Un sobtat rampell de sinceritat
La política britànica es pot resumir en la següent premissa: “Anglaterra no té amics permanents sinó interessos permanents”. És a dir, firmen acords que no sempre compleixen i que si les circumstàncies canvien
amb una mica de sort no quedarà ningú que els ho pugui reclamar. Això els catalans ho vam descobrir el 1714 quan els nostres principals aliats – Anglaterra - van decidir deixar-nos abandonats a la nostra sort. Malauradament aquestes traïcions no les acaben pagant els traïdors amb la seva vida sinó els traïts.
És estrany que els serveis d'intel·ligència britànics decideixin fer públic aquests fets. Aclarir que aquests detalls concrets s'ignoraven, no així els acords que els britànics van fer tant amb jueus com amb àrabs prometent-los el mateix territori. Tampoc es pot negar el fet que els jueus quan van fundar l'Estat d'Israel van veure com els britànics deixaven en mans àrabs zones estratègiques que segons els acords el corresponien als israelians, i que els exèrcits àrabs anaven equipats en bona mesura amb equips britànics, que els britànics van dificultar la capacitat dels jueus per equipar-se. L'actuació britànica abans de la seva retirada de Palestina va ser obertament proàrab.
La Declaració Balfour
La necessitat de la Gran Bretanya d'aconseguir aliats on fos va impulsar l'any 1917 la declaració Balfour.. L'origen d'aquesta declaració era una carta del ministre britànic d'Assumptes Exteriors Arthur James Balfour a Edmond James Rothschild,, defensor del sionisme. En aquesta carta el govern britànic expressava el seu suport a la creació d'un Estat pels jueus a Palestina. Els britànics es van comprometre però no tenien cap intenció de complir la seva part del tracte, ni amb els jueus ni del tot amb els àrabs, sens dubte amb els jueus no només no van donar gaires passes en el sentit de complir amb el compromís de crear un Estat pels jueus sinó que van fer tot el que van poder per impedir-ho. I algunes vegades amb mètodes miserables.
Gran Bretanya estava en guerra amb Alemanya, l'Imperi Otomà era l'amo de tot l'Orient Pròxim i estava aliat a Alemanya. Els britànics van decidir pactar amb qualsevol grup que els ajudés a debilitar l'Imperi Otomà. Va prometre als àrabs ajuda militar i econòmica si s'alçaven contra els otomans i els va prometre ajudar a tots aquells pobles en la seva emancipació. D'aquesta manera van prometre tant a palestins àrabs com a jueus que tindrien una pàtria. Dins de l'exèrcit britànic van crear-se unitats íntegrament formades per jueus, els jueus van complir la seva part de l'acord lluitant al costat dels britànics contra els alemanys pensant que els britànics serien honestos i acabat el conflicte s'avindrien a crear un Estat pels israelians a Palestina, el problema era que havien promés aquell mateix territori als palestins àrabs a canvi de la seva ajuda. Acabada la Primera Guerra Mundial, derrotada Alemanya i l'Imperi Otomà dissolt, la Societat de Nacions va assignar a Gran Bretanya el protectorat de Palestina.
Tots hem sentit parlar del terme sionisme, podem tenir la imatge d'un sinistre moviment secret que vol dominar el Món, aquesta, és si més no, la imatge que han transmés llibres com “els protocols dels savis de Sió”, una falòrnia infame que va servir d'excusa per justificar el genocidi comés pels nazis, però que ja corria des de principis de segle per la Rússia dels tsars i que va ser l'arma ideològica dels pogroms, el llibre en qüestió apareix a França un segle abans, tot i que el text rus estava engruixit amb més teories antisemites, respecte del text francés original. En els últims temps hem escoltat al president iranià Ahmadinejad tractar de justificar un futur atac que destrueixi Israel amb l'argument que és per acabar amb el sionisme internacional que vol dominar el Món. Però el sionisme no és això, el sionisme va ser un moviment que pretenia reunir a tots els jueus de la diàspora i restablir la llar del poble jueu a Palestina, lloc del que van ser expulsats pels romans cap allà l'any DdeC. És a dir, és un moviment polític i social que impulsa el retorn dels jueus a la terra dels seus avantpassats.
El 17 de maig de 1939 el govern britànic publicava el Llibre Blanc. Es pretenia limitar la immigració jueva a Palestina a només 75000 persones en els següents cinc anys. Recordem que en aquell moment faltava molt poc pel començament de la Segona Guerra Mundial. L'avenç de les tropes de Hitler per Europa va servir als jerarques nazis per anar exterminant als jueus – i altres pobles – que anaven trobant-se pel seu camí. Dins d'Alemanya les polítiques nazis antisemites havien començat arraconant socialment als jueus, cosa que van anar fent en tots els territoris que ocupaven, i després els van anar traslladant a infames camps en què van ser assassinats 6 milions de jueus, a més de 4 milions més d'altres grups ètnics i persones considerades molestes pels nazis. Molts jueus van intentar fugir però van trobar-se amb grans impediments, no només els que puguessin posar-los els nazis, també la col·laboració unes vegades activa i d'altres passiva d'altres governs, fins i tot alguns de democràtics. Els britànics van fer tot el que van poder per impedir que arribessin més jueus a Palestina.
Acabada la Segona Guerra Mundial va descobrir-se l'obra de genocidi planificat de Hitler contra els jueus, molts dels supervivents van decidir emigrar a Palestina, en aquell moment protectorat britànic.
Revelacions de l'MI6
L'MI6, el servei d'espionatge britànic, ha revelat que acabada la Segona Guerra Mundial van preparar un pla per impedir l'arribada massiva de jueus supervivents dels camps d'extermini nazis a Palestina mitjançant actes de terrorisme i dissuasió.
Entre els plans hi havia el de dissuadir els patrons i tripulants dels vaixells que havien de transportar els jueus fins a Palestina de complir amb la tasca per la que havien sigut contractats. Altres mètodes consistien en sabotejar les reserves d'aliments i aigua potable, fins i tot cremar els vaixells. D'aquestes accions s'encarregaria una organització terrorista àrab fictícia a la que donarien les culpes creada amb aquest propòsit. L'any 1947 el pla va rebre llum verda amb una condició: que no hi havia d'haver morts. Cinc vaixells ancorats en ports italians van ser sabotejats, dels quals un va quedar inservible i dos danyats. Els bussos van descobrir a temps les mines magnètiques i van poder salvar els vaixells. Com he dit abans, els britànics havien creat una organització terrorista “Defensors de la Palestina Àrab” a la que van atribuir
els atemptats mitjançant cartes enviades des de París a diversos diaris, al ministre britànic d'Assumptes Exteriors i al Primer ministre. En aquestes cartes donaven les culpes als soviètics de la immigració jueva.Els britànics consideren aquesta operació un èxit perquè segons ells ningú va saber qui eren els veritables responsables d'aquells actes i perquè van convéncer als organitzadors jueus que no podien confiar en els vaixells italians.
Els jueus van aconseguir burlar el bloqueig britànic i finalment van aconseguir tornar a tenir un país, un país envoltat d'enemics, és cert, però han aconseguit complir una promesa que va passar de generació en generació: l'any que ve a Jerusalem. Si dos mil anys de diàspora, persecucions, expulsions, pogroms i els camps d'extermini no han pogut impedir-los complir aquest desig de tornar a Jerusalem, complicat ho tenien els britànics per impedir-ho.
Gran Bretaña cometió actos terroristas para impedir la llegada masiva de judíos a Palestina
La política británica se puede resumir en la siguiente premisa: "Inglaterra no tiene amigos permanentes sino intereses permanentes". Es decir, firman acuerdos que no siempre cumplen y que si las circunstancias cambian con un poco de suerte no quedará nadie que se lo pueda reclamar. Esto los catalanes lo descubrimos en 1714 cuando nuestros principales aliados - Inglaterra - decidieron dejarnos abandonados a nuestra suerte. Desgraciadamente estas traiciones no las acaban pagando los traidores con su vida sino los traicionados.
Un repentino arrebato de sinceridad
Es extraño que los servicios de inteligencia británicos decidan hacer público estos hechos. Aclarar que estos detalles concretos se ignoraban, no así los acuerdos que los británicos hicieron tanto con judíos como con árabes prometiéndoles el mismo territorio. Tampoco se puede negar que los judíos cuando fundaron el Estado de Israel vieron como los británicos dejaban en manos árabes zonas estratégicas que según los acuerdos el correspondían a los israelíes, y que los ejércitos árabes iban equipados en buena medida con equipos británicos, que los británicos dificultar la capacidad de los judíos para equiparse. La actuación británica antes de su retirada de
Palestina fue abiertamente antiespañolista.
La Declaración Balfour
La necesidad de la Gran Bretaña de conseguir aliados donde fuese impulsó en 1917 la declaración Balfour .. El origen de esta declaración era una carta del ministro británico de Asuntos Exteriores Arthur James Balfour a Edmond James Rothschild,, defensor del sionismo. En esta carta el gobierno británico expresaba su apoyo a la creación de un Estado para los judíos en Palestina. Los británicos se comprometieron pero no tenían ninguna intención de cumplir su parte del trato, ni con los judíos ni del todo con los árabes, sin duda con los judíos no sólo no dieron muchos pasos en el sentido de cumplir con el compromiso de crear un Estado para los judíos sino que hicieron todo lo que pudieron para impedirlo. Y algunas veces con métodos miserables.Situémonos en el momento
Gran Bretaña estaba en guerra con Alemania, el Imperio Otomano era el dueño de todo el Oriente Próximo y estaba aliado a Alemania. Los británicos decidieron pactar con cualquier grupo que les ayudara a debilitar el Imperio Otomano. Prometió a los árabes ayuda militar y económica si se alzaban contra los otomanos y les prometió ayudar a todos aquellos pueblos en su emancipación. De esta manera prometieron tanto a palestinos árabes como judíos que tendrían una patria. Dentro del ejército británico se crearon unidades íntegramente formadas por judíos, los judíos cumplieron su parte del acuerdo luchando junto a los británicos contra los alemanes pensando que los británicos serían honestos y terminado el conflicto avendrán a crear un Estado por los israelíes en Palestina, el problema era que habían prometido ese mismo territorio a los palestinos árabes a cambio de su ayuda. Terminada la Primera Guerra Mundial, derrotada Alemania y el Imperio Otomano disuelto, la Sociedad de Naciones asignó a Gran Bretaña el protectorado de Palestina.
Sionismo
Todos hemos oído hablar del término sionismo, podemos tener la imagen de un siniestro movimiento secreto que quiere dominar el Mundo, esta, es cuanto menos, la imagen que han transmitido libros como "los protocolos de los sabios de Sión", una patraña infame que sirvió de excusa para justificar el genocidio cometido por los nazis, pero que ya corría desde principios de siglo por la Rusia de los zares y que fue el arma ideológica de los pogromos, el libro en cuestión aparece en Francia un siglo antes, aunque el texto ruso estaba engrosado con más teorías antisemitas, respecto del texto francés original. En los últimos tiempos hemos escuchado al presidente iraní Ahmadineyad tratar de justificar un futuro ataque que destruya Israel con el argumento de que es para acabar con el sionismo internacional que quiere dominar el Mundo. Pero el sionismo no es eso, el sionismo fue un movimiento que pretendía reunir a todos los judíos de la diáspora y restablecer el hogar del pueblo judío en Palestina, lugar del que fueron expulsados por los romanos hacia el año DdeC. Es decir, es un movimiento político y social que impulsa el retorno de los judíos en la tierra de sus antepasados.
El Libro Blanco
El 17 de mayo de 1939 el gobierno británico publicaba el Libro Blanco. Se pretendía limitar la inmigración judía a Palestina a sólo 75.000 personas en los siguientes cinco años. Recordemos que en aquel momento faltaba muy poco para el comienzo de la Segunda Guerra Mundial. El avance de las tropas de Hitler para Europa sirvió a los jerarcas nazis para ir exterminando a los judíos - y otros pueblos - que iban encontrándose por su camino. Dentro de Alemania las políticas nazis antisemitas habían comenzado arrinconando socialmente a los judíos, lo que fueron haciendo en todos los territorios que ocupaban, y después los fueron trasladando a infames campos en los que fueron asesinados 6 millones de judíos, además de 4 millones más de otros grupos étnicos y personas consideradas molestas por los nazis. Muchos judíos intentaron huir pero se encontraron con grandes impedimentos, no sólo los que pudieran ponerlos los nazis, también la colaboración a veces activa y otras pasiva de otros gobiernos, incluso algunos de democráticos. Los británicos hicieron todo lo que pudieron para impedir que llegaran más judíos a Palestina. Terminada la Segunda Guerra Mundial descubrirse la obra de genocidio planificado de Hitler contra los judíos, muchos de los supervivientes decidieron emigrar a Palestina, en ese momento protectorado británico.Revelaciones del MI6
El MI6, el servicio de espionaje británico, ha revelado que acabada la Segunda Guerra
Mundial prepararon un plan para impedir la llegada masiva de judíos supervivientes de los campos de exterminio nazis en Palestina mediante actos de terrorismo y disuasión. Entre los planes estaba el de disuadir a los patrones y tripulantes de los barcos que debían transportar los judíos hasta Palestina de cumplir con la tarea para la que habían sido contratados. Otros métodos consistían en sabotear las reservas de alimentos y agua potable, incluso quemar los barcos. De estas acciones se encargaría una organización terrorista árabe ficticia a la que darían las culpas creada con este propósito. En 1947 el plan recibió luz verde con una condición: que no tenía que haber muertos. Cinco barcos anclados en puertos italianos fueron saboteados, de los cuales uno quedó inservible y dos dañados. Los buzos descubrieron a tiempo las minas magnéticas y pudieron salvar los barcos. Como he dicho antes, los británicos habían creado una organización terrorista "Defensores de la Palestina Árabe" a la que atribuyeron los atentados mediante cartas enviadas desde París a varios periódicos, el ministro británico de Asuntos Exteriores y el Primer Ministro. En estas cartas daban las culpas a los soviéticos de la inmigración judía. Los británicos consideran esta operación un éxito porque según ellos nadie supo quiénes eran los verdaderos responsables de aquellos actos y porque convencieron a los organizadores judíos que no podían confiar en los barcos italianos. Los judíos lograron burlar el bloqueo británico y finalmente consiguieron volver a tener un país, un país rodeado de enemigos, es cierto, pero han logrado cumplir una promesa que pasó de generación en generación: el próximo año en Jerusalén. Si dos mil años de diáspora, persecuciones, expulsiones, pogromos y los campos de exterminio no han podido impedirles cumplir este deseo de volver a Jerusalén, complicado lo tenían los británicos por impedirlo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada