29 d’ag. 2012

11 de setembre

11 de setembre 

Altres 11 de setembre relacionats amb Catalunya:
11 de setembre de 813: Lluis el Piadós és coronat rei a Aquisgrà.
11 de setembre de 878: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besalú.
11 de setembre de 1714: Després de 14 mesos de setge, la ciutat de Barcelona cau en mans de les tropes borbòniques.
 
L’11 de setembre de 1714 la ciutat de Barcelona es rendia a les tropes de franco-castellanes Felip V després d’haver estat sotmesa a un llarg setge de 14 mesos. La rendició de Barcelona va suposar la fi de la guerra però no del patiment per a la població. Les noves autoritats de les forces d’ocupació van imposar un règim molt repressiu, van derogar les lleis de Catalunya i van suprimir les institucions pròpies del país. Els naturals del país van quedar marginats al seu país, tots els càrrecs funcionarials van ser ocupats per castellans. Van ser tancades les universitats catalanes, van obrir universitat a Cervera, ciutat que s’havia declarat partidària dels Borbònics.

Felip V va declarar Barcelona plaça militar, una situació que va perdurar fins la meitat del segle XIX i que va tenir unes conseqüències per a la ciutat de Barcelona que encara avui es perceben. Amb les elits polítiques empresonades, mortes o desterrades Catalunya havia estat escapçada. La marginació de la llengua a nivell oficial, les actes notarials, els contractes, els registres, etc. tot s’havia de fer en castellà, la llengua dels funcionaris castellans, no pas dels ciutadans de Catalunya.

Les noves autoritats van reedificar el Castell de Montjuïc al sud de la ciutat segons un esquema francès, per vigilar la ciutat des del cim de Montjuïc i poder esclafar qualsevol revolta que pogués produir-se. Al nord van edificar la Ciutadella. Barcelona encotillada per les muralles i sota l’amenaça dels canons, considerada plaça militar per les autoritats borbòniques. Aquells canons que més d’un cop van ferir la ciutat per a gaudi de personatges com Peces Barba o Manuel Azaña, i això que aquests eren els demòcrates d’Espanya, si això ho pensaven els demòcrates espanyols fa feredat pensar que ens desitjarien els que de demòcrates no tenien res.

Les muralles van ser derrocades a la segona meitat del segle XIX, i va iniciar-se un període de creixement i esplendor artístic i arquitectònic, la ciutat va créixer, va eixamplar-se cap a uns terrenys on durant segle i mig va estar terminantment prohibit edificar perquè la ciutat, recordem-ho, era plaça militar.

De les muralles de 1714 queda poc, fa uns anys al costat de la Estació de França van trobar les restes del baluard de Mar, però si que podem resseguir l’espai que ocupaven aquelles muralles. Les muralles ocupaven l’espai que avui serien el Passeig Picasso, Passeig Lluís Companys, Ronda Sant Pere, Ronda Universitat, Ronda Sant Pau, etc. El dos espais centrals de la commemoració de la Diada són el monument a Rafael de Casanova i el Fossar de les Moreres. El monument de Casanova està a uns metres del lloc on les cròniques diuen que va ser ferit en Rafael de Casanova, tampoc el monument està emplaçat en el mateix lloc on van erigir-lo en un primer moment, però si molt a prop. Aquest monument va ser desmuntat durant el franquisme que va prohibir la Diada, com tota manifestació pública del catalanisme política o cultural, però durant el franquisme el dia
11 de setembre apareixien cartells, pintades i alguna Senyera, i va produir-se algun mort. En algun moment en el lloc del monument hi va aparèixer una rèplica petita del monument amb una nota que deia “sóc petit però creixeré”, i va créixer, el monument va tornar i la Diada va tornar a reunir milers de persones.

He viscut a la zona des de molt petit, i recordo aquelles primeres Diades que solien acabar amb la policia postfranquista dissolen la manifestació de la tarda.

El Castell de Montjuïc ha deixat de ser l’amenaça per ser un espai més de la ciutat, ara caldrà que es posin d’acord les nostres autoritats per donar a aquest espai un ús que permeti obrir-lo als barcelonins.

De la Ciutadella han desaparegut la majoria dels seus edificis convertint-se en un parc. Va ser l’espai que va acollir l’Exposició de 1888. Del recinte original resten tres edificis:

-El Palau del Governador avui reconvertit en institut d’ESO. Qui ho havia de dir que des d’on es dirigia el terror contra la ciutat ara s’eduquin els joves barcelonins.

-La Capella castrense que continua tenint aquesta funció.

-El polvorí de la Ciutadella, el lloc que emmagatzemava la pólvora i les bales amb les que el poder dels Borbons imposaven la seva llei als barcelonins és avui la seu del Parlament de Catalunya, la institució on els nostres representants legislen i debaten. Un canvi radical, sens dubte.

Dins del Parc de la Ciutadella hi ha altres edificis que van ser edificats per a l’Exposició i que van passar per diverses vicissituds.

Caminant una mica des del Parc de la Ciutadella arribem a l’altra punt rellevant de la Diada, el Fossar de les Moreres, al costat de Santa Maria del Mar. El Fossar de les Moreres és actualment una plaça al costat de Santa Maria del Mar on hi ha un monument en memòria dels caiguts en la defensa de Barcelona l’any 1714, aquesta (ara) plaça era en aquell moment el cementiri parroquial i allà van enterrar-se els barcelonins morts durant el setge. Al mur i en una placa de la plaça podem llegir: “Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor”. El monument recorda els caiguts en diverses llengües i està rematat per un pebeter i una flama que crema en homenatge als morts durant el setge.

Sovint les notícies, especialment als mitjans espanyols, sol parlar-se de la celebració de la Diada, fet que demostra la seva ignorància sobre aquesta data. La Diada commemora la derrota de 1714 i tots els mals que van ser la tràgica conseqüència d’aquella derrota, i és el dia que els catalans reivindiquem les perdudes llibertats del nostre país enfront de la Corona Borbònica. No celebrem res, commemorem i reivindiquem, i ho fem perquè tenim memòria malgrat els esforços d’alguns per privar-nos d’aquesta memòria, de la nostra història i del nostre passat. Els pobles que no estan disposats a desaparèixer de la Història estan obligats a tenir memòria, si perden la memòria moren.





 




Vídeo: DIADA 11-S VIDEO 3 11 9 2008 4

Vídeo: DIADA 11-S VIDEO 3 11 9 2008 5




 

11 de septiembre 

Otros 11 de septiembre relacionados con Cataluña:
11 de septiembre de 813: Lluis el Piadoso es coronado rey en Aquisgrán.
11 de septiembre de 878: Wifredo el Velloso fue investido conde de Barcelona, ​​Osona, Girona y Besalú.
11 de septiembre de 1714: Después de 14 meses de asedio, la ciudad de Barcelona cae en manos de las tropas borbónicas. 

El 11 de septiembre de 1714 la ciudad de Barcelona se rendía a las tropas de franco-castellanas Felipe V después de haber sido sometida a un largo asedio de 14 meses. La rendición de Barcelona supuso el fin de la guerra pero no del sufrimiento para la población. Las nuevas autoridades de las fuerzas de ocupación impusieron un régimen muy represivo, derogaron las leyes de Cataluña y suprimieron las instituciones propias del país. Los naturales del país quedaron marginados en su país, todos los cargos funcionariales fueron ocupados por castellanos. Fueron cerradas las universidades catalanas, abrieron universidad en Cervera, ciudad que había declarado partidaria de los borbónicos.

Felipe V declaró Barcelona plaza militar, una situación que perduró hasta la mitad del siglo XIX y que tuvo unas consecuencias para la ciudad de Barcelona que todavía hoy se perciben. Con las élites políticas encarceladas, muertas o desterradas Cataluña había sido decapitada. La marginación de la lengua a nivel oficial, las actas notariales, los contratos, los registros, etc. todo se tenía que hacer en castellano, la lengua de los funcionarios castellanos, no de los ciudadanos de Cataluña.

Las nuevas autoridades reedificar el Castillo de Montjuïc al sur de la ciudad según un esquema francés, para vigilar la ciudad desde la cima de Montjuïc y poder aplastar cualquier rebelión que pudiera producirse. Al norte edificaron la Ciutadella. Barcelona encorsetada por las murallas y bajo la amenaza de los cañones, considerada plaza militar por las autoridades borbónicas. Aquellos cañones que más de una vez hirieron la ciudad para disfrute de personajes como Peces Barba o Manuel Azaña, y eso que estos eran los demócratas de España, si esto lo pensaban los demócratas españoles hace pavor pensar que nos desearían los que de demócratas no tenían nada.

Las murallas fueron derribadas en la segunda mitad del siglo XIX, y se inició un período de crecimiento y esplendor artístico y arquitectónico, la ciudad creció, ensancharse hacia unos terrenos donde durante siglo y medio estuvo terminantemente prohibido edificar porque la ciudad, recordémoslo, era plaza militar.

De las murallas de 1714 queda poco, hace unos años junto a la Estación de Francia hallaron los restos del baluarte de Mar, pero si que podemos seguir el espacio que ocupaban esas murallas. Las murallas ocupaban el espacio que hoy serían el Paseo Picasso, Paseo Lluís Companys, Ronda Sant Pere, Ronda Universitat, Ronda Sant Pau, etc. El dos espacios centrales de la conmemoración de la Diada son el monumento a Rafael de Casanova y el Fossar de les Moreres. El monumento de Casanova está a unos metros del lugar donde las crónicas dicen que fue herido en Rafael de Casanova, tampoco el monumento está emplazado en el mismo lugar donde erigieron en un primer momento, pero si muy cerca. Este monumento fue desmontado durante el franquismo que prohibió la Diada, como toda manifestación pública del catalanismo política o cultural, pero durante el franquismo el día

11 de septiembre aparecían carteles, pintadas y alguna Senyera, y producirse algún muerto. En algún momento en el lugar del monumento apareció una réplica pequeña del monumento con una nota que decía "soy pequeño pero creceré", y creció, el monumento volvió y la Diada volvió a reunir a miles de personas.

He vivido en la zona desde muy pequeño, y recuerdo aquellas primeras Jornadas que solían acabar con la policía posfranquista disuelven la manifestación de la tarde.

El Castillo de Montjuïc ha dejado de ser la amenaza por ser un espacio más de la ciudad, ahora será necesario que se pongan de acuerdo nuestras autoridades para dar a este espacio un uso que permita abrir a los barceloneses.

De la Ciutadella han desaparecido la mayoría de sus edificios convirtiéndose en un parque. Fue el espacio que acogió la Exposición de 1888. Del recinto original quedan tres edificios:

-El Palacio del Gobernador hoy reconvertido en instituto de ESO. Quién lo iba a decir que desde donde se dirigía el terror contra la ciudad ahora se eduquen a los jóvenes barceloneses.

-La Capilla Castrense que sigue teniendo esta función.

-El polvorín de la Ciudadela, el lugar que almacenaba la pólvora y las balas con las que el poder de los Borbones imponían su ley a los barceloneses es hoy la sede del Parlamento de Cataluña, la institución donde nuestros representantes legislan y debaten. Un cambio radical, sin duda.

Dentro del Parque de la Ciutadella hay otros edificios que fueron edificados para la Exposición y que pasaron por varias vicisitudes.

Caminando un poco desde el Parque de la Ciutadella llegamos al otro punto relevante de la Diada, el Fossar de les Moreres, junto a Santa María del Mar. El Fossar de les Moreres es actualmente una plaza al lado de Santa María del Mar donde hay un monumento en memoria de los caídos en la defensa de Barcelona en 1714, esta (ahora) plaza era en aquel momento el cementerio parroquial y allí enterrarse los barceloneses muertos durante el asedio. En el muro y en una placa de la plaza podemos leer: "En el foso de las Moreras no se entierra ningún traidor, hasta perdiendo nuestras banderas será la urna del honor". El monumento recuerda los caídos en varias lenguas y está rematado por un pebetero y una llama que arde en homenaje a los muertos durante el asedio.

A menudo las noticias, especialmente en los medios españoles, suele hablarse de la celebración de la Diada, lo que demuestra su ignorancia sobre esta fecha. La Diada conmemora la derrota de 1714 y todos los males que fueron la trágica consecuencia de aquella derrota, y es el día que los catalanes reivindicamos las perdidas libertades de nuestro país frente a la Corona Borbónica. No celebramos nada, conmemoramos y reivindicamos, y lo hacemos porque tenemos memoria pesar de los esfuerzos de algunos para privarnos de esta memoria, de nuestra historia y de nuestro pasado. Los pueblos que no están dispuestos a desaparecer de la Historia están obligados a tener memoria, si pierden la memoria mueren.

4 comentaris:

Patric ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Patric ha dit...

Creo que es un interesante artículo acerca de una importante fecha como es la Diada Nacional de Catalunya. Entiendo que “el Parlamento catalán declaró el día 11 de Septiembre Fiesta Nacional en su primera ley tras su restablecimiento, en 1980.”; entiendo que es “El artículo 8.1 del Estatuto de Autonomía de 2006 que declara: «Cataluña, definida como nacionalidad en el artículo primero, tiene como símbolos nacionales la bandera, la fiesta y el himno». y El artículo 8.3 establece: «La fiesta de Cataluña es el Día Once de Septiembre».-

Me llama la atención que el 11 de septiembre tenga importancia también para otros países, como el nuestro, por el golpe militar o para EUA que recuerda la caída de las torres gemelas en Manhattan.

Patric ha dit...

He visto en otras ocasiones tus videos sobre la Diada y me imagino que todos los años son más o menos las mismas cosas, la gente en las calles, las ofrendas florales, los discursos..Creo que siempre es bueno acompañar un artículo con videos, pero creo que son demasiados para las personas que no conocen la historia de Catalunya y quieren enterarse de algo tal vez en forma más breve,para empezar. De todos modos creo que tus videos están bastante buenos..

Jaume C. i B. ha dit...

Por la mañana se realiza la ofrenda de flores en el monumento a Rafael de Casanova situado a pocos metros del lugar en el que fue herido. A este acto acuden el Govern de la Generalitat, los partidos políticos (no todos), las autoridades municipales, asociaciones culturales, gremios profesionales, clubs de fútbol, y un largo etcétera.
Se realiza un acto de homenaje en el Fossar de les Moreres. Por la tarde se celebra la manifestación, y este año parece que va a ser algo nunca visto antes.
La Diada se estableció como "fiesta nacional de Catalunya" como tu bien dices en 1980 aunque se empezó a celebrar en el siglo XIX. Entonces se realizaba una misa de difuntos por los caídos en 1714 pero a las autoridades españolas de la época tampoco les hacía gracia, mantuvieron los actos bajo vigilancia. La Diada de 1901 parece que es la primera totalmente reivindicativa y acabó con la policía reprimiendo a los manifestantes y deteniendo a una treintena de personas.
Yo vivo casi al lado del monumento y he visto todas las Diadas, las primeras Diadas tras la muerte de Franco solían concluir por la tarde con la policía disolviendo la manifestación sin ninguna contemplación.
Los videos tratan de mostrar los hechos que se producen, es simplemente información, tampoco pretendo hacer arte.
Es cierto que el 11 de septiembre parece ser una fecha propicia para que sucedan cosas. Fíjate en el detalle: El 11 de septiembre de 813 coronan a Luís el Piadoso, el rey de los francos, éste conquistó Barcelona en el 801 que estaba en manos de los musulmanes. Guifré el Pilós fue nombrado conde de Barcelona, era un conde vasallo del emperador carolingio pero al no renovar el juramento de vasallaje al emperador ya que éste no le había prestado ayuda en su momento se le considera el primer conde de Barcelona independiente, y por tanto sería algo así como el padre de la patria, sus hijos ya no jurarían vasallaje al emperador, y además heredaron el cargo, algo que antes no era así. Hasta antes de Guifré los condes eran una especie de funcionarios de alto rango nombrados por el emperador, pero no estaba permitido que un conde dejara en herencia un territorio a sus hijos, éstos serían condes pero para evitar que se asentaran el emperador solía nombrar a los hijos señores en otros territorios. A partir de Guifré los títulos y los territorios se heredan de padre a hijo.