El diccionari Aznar de biografies esbiaixades

El diccionari Aznar de biografies esbiaixades

Realment aquella frase que diu que el dictador Franco “ho va deixar tot lligat i ben lligat” continua sent vàlida avui dia. Una cançó de la Trinca venia a dir que el dictador ho havia deixat tot tan ben lligat que a Espanya manen els seus hereus, els ideològics, és clar. Aznar, hereu ideològic del traspassat generalíssim de les Espanyes, qual Cid modern continua remenant les cireres malgrat que ja fa set anys que no és president. No li cal, els efectes del seu govern encara perduren, com les plagues de llagosta o les pestes medievals. Va intentar comprar una medalla al Congrés dels Estats Units pagant amb els diners de l'erari públic espanyol, sembla que després d'haver pagat una bona morterada no li van concedir. Ell que tant va fer pel seu amic Geooooorge Buuuuush i ni tan sols li regalen, l'ha de pagar, millor dit, fa que li paguem els contribuents, i al final ni li donen, ni li tornen els calés. Crec que va ser en temps del govern d'Aznar (Ansar en anglès) que Espanya va donar al museu del Parlament Europeu una Constitució espanyola, i ves per on, l'escut que es podia veure era el franquista. I ara descobrim que Aznar, quan encara era president del govern espanyol, va encarregar un diccionari, el Diccionari Biogràfic Espanyol, al que haurien d'haver titular en honor al seu mecenes “Diccionari Aznar de biografies esbiaixades”. I aquest diccionari dóna un punt de vista molt esbiaixat de les biografies d'alguns personatges. Titlla al general Franco de “no totalitari”. Si és que molt en el fons, molt en el fons l'oncle Quico era un bon home, només que ho dissimulava molt bé matant molta gent. Ja ho tenen això els generals, per passar a la història han de matar molta gent, especialment als seus propis soldats i si maten molts civils es guanyen uns quants paràgrafs més als llibres d'història. Al president de la II República Juan Negrín en aquest peculiar diccionari el titllen de dictador. Segons aquest diccionari el general Franco “va muntar un règim autoritari, no totalitari”. Ah, ah, ah. Deixem-nos de fer jocs de mans amb les paraules. Els termes són sinònims. En govern autoritari és aquell que exerceix el seu poder sense permetre l'oposició i un govern totalitari és aquell que governa sense permetre cap forma d'oposició. És ridícul que pretenguin buscar matisos canviant un adjectiu per un altre per tractar de donar una visió suavitzada d'un personatge que va encapçalar un règim, al que ell mateix va donar nom, durant el qual i al llarg de quasi quaranta anys van privar de la seva llibertat física a centenars de milers de persones, de la mental a tothom, torturaren i assassinaren a molts milers. Segons aquest diccionari la Llei de Principis del Moviment va dibuixar un “ordre constitucional”. Un dels axiomes d'aquesta llei de la bellugadissa parla de la confessionalitat catòlica d'Espanya i la unitat indissoluble d'Espanya. Ves per on, ves per on, però si amb aquest mateix argument els “nens de la Maestranza”, també coneguts per magistrats del Tribunal Constitucional (espanyol) van fer amb l'Estatut de Catalunya que havíem votat els catalans el mateix que jo amb el paper higiènic quan sento que alguna cosa m'estreny als budells.

En aquest diccionari també apareix Aznar, faltaria més, ell va ordenar que el redactessin, això si, pagant el contribuent. Aquest home deu tenir un bon raconet perquè no paga es paga ni les medalles ni els diccionaris. El diccionari intenta construir una història favorable al mecenes Aznar ja que en els paràgrafs que parlen del cabdill Josemari, el magnífic, s'obvia el fet que Aznar acostés els presos etarres a Euskadi i acusa a altres de manipular l'11-M quan els que van manipular la informació de l'11-M va ser el govern d'Aznar. I s'acusa a la llavors oposició socialista d'aprofitar-se de l'enfonsament del Prestige, quan en aquells dies la forma en què van informar alguns mitjans afins al PP va ser un exemple de manipulació proPP de la informació que hauria avergonyit a un triler de les Rambles. Aquests dos assumptes continuen sense que el Partit Popular n'assumeixi la seva part de responsabilitat en l'intent d'entabanar la ciutadania. Aquest diccionari en seria un altre exemple, i crec que s'hauria de fer públic els noms dels autors d'aquesta enganyifa manipuladora per poder escarnir-los públicament. També caldria obligar a Aznar a pagar de la seva butxaca aquesta obra esbiaixada i fraudulenta. El cost d'aquest diccionari ha estat de 6 milions d'euros. Els paràgrafs sobre el dictador Franco van ser encarregats a la Fundación Francisco Franco i són obra de Luís Suárez, així s'entén que el text intenti suavitzar la dictadura franquista quasi convertint-la en un paradís. Sembla que la Real Academia de la Historia va preferir encarregar els textos a gent afins al règim i no a historiadors de prestigi.

El diccionario Aznar de biografías sesgadas

Realmente aquella frase que dice que el dictador Franco "lo dejó todo atado y bien atado" sigue siendo válida hoy en día. Una canción de la Trinca venía a decir que el dictador lo había dejado todo tan bien atado que en España mandan sus herederos, los ideológicos, claro. Aznar, heredero ideológico del fallecido generalísimo de las Españas, que Cid moderno sigue removiendo las cerezas aunque ya hace siete años que no es presidente. No lo necesita, los efectos de su gobierno aún perduran, como las plagas de langosta o las pestes medievales. Intentó comprar una medalla en el Congreso de los Estados Unidos pagando con el dinero del erario público español, parece que después de haber pagado una buena morterada no le concedieron. Él que tanto hizo por su amigo Geooooorge Buuuuush y ni siquiera le regalan, la tiene que pagar, mejor dicho, hace que le pagamos los contribuyentes, y al final ni le dan, ni le devuelven el dinero. Creo que fue en tiempos del gobierno de Aznar (Ansar en inglés) que España dio al museo del Parlamento Europeo una Constitución española, y mira por donde, el escudo que se podía ver era el franquista. Y ahora descubrimos que Aznar, cuando todavía era presidente del gobierno español, encargó un diccionario, el Diccionario Biográfico Español, al que deberían haber titular en honor a su mecenas "Diccionario Aznar de biografías sesgadas". Y este diccionario da un punto de vista muy sesgado de las biografías de algunos personajes. Tilda al general Franco de "no totalitario". Si es que muy en el fondo, muy en el fondo el tío Quico era un buen hombre, sólo que lo disimulaba muy bien matando mucha gente. Ya lo tienen eso los generales, para pasar a la historia tienen que matar mucha gente, especialmente a sus propios soldados y si matan muchos civiles se ganan unos cuantos párrafos más los libros de historia. Al presidente de la II República Juan Negrín en este peculiar diccionario lo tildan de dictador. Según este diccionario el general Franco "montó un régimen autoritario, no totalitario". Ah, ah, ah. Dejémonos de hacer juegos de manos con las palabras. Los términos son sinónimos. En gobierno autoritario es aquel que ejerce su poder sin permitir la oposición y un gobierno totalitario es aquel que gobierna sin permitir ninguna forma de oposición. Es ridículo que pretendan buscar matices cambiando un adjetivo por otro para tratar de dar una visión suavizada de un personaje que encabezó un régimen, al que él mismo dio nombre, durante el cual ya lo largo de casi cuarenta años privaron de su libertad física a cientos de miles de personas, de la mental a todos, torturaron y asesinaron a muchos miles. Según este diccionario la Ley de Principios del Movimiento dibujó un "orden constitucional". Uno de los axiomas de esta ley de la movediza habla de la confesionalidad católica de España y la unidad indisoluble de España. Mira por donde, mira por donde, pero si con ese mismo argumento los "niños de la Maestranza", también conocidos por magistrados del Tribunal Constitucional (español) hicieron con el Estatuto de Cataluña que habíamos votado los catalanes lo mismo que yo con el papel higiénico cuando siento que algo me aprieta en los intestinos.

En este diccionario también aparece Aznar, faltaría más, él ordenó que el redactaran, eso si, pagando el contribuyente. Este hombre debe tener un buen rincón para que no paga se paga ni las medallas ni los diccionarios. El diccionario intenta construir una historia favorable al mecenas Aznar ya que en los párrafos que hablan del caudillo Josemari, el magnífico, se obvia el hecho de que Aznar acercara los presos etarras a Euskadi y acusa a otros de manipular el 11-M cuando los que manipularon la información del 11-M fue el gobierno de Aznar. Y acusa a la entonces oposición socialista de aprovecharse del hundimiento del Prestige, cuando por entonces la forma en que informaron algunos medios afines al PP fue un ejemplo de manipulación ProPP de la información que habría avergonzado a un trilero de las Ramblas. Estos dos asuntos continúan sin que el Partido Popular asuma su parte de responsabilidad en el intento de embaucar a la ciudadanía. Este diccionario sería otro ejemplo, y creo que se debería hacer público los nombres de los autores de esta engañifa manipuladora para escarnecer-públicamente. También habría que obligar a Aznar a pagar de su bolsillo esta obra sesgada y fraudulenta. El coste de este diccionario ha sido de 6 millones de euros. Los párrafos sobre el dictador Franco fueron encargados a la Fundación Francisco Franco y son obra de Luis Suárez, así se entiende que el texto intente suavizar la dictadura franquista casi convirtiéndola en un paraíso. Parece que la Real Academia de la Historia prefirió encargar los textos a gente afines al régimen y no a historiadores de prestigio.