Bicentenari de les Corts de Cadis

Bicentenari de les Corts de Cadis

Amb motiu del Bicentenari de les Corts de Cadis el Rei Joan Carles I va fer una apel·lació a l'esperit d'una Espanya “moderna, unida, diversa i solidària, en torn d'una Constitució de tots i per a tots”. Guardeu a la vostra ment aquestes paraules. Segons Joan Carles I aquell esperit va animar els dos textos constitucionals més importants de la Història d'Espanya, el de 1812 i el de 1978. A la Constitució de 1812 li van posar el malnom de la Pepa, ja que va ser aprovada el dia de Sant Josep de 1812. José Bono, president del Congrés dels Diputats va elogiar el paper del Rei Joan Carles dient que “ha fet per Espanya i per la Monarquia més que tots els seus avantpassats”. Degut a l'ocupació napoleònica a Cadis van organitzar-se unes Corts amb la idea de redactar les futures lleis per les que s'hauria de governar Espanya, dos anys més tard s'aprovava la Constitució de 1812, també coneguda amb el malnom de la Pepa.
S'ha de dir que aquella era una Constitució de caire liberal, aquesta Constitució i tota l'obra d'aquelles Corts de Cadis va quedar suprimida per Ferran VII l'any 1814, quan veient-se fort va decidir tornar a l'absolutisme. Per tant, Bono va errat quan diu que Joan Carles I és el rei que més a fet per Espanya i la Monarquia, perquè en el que a la monarquia fa referència en Ferran VII va fer molt més, va recuperar els poders absoluts i es va passar pel folre a la Pepa i a les Corts de Cadis.
Joan Carles ha apel·lat a l'esperit d'una Espanya “moderna, unida, diversa i solidària, en torn d'una Constitució de tots i per a tots”. Llàstima que aquells que haurien de vetllar per que aquesta idea es realitzés estan poc interessats en què això sigui així. A Espanya la diversitat està mal vista, alguns confonen solidaritat amb saqueig, no es busca la unió sinó la submissió i, qualsevol que hagi llegit una mica la història d'Espanya la modernitat ha sigut poques vegades una meta, Espanya ha fet més passes enrere que no endavant. I la veritat és que aquesta Constitució que alguns creuen exemplar és un bunyol que és interpretada de la manera més retrògrada possible pel Tribunal Constitucional que és l'encarregat de vetllar pel seu compliment. És en aquesta època en què comencen els processos d'independència de les colònies americanes, un procés que a Espanya no li va ser possible impedir perquè prou feina tenia per deslliurar-se del jou napoleònic primer, i per aclarir diversos contenciosos interns com el de la successió que va acabar provocant les Guerres Carlines, diversos pronunciaments, un canvi de dinastia regnant, una República, una restauració i altres conflictes producte del llegat de Ferran VII i al fet que aquella Espanya i aquells que la van governar - amb el cul - no sabien per on tirar. Si, la Constitució de 1812 va ser la primera Constitució espanyola, però la seva existència va ser efímera. Tota aquella inestabilitat provocada per l'encadenament de governants autoritaris i incompetents pràcticament va durar fins als anys 80 del segle XX, quan un 23 de febrer de 1981 va produir-se un intent de cop d'Estat que va estar a punt de fer tornar a Espanya pel camí de la foscor. L'última atzagaiada infame
que demostra que a l'Estat espanyol li costa caminar endavant la va perpetrar el Tribunal Constitucional quan va reescriure l'Estatut de Catalunya a instàncies del recurs presentat pel Partit Popular, aquest fet ha sigut un pas enrere ja que s'han perdut moltes coses en què havíem avançat, i això ho va fer el TC invocant unes 15 vegades "la indissoluble unitat de la nació espanyola".


Bicentenario de las Cortes de Cádiz

Con motivo del Bicentenario de las Cortes de Cádiz el Rey Juan Carlos I hizo una apelación al espíritu de una España "moderna, unida, diversa y solidaria, en torno de una Constitución de todos y para todos" . Guarde a su mente estas palabras. Según Juan Carlos I aquel espíritu animó a los dos textos constitucionales más importantes de la Historia de España, el de 1812 y el de 1978. En la Constitución de 1812 le pusieron el mote de la Pepa, ya que fue aprobada el día de San José de 1812. José Bono, presidente del Congreso de los Diputados elogió el papel del Rey Juan Carlos diciendo que "ha hecho por España y por la Monarquía más que todos sus antepasados".Debido a la ocupación napoleónica en Cádiz se organizaron unas Cortes con la idea de redactar las futuras leyes por las que debería gobernar España, dos años más tarde se aprobaba la Constitución de 1812, también conocida con el apodo de la Pepa. Hay que decir que aquella era una Constitución de corte liberal, esta Constitución y toda la obra de aquellas Cortes de Cádiz quedó suprimida por Fernando VII en 1814, cuando viéndose fuerte decidió volver al absolutismo . Por lo tanto, Bono ha errado cuando dice que Juan Carlos I es el rey que más ha hecho por España y la Monarquía, porque en lo que a la monarquía hace referencia en Fernando VII hizo mucho más, recuperó los poderes absolutos y se pasar por el forro a la Pepa y a las Cortes de Cádiz. Juan Carlos ha apelado al espíritu de una España "moderna, unida, diversa y solidaria, en torno de una Constitución de todos y para todos". Lástima que aquellos que deberían velar por que esta idea se realizara están poco interesados en que esto sea así. En España la diversidad está mal vista, algunos confunden solidaridad con saqueo, no se busca la unión sino la sumisión y, cualquiera que haya leído un poco la historia de España la modernidad ha sido pocas veces una meta, España ha hecho más pasos atrás que no adelante. Y la verdad es que esta Constitución que algunos creen ejemplar es un buñuelo que es interpretada de la manera más retrógrada posible por el Tribunal Constitucional que es el encargado de velar por su cumplimiento.Es en esta época en que empiezan los procesos de independencia de las colonias americanas, un proceso que en España no le fue posible impedir que bastante trabajo tenía por librarse del yugo napoleónico primero, y para aclarar varios contenciosos internos como el de la sucesión que acabó provocando las Guerras Carlistas, diversos pronunciamientos, un cambio de dinastía reinante, una República, una restauración y otros conflictos producto del legado de Fernando VII ya que aquella España y aquellos que la gobernaron - con el culo - no sabían por dónde tirar. Si, la Constitución de 1812 fue la primera Constitución española, pero su existencia fue efímera. Toda aquella inestabilidad provocada por el encadenamiento de gobernantes autoritarios e incompetentes prácticamente duró hasta los años 80 del siglo XX, cuando un 23 de febrero de 1981 se produjo un intento de golpe de Estado que estuvo a punto de devolver en España por el camino de la oscuridad. La última imprudencia infame que demuestra que en España le cuesta caminar adelante la perpetró el Tribunal Constitucional cuando reescribió el Estatuto de Cataluña a instancias del recurso presentado por el Partido Popular, este hecho ha sido un paso atrás ya que se han perdido muchas cosas en las que habíamos avanzado, y eso lo hizo el TC invocando unas 15 veces "la indisoluble unidad de la nación española".