Màximes marxistes

Màximes marxistes

A vegades hi ha per pensar que tots els polítics s'hagin tornat marxistes, i no em refereixo a Karl Marx sinó a Groucho Marx, i això ho dic perquè en la seva manera d'actuar els polítics sembla que practiquin dues màximes del gran Marx satíric: Aquests son els meus principis, si no li agraden en tinc d'altres” i “la política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats”. Exemples d'això podrien ser en el primer cas el PP de Mariano Rajoy i molt especialment alguns dirigents d'aquest partit amb pocs escrúpols, de la segona màxima marxista l'exemple seria Rodríguez Zapatero, que no encertava la manera de resoldre els problemes derivats de la crisi, però en major o menor mesura tots dos podrien aplicar-se totes dues màximes del marxisme.

A Catalunya tampoc els polítics es lliuren de seguir aquestes dues màximes del marxisme. Tot i que els quatre partits catalans van escoltar el clam de la ciutadania i van dir que havien pres nota, arribat el moment de fer el que els pertocava han demostrat que les seves lleialtats no estan amb els ciutadans de Catalunya, mentre els diputats del PSC al Parlament de Catalunya aprovaven una declaració més o menys consensuada entre els quatre partits catalans del Parlament de Catalunya, els diputats del PSC al Congrés dels Diputats han votat en contra de la declaració presentada davant d'aquesta Cambra. El mateix partit vota una cosa en un lloc i la contrària en un altre. I tot per no haver d'enfrontar-se al PSOE, no sigui que s'enfadin. El fet que dins del mateix PSC hi hagi veus que diguin una cosa i la contrària, que mentre algun dirigent ha intentat justificar l'injustificable, Iceta, altres veus s'han mostrat crítiques dins del PSC per aquesta incongruent manera d'actuar.

Els polítics obliden que la seva lleialtat ha de ser amb els ciutadans que els han escollit i els paguen el sou, no amb l'aparell del partit. El dia 10 de juliol més d'1 milió de ciutadans vam enviar un missatge als nostres polítics, no poden dir que ens van escoltar i fer el contrari, si ho fan es deslegitimaran a ells mateixos, però també perdran el suport de la ciutadania i la gent començarà a pensar que no paga la pena perdre el temps anant a votar si després els escollits fan tot el contrari del que van prometre.

Un risc que els nostres polítics haurien de considerar és què la gent desencantada per aquesta forma d'actuar pot acabar o deixant d'anar a votar o votar a polítics populistes o a partits protesta. Si els polítics tradicionals fan el pallasso hi ha el risc que qualsevol pallasso populista pretengui ficar-se en política i ho aconsegueixi.

Máximas marxistas

A veces hay para pensar que todos los políticos se hayan vuelto marxistas, y no me refiero a Karl Marx sino a Groucho Marx, y esto lo digo porque en su manera de actuar los políticos parece que practiquen dos máximas del gran Marx satírico: Estos son mis principios, si no le gustan tengo otros "y" la política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar después los remedios equivocados ". Ejemplos de ello podrían ser en el primer caso el PP de Mariano Rajoy y muy especialmente algunos dirigentes de este partido con pocos escrúpulos, de la segunda máxima marxista el ejemplo sería Rodríguez Zapatero, que no acertaba la manera de resolver los problemas derivados de la crisis, pero en mayor o menor medida ambos podrían aplicarse las dos máximas del marxismo.
En Cataluña tampoco los políticos se entregan de seguir estas dos máximas del marxismo. Aunque los cuatro partidos catalanes escucharon el clamor de la ciudadanía y dijeron que habían tomado nota, llegado el momento de hacer lo que les correspondía han demostrado que sus lealtades no están con los ciudadanos de Cataluña, mientras los diputados del PSC el Parlamento de Cataluña aprobaban una declaración más o menos consensuada entre los cuatro partidos catalanes del Parlamento de Cataluña, los diputados del PSC en el Congreso de los Diputados han votado en contra de la declaración presentada ante esta Cámara. El mismo partido vota una cosa en un lugar y la contraria en otro. Y todo para no tener que enfrentarse al PSOE, no sea que se enfaden. El hecho de que dentro del mismo PSC haya voces que digan una cosa y la contraria, que mientras algún dirigente ha intentado justificar lo injustificable, Iceta, otras voces se han mostrado críticas dentro del PSC por esta incongruente manera de actuar.
Los políticos olvidan que su lealtad debe ser con los ciudadanos que los han elegido y les pagan el sueldo, no con el aparato del partido. El día 10 de julio más de 1 millón de ciudadanos enviamos un mensaje a nuestros políticos, no pueden decir que nos escucharon y hacer lo contrario, si lo hacen se deslegitimasen a ellos mismos, pero también perderán el apoyo de la ciudadanía y la gente empezará a pensar que no vale la pena perder el tiempo yendo a votar si luego los elegidos hacen todo lo contrario de lo que prometieron.
Un riesgo que nuestros políticos deberían considerar es que la gente desencantada por esta forma de actuar puede acabar o dejando de ir a votar o votar a políticos populistas o partidos protesta. Si los políticos tradicionales hacen el payaso existe el riesgo de que cualquier payaso populista pretenda meterse en política y lo consiga.