“Vamos a luchar y defender los colores de España, en este
caso con la Roja Coja”. Aquest desafortunat comentari no és obra d’un cretí
insensible qualsevol, sinó d’un cretí insensible amb nom, cognom i càrrecs, ni
més ni menys que el president del Comitè Paralímpic Espanyol i dirigent de la
ONCE (Organización Nacional de Ciegos Españoles), Miguel Ángel Carballeda. I
dirigint-se als atletes paralímpics espanyols, als quals havia qualificat de
“Roja Coja” els va dir que “sois la firme plasmación que el verdadero fracaso
en la vida es de quien no lo intenta”. És ben comprensible que en un país on el
cap de l’Estat és capaç de simultaniejar la presidència d’una societat
protectora d’animals amb la cacera d’animals també hi hagi representants de
associacions de persones amb discapacitats físiques que facin befa de persones
amb discapacitats físiques sense que se’ls caigui la cara de vergonya i sense
que se li hagi exigit la dimissió ipso facto o l’hagi presentat ell voluntàriament.
La Roja Coja
"Vamos a luchar y defender los colores de España, en este caso con la Roja Coja ". Este desafortunado comentario no es obra de un cretino insensible cualquiera, sino de un cretino insensible con nombre, apellido y cargos, ni más ni menos que el presidente del Comité Paralímpico Español y dirigente de la ONCE (Organización Nacional de Ciegos Españoles), Miguel Ángel Carballeda. Y dirigiéndose a los atletas paralímpicos españoles, a los que había calificado de " Roja Coja" les dijo que " sois la firme plasmación que el verdadero fracaso en la vida es de quien no lo intenta". Es bien comprensible que en un país donde el jefe del Estado es capaz de simultanear la presidencia de una sociedad protectora de animales con la cacería de animales también haya representantes de asociaciones de personas con discapacidades físicas que hagan mofa de personas con discapacidades físicas sin que se les caiga la cara de vergüenza y sin que se le haya exigido la dimisión ipso facto o lo haya presentado él voluntariamente.
3 comentaris:
De acuerdo, es un comentario más que desafortunado, muy poco sensible..
Definir els esportistes amb discapacitat com la "roja coja'" si que és descalificatiu i més si ho fa un càrrec de la federació. Els esportistes no tenen tots la mateixa discapacitat i per tant es com dir que tots ells coixege'n d'alguna cosa. Vàlid no vàlid no es una dicotomia acceptable. Cada persona és com és i les aparences no son indicador de res. Definir gent que lluita per superar-se esportivament amb aquest mot és altament insultant. Per primer cop, a més a més en els últims jocs ja va competir una persona amputada a proves d'atletisme. Aquest fet no ajuda en res a la normalització de la gent amb discapacitats.
En un altre país aquesta persona hauria dimitít. De totes maneres vull indicar que aquesta federació ja va tenir problemes algunes vegades per enviar atletes sense cap discapacitat. El col·lectiu de gent amb discapacitat lluita cada dia perquè les paraules que socialment han definit les discapacitats siguin arraconades. Tots som, serem o hem sigut discapacitats al llarg de la vida. Vàlids, invàlids? No. Persones amb drets i deures aquest és l'únic camí cap a una societat integradora de veritat.
Patricia: Y aún más grave por el hecho de que sea el presidente del comité paralímpico y dirigente de la ONCE.
Tetra-mon: Gràcies Tetra-mon pel teu comentari que comparteixo. Certament, aquest individu hauria dimitit en un altre país després de fer aquestes declaracions. Tens raó, sovint ens pensem que discapacitats són només els cecs, o persones amb alguna altre deficiència sensorial, i les persones que tenen la seva mobilitat limitada, però fins i tot aquells que seríem considerats "normals" podem tenir alguna limitació. Jo porto ulleres, si me les trec tindria dificultats per llegir.
Publica un comentari a l'entrada