14 de jul. 2010

Les altres llengües al Senat

Les altres llengües al Senat



Canvi del reglament per permetre'n l'ús


El Senat ha aprovat el canvi del reglament d'aquesta cambra per permetre l'ús de les llengües cooficials (esquera, català i gallec) en les sessions plenàries. Ha sigut una mesura impulsada pels 34 senadors de l'Entesa (PSC, ERC i ICV) amb el suport de CiU, PNB i el Grup Mixt.. La iniciativa va ser esmenada pel PSOE i va tenir una forta oposició del Partit Popular.


Des de l'1 de gener de 2011 els senadors podran usar català, castellà, esquera i gallec en el debat de les mocions parlamentàries que insten al govern a impulsar mesures que se celebren els dimecres al matí que es convoqui el ple, és a dir, dues vegades al mes. La nova mesura s'aprovarà el proper dia 21 i no suposarà un gran cost pel pressupost de la cambra.

Oposició pepera

El PP, com no podia ser d'una altra manera, va oposar-se, el seu portaveu al Senat, Juan Van-Halen va titllar aquesta mesura de ridícula i de “dubtosament constitucional”. Van-Halen va al·legar que Espanya “no és un Estat plurilingüe” i que l'ús d'altres llengües s'ha de restringir al seu àmbit geogràfic.

Sens dubte el Partit Popular aprofita qualsevol oportunitat per menysprear les altres llengües escudant-se en la Constitució espanyola però el to i els arguments solen tenir un tuf a temps molt anteriors a la Constitució. Tampoc ens hem d'estranyar venint d'un partit que fa olor a formol preconstitucional. En la idea que el PP té d'Espanya no hi caben altres llengües que no siguin el castellà, ni altres costums que no siguin els de Castella, la pluralitat lingüística i cultural es vista pel PP com una amenaça per a uns conceptes tronats i decimonònics que ja han demostrat repetidament que són un fracàs. Allò que en altres temps Espanya ho va voler imposar a cops de sabre ara el PP i el seu Tribunal Constitucional ho imposen a cops de Constitució espanyola, una Constitució tan tronada i decimonònica com la idea d'Espanya que té el PP.

Resulta una befa desvergonyida que el mateix partit que no accepta la pluriculturalitat del seu Estat vagi a casa aliena amb el seu braç armat, el TC, a intentar imposar un fals bilingüisme que en realitat suposa l'arraconament de la llengua pròpia de cada lloc i la seva substitució pel castellà.

Las otras lenguas en el Senado

Cambio del reglamento para permitir el uso
El Senado ha aprobado el cambio del reglamento de esta cámara para permitir el uso de las lenguas cooficiales (Izq, catalán y gallego) en las sesiones plenarias. Ha sido una medida impulsada por los 34 senadores de la Entesa (PSC, ERC e ICV) con el apoyo de CiU, PNV y el Grupo Mixto .. La iniciativa fue enmendada por el PSOE y tuvo una fuerte oposición del Partido Popular.
Desde el 1 de enero de 2011 los senadores podrán usar catalán, español, euskera y gallego en el debate de las mociones parlamentarias que instan al gobierno a impulsar medidas que se celebran los miércoles por la mañana que se convoque el pleno, es decir , dos veces al mes. La nueva medida se aprobará el próximo día 21 y no supondrá un gran coste para el presupuesto de la cámara.
Oposición pepera
El PP, como no podía ser de otra manera, se opuso, su portavoz en el Senado, Juan Van-Halen tildó esta medida de ridícula y de "dudosamente constitucional". Van-Halen alegó que España "no es un Estado plurilingüe" y que el uso de otras lenguas se debe restringir a su ámbito geográfico.
Sin duda el Partido Popular aprovecha cualquier oportunidad para despreciar las otras lenguas escudándose en la Constitución española pero el tono y los argumentos suelen tener un tufillo a tiempos muy anteriores a la Constitución. Tampoco nos hemos de extrañar viniendo de un partido que huele a formol preconstitucional. En que el PP tiene de España no caben otras lenguas que no sean el español, ni otras costumbres que no sean los de España, la pluralidad lingüística y cultural es vista por el PP como una amenaza para unos conceptos trasnochados y decimonónicos que ya han demostrado repetidamente que son un fracaso. Lo que en otros tiempos España quiso imponer a golpes de sable ahora el PP y su Tribunal Constitucional lo imponen a veces de Constitución española, una Constitución tan anticuada y decimonónica como la idea de España que tiene el PP.
Resulta una burla desvergonzada que el mismo partido que no acepta la pluriculturalidad de su Estado vaya a casa ajena con su brazo armado, el TC, a intentar imponer un falso bilingüismo que en realidad supone el arrinconamiento de la lengua propia de cada lugar y su sustitución por el español.