesa, la construcció de la qual s’ajorna sense data degut a la crisi econòmica que afecta Portugal. La reacció del carpetovetònic president extremeny va ser l’habitual dels nacionalistes espanyols, incloent el llenguatge casernari. El fet, és que aquesta via seria un altre exemple de via morta molt cara en què el govern espanyol gastaria un munt de diners mentre deixa abandonades infraestructures vitals. El propòsit de construir dues vies mortes que no van enlloc, la de Portugal potser algun dia si que arribarà a unir-se amb la línia portuguesa, però el corredor central quedarà, si s’arribés a construir, dins d’un llarg i car de construir túnel que no anirà enlloc. Probablement la xarxa ferroviària espanyola sigui la que millor exemplifiqui la mentalitat espanyola, una xarxa radial, semblant a una teranyina al mig de la qual hi ha una aranya (Madrid) que espera que vagi caient l’aliment, però en els seus extrems aquesta xarxa no arriba enlloc.



Síndrome de Madrid: Semblant a la síndrome d’Estocolm, l’hostatge sent simpatia pels seus segrestadors degut al temps que ha passat en captivitat. Afecta molts catalans que per raons laborals han de viure a Madrid, especialment polítics i periodistes.





El problema español (XIII)

Un proyecto fallido del nacionalismo catalán (I)
Históricamente el catalanismo político conservador ha querido "reformar" España. Lo probó la Liga y sigue probando Unió Democràtica de Catalunya, pero es un error pretender reformar un Estado que no quiere ser reformado. Los catalanes somos, por el único hecho de ser catalanes, sospechosos de deslealtad, y ver algunos de nuestros compatriotas haciendo gestos exagerados para demostrar que a pesar de ser catalanes son buenos españoles es patético. Es patético ver a Duran Lleida negando que el sentimiento independentista empieza a ser una opción, no sólo viable, sino también creciente, por no decir que se lo empiezan a plantear como la opción principal para sectores de la población que no eran independentistas. Pero si Duran Lleida hace un papelón triste queriendo reconciliar Cataluña con España y España con Cataluña, el papelón patético de la señora Sánchez Camacho todavía es más lamentable. Mientras tanto, tenemos a Vidal-Quadras renegando de Cataluña por las televisiones de la caverna y haciendo demostraciones públicas de españolismo exacerbado para demostrar que es más español que el palo de la estanquera. Pero estos dos últimos son políticos españolistas, no sería el caso de Duran Lleida, líder de un partido catalanista conservador, UDC, partido que repite los mismos errores de la Liga.
Un proyecto fallido del nacionalismo catalán (II)
El problema de Duran i Lleida es que hace mucho tiempo que está en Madrid, él estando allí debería conocer mejor que nadie la mentalidad de los españolistas pero creo que sufre "el síndrome de Madrid" (1), es decir, siente empatía hacia sus "secuestradores", y hace más de 20 años que Duran i Lleida está cautivo. El señor Duran i Lleida debería ser rescatado de su cautiverio y sometido a un proceso de desprogramación como se suele hacer con la gente liberada de sectas peligrosas o de secuestros muy largos, y Duran i Lleida hace muchos años que está en manos de los españolistas. A Sánchez Camacho y Vidal-Quadras se los pueden quedar, son irrecuperables.
El Estado español ni puede ni quiere ser reformado, aunque menos por unos "nativos" de una colonia (Cataluña), es un grave error, que desde los partidos nacionalistas catalanes - fuera la Liga antes o UDC ahora - se pretenda reformar el Estado. Duran i Lleida debería haberse dado cuenta hace tiempo, hace mucho que tiene tratos pero por esta misma razón, hace demasiado tiempo que tiene tratos, ha perdido la capacidad de darse cuenta que España ya hace tiempo que es una vía muerta para Cataluña. Leo ahora mismo que Duran i Lleida reclama una España confederal, no sería una mala idea, pero el ADN de España es el centralismo, si no entienden que es eso del Estado autonómico difícilmente podrán entender un Estado confederal.
Vías muertas
España es una vía muerta para Cataluña pero también para la propia España. Hace unas semanas escribía sobre el propósito de la ministra de Fomento del gobierno español de construir el corredor central, aquel corredor ferroviario que atravesando Aragón debía conectar con una línea francesa cruzando los Pirineos, una línea francesa que los franceses ya dijeron que no construirían por varias razones. Entonces dije que España quería construir la vía muerta más cara del mundo. Hace unos días el alcalde Trias criticó que el Estado construyera una línea de AVE hasta la frontera portuguesa que había de unir a la línea de alta velocidad portuguesa, la construcción de la que se aplaza sin fecha debido a la crisis económica que afecta Portugal. La reacción del carpetovetónico presidente extremeño fue el habitual de los nacionalistas españoles, incluyendo el lenguaje cuartelero. El hecho, es que esta vía sería otro ejemplo de vía muerta muy cara en la que el gobierno español gastaría un montón de dinero mientras deja abandonadas infraestructuras vitales. El propósito de construir dos vías muertas que no van a ninguna, la de Portugal quizá algún día si que llegará a unirse con la línea portuguesa, pero el corredor central quedará, si se llegara a construir, dentro de un largo y caro de construir túnel que no irá a ninguna parte. Probablemente la red ferroviaria española sea la que mejor ejemplifique la mentalidad española, una red radial, semejante a una telaraña en medio de la cual hay una araña (Madrid) que espera que vaya cayendo el alimento, pero en sus extremos esta red no llega a ninguna parte.

(1) Síndrome de Madrid: Semejante al síndrome de Estocolmo, el rehén siente simpatía por sus secuestradores debido al tiempo que ha pasado en cautividad. Afecta a muchos catalanes que por razones laborales tienen que vivir en Madrid, especialmente políticos y periodistas.

21 de nov. 2011

Chacón te por a debatre

Chacón te por a debatre


Ahir (divendres) a la nit s'havia de celebrar un debat entre els cinc candidats per Barcelona a les eleccions generals a 8TV, debat moderat per Josep Cuní. Havien de debatre Carme Chacón (PSC), Joan Coscubiela (IC), Alfred Bosch (ERC), Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) i Jorge Fernández Díaz (PP), els caps de llista per Barcelona de cadascun dels partits. Finalment Carme Chacón va decidir que no anava, va voler enviar al número dos de la seva llista, cosa que no va ser acceptada per en Cuní.

Carme Chacón, candidata pel PSC i ministra de defensa del govern espanyol (PSOE) ha tingut por, potser a perdre més vots si durant el debat no demostrava ser capaç de confrontar els programes i idees dels altres candidats, però negant-se a participar en el debat pot haver perdut la poca credibilitat que encara podia tenir.

La senyora Chacón que en els seus cartells electorals parlava de fer un esforç no va voler fer l'esforç de participar en un debat amb els altres candidats, ella, probablement, té el cap en objectius més elevats, sembla que se li han pujat els fums dels tancs de l'exèrcit del qual ella és (encara) ministra o veient-se en tan alta responsabilitat ha oblidat que si ella és diputada és perquè va haver-hi gent que a Barcelona la van votar i dels quals ella s'en ha oblidat.






Chacón tiene miedo a debatir

Ayer (viernes) por la noche se iba a celebrar un debate entre loscinco candidatos por Barcelona en las elecciones generales en8TV, debate moderado por Josep Cuní. Tenían que debatirCarme Chacón (PSC), Joan Coscubiela (IC), Alfred Bosch(ERC), Josep Antoni Duran Lleida (CiU) y Jorge Fernández Díaz(PP), los cabezas de lista por Barcelona de cada partido.Finalmente Carme Chacón decidió que no iba, quiso enviar alnúmero dos de su lista, lo que no fue aceptada por en Cuní.

Carme Chacón, candidata por el PSC y ministra de defensa del gobierno español (PSOE) ha tenido miedo, quizá a perder más votos si durante el debate no demostraba ser capaz deconfrontar los programas e ideas de los otros candidatos, peronegándose a participar en el debate puede haber perdido la poca credibilidad que aún podía tener.

La señora Chacón que en sus carteles electorales hablaba de hacer un esfuerzo no quiso hacer el esfuerzo de participar en un debate con los otros candidatos, ella, probablemente, tiene la cabeza en objetivos más elevados, parece que se le han subido los humos de los tanques del ejército del que ella es (todavía) ministra o viéndose en tan alta responsabilidad ha olvidado que si ella es diputada es porque hubo gente que en Barcelona la votaron y de los que ella se ha olvidado.

24 d’abr. 2009

Declaracions al voltant del finançament

El govern espanyol continua sense complir amb Catalunya però dient que ho faran tot i que sense dir ni quan ni com, i donant llargues a l'aplicació plena de l'Estatut, aprovat fa tres anys i donant llargues a l'acord sobre el finançament. Rajoy després de visitar Barcelona amb motiu de la Diada de Sant Jordi i de menjar-se els melindros amb xocolata de la Generalitat, és a dir, pagats per tots els catalans, només ha dit que no pensen retirar el recurs de l'Estatut. Ja es podia haver quedat a Madrid. Mentrestant en el seu partit ja es mouen els fils de la demagògia anticatalana. El dirigent andalús del PP Javier Arenas ha acusat al vicepresident Chaves de segellar acords amb Catalunya que segons ells perjudiquen Andalusia. Dir això desprès que Andalusia hagi rebut una important quantitat de diners extra poc abans que Chaves abandonés el càrrec de president de la Junta d'Andalusia és tenir molt poca vergonya. Traduint: de moment l'única comunitat autònoma que ara per ara s'ha beneficiat de diners de l'Estat ha sigut aquella que segons el demagog peper andalús Arenas diu que està sent perjudicada per una Catalunya a la que el govern espanyols fa mans i mànigues per no donar-li ni un cèntim i podria quedar-se sense Estatut en qualsevol moment per un recurs presentat pel PP del senyor Arenas - li dic senyor perquè no el conec personalment ni en tinc cap gana - en base a arguments falsos i que por més INRI l'Estatut de Catalunya ha estat calcat en Estatuts que el PP no ha tingut cap problema en votar afirmativament com el d'Andalusia.

Llistat de vídeos / Listado de videos:

El president Zapatero tracta de justificar el retard en l'aprovació del sistema de finançament i Rajoy li critica que corri massa i vagi de cap a l'abisme / El presidente Zapatero trata de justificar el retraso en la aprobación del sistema de financiación y Rajoy le critica que corra demasiado y vaya hacia el abismo

Vídeo 1: Zapatero

Vídeo 2: Rajoy

Aquests últims dies s'han produit diverses declaracions al voltant de la negociació del finançament. / Estos últimos días se han producido varias declaraciones alrededor de la negociación de la financiación.

Vídeo: Ministra d'Economia Elena Salgado.

Vídeo: Conseller Antoni Castells

Vídeo: President Montilla

Vídeo: Joan Saura

Video: Joan Ridao

Vídeo: Artur Mas

D'altra banda estan les paraules de Rajoy que davant la pregunta sobre la retirada del recurs va respondre que no ho faria. / Por otra lado están las palabras de Rajoy que ante la pregunta sobre la retirada del recurso respondió que no lo haría.

Vídeo: Mariano Rajoy

Duran i Lleida diu que el PP va fer bo a Sabater i que ara succeeix el mateix però a la inversa. Crec que s'equivoca. Tots dos, PSOE i PP tenen una actitud obertament perjudicial cap a Catalunya. / Duran i Lleida dice que el PP hizo bueno a Zapatero y que ahora sucede lo mismo pero a la inversa. Creo que se equivoca. Ambos, PSOE y PP tienen una actitud abiertamente perjudicial hacia Catalunya.

Vídeo: Duran i Lleida

I finalment tenim al demagog peper Javier Arenas que novament intenta usar l'anticatalanisme per obtenir rèdits electorals: / Y finalmente tenemos al demagogo pepero Javier Arenas que nuevamente intenta usar el anticatalanismo por obtener réditos electorales:

Vídeo: Javier Arenas

El gobierno español continúa sin cumplir con Catalunya pero diciendo que lo harán aunque sin decir ni cuando ni como, y dando largas a la aplicación plena del Estatut, aprobado hace tres años y dando largas al acuerdo sobre la financiación. Rajoy tras visitar Barcelona con motivo de la Día de Sant Jordi y de comerse los melindros con chocolate de la Generalitat, es decir, pagados por todos los catalanes, solo ha dicho que no piensan retirar el recurso del Estatut. Ya se podía haber quedado en Madrid. mientras tanto en su partido ya se mueven los hilos de la demagogia anticatalana. El dirigente andaluz del PP Javier Arenas ha acusado al vicepresidente Chaves de sellar acuerdos con Catalunya que según ellos perjudican Andalucía. Decir eso después que Andalucía haya recibido una importante cantidad de dinero extra poco antes de que Chaves abandonase el cargo de presidente de la Junta de Andalucía es tener muy poca vergüenza. Traduciendo: de momento la única comunidad autónoma que por ahora se ha beneficiado de dinero del Estado ha sido aquella que según el demagogo pepero andaluz Arenas dice que está siendo perjudicada por una Catalunya a la que el
gobierno español hace encajes de bolillos para no darle ni un céntimo y podría quedarse sin Estatut en cualquier momento por un recurso presentado por el PP del señor Arenas - le digo señor porque no le conozco personalmente ni tengo ganas - en base a argumentos falsos y que para más INRI el Estatut de Catalunya ha sido calcado en Estatutos que el PP no ha tenido ningún problema en votar afirmativamente como el de Andalucía.