18 d’abr. 2012

Un elefant, un elefant, el seu regne per un elefant

Un elefant, un elefant, el seu regne per un elefant

Des del pas per la Península dels elefants d’Aníbal, mai un elefant havia provocat uns estralls tan grans. I no és que un munt d’elefants hagin entrat a tota velocitat a Madrid envaint el Congrés dels Diputats i les redaccions d’alguns mitjans de la capital de l’Imperi, no, no ha estat això, de fet, el pobre elefant va morir a l’Àfrica, però la seva mort ha tingut un ressò. Amb el seu últim alè l’elefant ha maleït al seu botxí. A Madrid, que no són gent que es prenguin aquestes coses amb gaire sentit de l’humor, algunes veus han començat a plantejar la possibilitat que potser seria hora que Joan Carles abdiqués, fins i tot els monàrquics, una espècie que està més en risc d’extinció que els elefants, estan escandalitzats. Probablement ningú se n’hauria assabentat de l’execució sumària del paquiderm perpetrada pel Borbó si el Borbó no s’hagués trencat el maluc. A totes les crisis que estan turmentant el Regne de les Espanyes hi ha també una crisi de la credibilitat de la institució monàrquica. De fet l’episodi de l’elefant només ha reblat el clau al taüt d’una institució decimonònica i caducada com és aquesta monarquia, l’episodi d’Urdangarín ja havia començat a fer trontollar la credibilitat de la Corona, ha calgut que la màxima figura de la Corona fos descoberta matant un pobre paquiderm.

Recordant a Mitrofan

Mitrofan és l’ós més conegut dels últims anys, va fer-se famós, sense poder gaudir d’aquesta fama, després que un tal Joan Carles, de professió rei de les Espanyes, li etzibés un tret, el pobre Mitrofan va ser assassinat sense tenir cap oportunitat de defensar-se. Però Mitrofan no va ser l’última víctima (ni tampoc la primera) de les aficions del monarca. De moment el monarca deu gaudir mirant el cap del pobre Mitrofan penjat d’una paret, i ara hi haurà afegit el del pobre elefant (de qui ni tan sols coneixem el nom). Ara, seguint la progressió, la següent escena que veurem potser serà la del rei de les Espanyes arponant una pobre balena qual capità Ahab a la seva particular Moby Dick. Això de voler matar tot el que es mogui i respiri ja ho tenen els reis, abans ho feien a les guerres, ara s’han de conformar amb pobres bèsties inofensives ja que no està a les seves mans declarar la guerra a cap país, i generalment els ciutadans estan menys disposats a que els matin per una gent que normalment només coneixien abans pel seu retrat a les monedes, i ara per fer un discurs avorrit televisat cada Nadal, per sort, declarar la guerra ha deixat de ser un privilegi dels monarques, ara s’han de conformar amb disparar contra la fauna salvatge. Els Borbons no han estat precisament exemplars, en tres-cents anys han estat deposats tres vegades, malauradament sempre han acabat tornant, com la grip.







Un elefante, un elefante, su reino por un elefante

Desde el paso por la Península de los elefantes de Aníbal, nunca un elefante había provocado unos estragos tan grandes. Y no es que un montón de elefantes hayan entrado a toda velocidad en Madrid invadiendo el Congreso de los Diputados y las redacciones de algunos medios de la capital del Imperio, no, no ha sido eso, de hecho, el pobre elefante morir en África, pero su muerte ha tenido un eco. Con su último aliento el elefante ha maldecido a su verdugo. En Madrid, que no son gente que se tomen estas cosas con mucho sentido del humor, algunas voces han empezado a plantear la posibilidad de que quizá sería hora de que Juan Carlos abdicara, incluso los monárquicos, una especie que está más en riesgo de extinción que los elefantes, están escandalizados. Probablemente nadie se habría enterado de la ejecución sumaria del paquidermo perpetrada por Borbón si el Borbón no se hubiera roto la cadera. En todas las crisis que están atormentando el Reino de las Españas hay también una crisis de la credibilidad de la institución monárquica. De hecho el episodio del elefante sólo remachó el clavo en el ataúd de una institución decimonónica y caducada como es esta monarquía, el episodio de Urdangarín ya había empezado a hacer tambalear la credibilidad de la Corona, ha sido necesario que la máxima figura de la Corona fuera descubierta matando un pobre paquidermo.

Recordando a Mitrofan

Mitrofan es el oso más conocido de los últimos años, se hizo famoso, sin poder disfrutar de esta fama, después de que un tal Juan Carlos, de profesión rey de las Españas, le espetó un tiro, el pobre Mitrofan fue asesinado sin tener ninguna oportunidad de defenderse. Pero Mitrofan no fue la última víctima (ni tampoco la primera) de las aficiones del monarca. De momento el monarca debe disfrutar mirando la cabeza del pobre Mitrofan colgada de una pared, y ahora habrá añadido la del pobre elefante (de quien ni siquiera conocemos el nombre). Ahora, siguiendo la progresión, la siguiente escena que veremos quizá sea la del rey de las Españas arponeando una pobre ballena cual capitán Ahab a su particular Moby Dick. Esto de querer matar todo lo que se mueva y respire ya lo tienen los reyes, antes lo hacían en las guerras, ahora deben conformarse con pobres bestias inofensivas ya que no está en sus manos declarar la guerra a ningún país, y generalmente los ciudadanos están menos dispuestos a que los maten por una gente que normalmente sólo conocían antes por su retrato en las monedas, y ahora para hacer un discurso aburrido televisado cada Navidad, por suerte, declarar la guerra ha dejado de ser un privilegio de los monarcas , ahora deben conformarse con disparar contra la fauna salvaje. Los Borbones no han sido precisamente ejemplares, en trescientos años han sido depuestos tres veces, desgraciadamente siempre han acabado volviendo, como la gripe.