Heu vist la pel·lícula “300”?. Aquesta pel·lícula relata la
Batalla de les Termopiles, els 300 espartans del rei Leònides, a més de
centenars van enfrontar-se a l’Imperi Persa de Xerxes. Però no patiu, no
parlaré dels 300 espartans del rei Leònides. Parlaré dels quasi 300
intel·lectuals espanyols que han fet públic un manifest oposant-se al dret a
l’autodeterminació dels catalans. Com veieu hem passat d’un fet èpic a un altre
que fa vergonya. Aquests intel·lectuals espanyols és probable que molt honestament
hagin donat suport a l’autodeterminació dels tibetans, dels sahrauís i dels
selenites, però ara quan han decidit pronunciar-se sobre l’assumpte de la
independència de Catalunya han deixat parlar l’espanyol(ista) que són (porten a
dins) i han amagat l’intel·lectual. Un s’imagina aquests quasi 300
intel·lectuals espanyols, perquè sembla que no eren 300 sinó 298, que no tots
eren intel·lectuals, això si, tots són espanyols, en formació de combat
esperant derrotar els malignes catalans a cop de manifest, i de Constitució (si
el PP no està usant-la per alguna altra cosa) i tota l’èpica que inspirava
Leònides quan toca parlar dels quasi 300 intel·lectuals espanyols es converteix
en mandra.
Ja l’any 1981 va aparèixer el “Manifiesto de los 2300” que
s’oposava a la possibilitat, entre altres coses, que a Catalunya s’eduqués en
català, entre els signants d’aquell manifest que va aparèixer un mes abans que
el tricorni amb metralleta i bigoti reglamentari, tinent coronel de la Guàrdia
Civil, Tejero decidís emular Espartero però canviant el cavall per autobusos,
hi havia el més granat de la caverna mediàtica com Losantos, i altres
presumptes (pseudo)intel·lectuals carpetovetònics com Amando de Miguel.
La possibilitat que a Catalunya els nens fossin educats en
català havia aconseguit reunir, diuen ells, un 2300 per oposar-s’hi, el procés
cap a la independència només ha aconseguit reunir “quasi 300” intel·lectuals
espanyols.
El manifest denuncia que “una proposta de secessió augura,
sota el pavelló d'un nacionalisme exacerbat, el desbordament a curt termini del
malestar social” i acusa l’independentisme de voler convertir “la seva
particular idea d'Espanya en el boc expiatori sobre el qual carregar tots els
malestars”, perquè “l'afirmació que Espanya va perpetrar agressions contra
Catalunya és una desgraciada manipulació del passat”.
Nacionalisme exacerbat?. És clar, dir que si Catalunya
s’independitza els nens espanyols seran assassinats no és exacerbat, oi?. El
dia 11 de setembre els catalans que vam assistir a la manifestació de la Diada
ho vam fer d’una manera pacífica i civilitzada, a l’altra banda coronels,
generals, columnistes i tertulians, a més d’alguns polítics demanaven enviar
l’exèrcit a Catalunya, tancar les institucions catalanes, i detenir el
president de la Generalitat. Els presumptes intel·lectuals espanyols no
consideren exacerbat voler empresonar a qui parlar de l’exercici democràtic del
vot. Oblidava que alguns espanyolistes creuen que això de votar és cosa de
dictadures si no surten els seus.
D’acord, no ho han fet (encara), però quan qui té el
comandament d’una unitat de combat amenaça d’usar la força no es pot prendre a
broma, no en un país amb un historial de colpisme i de pronunciaments militars
com és el Regne d’Espanya. Quan un té de veí un delinqüent amb uns antecedents
més gruixuts que la guia telefònica de Barcelona amb delictes de sang i
violència no pot fer que no ha passat res si aquest delinqüent l’amenaça, i
aquest delinqüent que viu al costat de casa nostra és el Regne d’Espanya. Que uns
(presumptes) intel·lectuals espanyols, per molt espanyols que siguin neguin que
el seu país ha comés atrocitats a Catalunya si que és una manipulació del
passat (i del present). Pot no agradar-los que es digui però a Catalunya tenim
encara present l’intent de l’Estat espanyol d’esborrar la llengua catalana del
mapa mitjançant lleis i decrets, la supressió de les institucions catalanes
“manu militarii” i l’assassinat del president Companys un fet pel qual encara
l’Estat espanyol no només no ha demanat perdó sinó que s’ha negat a demanar
disculpes per haver-lo assassinat. Vull recordar a aquests presumptes
intel·lectuals que no poden negar la realitat perquè tenim proves d’aquestes
barbaritats, els recomanaria fer una visita a la plaça Sant Felip Neri, podran
veure els senyals d’allò que ells afirmen que són mentides nacionalistes.
El manifest continua dient que “ni Catalunya està sotmesa a
un espoli per part d'Espanya, ni el comú dels espanyols alberga sentiment algun
de menyspreu cap a ella”. Només són 16000 milions cada any en impostos que els
catalans paguem a l’Estat i no en tornem a saber mai més d’ells i una cada
vegada més minvada inversió de l’Estat en les infraestructures, quan no
l’abandonament d’aquestes, per exemple el corredor del Mediterrani, els
accessos al Port de Barcelona o les obres per millorar la N-II a les comarques
gironines. Ans al contrari ”Catalunya suscita afecte, admiració i reconeixement”.
Llegint certs diaris, escoltant certes emissores de ràdio o veient algunes
cadenes de televisió, no tinc pas la sensació que ens admirin gaire, ni que ens
reconeguin, i encara menys que els suscitem afecte. El mateix text del manifest
és un exemple que el que afirmen és fals. Els recomanaria als (presumptes)
intel·lectuals espanyols responsables d’aquest desafortunat manifest que
escoltin Losantos, que llegeixin Enrique de Diego, si troben paraules d’amor cap
a Catalunya i els catalans en el que diuen aquests dos me’n vaig a viure a un
Kibbutz al mig del Negev.
“Els independentistes es proposen violentar la llei
democràtica feta per tots per a tots”, diuen els (presumptes) intel·lectuals
espanyols, suposo que en referència a la Constitució espanyola, aquell text que
en la seva primera edició tenia a la primera pàgina l’escut franquista, i de la
que sovint s’invoca l’article 8è, aquell que diu que l’exèrcit és el garant de
la indivisibilitat de la nació espanyola, i això, considerant l’historial de
l’Exèrcit espanyol és com donar les claus del galliner a la guineu. Mentre aquí
parlem de votar la independència en un referèndum ells parlen d’enviar els
tancs i detenir el president de la Generalitat, això si, emparant-se en la
Constitució. Es veu que fer el mateix que van fer Lerroux l’any 34 i Franco del
36 al 39 a canonades, hi ha qui defensa repetir-ho a cops de Constitució, però
això aquests (presumptes) intel·lectuals espanyols no ho consideren violència,
i obliden que una de les seves institucions més (auto)(des)prestigiades, el
Tribunal Constitucional va fer amb l’excessivament retallat Estatut per les
Corts espanyoles carn picada, passant pel damunt de la voluntat dels catalans
que l’havien aprovat en referèndum.
Que no ens expliquin sopars de duro sobre complir amb la
legalitat espanyola quan els primers que es passen per l’engonal aquesta legalitat
són aquells que han de vetllar per ella.
El mateix text defensa que les forces democràtiques busquin
un millor encaix institucional per a Catalunya, un finançament més just i una
federalització de l’Estat de les Autonomies del Regne d’Espanya. Perdoneu que
ho digui, aquest intel·lectuals estan cagats de por, proposen allò que des de
fa molts anys es reclamava des de Catalunya, i Espanya responia que no volia ni
parlar-ne del tema. Ara ja és massa tard, no hi ha cap garantia que l’Estat
complís cap acord que es signés perquè no han complert cap dels acords que
havien signat abans.
“Ni Espanya ni la Constitució del 1978 ni l'Estatut de 2006neguen als ciutadans de Catalunya exercir el seu dret a decidir”. Ja li han dit
a tots aquests intel·lectuals espanyols que quan va celebrar-se les consultes el
govern del Regne d’Espanya amenaçava d’empresonar tothom que organitzés
consultes o que ara amenacen el president de la Generalitat amb la presó si organitza
el referèndum per decidir si ens volem independitzar, i ho van fer invocant
articles de la Constitució de 1978?. Una altra cosa és que seria molt difícil
explicar a la resta del Món l’empresonament de milers de persones només per
haver volgut ficar una papereta dins d’una urna.
Aquests intel·lectuals ens diuen que la Constitució no ens
nega el dret a decidir quan els qui ens neguen aquest dret ho fan amenaçant amb
totes les plagues bíbliques amb la Constitució en mà. Ens diuen que Espanya ens
estima molt però la caverna mediàtica espanyola dia rere dia escup tota el seu
furibund odi contra Catalunya, els catalans i la cultura catalana. Però suposo
que aquests intel·lectuals han preferit obviar aquest punt. Però aquests
intel·lectuals s’equivoquen quan parlen de nacionalisme exacerbat per
referir-se al nacionalisme català que parla de votar mentre el nacionalisme
espanyol, aquest si, un nacionalisme molt exacerbat, parla d’emprar la
violència per aturar la independència.
Així es pot entendre com hem arribat a aquest punt, si els
intel·lectuals espanyols als quals se’ls pressuposa cert grau d’intel·ligència
pensen això, ens hem de sorprendre que els que no són precisament intel·lectuals
es creguin que això ho poden arreglar ells a baioneta calada?
300
¿Habéis visto la película "300"?. Esta película
relata la Batalla de las Termopilas, los 300 espartanos del rey Leónidas,
además de centenares enfrentarse al Imperio Persa de Jerjes. Pero no os
preocupéis, no hablaré de los 300 espartanos del rey Leónidas. Hablaré de los
casi 300 intelectuales españoles que han hecho público un manifiesto
oponiéndose al derecho a la autodeterminación de los catalanes. Como veis hemos
pasado de un hecho épico a otro que da vergüenza. Estos intelectuales españoles
es probable que muy honestamente hayan apoyado la autodeterminación de los
tibetanos, los saharauis y los selenitas, pero ahora cuando han decidido
pronunciarse sobre el asunto de la independencia de Catalunya han dejado hablar
el español ( ista) que son (llevan dentro) y han escondido al intelectual. Uno
se imagina esos casi 300 intelectuales españoles, porque parece que no eran 300
sino 298, que no todos eran intelectuales, eso sí, todos son españoles, en
formación de combate esperando derrotar a los malignos catalanes a golpe de
manifiesto, y de Constitución (si el PP no está usándola para otra cosa) y toda
la épica que inspiraba Leónidas cuando toca hablar de los casi 300
intelectuales españoles se convierte en pereza.
Ya en 1981 apareció el "Manifiesto de los 2.300"
que se oponía a la posibilidad, entre otras cosas, que en Catalunya se educara
en catalán, entre los firmantes de aquel manifiesto que apareció un mes antes
de que el tricornio con metralleta y bigote reglamentario, teniente coronel de
la Guardia Civil, Tejero decidiera emular Espartero pero cambiando el caballo
por autobuses, había lo más granado de la caverna mediática como Losantos, y
otras presuntas (pseudo) intelectuales carpetovetónico como Amando de Miguel.
La posibilidad de que en Catalunya los niños fueran educados
en catalán había logrado reunir, dicen ellos, un 2300 para oponerse, el proceso
hacia la independencia sólo ha conseguido reunir "casi 300"
intelectuales españoles.
El manifiesto denuncia que "una propuesta de secesión
augura, bajo el pabellón de un nacionalismo exacerbado, el desbordamiento a
corto plazo del malestar social" y acusa al independentismo de querer
convertir "su particular idea de España en el chivo expiatorio sobre el
cual cargar todos los malestares ", porque" la afirmación de que
España perpetró agresiones contra Catalunya es una desgraciada manipulación del
pasado ".
Nacionalismo exacerbado?. Claro, decir que si Catalunya se
independiza los niños españoles serán asesinados no es exacerbado, ¿verdad?. El
día 11 de septiembre los catalanes que asistimos a la manifestación de la Diada
lo hicimos de una manera pacífica y civilizada, al otro lado coroneles,
generales, columnistas y tertulianos, además de algunos políticos pedían enviar
el ejército en Catalunya, cerrar las instituciones catalanas, y detener el
presidente de la Generalitat. Los presuntos intelectuales españoles no
consideran exacerbado querer encarcelar a quien hablar del ejercicio
democrático del voto. Olvidaba que algunos españolistas creen que esto de votar
es cosa de dictaduras si no salen los suyos.
De acuerdo, no lo han hecho (aún), pero cuando quien tiene
el mando de una unidad de combate amenaza de usar la fuerza no se puede tomar a
broma, no en un país con un historial de golpismo y de pronunciamientos
militares como es el Reino de España. Cuando uno tiene de vecino un delincuente
con unos antecedentes más gruesos que la guía telefónica de Barcelona con
delitos de sangre y violencia no puede hacer que no ha pasado nada si este
delincuente la amenaza, y este delincuente que vive al lado de nuestra casa es
el Reino de España. Que unos (presuntos) intelectuales españoles, por muy
españoles que sean nieguen que su país ha cometido atrocidades en Catalunya si
que es una manipulación del pasado (y del presente). Puede no gustarles que se
diga pero en Catalunya tenemos aún presente el intento de España de borrar la
lengua catalana del mapa mediante leyes y decretos, la supresión de las
instituciones catalanas "manu militarii" y el asesinato del
presidente Companys un hecho por el que todavía el Estado español no sólo no ha
pedido perdón sino que se ha negado a pedir disculpas por haberlo asesinado.
Quiero recordar a estos presuntos intelectuales que no pueden negar la realidad
porque tenemos pruebas de estas barbaridades, les recomendaría hacer una visita
a la plaza Sant Felip Neri, podrán ver las señales de lo que ellos afirman que
son mentiras nacionalistas.
El manifiesto continúa diciendo que "ni Catalunya está
sometida a un expolio por parte de España, ni el común de los españoles alberga
sentimiento alguno de desprecio hacia ella". Sólo son 16 000 millones cada
año en impuestos que los catalanes pagamos al Estado y no en volvamos a saber
nunca más de ellos y una cada vez más mermada inversión del Estado en las
infraestructuras, cuando no el abandono de estas , por ejemplo el corredor del
Mediterráneo, los accesos al Puerto de Barcelona o las obras para mejorar la
N-II en las comarcas gerundenses. Al contrario "Catalunya suscita afecto,
admiración y reconocimiento". Leyendo ciertos periódicos, escuchando
ciertas emisoras de radio o viendo algunas cadenas de televisión, no tengo la
sensación de que nos admiren mucho, ni que nos reconozcan, y menos aún que los
suscitamos afecto. El mismo texto del manifiesto es un ejemplo de que lo que
afirman es falso. Los recomendaría a (presuntos) intelectuales españoles
responsables de este desafortunado manifiesto que escuchen Losantos, que lean
Enrique de Diego, si encuentran palabras de amor hacia Catalunya y los
catalanes en lo que dicen estos dos me voy a vivir a un Kibbutz en medio del
Negev.
"Los independentistas se proponen violentar la ley
democrática hecha por todos para todos", dicen los (presuntos)
intelectuales españoles, supongo que en referencia a la Constitución española,
aquel texto que en su primera edición tenía en la primera página del El escudo
franquista, y de la que a menudo se invoca el artículo 8 º, aquel que dice que
el ejército es el garante de la indivisibilidad de la nación española, y esto,
considerando el historial del Ejército español es como dar las claves del
gallinero al zorro. Mientras aquí hablamos de votar la independencia en un
referéndum ellos hablan de enviar los tanques y detener al presidente de la
Generalitat, eso sí, amparándose en la Constitución. Se ve que hacer lo mismo
que hicieron Lerroux en el 34 y Franco del 36 al 39, hay quien
defiende repetirlo a golpes de Constitución, pero eso estos (presuntos)
intelectuales españoles no lo consideran violencia, y olvidan que una de sus
instituciones más (auto)(des)prestigiadas, el Tribunal Constitucional hizo
con el excesivamente recortado Estatuto por las Cortes españolas carne picada,
pasando por encima de la voluntad de los catalanes que lo habían aprobado en
referéndum .
Que no nos cuenten cuentos chinos sobre cumplir con la legalidad
española cuando los primeros que se pasan por la ingle esta legalidad son
aquellos que deben velar por ella.
El mismo texto defiende que las fuerzas democráticas busquen
un mejor encaje institucional para Catalunya, una financiación más justa y una
federalización del Estado de las Autonomías del Reino de España. Perdonad que
lo diga, este intelectuales están cagados de miedo, proponen lo que desde hace
muchos años se reclamaba desde Catalunya, y España respondía que no quería ni
hablar del tema. Ahora ya es demasiado tarde, no hay ninguna garantía de que el
Estado cumpliera ningún acuerdo que se firmara porque no han cumplido ninguno
de los acuerdos que habían firmado antes.
"Ni España ni la Constitución de 1978 ni el Estatuto de2006 niegan a los ciudadanos de Catalunya ejercer su derecho a decidir".
Ya le han dicho a todos estos intelectuales españoles que cuando celebrarse las
consultas el gobierno del Reino de España amenazaba con encarcelar todo el que
organizara consultas o que ahora amenazan el presidente de la Generalitat con
la cárcel si organiza el referéndum para decidir si queremos independizar, y lo
hicieron invocando artículos de la Constitución de 1978?. Otra cosa es que
sería muy difícil explicar al resto del mundo el encarcelamiento de miles de
personas sólo por haber querido meter una papeleta dentro de una urna.
Estos intelectuales nos dicen que la Constitución no nos
niega el derecho a decidir cuando quienes nos niegan este derecho lo hacen
amenazando con todas las plagas bíblicas con la Constitución en mano. Nos dicen
que España nos quiere mucho pero la caverna mediática española día tras día
escupe toda su furibundo odio contra Catalunya, los catalanes y la cultura
catalana. Pero supongo que estos intelectuales han preferido obviar este punto.
Pero estos intelectuales se equivocan cuando hablan de nacionalismo exacerbado
para referirse al nacionalismo catalán que habla de votar mientras el
nacionalismo español, este sí, un nacionalismo muy exacerbado, habla de emplear
la violencia para detener la independencia.
Así se puede entender como hemos llegado a este punto, si
los intelectuales españoles a los que se les presupone cierto grado de
inteligencia piensan eso, ¿debemos sorprender que los que no son precisamente
intelectuales se crean que esto lo pueden arreglar ellos a bayoneta calada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada