Encara cuegen els atemptats contra l'Ambaixada d'Israel i l'AMIA
Encara cueja l'atemptat contra l'AMIA i l'Ambaixada d'Israel a Buenos Aires. L'any 1992 un atemptat contra l'Ambaixada d'Israel a Buenos Aires va causar 29 morts i 242 persones van resultar ferides. Dos anys més tard, 1994, un altre atemptat a Buenos Aires, en aquest cas contra el centre comunitari jueu AMIA va causar 85 morts i 300 ferits. Els diversos governs argentins han fet tot el que ha estat a les seves mans per no aclarir l'atemptat que apunta a Iran amb alguna col·laboració de l'ultradreta argentina. Segons alguns documents podria deures a que el govern argentí no vol espatllar les seves relacions amb el govern iranià. Segons el periodista Pepe Eliashev uns documents classificats revelen que "l'Argentina ja no està més interessada a resoldre aquells dos atemptats, però que en canvi prefereix millorar les seves relacions econòmiques amb Iran". El canceller (ministre d'Exteriors) Timerman, primer jueu que ocupa aquest càrrec va dir que "en nom del Govern desitjo reiterar una vegada més als familiars de les Víctimes nostre sentiment de solidaritat i la vocació permanent per a acabar amb la impunitat que tant ens dol", durant un acte commemoratiu de l'atemptat de l'Ambaixada israeliana. Timerman va afegir que "la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, va realitzar davant de l'Assemblea General de les nacions Unides una nova crida per a que es triï un tercer país per a jutjar els ciutadans iranians acusats d'haver participat de l'atemptat". És a dir, que el govern argentí continua intentant treure's aquest assumpte del damunt, dos atemptats que van succeir a l'Argentina, a Buenos Aires, que en el cas de l'AMIA afectaria a molts ciutadans jueus argentins, i molt probablement entre les víctimes de l'Ambaixada israeliana també hi devien haver argentins, i la presidenta demana a la ONU que busquin un altra lloc per fer el judici. Serà que no volen espatllar les bones relacions amb el règim iranià jutjant els autors, no fos que Ahmadinejad s'emprenyi amb el govern argentí. Un portaveu del govern israelià ha dit que "encara no tenim confirmació de la notícia. Esperem una reacció oficial de la Cancelleria argentina. En cas de confirmar-se la notícia això seria molt greu, perquè es tractaria d'una manifestació d'infinit cinisme, a més d'un insult a la memòria dels morts en l'atemptat". Els diversos governs argentins han estat jugant a la puta i la ramoneta amb aquest assumpte, com si no volguessin aclarir responsabilitats. Vaig llegir fa un temps que els lligams entre el govern iranià que va enviar els terroristes, la ultradreta argentina que els podria haver donat recolzament i la inoperància sospitosa del govern argentí han estat les causes que poc s'aclarís d'aquest assumpte.
Aún colean los atentados contra la Embajada de Israel citado AMA
Aún colea el atentado contra la AMIA y la Embajada de Israel en Buenos Aires. En 1992 un atentado contra la Embajada de Israel en Buenos Aires causó 29 muertos y 242 personas resultaron heridas. Dos años más tarde, 1994, otro atentado en Buenos Aires, en este caso contra el centro comunitario judío AMIA causó 85 muertos y 300 heridos. Los distintos gobiernos argentinos han hecho todo lo que ha estado en sus manos para no aclarar el atentado que apunta a Irán con alguna colaboración de la ultraderecha argentina. Según algunos documentos podría deberse a que el gobierno argentino no quiere estropear sus relaciones con el gobierno iraní. Según el periodista Pepe Eliashev unos documentos clasificados revelan que "Argentina ya no está más interesada en resolver esos dos atentados, pero que en cambio prefiere mejorar sus relaciones económicas con Irán". El canciller (ministro de Exteriores) Timerman, primer judío que ocupa este cargo dijo que "en nombre del Gobierno deseo reiterar una vez más a los familiares de las Víctimas nuestro sentimiento de solidaridad y la vocación permanente para acabar con la impunidad que tanto nos duele", durante un acto conmemorativo del atentado de la Embajada israelí. Timerman añadió que "la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, realizó ante de la Asamblea General de las Naciones Unidas un nuevo llamamiento para que se elija un tercer país para juzgar a los ciudadanos iraníes acusados de haber participado del atentado". Es decir, que el gobierno argentino sigue intentando quitarse este asunto de encima, dos atentados que sucedieron en Argentina, en Buenos Aires, que en el caso de la AMIA afectaría a muchos ciudadanos judíos argentinos, y muy probablemente entre las víctimas de la Embajada israelí también debían haber argentinos, y la presidenta pide a la ONU que busquen otro sitio para hacer el juicio. Será que no quieren estropear las buenas relaciones con el régimen iraní juzgando los autores, no fuera que Ahmadineyad se enfada con el gobierno argentino. Un portavoz del gobierno israelí dijo que "todavía no tenemos confirmación de la noticia. Esperamos una reacción oficial de la Cancillería argentina. En caso de confirmarse la noticia eso sería muy grave, porque se trataría de una manifestación de infinito cinismo, además de un insulto a la memoria de los fallecidos en el atentado". Los diversos gobiernos argentinos han estado jugando a la puta y la Ramoneta con este asunto, como si no quisieran aclarar responsabilidades. Leí hace un tiempo que los vínculos entre el gobierno iraní que envió los terroristas, la ultraderecha argentina que les podría haber dado apoyo y la inoperancia sospechosa del gobierno argentino han sido las causas que poco se aclarara de este asunto.
6 comentaris:
Sr. Cusó:
Abans d'opinar, convindria que s'informés, encara que no fos, ni una mica, per no deixar per escrit, definicions poc serioses, que mouen a la risa o al despreci.
Aqui li faig cinc centims del que conec del meu pais de neixement:
1er: Els atemptats contra l'AMIA i contra l'Ambaixada d'Israel no s'han resolt encara. Perque?
perque la Justicia Argentina encara es una herencia de la dictadura de Videla, molts jutjes eren els empleats de base de la justicia(?), els mateixos que participaven en sessions de tortura i que ara han ascendit a magistrats. Precisament a la provincia de mendoza, un jutje es a la garjola, de cognom Bardet, catala d'origen chueta, per encobrir segrestos, assasinats i tortures i quedar-se amb el 30 % del boti robat a les vìctimes.
2on: NO estic d'acord amb moltes coses fetes per la Sra Presidente de la Republica Argentina, pero aixo de demanar que sigui un altre pais a on es faci el judici, es correcte. A'lArgentina no hi han garanties, avui en dia per aclarir que va passar i molt menys per condemnar als responsables.
Entre altres coses, perque el Mossad es va endur la majoria de les proves i no les torna. Tambe perque els grups sionistes argentins, encapçalats per un rabi d'ultradreta posa els pals que siguin al govern, per protegir els interessos dels comerciants internacionals de cereals i les empresses terratinents. Els primers en criticar la gestio de l'acusacio van ser els familiars, pero criticaven a la direccio de la comunitat, no pas al govern.
4rt:
A l'Argentina cueja tot aixo. Es cert. Molt mes cert es que aqui, a l'Estat espanyol, no cueja res de res. Tot va quedar lligat i ben lligat i no hi han genitals, ni collons ni ovaris, per moure res i Fraga tan tranquil. Aixi que abans de fer articles amb rerefons de tufillo goril·la miri els criminals que cuejen per aqui.
Diego Arcos
presidente@casalargentino.org
Crec que no ha entès vostè el meu escrit o l'ha interpretat de manera errònia.
He tractat de ser tan amable com he pogut sense entrar en crítiques gaire àcides al govern argentí.
1. En el meu escrit exposo els fets: Es produeixen dos atemptats a Buenos Aires amb un gran nombre de víctimes, un contra l'AMIA, l'altre contra l'Ambaixada israeliana. L'Estat argentí, molt especialment el Tribunal que hauria d'haver-se ocupat d'instruir la causa i jutjar els responsables ha fet mans i mànigues per no haver de fer res. Allò que no he escrit i que conec per altres fonts és que el govern argentí va posar entrebancs a la investigació israeliana dels fets.
Veig que el sistema judicial argentí té els mateixos llasts històrics que l'espanyol, a diferència d'altres poders de l'Estat continua tenint elements de l'anterior règim. I si no vaig errat l'expresident Menem també ha estat acusat de posar entrebancs a la investigació.
2-Aquests dos atemptats es van produir en territori argentí, correspondria als seus tribunals jutjar el cas, que la presidenta Fernández de Kirchner s'intenti treure aquesta responsabilitat vol dir que l'assumpte podria afectar altes institucions de l'Estat. No creu, llavors, que encara seria pitjor que el cas es jutgi en un altre país, els argentins podrien considerar que un Tribunal estranger està ficant-se en assumptes interns?.
Li recomano que llegeixi articles meus escrits parlant sobre crims contra la Humanitat i la indecència que és que els Tribunals espanyols no només no vulguin instruir causes contra el franquisme sinó que els tribunals acaben instruint causes contra tot aquell jutge que intenti instruir causes contra el franquisme i els seus crims.
Estem d'acord en part que a Espanya aquests temes no cuegen, no cuegen als tribunals que encara tenen la mentalitat de l'anterior règim, però si que cueja a la societat.
En el meu article he exposat els fets i les declaracions d'una part i de l'altra, no les subscric, excepte la queixa del govern israelià pel fet que el govern argentí no faci res.
Vaig escriure fa temps un altre article sobre aquest assumpte recollint les excel·lents relacions entre Iran i la ultradreta argentina que va donar suport als terroristes, i la connivència del poder judicial argentí que va posar entrebancs a la investigació. Vostè denuncia que Israel se'n va endur proves i no les va tornar, cosa que no nego, però és que quan va iniciar-se la investigació l'equip d'investigadors israelians van avisar el seu govern de la nul·la col·laboració de les autoritats argentines.
Quin espant!
Entenc que “la comunitat judeoargentina és la més nombrosa de Llatinoamèrica i la cinquena més gran del món” i que els dos atemptats soferts a Argentina (a l’ambaixada 1992 i en la mutual 1994), són els grans atacs terroristes succeïts a l’Argentina.
Entenc també que per l’atac terrorista a l’ambaixada d’Israel el grup Jihad islàmica es va adjudicar l’autoria. No podien fer altra cosa ja que aquest atemptat va passar quan un furgó Ford F-100 conduït per un suïcida va ser carregat amb explosius i estavellat contra el front de l’edifici de l’Ambaixada d’Israel, és a dir naturalment trobarien d’alguna manera una cosa que els portés a l’ autor. Es creu quellas autors de l’atac van ingressar el país a través de la regió anomenada triple frontera, l’àrea on conflueixen les fronteres d’Argentina, Paraguai i Brasil.
Diuen que es van realitzar tres investigacions independents dutes endavant pel Mossad, l’FBI i la Cort Suprema de Justícia de l’Argentina.
En el cas de la Cort Suprema la investigació va passar per les mans de quatre jutges d’instrucció i diverses conformacions diferents del tribunal, amb diferents hipòtesis (algunes descartades) i molts testimonis. No va ser fins 1997 que la causa va ser encomanada al secretari Esteban Canevari, que la seva investigació va determinar que l’explosió es va deure a un cotxe-bomba i que el govern de l’Iran era el responsable polític de l’atac. A més es va declarar que el coordinador havia estat Imad Mugniyah, líder de Hezbollah. Però no olvidemnos que immediatament després de l’atemptat van aparèixer a Beirut una sèrie de comunicats on la Jihad Islàmica s’autoadjudiquen l’autoria dels fets. Tres dies després Hezbollah també es va adjudicar els fets mitjançant un comunicat i un vídeo. I hi ha altres elements probatoris. Es creu que va ser un atac un atac en venjança de l’assassinat del xeic Abbas al-Musawi, cap del Hezbollah libanès, i la seva família.
Al febrer de 2008 la justícia dels Estats Units va condemnar l’Iran pagar més de 33 milions de dòlars a la família d’una de les víctimes de l’atemptat, el diplomàtic israelià David Ben-Rafael. Al març de 2010, l’ambaixador d’Israel a Argentina, Daniel Gazit, va declarar al diari perfil que Israel va eliminar pel seu compte als autors de l’atemptat a l’Ambaixada. I una font diplomàtica va afirmar que un dels responsables de l’atemptat va ser Imad Mugniyah, líder de Hezbollah assassinat el 2008 per Israel. L’expedient d’aquesta causa es troba tècnicament prescrit.
És diferent el que ha passat copn l’atemptat a la Mutual. Les investigacions encara no han pogut determinar fefaentment si l’explosió es va deure a un cotxe bomba o el material explosiu amagat en un bolquet de runes, dipositat davant l’entrada de la mutual jueva minuts abans de la tragèdia.
Va ser el pitjor atac terrorista a l’Argentina. Més de 1000 habitatges i comerços propers van quedar destruïts, la pèrdua de gas a la zona va ser de gran magnitud, l’ona expansiva va arrasar amb tota la quadra de Pasteur a l’600-700, llançant actuacions, arbres, cartells i persones per l’aire, els vidres de les finestres dels habitatges i negocis van esclatar fins a sis quadres a la redonda.En pocs segons l’Associació Mutual Israelita Argentina i diversos edificis veïns van quedar reduïts a runa. Com saps, en l’atemptat van morir 85 persones i altres 300 van resultar ferides. 67 de les víctimes es trobaven dins de l’AMIA i 18 en la sendera o en edificis limítrofs.
Es creu que la investigació al voltant del atemptat va estar fortament influenciada per Estats Units i es plantegen algunes teories, una connexió iraniana, a través d’Hezbollah, una connexió siriana que assenyala que hauria estat un atemptat contra el president Carlos Menem al cancel lar el projecte de venda de reactors nuclears a Síria i del projecte Condor, que va ser venut a Egipte.
Diuen que Israel va tancar les investigacions la qual cosa sembla estrany però pel que sembla ho van fer per raons polítiques
Fins ara ningú està pres per aquest atemptat. El procés en Argentina va ser desprolijo i amb nombroses anades i vingudes. El 2005 el president Néstor Kirchner va trucar a aquestes investigacions incompetents sense resoldre com una “deshonra nacional”. El jutge que portava endavant la causa, Juan José Galeano, va ser destituït i va ser desestimada la hipòtesi d’una connexió local que involucrava a la policia de la Província de Buenos Aires.
L’any 2003, el govern argentí havia demanat l’extradició des del Regne Unit de l’ex ambaixador iranià Hadi Soleimanpour, acusat de participar en l’atemptat. La justícia britànica va considerar que les proves que culpaven el diplomàtic no eren suficients i el govern britànic no extradir l’iranià. Segons el jutge John Royce, va llegir les “400 pàgines enviades pel magistrat argentí en connexió amb el cas” sense poder trobar “res que constitueixi evidència clara de la participació del detingut en l’atemptat.
El 25 de setembre de 2007 el president d’Argentina Néstor Kirchner va denunciar l’Iran per la seva falta de col.laboració per aclarir l’atemptat a l’AMIA, davant la 62a Assemblea General de les Nacions Unides:
Esperem que la República Islàmica de l’Iran accepti i respecti la decisió de la Justícia i col.labori eficaçment … Estem demanant que l’Iran compleixi. Res més, però tampoc ni més ni menys … Fins avui lamentablement La República Islàmica de l’Iran no ha brindat una total col.laboració demanada per la Justícia argentina per l’aclariment del fet.
La denúncia va ser durament resposta per l’Iran a través del portaveu de la seva cancelleria, Mohammad Ali Hosseini:
Les declaracions de Kirchner indiquen que-o bé la seva informació no està actualitzada-o bé ha fet aquests comentaris per la influència de la situació actual del seu país, amb unes eleccions pròximes i sota les pressions de grups sionistes.
Tinc dubtes sobre si arribaran a alguna conclusió en el cas del atemptat de la Mutual. Malgrat tot crec que has bastants investigacions, difícils sempre en el cas d’atemptats terroristes.
La Triple Frontera és una zona on sembla que hi ha un gran garbuix de terroristes islàmics que es mouen lliurement per tot l'àrea.
Si bé és cert que saber exactament que va passar és important, no ho és menys saber qui va ser l'autor material, qui l'inductor i qui va finançar els actes.
És evident que Israel no va tancar la seva investigació i si que ho va fer l'Argentina, sinó no estaríem dient que Israel està demanant a l'Argentina que informi del tema i aclareixi si és veritat que han deixat d'investigar perquè és una de les condicions que va imposar l'Iran per millorar les relacions de tots dos països.
Si llegeixes l'article "IRAN" que acabo de publicar entendràs les raons per les que no hi ha ningú detingut. L'Iran ni vol ni pot ajudar a esclarir l'autoria de l'atemptat perquè els autors, inductors i financers són membres del govern iranià.
Com que les persones implicades en aquells atemptats ara són membres del govern iranià sospito que l'Iran no té cap interès a resoldre el cas.
L'Argentina podria clarificar la investigació que va dur a terme però s'arrisca a trencar les relacions amb l'Iran.
Correspon a l'Argentina el deure de jutjar els responsables de tots dos atemptats perquè van produir-se en sol argentí i perquè la majoria de les víctimes eren ciutadans argentins però és evident que no volen i no poden fer-ho.
---
La Triple Frontera es una zona donde parece que hay un gran amasijo de terroristas islámicos que se mueven libremente por todo el área.
Si bien es cierto que saber exactamente que pasó es importante, no lo es menos saber quién fue el autor material, quien el inductor y quien financió los actos.
Es evidente que Israel no cerró su investigación y si que lo hizo la Argentina, sino no estaríamos diciendo que Israel está pidiendo a la Argentina que informe del tema y aclare si es verdad que han dejado de investigar porque es una de las condiciones que impuso Irán para mejorar las relaciones de ambos países.
Si lees el artículo "IRÁN" que acabo de publicar entenderás las razones por las que no hay nadie detenido. Irán ni quiere ni puede ayudar a esclarecer la autoría del atentado para que los autores, inductores y financieros son miembros del gobierno iraní.
Como las personas implicadas en aquellos atentados ahora son miembros del gobierno iraní sospecho que Irán no tiene ningún interés en resolver el caso.
Argentina podría clarificar la investigación que llevó a cabo pero se arriesga a romper las relaciones con Irán.
Corresponde a la Argentina el deber de juzgar a los responsables de ambos atentados porque se produjeron en suelo argentino y porque la mayoría de las víctimas eran ciudadanos argentinos pero es evidente que no quieren y no pueden hacerlo.
Publica un comentari a l'entrada