Govern Provisional d'Israel Diari Oficial: Número 1, Tel
Aviv, 5 de Iyar 5708, 05/14/1948 Pàgina 1
La Terra d'Israel va ser el bressol del poble jueu. Aquí la seva identitat espiritual, religiosa i política es va formar. Aquí va aconseguir per primera vegada la seva sobirania, creant valors culturals de significat nacional i universal, i va llegar al món l'etern Llibre dels Llibres.
Després d'haver estat exiliat per la força de les seves terres, el poble li va guardar fidelitat durant tota la seva Dispersió i mai va cessar de pregar i esperar el seu retorn a ella per a la restauració de la seva llibertat política.
Impulsats per aquest històric i tradicional, els jueus van procurar en cada generació successiva a restablir en la seva pàtria encestar-l’en els últims decennis retornar en massa. Pioners, els repatriats desafiadors, i els defensors van fer florir el desert, reviure l'idioma hebreu, van construir pobles i ciutats, i ha creat una comunitat que controlava la seva economia i cultura pròpies, amant de la pau, però capaç de defensar-se, amb el que les benediccions del progrés per a tots els habitants del país, i que aspiren a una nació independent.
L'any 5657 (1897), responent a la crida del pare espiritual de l'estat jueu, Teodoro Herzl, el Primer Congrés Sionista va convocar i va proclamar el dret del poble jueu a la restauració nacional al seu propi país.
Aquest dret va ser reconegut en la Declaració Balfour del 2 de novembre de 1917, i reafirmat en el mandat de la Lliga de les Nacions Unides que, en particular, específicament sancionar internacionalment la connexió històrica entre el poble jueu i Eretz Israel i de la dret del poble jueu de reconstruir la seva Llar Nacional.
La catàstrofe que recentment va assotar al poble jueu - la massacre de milions de Jueus a Europa - va ser una altra clara demostració de la urgència de resoldre el problema de la seva falta de llar, restablint a Eretz Israel l'Estat Jueu, que haurà d'obrir les portes de de la terra a cada Jueu i conferir al poble jueu l'estatus de membre privilegiat de la comunitat de nacions.
Supervivents de l'holocaust nazi a Europa, així com Jueus d'altres parts del món, van continuar immigrant a Eretz Israel, impertèrrit davant les dificultats, restriccions i perills, i mai van cessar d'exigir el seu dret a una vida de dignitat, llibertat i treball en la seva pàtria nacional.
En la Segona Guerra Mundial, la comunitat jueva d'aquest país va contribuir amb totes les seves energies en la lluita per la llibertat de les nacions - i amant de la pau contra les forces de la iniquitat nazi, i, per la sang dels seus soldats i el esforç bèl·lic desplegat, li van valer el dret de a tenir en compte entre els pobles que van fundar les Nacions Unides.
El 29 de novembre de 1947, l'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar una resolució que demanava l'establiment d'un Estat jueu en Eretz Israel, l'Assemblea General va requerir dels habitants d'Eretz Israel a prendre mesures que fossin necessàries per part d'ells per a la aplicació d'aquesta resolució. Aquest reconeixement per part de les Nacions Unides sobre el dret del poble jueu a establir el seu Estat és irrevocable.
Aquest dret és el dret natural del poble jueu de ser amo del seu propi destí, com totes les altres nacions, en un Estat sobirà propi.
Per tant nosaltres, membres del Consell del Poble, representants de la comunitat jueva de Eretz Israel i del Moviment Sionista, estem reunits aquí al dia de l'acabament del Mandat Britànic sobre Eretz Israel i, en virtut del nostre natural i històric dret i en la força de la resolució de l'Assemblea General de Nacions Unides, declara l'establiment d'un estat jueu a Eretz Israel, que es coneix com l'Estat d'Israel.
Declarem que, amb efecte des del moment de la terminació del Mandat, aquesta nit, la vigília de dissabte, el sisè Iyar, 5708 (15 de maig de 1948), fins a l'establiment de les autoritats electes de l'Estat, de conformitat amb la Constitució , que serà adoptada per l'Assemblea Constituent a ser escollida, com a molt tard l'1 d'octubre de 1948, el Consell del Poble actuarà com a Consell Provisional de l'Estat, i el seu òrgan executiu, l'Administració del Poble, serà el Govern Provisional de l'estat jueu , a ser anomenat "Israel".
L'Estat d'Israel estarà obert a la immigració jueva i el gresol de les diàspores, sinó que fomentarà el desenvolupament del país en benefici de tots els seus habitants, sinó que es basa en la llibertat, la justícia i la pau, a la dels profetes d'Israel, sinó que assegurarà la completa igualtat de drets socials i polítics a tots els seus habitants sense diferència de credo, raça o sexe, garantirà la llibertat de religió, consciència, idioma, educació i cultura, sinó que salvaguardin les Llocs Sants de totes les religions i serà fidel als principis de la Carta de les Nacions Unides.
L'Estat d'Israel està disposat a cooperar amb els organismes i representants de les Nacions Unides en l'aplicació de la resolució de l'Assemblea General del 29 de novembre de 1947, i prendrà les mesures necessàries per aconseguir la unió econòmica de tota Eretz Israel.
Fem una crida a les Nacions Unides per ajudar el poble jueu en la construcció en marxa del seu Estat i a admetre a l'Estat d'Israel a la comunitat de nacions.
Fem una crida - enmig de l'agressió sagnant llançada en contra nostra des de fa mesos - als habitants àrabs de l'Estat d'Israel a mantenir la pau i participar en la construcció de l'Estat sobre la base d'una ciutadania plena i igualitària, i una representació adequada en tots els seus institucions provisionals i permanents.
Estenem la nostra mà a tots els estats veïns i als seus pobles en una oferta de pau i bon veïnatge i els exhortem a establir vincles de cooperació i ajuda mútua amb el poble jueu sobirà assentat al seu poble. L'Estat d'Israel està disposat a fer la seva part en un esforç comú per a l'avenç de tot l'Orient.
Fem una crida al poble jueu a la diàspora per fer pinya al voltant dels Jueus d'Eretz Israel en les tasques de la immigració i l'edificació i estiguin junts a la gran lluita per la materialització del somni mil·lenari - la redempció d'Israel.
Posar la nostra confiança en el Totpoderós, ens subscrivim a aquesta proclamació en aquesta sessió del Consell Provisional de l'Estat, al terra de la Pàtria, a la ciutat de Tel Aviv, en la vigília de dissabte, el dia 5 de Iyar, 5708 ( 14 maig 1948).
David Ben-Gurion
Daniel Auster Mordekhai Bentov Itzjak Ben Zvi Eliyahu Berligne Fritz Bernstein Rabí Wolf Gold Meir Itzjak Grabovsky Gruenbaum Dr Abraham Eliyahu Dobkin Granovsky Meir Wilner-Kovner Zèrah Wahrhaftig Herzl Vardi Rachel Cohen Rabí Kalman Kahana Saadia Kobashi Rabí Itzjak Meir Levin Meir David Loewenstein Zvi Luria Golda Myerson Najum Nir Zvi Segal rabí Yehuda Leib Hacohen Fishman David Zvi Pinkas Aharon Zisling Moshe Kolodny Eliezer Kaplan Abraham Félix Katznelson Rosenblueth David Remez Berl Repetur Mordekhai Shattner Ben Zion Sternberg Bekhor Moshe Shapira Shitreet Moshé Shertok
La Terra d'Israel va ser el bressol del poble jueu. Aquí la seva identitat espiritual, religiosa i política es va formar. Aquí va aconseguir per primera vegada la seva sobirania, creant valors culturals de significat nacional i universal, i va llegar al món l'etern Llibre dels Llibres.
Després d'haver estat exiliat per la força de les seves terres, el poble li va guardar fidelitat durant tota la seva Dispersió i mai va cessar de pregar i esperar el seu retorn a ella per a la restauració de la seva llibertat política.
Impulsats per aquest històric i tradicional, els jueus van procurar en cada generació successiva a restablir en la seva pàtria encestar-l’en els últims decennis retornar en massa. Pioners, els repatriats desafiadors, i els defensors van fer florir el desert, reviure l'idioma hebreu, van construir pobles i ciutats, i ha creat una comunitat que controlava la seva economia i cultura pròpies, amant de la pau, però capaç de defensar-se, amb el que les benediccions del progrés per a tots els habitants del país, i que aspiren a una nació independent.
L'any 5657 (1897), responent a la crida del pare espiritual de l'estat jueu, Teodoro Herzl, el Primer Congrés Sionista va convocar i va proclamar el dret del poble jueu a la restauració nacional al seu propi país.
Aquest dret va ser reconegut en la Declaració Balfour del 2 de novembre de 1917, i reafirmat en el mandat de la Lliga de les Nacions Unides que, en particular, específicament sancionar internacionalment la connexió històrica entre el poble jueu i Eretz Israel i de la dret del poble jueu de reconstruir la seva Llar Nacional.
La catàstrofe que recentment va assotar al poble jueu - la massacre de milions de Jueus a Europa - va ser una altra clara demostració de la urgència de resoldre el problema de la seva falta de llar, restablint a Eretz Israel l'Estat Jueu, que haurà d'obrir les portes de de la terra a cada Jueu i conferir al poble jueu l'estatus de membre privilegiat de la comunitat de nacions.
Supervivents de l'holocaust nazi a Europa, així com Jueus d'altres parts del món, van continuar immigrant a Eretz Israel, impertèrrit davant les dificultats, restriccions i perills, i mai van cessar d'exigir el seu dret a una vida de dignitat, llibertat i treball en la seva pàtria nacional.
En la Segona Guerra Mundial, la comunitat jueva d'aquest país va contribuir amb totes les seves energies en la lluita per la llibertat de les nacions - i amant de la pau contra les forces de la iniquitat nazi, i, per la sang dels seus soldats i el esforç bèl·lic desplegat, li van valer el dret de a tenir en compte entre els pobles que van fundar les Nacions Unides.
El 29 de novembre de 1947, l'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar una resolució que demanava l'establiment d'un Estat jueu en Eretz Israel, l'Assemblea General va requerir dels habitants d'Eretz Israel a prendre mesures que fossin necessàries per part d'ells per a la aplicació d'aquesta resolució. Aquest reconeixement per part de les Nacions Unides sobre el dret del poble jueu a establir el seu Estat és irrevocable.
Aquest dret és el dret natural del poble jueu de ser amo del seu propi destí, com totes les altres nacions, en un Estat sobirà propi.
Per tant nosaltres, membres del Consell del Poble, representants de la comunitat jueva de Eretz Israel i del Moviment Sionista, estem reunits aquí al dia de l'acabament del Mandat Britànic sobre Eretz Israel i, en virtut del nostre natural i històric dret i en la força de la resolució de l'Assemblea General de Nacions Unides, declara l'establiment d'un estat jueu a Eretz Israel, que es coneix com l'Estat d'Israel.
Declarem que, amb efecte des del moment de la terminació del Mandat, aquesta nit, la vigília de dissabte, el sisè Iyar, 5708 (15 de maig de 1948), fins a l'establiment de les autoritats electes de l'Estat, de conformitat amb la Constitució , que serà adoptada per l'Assemblea Constituent a ser escollida, com a molt tard l'1 d'octubre de 1948, el Consell del Poble actuarà com a Consell Provisional de l'Estat, i el seu òrgan executiu, l'Administració del Poble, serà el Govern Provisional de l'estat jueu , a ser anomenat "Israel".
L'Estat d'Israel estarà obert a la immigració jueva i el gresol de les diàspores, sinó que fomentarà el desenvolupament del país en benefici de tots els seus habitants, sinó que es basa en la llibertat, la justícia i la pau, a la dels profetes d'Israel, sinó que assegurarà la completa igualtat de drets socials i polítics a tots els seus habitants sense diferència de credo, raça o sexe, garantirà la llibertat de religió, consciència, idioma, educació i cultura, sinó que salvaguardin les Llocs Sants de totes les religions i serà fidel als principis de la Carta de les Nacions Unides.
L'Estat d'Israel està disposat a cooperar amb els organismes i representants de les Nacions Unides en l'aplicació de la resolució de l'Assemblea General del 29 de novembre de 1947, i prendrà les mesures necessàries per aconseguir la unió econòmica de tota Eretz Israel.
Fem una crida a les Nacions Unides per ajudar el poble jueu en la construcció en marxa del seu Estat i a admetre a l'Estat d'Israel a la comunitat de nacions.
Fem una crida - enmig de l'agressió sagnant llançada en contra nostra des de fa mesos - als habitants àrabs de l'Estat d'Israel a mantenir la pau i participar en la construcció de l'Estat sobre la base d'una ciutadania plena i igualitària, i una representació adequada en tots els seus institucions provisionals i permanents.
Estenem la nostra mà a tots els estats veïns i als seus pobles en una oferta de pau i bon veïnatge i els exhortem a establir vincles de cooperació i ajuda mútua amb el poble jueu sobirà assentat al seu poble. L'Estat d'Israel està disposat a fer la seva part en un esforç comú per a l'avenç de tot l'Orient.
Fem una crida al poble jueu a la diàspora per fer pinya al voltant dels Jueus d'Eretz Israel en les tasques de la immigració i l'edificació i estiguin junts a la gran lluita per la materialització del somni mil·lenari - la redempció d'Israel.
Posar la nostra confiança en el Totpoderós, ens subscrivim a aquesta proclamació en aquesta sessió del Consell Provisional de l'Estat, al terra de la Pàtria, a la ciutat de Tel Aviv, en la vigília de dissabte, el dia 5 de Iyar, 5708 ( 14 maig 1948).
David Ben-Gurion
Daniel Auster Mordekhai Bentov Itzjak Ben Zvi Eliyahu Berligne Fritz Bernstein Rabí Wolf Gold Meir Itzjak Grabovsky Gruenbaum Dr Abraham Eliyahu Dobkin Granovsky Meir Wilner-Kovner Zèrah Wahrhaftig Herzl Vardi Rachel Cohen Rabí Kalman Kahana Saadia Kobashi Rabí Itzjak Meir Levin Meir David Loewenstein Zvi Luria Golda Myerson Najum Nir Zvi Segal rabí Yehuda Leib Hacohen Fishman David Zvi Pinkas Aharon Zisling Moshe Kolodny Eliezer Kaplan Abraham Félix Katznelson Rosenblueth David Remez Berl Repetur Mordekhai Shattner Ben Zion Sternberg Bekhor Moshe Shapira Shitreet Moshé Shertok
Gobierno Provisional de Israel Diario Oficial :
Número 1, Tel Aviv, 5 de Iyar 5708, 05/14/1948 Página 1
La Tierra de Israel fue la cuna del pueblo judío. Aquí su identidad espiritual, religiosa y política se formó. Aquí logró por primera vez su soberanía, creando valores culturales de significado nacional y universal, y legó al mundo el eterno Libro de los Libros.
Después de haber sido exiliado por la fuerza de sus tierras,
el pueblo le guardó fidelidad durante toda su Dispersión y jamás cesó de orar y
esperar su retorno a ella para la restauración de su libertad política.
Impulsados por este histórico y tradicional, Judios
procuraron en cada generación sucesiva a reestablecerse en su patria
ancestral. En los últimos decenios retornaron en masa. Pioneros, los
repatriados desafiantes, y los defensores hicieron florecer el desierto,
revivieron el idioma hebreo, construyeron pueblos y ciudades, y ha creado una
comunidad que controlaba su economía y cultura propias, amante de la paz, pero
capaz de defenderse, con lo que las bendiciones del progreso para todos los
habitantes del país, y que aspiran a una nación independiente.
En el año 5657 (1897), respondiendo al llamado del padre
espiritual del estado judío, Teodoro Herzl, el Primer Congreso Sionista convocó
y proclamó el derecho del pueblo judío a la restauración nacional en su propio
país.
Este derecho fue reconocido en la Declaración Balfour del 2
de noviembre de 1917, y reafirmado en el mandato de la Liga de las Naciones
Unidas que, en particular, específicamente sancionó internacionalmente la conexión
histórica entre el pueblo judío y Eretz Israel y de la derecho del pueblo judío
de reconstruir su Hogar Nacional.
La catástrofe que recientemente azotó al pueblo judío - la
masacre de millones de Judios en Europa - fue otra clara demostración de la
urgencia de resolver el problema de su falta de hogar, restableciendo en Eretz
Israel el Estado Judío, que habrá de abrir las puertas de de la tierra a cada
Judio y conferirle al pueblo judío el status de miembro privilegiado de la
comunidad de naciones.
Sobrevivientes del holocausto nazi en Europa, así como
Judios de otras partes del mundo, continuaron inmigrando a Eretz Israel,
impertérrito ante las dificultades, restricciones y peligros, y nunca cesaron
de exigir su derecho a una vida de dignidad, libertad y trabajo en su patria
nacional.
En la Segunda Guerra Mundial, la comunidad judía de este
país contribuyó con todas sus energías en la lucha por la libertad de las
naciones-y amante de la paz contra las fuerzas de la iniquidad nazi, y, por la
sangre de sus soldados y el esfuerzo bélico desplegado, le valieron el derecho
de a tener en cuenta entre los pueblos que fundaron las Naciones Unidas.
El 29 de noviembre de 1947, la Asamblea General de Naciones
Unidas aprobó una resolución que pedía el establecimiento de un Estado judío en
Eretz Israel, la Asamblea General requirió de los habitantes de Eretz Israel a
tomar medidas que fueran necesarias por parte de ellos para la aplicación de
esa resolución. Este reconocimiento por parte de las Naciones Unidas sobre
el derecho del pueblo judío a establecer su Estado es irrevocable.
Este derecho es el derecho natural del pueblo judío de ser
dueño de su propio destino, como todas las demás naciones, en un Estado
soberano propio.
Por consiguiente nosotros, miembros del Consejo del Pueblo,
representantes de la comunidad judía de Eretz Israel y del Movimiento Sionista,
estamos reunidos aquí en el día de la terminación del Mandato Británico sobre
Eretz Israel y, en virtud de nuestro natural e histórico derecho y en la fuerza
de la resolución de la Asamblea General de Naciones Unidas, declara el
establecimiento de un estado judío en Eretz Israel, que se conoce como el
Estado de Israel.
Declaramos que, con efecto desde el momento de la
terminación del Mandato, esta noche, la víspera del sábado, el sexto Iyar, 5708
(15 de mayo de 1948), hasta el establecimiento de las autoridades electas del
Estado, de conformidad con la Constitución, que será adoptada por la Asamblea
Constituyente a ser elegida, a más tardar el 1 de octubre de 1948, el Consejo
del Pueblo actuará como Consejo Provisional del Estado, y su órgano ejecutivo,
la Administración del Pueblo, será el Gobierno Provisional del estado judío, a
ser llamado "Israel".
El Estado de Israel estará abierto a la inmigración judía y el crisol de las diásporas, sino que fomentará el desarrollo del país en beneficio de todos sus habitantes, sino que se basa en la libertad, la justicia y la paz, a la de los profetas de Israel, sino que asegurará la completa igualdad de derechos sociales y políticos a todos sus habitantes sin diferencia de credo, raza o sexo, garantizará la libertad de religión, conciencia, idioma, educación y cultura, sino que se salvaguarden las Lugares Santos de todas las religiones y será fiel a los principios de la Carta de las Naciones Unidas.
El Estado de Israel estará abierto a la inmigración judía y el crisol de las diásporas, sino que fomentará el desarrollo del país en beneficio de todos sus habitantes, sino que se basa en la libertad, la justicia y la paz, a la de los profetas de Israel, sino que asegurará la completa igualdad de derechos sociales y políticos a todos sus habitantes sin diferencia de credo, raza o sexo, garantizará la libertad de religión, conciencia, idioma, educación y cultura, sino que se salvaguarden las Lugares Santos de todas las religiones y será fiel a los principios de la Carta de las Naciones Unidas.
El Estado de Israel está dispuesto a cooperar con los
organismos y representantes de las Naciones Unidas en la aplicación de la
resolución de la Asamblea General del 29 de noviembre de 1947, y tomará las
medidas necesarias para lograr la unión económica de toda Eretz Israel.
Hacemos un llamamiento a las Naciones Unidas para ayudar al
pueblo judío en la construcción en marcha de su Estado ya admitir al Estado de
Israel en la comunidad de naciones.
Hacemos un llamamiento - en medio de la agresión sangrienta
lanzada en contra nuestra desde hace meses - a los habitantes árabes del Estado
de Israel a mantener la paz y participar en la construcción del Estado sobre la
base de una ciudadanía plena e igualitaria, y una representación adecuada en
todos los sus instituciones provisionales y permanentes.
Extendemos nuestra mano a todos los estados vecinos ya sus
pueblos en una oferta de paz y buena vecindad y los exhortamos a establecer
vínculos de cooperación y ayuda mutua con el pueblo judío soberano asentado en
su propia tierra. El Estado de Israel está dispuesto a hacer su parte en
un esfuerzo común para el avance de todo el Medio Oriente.
Hacemos un llamamiento al pueblo judío en la diáspora para
cerrar filas en torno los Judios de Eretz Israel en las tareas de la
inmigración y la edificación y estén juntos en la gran lucha por la
materialización del sueño milenario - la redención de Israel.
Poner nuestra confianza en el Todopoderoso, nos suscribimos
a esta proclamación en esta sesión del Consejo Provisional del Estado, en el
suelo de la Patria, en la ciudad de Tel-Aviv, en la víspera del sábado, el día
5 de Iyar, 5708 (14 de mayo de 1948).
David Ben-Gurión
Daniel Auster Mordekhai Bentov Itzjak Ben Zvi Eliyahu
Berligne Fritz Bernstein Rabino Wolf Gold Meir Itzjak Grabovsky Gruenbaum Dr.
Abraham Eliyahu Dobkin Granovsky Meir Wilner-Kovner Zeraj Wahrhaftig Herzl
Vardi Rachel Cohen Rabino Kalman Kahana Saadia Kobashi Rabino Itzjak Meir Levin
Meir David Loewenstein Zvi Luria Golda Myerson Najum Nir Zvi Segal rabino
Yehuda Leib Hacohen Fishman David Zvi Pinkas Aharon Zisling Moshe Kolodny
Eliezer Kaplan Abraham Félix Katznelson Rosenblueth David Remez Berl Repetur
Mordekhai Shattner Ben Zion Sternberg Bekhor Moshe Shapira Shitreet Moshé
Shertok
2 comentaris:
Aunque a veces no pensamos lo mismo acerca de Israel y sus políticas actuales relacionadas con otros Estados o pueblos, pienso que la Declaración del Establecimiento del Estado de Israel es un documento histórico muy importante..y estoy de acuerdo con lo que ahí establece, “el derecho natural del pueblo judío de ser dueño de su propio destino, como todas las demás naciones, en un Estado soberano propio.”…Bien lo dice, como todas las demás naciones..
Criticar las políticas del Estado de Israel dadas las circunstancias me parece injusto, incluso aceptando que se han cometido excesos cabe preguntarse, ¿acaso pueden hacer otra cosa?. Me recuerda esta situación a alguien a quien un grupo de violentos intentan darle una paliza, logra defenderse y poner a los violentos en fuga y toda la gente que ha visto los hechos le recriminan que se haya defendido.
El propósito de Israel es vivir en paz pero no se van a dejar matar sin defenderse.
Sigo acusando la prensa internacional de connivencia cobarde con los árabes por crear una opinión favorable a los árabes y criminalizar al único Estado democrático de Oriente Medio. A mucha gente que critica a Israel les tendrían que pagar un billete de ida a Gaza o a cualquier país árabe, a ver si despiertan de una vez. Ves a los amigos de Palestina poniéndose la kufiya como si estuvieran defendiendo una democracia, sin enterarse que están apoyando a grupos terroristas, y especialmente patético es ver algunas chicas occidentales que no aguantarían ni cinco minutos si tuvieran que vivir en regímenes islámicos que les niegan sus derechos y su identidad.
Publica un comentari a l'entrada