El CIJ ha avalat la independència de Kosovo

El CIJ ha avalat la independència de Kosovo

El Parlament de Kosovo va proclamar la seva independència de Sèrbia unilateral-ment el 17 de febrer de 2008. A Sèrbia, que controlava Kosovo des de principis del segle XX no li va fer cap gràcia ja que des del punt de vista serbi Kosovo no només és una província sèrbia, és el bressol de Sèrbia. No em sorprèn que cometessin a Croàcia i Bòsnia-Herzegovina les barbaritats que van cometre si van sotmetre el "seu" bressol a durs atacs. 69 països dels 169 que són membres de l'ONU van donar suport a la declaració unilateral d'independència, entre els que hi van donar suport hi ha Estats Units, Japó i 22 països de la UE entre els que destaquen Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit. Països destacats que s'hi van oposar van ser Sèrbia, Espanya, Rússia, Xina, Índia, Xipre, Eslovàquia, Grècia i Romania. La política espanyola en aquest assumpte és absurda, d'una banda l'Estat espanyol es nega a reconèixer a Kosovo però hi ha contribuït a la força militar que ha de protegir Kosovo fins amb 22000 soldats. Mentre els kosovars agraeixen a Alemanya, Estats Units o França que els hagin reconegut, és Sèrbia qui agraeix a Espanya, amb qui té molt en comú, que no reconegui als kosovars. Sèrbia diu que mai reconeixerà la independència de Kosovo. Sèrbia aspira a ingressar a la UE però si ataqués Kosovo per intentar annexionar-se'l es tancaria moltes portes, i a més ho hauria de fer passant pel damunt de les tropes de la KFOR. Rússia dóna suport a Sèrbia dient que la decisió de la Cort Internacional de Justícia no té validesa ni vincula. Bé, és comprensible que Rússia digui això, té problemes molt semblants en el seu propi territori, i en alguns casos amb conseqüències terribles. Iugoslàvia s'havia mantingut unida per la força, igual que l'URSS, quan aquesta abraçada de l'ós rus i serbi va perdre força, a l'ós rus i al serbi només se'ls va ocórrer emprar la força però d'una altra manera. Es tracta d'Estats que creien en l'ús de la força, ara veiem com acaben els Estats que es construeixen amb les baionetes, acaben punxats i explotant. El missatge rus és clar però venint d'ells només mostra que tenen una cara molt dura: Consideren els russos que aquesta decisió "obre la caixa de Pandora" dels separatismes. Si, aquella que li va ser entregada per Déu a la tal Pandora advertint-li que sota cap circumstància l'obrís, però ella la va obrir i de dins hi van sortir tots els mals i desgràcies que van dessolar el Món. Quan tots els mals van sortir al fons de la caixa hi quedava l'esperança. La caixa de Pandora ha sigut oberta molts cops per règims com el soviètic o el serbi, també altres règims totalitaris. Passades totes les desgràcies el que veiem és que els mals han acabat devorant a aquells que van obrir la seva caixa de Pandora particular. Iugoslàvia i l'URSS ja només són un apunt al llibre d'història i només pot trobar-los en els mapes del segle XX. S'ha de tenir molta cura amb el poder perquè si se'n fa un mal ús pot acabar cruspint-se a qui en fa ús. I haurien de pensar que si aquests petits països se sentissin còmodes dins d'aquests Estats no voldrien independitzar-se. La gent no es fa independentista, la fan independentista, i no són els separatistes els que han de preocupar, són els separadors, i d'aquests a Espanya n'hi ha molts, el principal partit separador és el Partit Popular, ells i el seu Tribunal Constitucional han acabat d'obrir els ulls als catalans que encara es creien això d'Espanya. Leonid Slutski, vicepresident del comitè d'assumptes internacionals de la Duma russa diu: "preveig molts fenòmens perillosos al món semblants a lo succeït a Kosovo". I Rússia hi ha contribuït a promoure que es produïssin aquests fenòmens perillosos en l'àmbit que ells dominen, com Sèrbia en el seu. Rússia o Sèrbia poden decidir no reconèixer que territoris que estaven sota les seves botes s'independitzin però han contribuït a convèncer als seus antics dominis per a què s'independitzin. A Espanya el PP, especialment el PP i els seus corifeus mediàtics poden dir que estan en contra de la independència de Catalunya però són tan curts de gambals que han contribuït a convèncer a molts catalans que la millor sortida per Catalunya és la independència. Borís Tadic, president de Sèrbia ha dit després de conèixer la sentència del CIJ que Sèrbia mai reconeixerà la independència i que estudiarà com han d'oposar-se a la independència de Kosovo que segons paraules seves és una província sèrbia. Saddam Hussein deia el mateix de Kuwait després d'envair-lo. I ja sabem com va acabar allò i com va acabar Saddam. És irrellevant que ells diguin que mai reconeixeran la independència de Kosovo. Si aspiren a entrar a la UE hauran d'evitar actuar violentament, i si entren tots dos països caldrà que estableixin relacions d'igual a igual. Però on demostren que no tenen gaire vergonya els dirigents serbis és quan diuen que podrien acceptar la independència si se'ls entrega una part del territori de Kosovo on hi ha una majoria sèrbia. És ben curiós que els mateixos que consideren injust que, des del seu punt de vista, s'esquarteri el seu territori diguin que volen un tros de territori del veí. Això li he escoltat també a algun nacionalista espanyol que pensa que Catalunya hauria de pagar un peatge entregant part del seu territori. No fem bromes.

El CIJ ha avalado la independencia de Kosovo

El Parlamento de Kosovo proclamó su independencia de Serbia unilateralmente el 17 de febrero de 2008. A Serbia, que controlaba Kosovo desde principios del siglo XX no le hizo ninguna gracia ya que desde el punto de vista serbio Kosovo no sólo es una provincia serbia, es la cuna de Serbia. No me sorprende que cometieran en Croacia y Bosnia-Herzegovina las barbaridades que cometieron si sometieron "su" cuna a duros ataques. 69 países de los 169 que son miembros de la ONU apoyaron la declaración unilateral de independencia, entre los que apoyaron hay Estados Unidos, Japón y 22 países de la UE entre los que destacan Alemania, Francia, Italia y Reino Unido. Países destacados que se opusieron fueron Serbia España, Rusia, China, India, Chipre, Eslovaquia, Grecia y Rumanía. La política española en este asunto es absurda, por una parte el Estado español se niega a reconocer a Kosovo pero ha contribuido a la fuerza militar que debe proteger Kosovo hasta con 22.000 soldados. Mientras los kosovares agradecen a Alemania, Estados Unidos o Francia que los hayan reconocido, es Serbia quien agradece a España, con quien tiene mucho en común, que no reconozca a los kosovares. Serbia dice que nunca reconocerá la independencia de Kosovo. Serbia aspira a ingresar en la UE pero si atacara Kosovo para intentar anexionarse se le cerrarían muchas puertas, y además debería hacerlo pasando por encima de las tropas de la KFOR. Rusia apoya a Serbia diciendo que la decisión de la Corte Internacional de Justicia no tiene validez ni vincula. Bueno, es comprensible que Rusia diga eso, tiene problemas muy similares en su propio territorio, y en algunos casos con consecuencias terribles. Yugoslavia se había mantenido unida por la fuerza, al igual que la URSS, cuando este abrazo del oso ruso y serbio perdió fuerza, al oso ruso y el serbio sólo se les ocurrió utilizar la fuerza pero de otra manera. Se trata de Estados que creían en el uso de la fuerza, ahora vemos cómo acaban los Estados que se construyen con las bayonetas, acaban pinchados y explotando. El mensaje ruso es claro pero viniendo de ellos sólo muestra que tienen una cara muy dura: Consideran los rusos que esta decisión "abre la caja de Pandora" de los separatismos. Si, aquella que le fue entregada por Dios a la tal Pandora advirtiéndole que bajo ninguna circunstancia la abriera, pero ella la abrió y dentro se salieron todos los males y desgracias que asolar el Mundo. Cuando todos los males salieron al fondo de la caja quedaba la esperanza. La caja de Pandora ha sido abierta muchas veces por regímenes como el soviético o el serbio, también otros regímenes totalitarios. Pasadas todas las desgracias lo que vemos es que los males han acabado devorando a aquellos que abrieron su caja de Pandora particular. Yugoslavia y la URSS ya sólo son un apunte en el libro de historia y sólo puede encontrarse en los mapas del siglo XX. Hay que tener mucho cuidado con el poder porque si se hace un mal uso puede acabar zampándose a quien hace uso. Y deberían pensar que si estos pequeños países se sintieran cómodos dentro de estos Estados no querrían independizarse. La gente no se hace independentista, la hacen independentista, y no son los separatistas los que tienen que preocuparse, son los separadores, y de éstos en España hay muchos, el principal partido separador es el Partido Popular, ellos y su Tribunal Constitucional han acabado de abrir los ojos a los catalanes que todavía se creían lo de España. Leonid Slutski, vicepresidente del comité de asuntos internacionales de la Duma rusa dice: "preveo muchos fenómenos peligrosos en el mundo similares a lo sucedido en Kosovo". Y Rusia ha contribuido a promover que se produjeran estos fenómenos peligrosos en el ámbito que ellos dominan, como Serbia en el suyo. Rusia o Serbia pueden decidir no reconocer que territorios que estaban bajo sus botas se independicen pero han contribuido a convencer a sus antiguos dominios para que se independicen. En España el PP, especialmente el PP y sus corifeos mediáticos pueden decir que están en contra de la independencia de Cataluña pero son tan cortos de entendimiento que han contribuido a convencer a muchos catalanes que la mejor salida para Catalunya es la independencia. Boris Tadic, presidente de Serbia ha dicho tras conocer la sentencia del CIJ que Serbia nunca reconocerá la independencia y que estudiará cómo deben oponerse a la independencia de Kosovo que según sus palabras es una provincia serbia. Saddam Hussein decía lo mismo de Kuwait después de invadirlo. Y ya sabemos cómo acabó aquello y como acabó Sadam. Es irrelevante que ellos digan que nunca reconocerán la independencia de Kosovo. Si aspiran a entrar en la UE deberán evitar actuar violentamente, y si entran los dos países será necesario que establezcan relaciones de igual a igual. Pero donde demuestran que no tienen mucha vergüenza los dirigentes serbios es cuando dicen que podrían aceptar la independencia si se les entrega una parte del territorio de Kosovo donde hay una mayoría serbia. Es curioso que los mismos que consideran injusto que, desde su punto de vista, se cuartee su territorio digan que quieren un pedazo de territorio del vecino. Esto le he escuchado también a algún nacionalista español que piensa que Catalunya debería pagar un peaje entregando parte de su territorio. No hagamos bromas.