Quan siguem independents

Quan siguem independents 

Recordava que quan fa vint anys vaig fer un viatge als Estats Units vaig haver d’omplir una declaració on em feien una sèrie de preguntes que em van deixar frapat. He buscat a Internet el document del que parlo i veig que han canviat totes les preguntes. És lògic, el món fa vint anys era molt diferent del món actual, i les circumstàncies polítiques i econòmiques eren molt diferents.

L’any 1991 quan jo vaig viatjar als Estats Units era president George Bush, a Espanya governava Felipe González i a Catalunya, Jordi Pujol. Va ser l’any que l’Iraq de Sadam Hussein va envair Kuwait. Recordo que estava veient la televisió, quan van tallar la programació i van posar les imatges d’uns tancs iraquians “passejant-se” per Kuwait. Deixem Iraq i Kuwait que no tenen cap relació amb aquest assumpte, i deixem a Sadam que tampoc té cap relació amb el que vull explicar, i ja fa anys que cria malves.

Tot i que ja havia omplert aquest document al que abans feia referència quan vaig sol·licitar el visat, a l’avió vaig haver de tornar a omplir aquella butlleta. Em van frapar les preguntes.

Preguntaven si era militant del partit comunista o del partit nazi, això a la mateixa pregunta. Si tenia el propòsit d’atemptar contra els Estats Units o contra el president dels Estats Units. Evidentment vaig respondre que no a tot.

Quan siguem independents crec que els estrangers que vinguessin a Catalunya, exceptuant aquells de països amb els quals tinguéssim signats acords, haurien d’omplir una declaració semblant:

1-És o ha estat vostè militant d’organitzacions antidemocràtiques o totalitàries?

Això impediria entrar a Catalunya l’Aznar i més d’un dirigent del Partit Popular.

2-Té o ha tingut algun cop el propòsit d’atemptar contra les institucions de Govern, representants electes catalans, contra el president de la Generalitat de Catalunya o els ciutadans de Catalunya?

Això impediria a la majoria dels polítics espanyols i als periodistes cavernaris venir a Catalunya.

Ara parlem seriosament. Quan siguem independents haurem de veure com reacciona Espanya. L’Estat espanyol pot asseure’s a negociar o negar-se a negociar. Espanya pot reconèixer Catalunya com Estat independent o no. Hi ha un fet curiós, i és que si Espanya no reconeix Catalunya difícilment es pot oposar al seu reconeixement o vetar l’ingrés a la UE. Espanya cada dia em recorda més als àrabs que es neguen a reconèixer l’existència de l’Estat d’Israel i alhora estan tot el dia dient que destruiran l’Estat d’Israel, si creus que un país no existeix com és que el vols destruir?. Si Espanya creu que Catalunya no existeix és ridícul que s’hi oposi que altres països reconeguin Catalunya. Doncs bé, una altra història és que Espanya no vulgui reconèixer Catalunya i decideixi no establir-hi relacions diplomàtiques, llavors la frontera entre ambdós països s’haurà de tancar. El 70% del tràfic ferroviari cap a Europa d’Espanya cap a Europa creua Catalunya, haurien de desviar tot aquest tràfic per Irún, amb tots els inconvenients que això pugui tenir.

La UE pot decidir entre admetre Catalunya com a nou membre de la UE o abaixar-se els pantalons davant les pressions del govern espanyol i refusar la candidatura de Catalunya. Altres vegades he dit que sempre m’he considerat partidari que quan Catalunya sigui independent formés part de la UE, en aquests moments a la UE que li donin pel sac si continua donant suport a l’Estat espanyol després de les declaracions d’alguns ministres i d’alguns importants dirigents del PP com l’encara vicepresident del Parlament Europeu Alejo Vidal-Quadras.

El Partit Popular segueix sent incapaç de posar damunt de la taula un argument en positiu, només són capaços d’amenaçar i d’insultar-nos. Sabem molt bé que ens espera si ens quedem a Espanya, i la veritat, això si que ens ha de fer por, sabem molt bé que és capaç de fer el nacionalisme espanyol. I tampoc ens podem refiar de cap promesa que ens puguin fer, els governants espanyols no tenen paraula.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cuando seamos independientes 

Recordaba que cuando hace veinte años hice un viaje a Estados Unidos tuve que llenar una declaración donde me hacían una serie de preguntas que me dejaron FRAP. He buscado en Internet el documento del que hablo y veo que han cambiado todas las preguntas. Es lógico, el mundo hace veinte años era muy diferente del mundo actual, y las circunstancias políticas y económicas eran muy diferentes.

En 1991 cuando yo viajé a los Estados Unidos era presidente George Bush, en España gobernaba Felipe González y en Catalunya, Jordi Pujol. Fue el año que el Irak de Sadam Hussein invadió Kuwait. Recuerdo que estaba viendo la televisión, cuando cortaron la programación y pusieron las imágenes de unos tanques iraquíes "paseándose" por Kuwait. Dejamos Irak y Kuwait que no tienen ninguna relación con este asunto, y dejamos a Sadam que tampoco tiene ninguna relación con lo que quiero contar, y ya hace años que cría malvas.

Aunque ya había llenado este documento al que antes hacía referencia cuando solicité el visado, en el avión tuve que volver a llenar esa hoja. Me FRAP las preguntas.

Preguntaban si era militante del partido comunista o del partido nazi, esto a la misma pregunta. Si tenía el propósito de atentar contra Estados Unidos o contra el presidente de Estados Unidos. Evidentemente respondí que no a todo.

Cuando seamos independientes creo que los extranjeros que vinieran a Catalunya, exceptuando aquellos de países con los que tuviéramos firmados acuerdos, deberían llenar una declaración similar:

1-¿Es o ha sido usted militante de organizaciones antidemocráticas o totalitarias?

Esto impediría entrar en Catalunya Aznar y más de un dirigente del PP.

2-¿Tiene o ha tenido alguna vez el propósito de atentar contra las instituciones de Gobierno, representantes electos catalanes, contra el presidente de la Generalitat de Catalunya o los ciudadanos de Catalunya?

Esto impediría a la mayoría de los políticos españoles y los periodistas cavernarios venir a Catalunya.

Ahora hablamos en serio. Cuando seamos independientes tendremos que ver cómo reacciona España. El Estado español puede sentarse a negociar o negarse a negociar. España puede reconocer Catalunya como Estado independiente o no. Hay un hecho curioso, y es que si España no reconoce Catalunya difícilmente podrá oponerse a su reconocimiento o vetar el ingreso en la UE. España cada día me recuerda más a los árabes que se niegan a reconocer la existencia del Estado de Israel y al mismo tiempo están todo el día diciendo que destruirán el Estado de Israel, si crees que un país no existe como es que el quieres destruir?. Si España cree que Catalunya no existe es ridículo que se oponga que otros países reconozcan Catalunya. Pues bien, otra historia es que España no quiera reconocer Catalunya y decida no establecer relaciones diplomáticas, entonces la frontera entre ambos países deberá cerrar. El 70% del tráfico ferroviario hacia Europa España hacia Europa cruza Catalunya, deberían desviar todo este tráfico por Irún, con todos los inconvenientes que esto pueda tener.

La UE puede decidir entre admitir Catalunya como nuevo miembro de la UE o bajarse los pantalones ante las presiones del gobierno español y rechazar la candidatura de Catalunya. Otras veces he dicho que siempre me he considerado partidario de que cuando Catalunya sea independiente formara parte de la UE, en estos momentos en la UE que le den por el saco si continúa apoyando en España tras las declaraciones de algunos ministros y de algunos importantes dirigentes del PP como el todavía vicepresidente del Parlamento Europeo Alejo Vidal-Quadras.

El PP sigue siendo incapaz de poner encima de la mesa un argumento en positivo, sólo son capaces de amenazar y de insultarnos. Sabemos muy bien que nos espera si nos quedamos en España, y la verdad, eso si que nos debe dar miedo, sabemos muy bien que es capaz de hacer el nacionalismo español. Y tampoco nos podemos fiar de ninguna promesa que nos puedan hacer, los gobernantes españoles no tienen palabra.