28 de juny 2012

Segons Monago els catalans i els alemanys som insolidaris amb Espanya i Extremadura

Segons Monago els catalans i els alemanys som insolidaris amb Espanya i Extremadura 
La mentalitat dels governants espanyols és la mateixa que tenien el segle. Un exemple d’aquesta mentalitat carpetovetònica és la frase “la solidaritat només cal aplicar-la amb els béns aliens” que José Bono (PSOE, exministre de Defensa i expresident de Castella - la Manxa i expresident del Congrés de Diputats) va etzibar a l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol. El mateix Pujol va comentar a Manuel Fraga (exministre franquista, expresident de la Xunta de Galícia i fundador del PP) la gran injustícia que s’està cometent amb Catalunya i Fraga va respondre-li: “Té raó, però a nosaltres ja ens va bé així. I punt”.

Algunes comunitats autònomes espanyoles, i la que més ha estat Extremadura, han viscut aprofitant-se dels diners que rebien procedents d’una banda d’això que els nacionalistes espanyols i cacics locals com Rodríguez Ibarra (expresident de la Junta d’Extremadura del PSOE) i José Antonio Monago (actual president de la Junta d’Extremadura del PP) anomenen “solidaritat interterritorial” i que jo prefereixo anomenar “espoli” o “robatori”. El president Monago, president d’una comunitat autònoma que s’ha beneficiat tant dels diners procedents dels fons europeus, principalment Alemanya, i de la “solidaritat interterritorial” que rep principalment de Catalunya, ens qualifica tant als catalans com als alemanys d’insolidaris. Hauria d’anar amb compte el senyor Monago amb el que diu, els alemanys estan farts de subvencionar països que volen viure sense fotre ni brot, i nosaltres també, si la senyora Merkel decideix tancar l’aixeta com li demanen els seus conciutadans, cosa que trobo molt normal veient el que fan països com Grècia, Espanya, Portugal o Itàlia amb els diners que els alemanys posen a la caixa comuna al senyor Monago i els seus compatriotes se’ls acabarà la moma, o part d’ella. El veritable problema d’Extremadura és la seva classe dirigent, una classe dirigent empeltada de la mentalitat del conquistador Francisco Pizarro, que creu que tot és d’ells, i allò que no ho és ho agafen.

José Antonio Monago: "Si a Europa la insolidaritat la representa avui Alemanya, a Espanya, avui, aquesta insolidaritat i absència de cooperació la representa el pacte fiscal català. El major desafiament polític que té Extremadura el 2013 que no podem perdre de vista és, sens dubte, el pacte fiscal català. El pacte fiscal català és catastròfic català. El desafiament que suposa per als extremenys aquest pacte bilateral Generalitat-Estat, senyories, no és cap broma per al present i futur històric de la nostra regió. El seu efecte per a Extremadura pot ser devastador. Em nego a que la política espanyola giri sempre al voltant de determinats dirigents catalans. La seva idea d'Extremadura i Espanya és una idea estereotipada que hem de combatre parlant alt i clar com a poble amb una sola veu però sobretot donant la batalla política al pacte fiscal català, per això, avui també vull aprofitar aquest debat per a oferir un segon gran pacte i convoquem amb ell a tota la societat a una unió extremenya enfront del pacte fiscal català".

Si nosaltres som els alemanys d’Espanya és evident que Extremadura és la Grècia d’Espanya, és a dir, la classe política extremenya és la més pocavergonya d’un Estat amb una classe política molt pocavergonya.

Pot passar que els alemanys se n’afartin de finançar a tots aquests barruts que a més tenen la barra de mostrar aquesta poca humilitat que mostra Monago. Però també espero que Catalunya deixi de subvencionar aquesta gentussa perquè haguem proclamat la independència. Adéu senyor Monago, adéu Espanya.






Según Monago los catalanes y los alemanes somos insolidarios con España y Extremadura 

La mentalidad de los gobernantes españoles es la misma que tenían el siglo. Un ejemplo de esta mentalidad carpetovetónica es la frase "la solidaridad sólo hay que aplicarla con los bienes ajenos" que José Bono (PSOE, ex ministro de Defensa y ex presidente de Castilla - La Mancha y ex presidente del Congreso de Diputados) espetó a la ex presidente de la Generalitat de Cataluña Jordi Pujol. El propio Pujol comentó a Manuel Fraga (ex ministro franquista, ex presidente de la Xunta de Galicia y fundador del PP) la gran injusticia que se está cometiendo con Cataluña y Fraga le respondió: "Tiene razón, pero a nosotros ya nos bien así. Y punto".

Algunas comunidades autónomas españolas, y la que más ha sido Extremadura, han vivido aprovechándose del dinero que recibían procedentes de una parte de eso que los nacionalistas españoles y caciques locales como Rodríguez Ibarra (ex presidente de la Junta de Extremadura del PSOE ) y José Antonio Monago (actual presidente de la Junta de Extremadura del PP) llaman "solidaridad interterritorial" y que yo prefiero llamar "expolio" o "robo". El presidente Monago, presidente de una comunidad autónoma que ha beneficiado tanto del dinero procedente de los fondos europeos, principalmente Alemania, y de la "solidaridad interterritorial" que recibe principalmente de Cataluña, nos califica tanto a los catalanes como a los alemanes de insolidarios . Debería tener cuidado el señor Monago con lo que dice, los alemanes están hartos de subvencionar países que quieren vivir sin dar ni golpe, y nosotros también, si la señora Merkel decide cerrar el grifo como le piden sus conciudadanos, lo que encuentro muy normal viendo lo que hacen países como Grecia, España, Portugal o Italia con el dinero que los alemanes ponen a la caja común al señor Monago y sus compatriotas se les acabará la moma, o parte de ella. El verdadero problema de Extremadura es su clase dirigente, una clase dirigente injertada de la mentalidad del conquistador Francisco Pizarro, que cree que todo es de ellos, y lo que no lo es lo cogen.

José Antonio Monago: "Si en Europa la insolidaridad la representa hoy Alemania, en España, hoy, esta insolidaridad y ausencia de cooperación la representa el pacto fiscal catalán. El mayor desafío político que tiene Extremadura en 2013 que no podemos perder de vista es, sin duda, el pacto fiscal catalán. El pacto fiscal catalán es catastrófico catalán. El desafío que supone para los extremeños este pacto bilateral Generalitat-Estado, señorías, no es ninguna broma para el presente y futuro histórico de nuestra región. Su efecto para Extremadura puede ser devastador. Me niego a que la política española gire siempre en torno a determinados dirigentes catalanes. Su idea de Extremadura y España es una idea estereotipada que tenemos que combatir hablando alto y claro como pueblo con una sola voz pero sobre todo dando la batalla política al pacto fiscal catalán, por eso, hoy también quiero aprovechar este debate para ofrecer un segundo gran pacto y convocamos con él a toda la sociedad a una unión extremeña frente al pacto fiscal catalán".

Si nosotros somos los alemanes de España es evidente que Extremadura es la Grecia de España, es decir, la clase política extremeña es la más sinvergüenza de un Estado con una clase política muy sinvergüenza.

Puede ocurrir que los alemanes se harten de financiar a todos estos caraduras que además tienen la cara de mostrar esta poca humildad que muestra Monago. Pero también espero que Cataluña deje de subvencionar esta gentuza porque hayamos proclamado la independencia. Adiós señor Monago, adiós España.o, adiós España.


5 comentaris:

Patric ha dit...

A mi no me gusta mucho que se hable de solidaridad cuando se trata de administrar recursos propios de un pueblo y/o varios pueblos. Prefiero que se hable de necesidades de las personas y de justicia social. Me imagino que si hay regiones autonómicas cada una debe administrar sus propios recursos, satisfacer primero las necesidades de su gente y después considerar lo que pueden aportar para el resto del territorio. Creo que nada es gratis y las personas normales que reciben algo deben dar algo a cambio. Si la gente no trabaja no hay futuro.

Jaume C. i B. ha dit...

Es sencillo, imagina que vas por la calle y te encuentras con alguien que pide, le das 10 y te dice que quiere que le des 100. La solidaridad es un acto voluntario y es quien da quien decide lo que debe dar, cuando es el que recibe el que decide cuanto le has de dar o se te queda la "billetera" y decide él cuanto puedes gastar tu de tu propio dinero tenemos un problema. Pero es la mentalidad de los españoles, algo que no entienden es que hay que trabajar y dejar de vivir de subvenciones y del cuento. Los alemanes están hartos, Alemania empieza a dar señales que en cualquier momento puede cerrar el grifo a la vista del despitorre de Grecia, España, Portugal e Italia.

Carlos ha dit...

Hola Jaume, estic d'acord en que son impresentables les declaracions del president d'Extremadura. De fet, l'anticatalanisme d'arrels franquistes és utilitzat continuament allà per cohesionar els discursos. Per tant, jo no entraria a analitzar el que simplement és demagogia. També en el cas de Duran i Lleida quan generalitza sobre tots els andalusos... Em semblen discursos lamentables. En el que no estic d'acord, és en aquesta visió posititva sobre Alemanya i l'analogia amb Catalunya. De totes formes, he de reconèixer que m'ha agradat l'article, perquè no caus en la demagogia aquesta de tots els extremenys son vagos, etc sinó que parles de la seva classe dirigent. Catalunya si és solidaria en el conjunt d'Espanya. Fixa't que no és el mateix cas que Navarra. I amb aquests ningú es fica. Per què? Perque estem parlant d'ideologies vehiculades a través d'aquests discursos. La fiscalitat Navarra assegura un model centralista asimètric d'estat. Segueixo creient en un projecte federalista d'Espanya (vaig molt a contracorrent)... però no interessa a les elits, que han fet de les autonomies uns centres de lobbies locals i utilitzen la pantalla d'un suposat enfrontament entre la gent per amagar els seus interessos. Al meu entendre qualsevol projecte independentista (jo crec en el dret a l'autodeterminació) hauria d'abandonar discursos de confrontació envers la gent.Fixa't que com a català fill d'andalusos m'ofen quan es parla sense conèixer de que tal gent son uns dropos. Unir des d'abaix és essencial en contra dels que veritablement manen en aquest sistema. Cal cercar una manera de respondre a aquest anticatalanisme on s'inclogui la gent descendent d'extremenys, anadalussos, etc.. i no un xoc d'identitats que és el que vol Monago o Duran i Lleida (que es porten molt bé políticament).

Oliva ha dit...

HOME NO PRETENDRES,QUE AQUESTA GENT AMB TANTA HIDALGUIA RENUNCIEN A....
-"CHAVAL OTRA DE BRAVAS"-
UFF¡ QUE POLITICAMENT "CORRECTAR"· NO?.

Jaume C. i B. ha dit...

Carlos: És cert que les declaracions sobre els andalusos de Duran no han estat precissament gaire encertades, si més no en la forma, no tant en el fons, però convindràs que per cada declaració no gaire afortunada d'un polític català vers alguna CA espanyola o el que allà passa, i generalment són crítiques a certs comportaments socials i maneres de fer d'aquelles contradres, no ataquem la seva cultura, en canvi els polítics espanyols sempre estan atacant la nostra llengua.
Dius que ets federalista, i la veritat és que això pot ser normal aquí però a Espanya no n'hi ha de federalistes. El PP és un partit centralista, el PSOE un partit jacobí, de fet, la concepció d'organització territorial que tenen ambdós partits és semblant, difereixen en el sistema polític ja que ambdós partits tenen uns orígens ideològics molt importants. Reconec que he estat jo qui ha interpretat en certa manera que els alemanys podrien veure Espanya i els altres països del sud d'Europa com una colla de vividors i dropos que volen viure de les subvencions, les paraules tot i que potser són excessives intenten criticar un fet. Els pobles solen fet allò que els seus governants els permeten fer. El model que funciona a Andalusia i Extremadura és el de la subvenció. Extremadura és la comunitat autònoma amb el major percentatge de funcionaris, cap partit extremeny tocarà això perquè perdria les eleccions immediatament. El vell model dels cacics del XIX encara funciona en aquelles contrades.

Oliva: Malauradament és cert que els polítics espanyols tenen tendència a actuar amb fatxenderia, però aquesta manera d'actuar que a nosaltres ens molesta per alguns països del nord d'Europa pot ser considerat com una mostra de mala educació. Anar per la vida fent el Torrente queda divertit a la pantalla del cinema, però a la senyora Merkel i als seus compatriotes no els agraden gaire els Torrentes.