25 d’abr. 2012

Rumb a Ítaca

Rumb a Ítaca


Els discursos polítics estan plens de metàfores de les quals la majoria dels ciutadans ignoren el veritable significat d'aquestes metàfores més enllà de la idea que puguin tenir, una idea que sovint ha estat deformada pel cinema. El cinema se sol agafar unes llibertats amb els textos que en molts casos desvirtuen el text original del qual parteixen convertint el film en una història molt diferent d'aquella que originalment explicava el text original. Entenc que no sempre és fàcil traslladar algunes obres al cinema seguint el text fil per randa. Hi ha llibres que per la seva complexitat i dimensions fa inviable la transcripció del text al film però hi ha molts cops que cometen veritables atrocitats amb el text.

Parlem ara d'ítaca: Ítaca era el regne d'Ulisses, nom llatinitzat de l'Odisseu grec, d'aquí neix el títol de l'Odissea, obra èpica que narra el viatge de retorn a la seva pàtria de l'heroi Ulisses, després de la guerra de Troia. Els fets de la guerra de Troia es narren a la ilíada, ja que Ilio és el nom grec de Troia, nom llatinitzat.

L'Iliada narra els esdeveniments del final de la guerra de Troia. Aquesta guerra havia durat deu anys, i la ilíada ens explica els fets dels últims 51 dies d'aquesta guerra. Després d'una llarga guerra Ulisses decideix construir un enorme cavall de fusta i el deixen a la porta de Troia com un present. Els troians malgrat les advertències que allò era una enganyifa, “no us fieu dels regals dels grecs”, deia una noia que tenia poders endevinatoris però els déus l'havien maleït i els seus compatriotes troians se la creien menys del que nosaltres ens creiem a un polític en campanya. Però l'endevina tenia raó, el cavall de fusta estava ple de grecs. Els troians innocentment van introduir el cavall a la ciutat, pensaven que els grecs havien marxat, no podien imaginar que ells mateixos estaven introduint els grecs dins de la ciutat. De nit, quan els troians dormien, els grecs amb Ulisses al capdavant van sortir del cavall, van obrir les portes de la ciutat, van entrar més grecs, i els grecs van dedicar-se a matar tot el que estava viu i a robar tot el que van poder. Acabada la guerra toca el moment de tornar cap a casa, i passem a l'Odissea. Ulisses ofèn als déus i aquests decideixen que no pugui tornar a casa seva, a Ítaca. Després deu anys de viatge i moltes vicissituds Ulisses aconsegueix arribar a casa seva i es troba que hi ha un munt de dropos que se li volen quedar el regne i la reina. Ulisses aconsegueix acabar amb els seus enemics.

Per a nosaltres el missatge és clar, si agafem l'Odissea com a model per a emprendre un viatge que ens porti fins a la nostra particular Ítaca, la nostra estada en el setge a Troia ha estat llarga, el viatge fins a Ítaca serà llarg i ple de perills, però Ítaca està esperant el nostre retorn.

Cal afegir que aquestes dues obres tenen una continuació escrita Virgili el segle I, l'Eneida, que explica la sortida d'Enees i un grup de Troia que després de moltes vicissituds acaba arribant a Itàlia, d'aquest grup de supervivents troians Virgili fa descendir els fundadors de Roma.

Seguint amb històries gregues: Sigui a Ítaca com Ulisses o a la nostra futura Roma particular és molt clar que el primer que hem de fer és sortir del laberint del Minotaure espanyol on fa molt que estem ficats abans que el Minotaure espanyol se'ns acabi cruspint.

-Llegenda del Minotaure: Biblioteca mitològica d'Apolodor d'Atenes.

-Iliada: Obra d'Homer que narra els últims dies de la guerra de Troia (Ilium),

-Odissea: Obra d'Homer que narra el viatge de retorn d'Ulisses (Odisseu en grec) a Ítaca.

-Eneida: Obra de Publi Virgili Maró que narra la sortida dels troians supervivents de la guerra de Troia, un intent de Virgili de demostrar l'origen dels fundadors de Roma a descendents dels supervivents de la guerra de Troia, pren el nom de l'heroi troià Enees.



Rumbo a Ítaca

Los discursos políticos están llenos de metáforas de las que la mayoría de los ciudadanos ignoran el verdadero significado de estas metáforas más allá de la idea que puedan tener, una idea que a menudo ha sido deformada por el cine. El cine se suele coger unas libertades con los textos que en muchos casos desvirtúan el texto original del que parten convirtiendo el film en una historia muy diferente de aquella que originalmente contaba el texto original. Entiendo que no siempre es fácil trasladar algunas obras al cine siguiendo el texto punto por punto. Hay libros que por su complejidad y dimensiones hace inviable la transcripción del texto en el filme pero hay muchas veces que cometen verdaderas atrocidades con el texto.

Hablemos ahora de ítaca: Ítaca era el reino de Ulises, nombre latinizado del Odiseo griego, de ahí nace el título de la Odisea, obra épica que narra el viaje de regreso a su patria del héroe Ulises , después de la guerra de Troya. Los hechos de la guerra de Troya se narran en la Ilíada, ya que Ilio es el nombre griego de Troya, nombre latinizado.

El Iliada narra los acontecimientos del fin de la guerra de Troya.Esta guerra había durado diez años, y la Ilíada nos explica los hechos de los últimos 51 días de esta guerra. Después de una larga guerra Ulises decide construir un enorme caballo de madera y lo dejan en la puerta de Troya como un presente. Los troyanos a pesar de las advertencias que aquello era un camelo, "no os fiéis de los regalos de los griegos", decía una chica que tenía poderes adivinatorios pero los dioses lo habían maldecido y sus compatriotas troyanos se la creían menos de lo que nosotros nos creemos a un político en campaña. Pero la adivina tenía razón, el caballo de madera estaba lleno de griegos. Los troyanos inocentemente introdujeron el caballo en la ciudad, pensaban que los griegos habían marchado, no podían imaginar que ellos mismos estaban introduciendo los griegos dentro de la ciudad. De noche, cuando los troyanos dormían, los griegos con Ulises al frente salieron del caballo, abrieron las puertas de la ciudad, entraron más griegos, y los griegos se dedicaron a matar todo lo que estaba vivo y robar todo lo que pudieron. Terminada la guerra toca el momento de volver a casa, y pasamos a la Odisea. Ulises ofende a los dioses y éstos deciden que no pueda volver a su casa, a Ítaca. Después diez años de viaje y muchas vicisitudes Ulises consigue llegar a su casa y se encuentra que hay un montón de vagos que se le quieren quedarse el reino y la reina. Ulises logra acabar con sus enemigos.

Para nosotros el mensaje es claro, si tomamos la Odisea como modelo para emprender un viaje que nos lleve hasta nuestra particular Ítaca, nuestra estancia en el asedio a Troya ha sido larga, el viaje hasta Ítaca será largo y lleno de peligros, pero Ítaca está esperando nuestro regreso.

Hay que añadir que estas dos obras tienen una continuación escrita Virgili el siglo I, la Eneida, que explica la salida de Eneas y un grupo de Troya que después de muchas vicisitudes acaba llegando a Italia, de este grupo de supervivientes troyanos Virgilio hace descender los fundadores de Roma.

Siguiendo con historias griegas: Sea a Ítaca como Ulises o en nuestra futura Roma particular es muy claro que lo primero que debemos hacer es salir del laberinto del Minotauro español donde hace mucho que estamos metidos antes de que el Minotauro español nos acabe comiéndose.

-Leyenda del Minotauro: Biblioteca mitológica de Apolodoro de Atenas.

-Iliada: Obra de Homero que narra los últimos días de la guerra de Troya (Ilium),

-Odisea: Obra de Homero que narra el viaje de regreso de Ulises (Odiseo en griego) a Ítaca.

-Eneida: Obra de Publio Virgilio Marón que narra la salida de los troyanos supervivientes de la guerra de Troya, un intento de Virgilio de demostrar el origen de los fundadores de Roma a descendientes de los supervivientes de la guerra de Troya, toma el nombre del héroe troyano Eneas.



3 comentaris:

Oliva ha dit...

Que Hercules i Zeus estiguin amb nosaltres. aixì siga.

patriciaroijonas ha dit...

Y la idea es? Lograr la independencia de Catalunya para lograr llegar a vuestro hogar?

Jaume C. i B. ha dit...

Patricia: En nuestro hogar ya estamos, se trata de un viaje mental, no físico.