Independència (II)

Independència (II)

Confeso que ara no recordo qui va dir aquesta frase però hi estic d'acord. Ni Catalunya té la força per independitzar-se d'Espanya (per la força) ni Espanya té la força per assimilar-nos, esclafar-nos o esborrar-nos. En realitat la frase es quedava en “assimilar-nos”. El 1640 ja van provar de fer-nos passar per l'arrasador, ens van deixar molt tocats, les guerres ja ho tenen això, però no van acabar amb nosaltres com a poble, van haver de tornar a provar-ho de nou a inicis del segle XVIII. Vam perdre les institucions i els nostres drets, però no ens van aconseguir assimilar. Ja situats en el segle XX van intentar fer-nos passar per l'adreçador, i nosaltres malgrat tot hem reivindicat la recuperació de les nostres institucions i els nostres drets. No tenim la força militar per fer-los fora, cert, però ells tampoc la tenen per esclafar-nos. La nostra raó sempre aconsegueix imposar-se tard o d'hora a la tendència autoritària i incivilitzada de l'Estat espanyol de voler convertir-nos en un altre poble sense passat ni memòria. Malauradament per ells, no tenen, com diu Lluís Llach a “País petit” “detectors pels secrets del cor”, secrets que no són tan secrets, aquest “país petit” que és Catalunya, no és tan petit, com demostra el fet que haguem resistit als dos grans imperis europeus, França i Espanya, que ens han fet la guerra, s'han fet la guerra entre ells al nostre país i se'ns han volgut repartir com si fóssim mercaderia. I tot i així continuem existint. Fins i tot els nostres compatriotes nord-catalans, durant segles sota l'urpa francesa, desperten el seu sentiment de pertinença a aquest “país petit” que “no sempre estar segur de tornar a veure el sol” de demà, però el continuem veient, si no fos així jo no estaria escrivint això. El gran problema d'Espanya és que els seus governants naixen tots amb una incapacitat congènita per negociar, històricament sempre han imposat els seus desitjos sense cap mirament. Tampoc saben complir amb els acords, especialment quan creuen que tenen una posició de força, tenen tota la maquinària d'un Estat que no té capacitat ni de negociació ni de compliment dels acords firmats. Ni quan s'han endut un clatellot dels forts han estat capaços d'aprendre la lliçó. La pèrdua gradual de totes les colònies al llarg del segle XIX els va sumir en un estat de còlera, i algú ho havia de pagar, per ells, des del punt de vista seu, Catalunya era l'última colònia. Som espanyols per pagar els impostos, és a dir, per complir amb les nostres obligacions i deixar-nos espoliar, però ens tracten de la mateixa manera que als indígenes llatinoamericans. Amb moltes diferències: nosaltres estem al costat, mentre que les colònies llatinoamericanes els quedaven lluny, a nosaltres no ens podien matar amb epidèmies com va succeir amb la gran majoria dels indígenes de llatinoamèrica perquè nosaltres estàvem immunitzats contra les mateixes malalties que ells i que la resta d'europeus. Nosaltres no ens hem pogut treure el seu domini però ells ni ens han pogut assimilar ni ens han pogut esborrar del mapa. El tema de la llengua és una cosa que no entenen els espanyols, no entenen que volguem parlar una llengua que “només” parlen 10 milions de persones, les cometes del només no són gratuïtes, poden parlar una llengua que parlen 400, 500 o 600 milions de persones. El xinès el parlen més de 1000 milions i no veig que els espanyols decideixin canviar-se al xinés. Senten un profund menyspreu cap a una llengua que malgrat els seu “escàs” nombre de parlants, des del seu punt de vista, és una de les meves actives de la xarxa, té una vitalitat que ja desitjarien algunes llengües amb més parlants i amb un Estat que les recolza, i això que la nostra llengua té un Estat al darrera que la menysprea i odia, i segurament aquest menyspreu i odi de l'Estat espanyol i de molts espanyols ni ells mateixos saben la raó. Vull incloure un article aparegut a l'AVUI el 5 de maig de 2011. Malgrat que des d'Espanya ens anunciïn que la independència seria la nostra ruïna, com si dependre d'Espanya no ho fos, considerant que cada dia 60 milions d'euros se'n van de Catalunya per no tornar-hi mai més, això suposa 21800 milions d'euros anuals que ens són espoliats per Espanya sense cap vergonya, una quantitat que hi ha països que ni els veuen, i només són una petita part, poca broma, que la quantitat aquesta només és una petita part que se'n va a un Estat que quan se li reclamen 1450 milions d'euros diu que ja veurem si ho rebrem, que ens posem fulles, tot i que hi ha un acord signat. Són gent que no tenen paraula.

Política
Un exdirigent de l'FMI diu que Catalunya podria ser un dels països més rics
Kenneth Rogoff afirma que si el Principat fos independent figuraria en els primers llocs del rànquing mundial
Cita l'economia catalana com un puntal

L'execonomista en cap del Fons Monetari Internacional i actual professor de la Universitat de Harvard, Kenneth Rogoff, considera que Catalunya seria un dels països més rics del món si fos independent. Rogoff ha fet les declaracions en una entrevista a la revista Capital, quan el periodista li pregunta per si el govern de Zapatero ha fet el suficient per combatre la crisi. “Es necessiten mesures importants, particularment en el mercat laboral. Espanya, no obstant això, és un país amb nombroses fortaleses i no es pot comparar amb altres països. Té multinacionals que són excel·lents, té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món...”, assenyala l'economista entre els factors positius. Segons Rogoff, Espanya necessita una profunda reforma estructural de la seva economia, per poder créixer, i creu que aquest és el gran repte. “Amb un 20% d'atur farà falta sort perquè el PIB avanci alguna cosa enguany. Un creixement del 3% o del 4%, necessari per reduir l'atur, és poc probable a mitjà termini. I està clar que Espanya necessita una profunda reforma estructural de la seva economia“, hi afegeix. Rogoff creu que existeix una alta probabilitat que l'Estat espanyol acabi necessitant ajuda d'Europa. I en dóna la culpa al fet que Grècia, Irlanda i potser Portugal hauran de reestructurar el seu deute. En aquell hipotètic moment, “els mercats es tornaran bojos”. Les declaracions de Rogoff s'afegeixen al fet que la premsa internacional s'està abocant a informar de l'enfrontament que Catalunya manté amb l'Estat arran del dèficit fiscal, tot al contrari del que succeeix amb els rotatius amb seu a Madrid, que l'ignoren. El rotatiu The New York Times es va decantar la setmana passada a favor de les tesis catalanes, i es va mostrar preocupat per “l'estrangulació financera” de què és víctima Catalunya. El diari nord-americà detallava que el finançament obliga el país a “contribuir amb un 10% del PIB” català a la hisenda espanyola, en al·lusió a l'espoli fiscal. Segons el rotatiu, en un article titulat Els dèficits de les regions incrementen les pors sobre Espanya, Catalunya es veu obligada a “donar suport a les regions més pobres a través de les taxes que recull Madrid”. L'article s'afegia al que també va publicar el londinenc Financial Times, que explicava la forta contribució de Catalunya en solidaritat amb Espanya.
LA FRASE
Espanya té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món.
Kenneth Rogoff
EXECONOMISTA EN CAP DEL FONS MONETARI INTERNACIONAL

Els polítics espanyols quan senten parlar de la independència de Catalunya els entra una rialla nerviosa, la del que té por que es produeixi allò que li estan dient, i adverteixen que si això es produís se'ns cauria el món al damunt. Ells no conceben que Catalunya pugui decidir un dia caminar sense la tutela espanyola, tampoc concebien que Cuba, Puerto Rico o Filipines puguessin existir com a països sense la tutela espanyola, i existeixen, però tampoc concebien que pogués existir Holanda, que durant el segle XVI va estar sota el domini castellà, i Holanda és avui un país petit i pròsper, no tenen als castellans robant tot el que poden. Tampoc donava ningú res per Irlanda o Israel, i ja veieu, existeixen. En el cas d'Israel tenen el problema de tenir un veins problemàtics amb els que estan en guerra latent des de fa més de 60 anys. Nosaltres estem en guerra amb l'Estat espanyol encara que ja faci molt de temps que no ens tiren bombes, cosa que si que havien fet fins fa 72 anys amb una certa periodicitat. Si fins i tot un moderat com Azaña defensava que al seu parer s'havia de bombardejar Barcelona cada 50 anys, i aquest era un moderat, però l'espanyolisme en què havia estat format quan de catalans es tractava li feia sortir l'esperit del governant carpetovetònic i començava a costar diferenciar-lo de predecessors i successors que si que van dur a terme aquests bombardejos. Nosaltres existim perquè som un poble tossut. També en el nostre poble hi ha individus menyspreables que fan grans demostracions del seu espanyolisme renegant de Catalunya, com he dit tots els pobles pateixen la presència dels seus quislings o botiflers. Pels que no sapigueu que volen dir aquests dos termes us diré que tots dos són sinònims de traïdor i col·laborador amb l'enemic. Els botiflers eren els partidaris de Felip V durant i després la guerra de successió, aquest terme estava enfrontat al de Maulets, els patriotes. Quisling va ser el primer ministre noruec col·laborador que va col·laborar amb l'ocupant nazi de Noruega. Ja us puc dir que els noruecs no li van perdonar el seu col·laboracionisme i traïció, i van jutjar-lo, condemnar-lo a mort per traïció i afusellat. El seu nom, Quisling, s'ha convertit en sinònim de col·laboracionista i traïdor, com els nostres botiflers. No tornaré a explicar perquè crec que les amenaces no ens les podem prendre seriosament, ja ho vaig explicar en l'altra article, a hores d'ara considero ridícul que ens amenacin amb l'apocalipsi quan avui dia seria inimaginable que ens enviessin els tancs a la Plaça Sant Jaume, això ho podien fer en unes altres èpoques, ho van provar, ens van fer mal, però continuem aquí. Un dels temes que em preocupen és l'autoodi, aquella gent que sent catalana no deixen de mostrar el seu odi contra Catalunya, contra la llengua, contra les institucions, és aquesta gent a qui els mitjans de la caverna donen veu presentant-los com els catalans lleials (a Espanya) víctimes del malèfic catalanisme. No diré noms però en podria dir uns quants noms d'aquests catalans que han fet de l'autoodi la seva bandera. Si no fos català, si fos espanyol i escoltés el que diuen els mitjans de la caverna sobre els catalans acabaria creient que els catalans tenim banyes i cua i ens mengem els nens castellanoparlants amb patates, res més lluny de la veritat, sóc català i puc assegurar-vos que després de mirar-me a l'espill he vist que no tenia banyes ni cua (al darrera) i menjar nens castellanoparlants o catalanoparlants és lleig.
No nego que els catalans hem comés alguns errors, però de vegades som massa autocrítics, i n'hi ha que s'han espanyolitzat tant que intenten ser més anticatalans del que puguin ser els espanyols. En un article publicat anteriorment he pogut veure en les opinions d'un dels comentaristes un exemple d'aquest autoodi, aquesta persona molt adoctrinada per cavernícoles reconeguts, s'ha dedicat a anar exposant totes les idees que de Catalunya i el catalanisme té el nacionalisme espanyol, ha deixat escrits tots els prejudicis que el nacionalisme espanyol té sobre Catalunya. I estic parlant d'un català que escriu en un català bastant correcte, no és d'aquests catalans exemples d'autoodi que arriben a l'extrem de no saber ni voler escriure en català, d'aquests també n'hi ha, en un català correcte ha anat desgranant les tesis de la catalanofòbia hispànica. Ja és prou trist que escoltem un reguitzell de prejudicis sense cap més fonament que la incapacitat de determinats nacionalistes espanyols d'entendre i respectar Catalunya, només ens falta que alguns catalans renegats demostrin aquest odi cap a la seva pròpia terra.
Continuarà.

Independencia (II)

Confieso que ahora no recuerdo quién dijo esta frase pero estoy de acuerdo. Ni Cataluña tiene la fuerza para independizarse de España (por la fuerza) ni España tiene la fuerza para asimilarnos, aplastarnos o borrarnos. En realidad la frase se quedaba en "asimilarnos". En 1640 ya intentaron hacernos pasar por el arrollador, nos dejaron muy tocados, las guerras ya lo tienen eso, pero no acabaron con nosotros como pueblo, tuvieron que volver a probar de nuevo a inicios del siglo XVIII. Perdimos las instituciones y nuestros derechos, pero no nos consiguieron asimilar. Ya situados en el siglo XX intentaron hacernos pasar por el aro, y nosotros a pesar de todo hemos reivindicado la recuperación de nuestras instituciones y nuestros derechos. No tenemos la fuerza militar para echarlos, cierto, pero ellos tampoco la tienen para aplastarnos. Nuestra razón siempre consigue imponerse tarde o temprano a la tendencia autoritaria y incivilizada del Estado español de querer convertirnos en otro pueblo sin pasado ni memoria. Desgraciadamente para ellos, no tienen, como dice Lluís Llach en "País pequeño" "detectores para los secretos del corazón", secretos que no son tan secretos, este "país pequeño" que es Cataluña, no es tan pequeño, como demuestra el hecho de que hayamos resistido a los dos grandes imperios europeos, Francia y España, que nos han hecho la guerra, han hecho la guerra entre ellos en nuestro país y se nos han querido repartir como si fuéramos mercancía. Y aun así seguimos existiendo. Incluso nuestros compatriotas norcatalanes, durante siglos bajo la garra francesa, despiertan su sentimiento de pertenencia a este "país pequeño" que "no siempre estar seguro de volver a ver el sol" de mañana, pero lo continuamos viendo , si no fuera así yo no estaría escribiendo esto. El gran problema de España es que sus gobernantes nacen todos con una incapacidad congénita para negociar, históricamente siempre han impuesto sus deseos sin ningún miramiento. Tampoco saben cumplir con los acuerdos, especialmente cuando creen que tienen una posición de fuerza, tienen toda la maquinaria de un Estado que no tiene capacidad ni de negociación ni de cumplimiento de los acuerdos firmados. Ni cuando se han llevado una colleja los fuertes han sido capaces de aprender la lección. La pérdida gradual de todas las colonias a lo largo del siglo XIX los sumió en un estado de cólera, y alguien lo tenía que pagar, por ellos, desde el punto de vista suyo, Cataluña era la última colonia. Somos españoles para pagar los impuestos, es decir, para cumplir con nuestras obligaciones y dejarnos expoliar, pero nos tratan de la misma manera que a los indígenas latinoamericanos. Con muchas diferencias: nosotros estamos al lado, mientras que las colonias latinoamericanas les quedaban lejos, a nosotros no nos podían matar con epidemias como sucedió con la gran mayoría de los indígenas de Latinoamérica porque nosotros estábamos inmunizados contra las mismas enfermedades que ellos y que el resto de europeos. Nosotros no nos hemos podido sacar su dominio pero ellos ni nos han podido asimilar ni nos han podido borrar del mapa. El tema de la lengua es algo que no entienden los españoles, no entienden que queramos hablar una lengua que "sólo" hablan 10 millones de personas, las comillas de sólo no son gratuitas, pueden hablar una lengua que hablan 400, 500 o 600 millones de personas. El chino lo hablan más de 1000 millones y no veo que los españoles decidan cambiarse al chino. Sienten un profundo desprecio hacia una lengua que a pesar de los su "escaso" número de hablantes, desde su punto de vista, es una de mis activas de la red, tiene una vitalidad que ya desearían algunas lenguas con más hablantes y con un Estado que las apoya, y eso que nuestra lengua tiene un Estado detrás que la desprecia y odia, y seguramente este desprecio y odio del Estado español y de muchos españoles ni ellos mismos saben la razón. Quiero incluir un artículo aparecido en el periódico AVUI el 5 de mayo de 2011. A pesar de que desde España nos anuncien que la independencia sería nuestra ruina, como si depender de España no lo fuera, considerando que cada día 60 millones de euros se van de Cataluña para no volver nunca más, eso supone 21.800 millones de euros anuales que nos son expoliados por España sin ninguna vergüenza, una cantidad que hay países que ni los ven, y sólo son una pequeña parte, poca broma, que la cantidad ésta sólo es una pequeña parte que se ' n va a un Estado que cuando se le reclaman 1.450 millones de euros dice que ya veremos si lo recibiremos, que nos ponemos hojas, aunque hay un acuerdo firmado. Son gente que no tienen palabra.

Política

Un ex dirigente del FMI dice que Catalunya podría ser uno de los países más ricos

Kenneth Rogoff afirma que si el Principado fuera independiente figuraría en los primeros puestos del ranking mundial

Cita la economía catalana como un puntal El execonomista en jefe del Fondo Monetario Internacional y actual profesor de la Universidad de Harvard, Kenneth Rogoff, considera que Cataluña sería uno de los países más ricos del mundo si fuera independiente. Rogoff ha hecho las declaraciones en una entrevista en la revista Capital, cuando el periodista le pregunta por si el gobierno de Zapatero ha hecho lo suficiente para combatir la crisis. "Se necesitan medidas importantes, particularmente en el mercado laboral. España, sin embargo, es un país con numerosas fortalezas y no se puede comparar con otros países. Tiene multinacionales que son excelentes, tiene regiones como Cataluña que, aislada, sería uno de los países más ricos del mundo ...", señala el economista entre los factores positivos. Según Rogoff, España necesita una profunda reforma estructural de su economía, para poder crecer, y cree que este es el gran reto. "Con un 20% de paro hará falta suerte porque el PIB avance algo este año. Un crecimiento del 3% o del 4%, necesario para reducir el paro, es poco probable a medio plazo. Y está claro que España necesita una profunda reforma estructural de su economía ", hay añade. Rogoff cree que existe una alta probabilidad que el Estado español acabe necesitando ayuda de Europa. Y da la culpa a que Grecia, Irlanda y quizás Portugal deberán de reestructurar su deuda. En ese hipotético momento, "los mercados se volverán locos". Las declaraciones de Rogoff añaden a que la prensa internacional se está vertiendo a informar del enfrentamiento que Catalunya mantiene con el Estado a raíz del déficit fiscal, todo lo contrario de lo que sucede con los rotativos con sede en Madrid, que la ignoran. El rotativo The New York Times se decantó la semana pasada a favor de las tesis catalanas, y se mostró preocupado por "el estrangulamiento financiera" que sufre Catalunya. El diario estadounidense detallaba que la financiación obliga al país a "contribuir con un 10% del PIB" catalán en la hacienda española, en alusión al expolio fiscal. Según el rotativo, en un artículo titulado Los déficits de las regiones incrementan los miedos sobre España, Cataluña se ve obligada a "apoyar a las regiones más pobres a través de las tasas que recoge Madrid". El artículo añadía al que también publicó el londinense Financial Times, que explicaba la fuerte contribución de Cataluña en solidaridad con España.

LA FRASE

España tiene regiones como Cataluña que, aislada, sería uno de los países más ricos del mundo

Kenneth Rogoff
EXECONOMISTA EN JEFE DEL FONDO MONETARIO INTERNACIONAL

Los políticos españoles cuando oyen hablar de la independencia de Cataluña les entra una risa nerviosa, la del que tiene miedo que se produzca lo que le están diciendo, y advierten que si esto se produjera se nos caería el mundo encima. Ellos no conciben que Catalunya pueda decidir un día caminar sin la tutela española, tampoco concebían
que Cuba, Puerto Rico o Filipinas pudieran existir como países sin la tutela española, y existen, pero tampoco concebían que pudiera existir Holanda, que durante el siglo XVI estuvo bajo el dominio castellano, y Holanda es hoy un país pequeño y próspero, no tienen los castellanos robando todo lo que pueden. Tampoco daba nadie nada por Irlanda o Israel, y ya veis, existen. En el caso de Israel tienen el problema de tener un vecinos problemáticos con los que están en guerra latente desde hace más de 60 años. Nosotros estamos en guerra con el Estado español aunque ya haga mucho tiempo que no nos tiran bombas, lo que si que habían hecho hasta hace 72 años con una cierta periodicidad. Si incluso un moderado como Azaña defendía que a su juicio debía bombardear Barcelona cada 50 años, y éste era un moderado, pero el españolismo en que había sido formado cuando de catalanes se trataba le hacía salir el espíritu del gobernante carpetovetónico y empezaba a costar diferenciarlo de predecesores y sucesores que si que llevaron a cabo estos bombardeos. Nosotros existimos porque somos un pueblo terco. También en nuestro pueblo hay individuos despreciables que hacen grandes demostraciones de su españolismo renegando de Cataluña, como he dicho todos los pueblos sufren la presencia de sus Quisling o botiflers. Para los que no sepáis que quieren decir estos dos términos os diré que ambos son sinónimos de traidor y colaborador con el enemigo. Los colaboracionistas eran los partidarios de Felipe V durante y después la guerra de sucesión, este término estaba enfrentado al de Maulets, los patriotas. Quisling fue el primer ministro noruego colaborador que colaboró ​​con el ocupante nazi de Noruega. Ya os puedo decir que los noruegos no le perdonaron su colaboracionismo y traición, y juzgarlo, condenarlo a muerte por traición y fusilado. Su nombre, Quisling, se ha convertido en sinónimo de colaboracionista y traidor, como nuestros botiflers. No volveré a explicar porque creo que las amenazas no nos las podemos tomar en serio, ya lo expliqué en el otro artículo, a estas alturas considero ridículo que nos amenacen con el apocalipsis cuando hoy en día sería inimaginable que nos enviaran los tanques en la Plaza Sant Jaume, eso lo podían hacer en otras épocas, lo probaron, nos hicieron daño, pero seguimos aquí. Uno de los temas que me preocupan es el autoodio, aquella gente que siente catalana no dejan de mostrar su odio contra Cataluña, contra la lengua, contra las instituciones, es esta gente a la que los medios de la caverna dan voz presentándolos como los catalanes leales (en España) víctimas del maléfico catalanismo. No diré nombres pero podría decir unos cuantos nombres de estos catalanes que han hecho del autoodio su bandera. Si no fuera catalán, si fuera español y escuchara lo que dicen los medios de la caverna sobre los catalanes acabaría creyendo que los catalanes tenemos cuernos y cola y nos comemos los niños castellanohablantes con patatas, nada más lejos de la verdad, soy catalán y puedo asegurarse de que después de mirarme al espejo he visto que no tenía cuernos ni cola (detrás) y comer niños castellanohablantes o catalanohablantes es feo. No niego que los catalanes hemos cometido algunos errores, pero a veces somos demasiado autocríticos, y los hay que se han españolizado tanto que intentan ser más anticatalanes de lo que puedan ser los españoles. En un artículo publicado anteriormente he podido ver en las opiniones de uno de los comentaristas un ejemplo de este autoodio, esta persona muy adoctrinada por cavernícolas reconocidos, se ha dedicado a ir exponiendo todas las ideas que de Catalunya y el catalanismo tiene el nacionalismo español, ha dejado escritos todos los prejuicios que el nacionalismo español tiene sobre Cataluña. Y estoy hablando de un catalán que escribe en un catalán bastante correcto, no es de esos catalanes ejemplos de autoodio que llegan al extremo de no saber ni querer escribir en catalán, de estos también hay, en un catalán correcto ha ido desgranando las tesis de la catalanofobia hispánica. Ya es bastante triste que escuchamos una serie de prejuicios sin más fundamento que la incapacidad de determinados nacionalistas españoles de entender y respetar Cataluña, sólo nos falta que algunos catalanes renegados demuestren ese odio hacia su propia tierra. Continuará.