En català, sense anim de voler fotre ningú - (Excepte a aquells a qui els fot la llengua catalana)

En català, sense anim de voler fotre ningú

(Excepte a aquells a qui els fot la llengua catalana)

Els espanyols tenen molts prejudicis cap a Catalunya, els catalans i molt especialment cap a la llengua catalana. Molts estan convençuts que si parlem català és per fotre'ls, i un altra convenciment molt arrelat i que sembla que no hi ha manera de treure'ls-hi del seu caparronet és que el català no és un idioma sinó un dialecte. Encara no fa gaire vaig llegir un informe on entre altres coses es deia que en els llibres de text de Castella i Lleó s'afirma que el català és un dialecte, això si, no aclareix de quin idioma. Puc entendre que una persona sense cap cultura ho pugui dir amb aquella alegre inconsciència de la ignorància però que afirmacions com aquesta apareguin en llibres de text escolars em sembla inacceptable, i crec que és intolerable que periodistes i polítics espanyols facin aquestes afirmacions, però només cal agafar determinada premsa espanyola i escoltar als polítics espanyolistes per veure que el nivell intel•lectual frega l'estupidesa per sota.

Que encara avui alguns espanyols estiguin convençuts que els catalans parlem o escrivim en català només per fotre'ls és ridícul però així és, no que els vulguem fotre, sinó que ells estiguin convençuts en que els volem fotre.

El meu bloc està escrit en català però sempre o quasi sempre incloc una traducció al castellà. Cal aclarir que escric en cinc blocs diferents (diferents proveïdors) i deixo comentaris en blocs d'altra gent. Si el bloc és en català escric en català, si és en castellà ho faig en castellà. Els catalanoparlants som per naturalesa bilingües, si això que alguns partits polítics i grupuscles espanyolistes prediquen molt però que ells no exerciten, a diferència de la majoria dels espanyols, alguns dels quals parlen el castellà amb moltes dificultats i sembla que estiguin barallats amb la gramàtica de l'única llengua que parlen, doncs bé, si, el bloc és en català, com he dic, deixo els meus comentaris en català, si és en castellà responc en castellà, però si el bloc és en català i haig de respondre un comentari en castellà jo responc en català tret que vegi que a qui haig de respondre li costa entendre les meves paraules.

També comento a Youtube on tinc tres canals. No ha estat rar que em trobi amb algú que digui en castellà “perquè no ho escrius en castellà perquè ho entenguem tots”. Jo no parlo ni portugués ni gallec però entenc aquestes dues llengües tan escrites com parlades, però els castellans sembla que tenen grans dificultats per entendre aquestes llengües, i demanar-los que entenguin el català és missió impossible. Escrit el català no els hauria de ser tan difícil d'entendre, puc comprendre que quan parlem no ens entenguin, els idiomes parlats tenen altres matisos que la llengua escrita no té.

Però en tots els casos dels que parlem es tracta principalment de paraula escrita. Avui dia no hi ha cap excusa per dir que no entens un breu text d'uns 400 caràcters, comentaris al Youtube, o un bloc, hi ha eines que et permeten entendre les principals llengües del món, el traductor de Google, per exemple, que entre els molts idiomes que pot traduir està el català.

Però tornem al principi. L'espanyol és un ciutadà amb una visió primària del que l'envolta. No és rar escoltar-los parlar dels milions de persones que parlen castellà, i això els serveix per mostrar un menyspreu prepotent propi d'ignorants cap a llengües que en molts casos han estat minoritzades per les polítiques d'un Estat, l'Estat espanyol, que mai ha assumit com una riquesa la presència d'altres llengües i cultures, més aviat les ha vist com una nosa a un procés d'uniformització cultural i lingüística fracassat, que ha frustrat als que el patien perquè no tenien les eines per poder-se expressar en les seves llengües, però també els ha frustrat als mateixos partidaris d'aquesta uniformització castellana perquè no l'han pogut concloure.

Que després de 40 anys de franquisme en què les llengües van desaparèixer de les escoles, de la funció pública i de la premsa, que en començar la democràcia aquestes llengües minoritzades amb el clar propòsit d'extingir-les comencin a recuperar els espais dels quals mai haurien d'haver estat apartades ha estat un cop que els partidaris de la uniformització no aconsegueixen entendre i no ho accepten. Els partits polítics espanyols usen els prejudicis com a arma de captura de vot, les minories culturals o ètniques sempre són útils als polítics sense escrúpols per aconseguir el vot de gent que només escolta una versió dels fets, la versió espanyolista que li expliquen alguns mitjans de la premsa espanyola, una versió carregada de prejudicis i amb unes opinions antigues i casposes. Que jo hagi de llegir a determinada premsa espanyola les mateixes paraules que ja van haver de llegir els meus avis em sembla patètic, i el pitjor és que aquesta premsa casposa de l'Altiplà castellà empra les mateixes paraules que fa cent anys, ni el llenguatge el modernitzen. Mentides velles, prejudicis vells i paraules velles.

La democràcia espanyola és jove, i no està del tot assentada, encara hi ha molt polític franquista - neo, post i algun pre- i molt tertulià que s'enyora d'aquella època i que creuen que això de parlar català, gallec, èuscar, aranès, asturià o aragonès ha de quedar circumscrit a la casa, i això de moment. Diaris, televisions i ràdios en aquests idiomes no els agraden, no pel que publiquin o emetin aquests mitjans, no, els que no els agrada es que facin servir unes llengües que al parer d'aquest personatges de "pensament antic" ni haurien d'existir.

Una amiga de ma mare, una senyora de Lleida, és una senyora gran, ella va haver d'estudiar íntegrament en castellà perquè li va tocar viure el franquisme, parla el català perquè el va aprendre dels seus pares però no sap escriure en català, si en castellà, com ella moltes persones de les generacions educades durant aquell règim sinistre que matava persones i volia matar cultures, van perdre aquest coneixement, escriure en la seva llengua. El meu avi va néixer cap al 1908, tot i que va viure les dues dictadures espanyoles i espanyolistes del segle XX ell va aprendre a escriure, llegir i parlar en català, perquè d'això se'n va ocupar el seu pare, el meu besavi, que alhora havia aprés del seu pare, el meu rebesavi, que va ser impressor, editor, periodista, publicista i moltes altres coses. Tot i que en la seva època no estava del tot permès escriure un diari íntegrament en català, no vol dir que no s'esquivés la llei. El meu avi malgrat les dues dictadures va aprendre a escriure en català perfectament, i li va ensenyar al meu pare, a qui li va tocar en el seu període educatiu el franquisme, però el meu pare la va aprendre a escriure.

He exposat dues circumstàncies diferents en què els règims espanyolistes van perjudicar un element tan vital com és el coneixement de la llengua pròpia (escrita) en un cas, i que en l'altre cas, el del meu pare, es va aconseguir burlar.

Els mitjans i partits espanyolistes s'enyoren d'aquell període i usen les eines que tenen al seu abast, la propaganda, els prejudicis i la ignorància de molts dels seus seguidors.

Crec que era Einstein qui deia que era més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici, i és evident que ni la premsa ni els partits espanyolistes tenen cap intenció d'acabar amb els prejudicis, uns prejudicis que els patim principalment els catalans, perquè aquests mitjans i partits promouen els prejudicis, la ignorància i l'estupidesa, però ells no ho són pas d'estúpids, són uns fills de (…) però no pas estúpids. Poques coses hi ha més velles que atiar el foc dels prejudicis contra un grup incòmode, i nosaltres ho som. Però són ells els que se senten incòmodes amb nosaltres degut a que són incapaços d'entendre una cosa tan simple com que els catalans parlem i escrivim en català per un simple motiu, aquesta és la nostra llengua. Mira que és senzill, doncs no ho entenen, estan convençuts que si parlem o escrivim en català és per fotre'ls.

Que té el català que tanta por li fa a Espanya?. El fet que malgrat un llistat més llarg que un dia sense pa de prohibicions, sancions, lleis, decrets, reials cèdules, sentències i instruccions que durant quasi quatre segles han anat caient damunt de la nostra llengua, i malgrat tot se n'adonen que aquesta continua viva, que és la desena llengua amb més parlants de la UE, l'única que no és oficial a cap país de la UE, tot i que n'hi ha parlants autòctons dins del territori de tres d'aquests Estats (Espanya, França i Itàlia). L'únic Estat en què el català és llengua oficial és Andorra, que encara no és membre de la UE. També els fa por que el català sigui la desena llengua de la UE, abans de l'última ampliació era la setena. Unes altres dades sorprenents per a nosaltres però que als espanyols deu posar-los els pèls de punta és saber que el català és la desena llengua en traducció, la vuitena a la blogosfera i la vintena en edició a tot el món. És a dir, que aquesta llengua que presumptament parlem i en la que escrivim quatre gats i que l'Estat espanyol menysprea, que molts espanyols creuen que només l'emprem per fotre'ls és una llengua amb un nivell d'activitat i creativitat que ja voldrien llengües que tenen centenars de vegades més parlants que la nostra.

I això malgrat que fa poc més de 30 anys estava prohibida per decret.

Veure que personatges tan sinistres com Francisco Caja es presenta com defensor de la causa dels pobres castellanoparlants perseguits pels malèfics catalanoparlants és patètic, o ho seria si no fos que aquest personatge sinistre gaudeix a Espanya d'un gran crèdit, suposo que com que és útil a un propòsit ja els va bé presentar-lo com una mena d'heroi o messies enviat a Catalunya a salvar als pobres castellanoparlants de la diabòlica llengua catalana i de pas per salvar les ànimes pecadores dels catalanoparlants entestats en una llengua que no serveix per a res segons ells, que aquest messies i màrtir de la llengua espanyola i nostre salvador sigui capaç d'afirmar això el posa en el nivell intel•lectual que realment té. Quan deixi de ser útil a la causa ja veurem com acaba.

Fa pocs dies un altre d'aquests tribunals espanyols ha donat la raó a un grup de pares assessorat per la camarilla ultradretana de Caja, els de Convivència Cívica Catalana en el sentit que als nens se'ls han d'impartir les classes en castellà. La consellera d'Educació de la Generalitat ha decidit que no acatarà aquesta sentència. Ho veig correcte. El sistema d'immersió lingüística al que Caja i la seva camarilla s'oposen tant garanteix que els joves en acabar els seus estudis obligatoris coneguin les dues llengües oficials a Catalunya, Caja i la seva camarilla els volen privar del coneixement de la llengua catalana, quan els fills d'aquests pares que s'han deixat entabanar per aquest messies de pa sucat amb oli siguin grans i pretenguin accedir a una feina pública es trobaran que gràcies als seus pares els manca el coneixement d'aquesta llengua. Encara és més greu que hi hagi grupuscles d'aquests que pretenguin crear un sistema amb línies educatives separades en funció de la llengua. Crec que aquest sistema és el que usen a Euskadi i les conseqüències són que tots els bascos parlen castellà però només una part parla l'èuscar i l'entén. Algú s'imagina que els pares d'un nen demanessin a l'escola que no ensenyin matemàtiques o història, cap escola li acceptaria això, tampoc se li ha de fer cas a una sentència oportunista. La recuperació a l'ensenyament del català s'ha produït quan hem tornat a tenir una democràcia, aquests grupuscles se senten incòmodes en aquesta situació democràtica en què la llengua pròpia del país recupera l'espai públic. I sorprenentment quan escoltem el discurs nauseabund de Caja i companyia els sentim denunciant que aquí s'ha instal•lat una dictadura que obliga als seus nens a aprendre català. Si fossin honestos i realment creguessin aquesta poca-soltada haurien de fer les maletes i marxar cap a terres en què no els fessin recitar “Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat; si el penjat es despengés es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l'han jutjat”. Venim d'on venim i considerant cap a on volen anar ells és de molt mal gust que parlin de dictadures i persecucions lingüístiques, un fet que si succeïa en una època de la que ells se n'enyoren però a la que no hauríem de voler tornar nosaltres ni sentir-ne cap enyorança.

En aquesta matèria tan sensible com és la llengua del nostre país no hauríem d'acatar sentències dictades amb el clar propòsit de tornar la nostra llengua a la situació de temps preterits ni ser tolerants amb aquells que l'ataquen. Si veuen que en aquest assumpte ens hi posem forts i no retrocedim ni un pam potser aconseguirem que els entri dins del seu caparronet que s'ha acabat el bròquil, que en aquest tema ja no tenen res a fer. Diguem-ho obertament, a aquells que no els agradi tenen les portes obertes per marxar.

El tema de la premsa espanyola en aquest tema és rellevant. La llengua catalana ha estat sempre objecte dels atacs més vergonyants per part dels columnistes del diari monarquicofalangista ABC. És per aquests columnistes una missió personal salvar-nos de nosaltres mateixos i de l'errònia tossuderia de parlar i escriure en aquesta llengua dita catalana. Aquests columnistes han exposat les seves raons per estar-hi en contra de la llengua catalana, bé, han exposat un reguitzell d'insults, perquè de raons més aviat poques, excepte els clàssics arguments típics d'un nacionalisme espanyol decimonònic que encara no s'ha assabentat que no es fer invocacions a l'exèrcit, i no dic com en altres temps, perquè aquests diaris amb l'ABC al capdavant, encara avui invoquen que l'exèrcit posi ordre, i la Justicia espanyola està tan entossudida a penjar la pobra llengua catalana que no veu el que si que és realment un delicte greu, el colpisme, no pas parlar aquesta llengua. Però no ens hem de sorprendre de res, els columnistes de l'ABC i la resta dels mitjans de la caverna tenen en comú amb alguns jutges espanyols algunes de les més grans tradicions espanyoles: lloar generals que signen sentències de mort, les corrides de toros i la defensa de l'imperialisme castellà més caspós.

En catalán, sin animo de querer joder nadie

(Excepto en aquellos a quienes les jode la lengua catalana)

Los españoles tienen muchos prejuicios hacia Cataluña, los catalanes y muy especialmente hacia la lengua catalana. Muchos están convencidos de que si hablamos catalán es para joderles, y otro convencimiento muy arraigado y que parece que no hay manera de quitarles de su cabecita es que el catalán no es un idioma sino un dialecto. Aunque no hace mucho leí un informe donde entre otras cosas se decía que en los libros de texto de Castilla y León afirma que el catalán es un dialecto, eso si, no aclara de qué idioma. Puedo entender que una persona sin cultura lo pueda decir con aquella alegre inconsciencia de la ignorancia pero que afirmaciones como esta aparezcan en libros de texto escolares me parece inaceptable, y creo que es intolerable que periodistas y políticos españoles hagan estas afirmaciones, pero hace falta leer determinada prensa española y escuchar a los políticos españolistas para ver que el nivel intelectual roza la estupidez por debajo.

Que todavía hoy algunos españoles estén convencidos de que los catalanes hablamos o escribimos en catalán sólo para joderlos es ridículo pero así es, no que los queramos joder, sino que ellos estén convencidos de que les queremos joder.

Mi blog está escrito en catalán pero siempre o casi siempre incluyo una traducción al castellano. Hay que aclarar que escribo en cinco blogs diferentes (diferentes proveedores) y dejo comentarios en blogs de otras personas. Si el blog es en catalán escribo en catalán, si es en castellano lo hago en castellano.Los catalanohablantes somos por naturaleza bilingües, si, eso que algunos partidos políticos y grupúsculos españolistas predican mucho pero que ellos no ejercitan, a diferencia de la mayoría de los españoles, algunos de los cuales hablan el castellano con muchas dificultades y parece que estén peleados con la gramática de la única lengua que hablan, pues bien, si, el blog es en catalán, como he dicho, dejo mis comentarios en catalán, si es en castellano respondo en castellano, pero si el blog es en catalán y tengo que responder un comentario en castellano yo respondo en catalán salvo que vea que a quien debo responder le cuesta entender mis palabras.

También comento en Youtube donde tengo tres canales. No ha sido raro que me encuentre con alguien que diga en castellano "porque no lo escribes en castellano para que lo entendamos todos". Yo no hablo ni portugués ni gallego pero entiendo estas dos lenguas tanto escritas como habladas, pero los castellanos parecen tener grandes dificultades para entender estas lenguas, y pedirles que entiendan el catalán es misión imposible. Escrito el catalán no debería ser tan difícil de entender, puedo comprender que cuando hablamos no nos entiendan, los idiomas hablados tienen otros matices que la lengua escrita no tiene.

Pero en todos los casos de los que hablamos se trata principalmente de palabra escrita. Hoy en día no hay excusa para decir que no entiendes un breve texto de unos 400 caracteres, comentarios en Youtube, o un blog, hay herramientas que te permiten entender las principales lenguas del mundo, el traductor de Google, por ejemplo, que entre los muchos idiomas que puede traducir está el catalán.

Pero volvamos al principio. El español es un ciudadano con una visión primaria de lo que le rodea. No es raro escucharlos hablar de los millones de personas que hablan castellano, y esto les sirve para mostrar un desprecio prepotente propio de ignorantes hacia lenguas que en muchos casos han sido minorizadas por las políticas de un Estado, el Estado español , que nunca ha asumido como una riqueza la presencia de otras lenguas y culturas, más bien las ha visto como un estorbo a un proceso de uniformización cultural y lingüística fracasado, que ha frustrado a los que lo sufrían porque no tenían las herramientas para poder expresar en sus lenguas, pero también los ha frustrado a los mismos partidarios de esta uniformización castellana porque no la han podido concluir.

Que después de 40 años de franquismo en que las lenguas desaparecieron de las escuelas, de la función pública y de la prensa, que al comenzar la democracia estas lenguas minorizadas con el claro propósito de extinguirlas empiecen a recuperar los espacios de los que nunca deberían haber sido apartadas ha sido una vez que los partidarios de la uniformización no consiguen entender y no lo aceptan. Los partidos políticos españoles usan los prejuicios como arma de captura de voto, las minorías culturales o étnicas siempre son útiles a los políticos sin escrúpulos para conseguir el voto de gente que sólo escucha una versión de los hechos, la versión españolista que le cuentan algunos medios de la prensa española, una versión cargada de prejuicios y con unas opiniones antiguas y casposas. Que yo tenga que leer en determinada prensa española las mismas palabras que ya tuvieron que leer mis abuelos me parece patético, y lo peor es que esta prensa casposa de la Meseta castellana emplea las mismas palabras que hace cien años, ni el lenguaje lo modernizan. Mentiras viejas, prejuicios viejos y palabras viejas.

La democracia española es joven, y no está del todo asentada, todavía hay mucho político franquista - neo, post y algún pre - y mucho tertuliano que se añora de aquella época y que creen que eso de hablar catalán, gallego, euskera , aranés, asturiano o aragonés debe quedar circunscrito a la casa, y eso de momento. Diarios, televisiones y radios en estos idiomas no les gustan, no por lo que publiquen o emitan estos medios, no, los que no les gusta es que utilicen unas lenguas que a juicio de estos personajes de "pensamiento antiguo" ni deberían existir.

Una amiga de mi madre, una señora de Lleida, es una señora mayor, ella tuvo que estudiar íntegramente en castellano porque le tocó vivir el franquismo, habla el catalán porque lo aprendió de sus padres pero no sabe escribir en catalán, si en castellano, como ella muchas personas de las generaciones educadas durante aquel régimen siniestro que mataba personas y quería matar culturas, perdieron este conocimiento, escribir en su lengua. Mi abuelo nació hacia el 1908, aunque vivió las dos dictaduras españolas y españolistas del siglo XX él aprendió a escribir, leer y hablar en catalán, porque de eso se ocupó su padre, mibisabuelo, que a su vez había aprendido de su padre, mi tatarabuelo, que fue impresor, editor, periodista, publicista y muchas otras cosas. Aunque en su época no estaba del todo permitido escribir un diario íntegramente en catalán, no quiere decir que no se sorteara la ley. Mi abuelo a pesar de las dos dictaduras aprendió a escribir en catalán perfectamente, y le enseñó a mi padre, a quien le tocó en su período educativo el franquismo, pero mi padre la aprendió a escribir.

He expuesto dos circunstancias diferentes en que los regímenes españolistas perjudicaron un elemento tan vital como es el conocimiento de la lengua propia (escrita) en un caso, y que en el otro caso, el de mi padre, se logró burlar.

Los medios y partidos españolistas se añoran de aquel periodo y usan las herramientas que tienen a su alcance, la propaganda, los prejuicios y la ignorancia de muchos de sus seguidores.

Creo que era Einstein quien decía que era más fácil desintegrar un átomo que un prejuicio, y es evidente que ni la prensa ni los partidos españolistas tienen ninguna intención de acabar con los prejuicios, unos prejuicios que los sufrimos principalmente los catalanes, porque estos medios y partidos promueven los prejuicios, la ignorancia y la estupidez, pero ellos no lo son de estúpidos, son unos hijos de (...) pero no estúpidos. Pocas cosas hay más viejas que atizar el fuego de los prejuicios contra un grupo incómodo, y nosotros lo somos. Pero son ellos los que se sienten incómodos con nosotros debido a que son incapaces de entender algo tan simple como que los catalanes hablamos y escribimos en catalán por un simple motivo, esta es nuestra lengua. Mira que es sencillo, pues no lo entienden, están convencidos de que si hablamos o escribimos en catalán es para joderlos.

¿Que tiene el catalán que tanto miedo le hace a España?. El hecho de que a pesar de un listado más largo que un día sin pan de prohibiciones, sanciones, leyes, decretos, reales cédulas, sentencias e instrucciones que durante casi cuatro siglos han ido cayendo encima de nuestra lengua, y a pesar de todo se dan cuenta que esta sigue viva, que es la décima lengua con más hablantes de la UE, la única que no es oficial en ningún país de la UE, aunque hay hablantes autóctonos dentro del territorio de tres de estos Estados (España , Francia e Italia). El único Estado en el que el catalán es lengua oficial es Andorra, que aún no es miembro de la UE. También les da miedo que el catalán sea la décima lengua de la UE, antes de la última ampliación era la séptima. Otros datos sorprendentes para nosotros pero que a los españoles debe ponerles los pelos de punta es saber que el catalán es la décima lengua en traducción, la octava en la blogosfera y la vigésima en edición en todo el mundo. Es decir, que esta lengua que presuntamente hablamos y en la que escribimos cuatro gatos y que el Estado español desprecia, que muchos españoles creen que sólo la empleamos para joderles es una lengua con un nivel de actividad y creatividad que ya querrían lenguas que tienen cientos de veces más hablantes que la nuestra.

Y eso que hace poco más de 30 años estaba prohibida por decreto.

Ver que personajes tan siniestros como Francisco Caja se presenta como defensor de la causa de los pobres castellanohablantes perseguidos por maléficos catalanohablantes es patético, o lo sería si no fuera porque este personaje siniestro goza en España de un gran crédito, supongo que como que es útil a un propósito ya les va bien presentarlo como una especie de héroe o mesías enviado a Cataluña a salvar a los pobres castellanohablantes de la diabólica lengua catalana y de paso para salvar las almas pecadoras de los catalanohablantes empeñados en una lengua que no sirve para nada según ellos, que este mesías y mártir de la lengua española y nuestro salvador sea capaz de afirmar ésto lo pone en el nivel intelectual que realmente tiene. Cuando deje de ser útil a la causa ya veremos como acaba.

Hace pocos días otro de estos tribunales españoles ha dado la razón a un grupo de padres asesorado por la camarilla ultraderechista de Caja, los de Convivencia Cívica Catalana en el sentido de que los niños se les deben impartir las clases en castellano. La consejera de Educación de la Generalitat ha decidido que no acatará esta sentencia. Lo veo correcto. El sistema de inmersión lingüística en el que Caja y su camarilla se oponen tanto garantiza que los jóvenes al acabar sus estudios obligatorios conozcan las dos lenguas oficiales en Cataluña, Caja y su camarilla los quieren privar del conocimiento de la lengua catalana, cuando los hijos de estos padres que se han dejado engatusar por este mesías de pacotilla sean grandes y pretendan acceder a un empleo público se encontrarán que gracias a sus padres les falta el conocimiento de esta lengua. Aún es más grave que haya grupúsculos de esos que pretendan crear un sistema con líneas educativas separadas en función de la lengua. Creo que este sistema es el que usan en Euskadi y las consecuencias son que todos los vascos hablan castellano pero sólo una parte habla el euskera y lo entiende. Alguien se imagina que los padres de un niño pidieran en la escuela que no enseñen matemáticas o historia, ninguna escuela le aceptaría esto, tampoco se le debe hacer caso a una sentencia oportunista. La recuperación en la enseñanza del catalán se ha producido cuando hemos vuelto a tener una democracia, estos grupúsculos se sienten incómodos en esta situación democrática en que la lengua propia del país recupera el espacio público. Y sorprendentemente cuando escuchamos el discurso nauseabundo de Caja y compañía los oímos denunciando que aquí se ha instalado una dictadura que obliga a sus niños a aprender catalán. Si fueran honestos y realmente creyeran esta papanatada deberían hacer las maletas y marchar hacia tierras en las que no les hicieran recitar "Dieciséis jueces de un juzgado comen hígado de un ahorcado, si el ahorcado se descolgara se comería los dieciséis hígados de los dieciséis jueces que lo han juzgado ". Venimos de donde venimos y considerando hacia dónde quieren ir ellos es de muy mal gusto que hablen de dictaduras y persecuciones lingüísticas, un hecho que si sucedía en una época de la que ellos se añoran pero a la que no deberíamos querer volver nosotros ni sentir ninguna añoranza.

En esta materia tan sensible como es la lengua de nuestro país no deberíamos acatar sentencias dictadas con el claro propósito de volver nuestra lengua a la situación de tiempo preteridos ni ser tolerantes con aquellos que la atacan. Si ven que en este asunto nos ponemos fuertes y no retrocedemos ni un palmo quizás conseguiremos que les entre dentro de su cabecita que es el fin, que en este tema ya no tienen nada que hacer. Digámoslo abiertamente, a aquellos que no les guste tienen las puertas abiertas para marcharse.

El tema de la prensa española en este tema es relevante. La lengua catalana ha sido siempre objeto de los ataques más vergonzantes por parte de los columnistas del diario monarquicofalangista ABC. Es por estos columnistas una misión personal salvarnos de nosotros mismos y de la errónea tozudez de hablar y escribir en esta lengua dicha catalana. Estos columnistas han expuesto sus razones para estar en contra de la lengua catalana, bien, han expuesto una serie de insultos, porque de razones más bien pocas, excepto los clásicos argumentos típicos de un nacionalismo español decimonónico que aún no se ha enterado de que no se hacer invocaciones al ejército, y no digo como en otros tiempos, porque estos diarios con el ABC a la cabeza, aunque hoy invocan que el ejército ponga orden, y la Justicia española está tan empeñada en colgar la pobre lengua catalana que no ve lo que si que es realmente un delito grave, el golpismo, no hablar esta lengua. Pero no hay que sorprenderse de nada, los columnistas del ABC y el resto de los medios de la caverna tienen en común con algunos jueces españoles algunas de las más grandes tradiciones españolas: alabar generales que firman sentencias de muerte, las corridas de toros y la defensa del imperialismo español más casposo.