La manifestació va ser un èxit

La manifestació va ser un èxit

Ahir dissabte vaig ser un dels entre 1,1 milions i 1,6 milions de catalans que vam anar a una manifestació en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional que va recórrer els carrers de Barcelona. Tot i que van participar-hi els nostres polítics – amb excepció de PP i Cs – amb la presència dels president i els expresidents del Parlament, i el president i els expresidents de la Generalitat aquesta va ser una manifestació dels ciutadans, dels veritables ciutadans de Catalunya, no aquells que fan dir-se així al seu partit però que semblen exercir de quinta columna botiflera, va ser la manifestació dels ciutadans de Catalunya que estimem el nostre país i que estem fins els collons d'Espanya, del PP, del Tribunal Constitucional i de la mare que els va parir a tots plegats. En principi la manifestació organitzada per Òmnium Cultural havia de servir per deixar palès als nacionalistes espanyols i al seu TC que no estàvem d'acord amb la sentència emesa pel deslegitimat Tribunal Constitucional espanyol, per la sentència que ens fa retrocedir a temps anteriors a l'Estatut del 79, especialment en temes tan fonamentals pel nostre país com la llengua i els nostres drets com a poble, però la sensació general és que amb Espanya no hi ha res a fer, aquesta gent no té remei.

La manifestació va transcórrer en un ambient festiu i reivindicatiu. Com he dit la Gran Via entre Plaça Tetuan i Passeig de Gràcia, el Passeig de Gràcia entre Gran Via i Diagonal, i sembla que part de la Diagonal estaven plenes de gom a gom, i fins i tot els carrers adjacents a aquests amb una multitud que lluïa Senyeres i estelades, gent de totes les edats i condició social, grups de diversos col·lectius socials i professionals, fins i tot immigrants. Gent que va venir de totes les comarques de Catalunya, gent de la Catalunya Nord, gent de València. Els catalans residents a l'estranger també van fer la seva manifestació a les ciutats on viuen. Una pluralitat de persones que demostra la riquesa del nostre país i que tenim la sensació que Espanya no té remei i que hem de separar-nos d'aquesta gent.

Hem tornat a l'Espanya del segle XIX?

La sentència no només es carrega parts fonamentals de l'Estatut, també empra un llenguatge propi d'altres èpoques carregat amb una especial acritud cap a Catalunya. Qui ens havia de dir que els catalans del segle XXI hauríem de llegir arguments que molt bé haurien pogut signar el comte-duc d'Olivares, Felip V o els dictadors Primo de Rivera i Francisco Franco. Hem retrocedit molts anys i hem perdut molt, bé, per ser exactes Espanya ha retrocedit en el temps amb aquesta sentència que fa tuf a cèdula borbònica, a instrucció d'en Patiño, o a decret franquista.

El magistrat català critica el nacionalisme (espanyol) exacerbat de la sentència. Fins i tot, el magistrat català del TC, Eugeni Gay, contrariat pel to de la sentència ha dit que “lamenta el nacionalisme exacerbat de la sentència” que traspuar “un academicisme propi del segle XIX, centrat en el debat entre el positivisme i d'historicisme, i allunyat en qualsevol cas de la realitat jurídica del món contemporani, en què les sobiranies són difícils de distingir i els Estats no són sobirans en sentit ple del terme. La realitat es presenta actualment molt més com complexa i el dret ha de respondre-hi sense que
afortunadament hi hagi llocs per al sosteniment de certs dogmes o la defensa d'un nacionalisme exacerbat.” Tot això ho diu Eugeni Gay, magistrat del Tribunal Constitucional i català.

L'Espanya nefasta de sempre

Certament, el fet que en la sentència aparegui diverses vegades allò de la “indissoluble unitat de la nació espanyola” ens fa retrotraure a temps en què a Espanya la democràcia era una cosa desconeguda, manaven reis autoritaris e ineptes, o generals salva pàtries que no dubtaven a convèncer la ciutadania d'aquella indissolubilitat pistola en mà, mentre la realitat els anava demostrant que Espanya es pot dissoldre i que l'autoritarisme podrà allargar l'agonia però no indefinidament. Hi ha aspirants a governar Espanya que per arrencar una quants vots a l'Altiplà castellà està disposat a sacrificar el tradicional boc expiatori, el problema és que aquest boc expiatori al qual ja han intentat escorxar altres cops, és a dir Catalunya, pot sortir malparat però no mor, és el que té un poble conscient del que és. I és el que té un poble, l'espanyol, al que els seus dirigents intenten fabricar-li una identitat sense aconseguir-ho.

Els magistrats de la branca conservadora consideren que l'Estatut col·lapsa l'Estat

D'això es queixen els magistrats conservadors que durant quatre anys s'han preocupat més de barallar-se entre ells que de fer una feina que finalment han fet a corre-cuita, malament, emprant un to prepotent i xulesc i dictant una sentència que mai haurien d'haver dictat per la manca de legitimitat donada la posició en fals de bona part dels membres del tribunal, i perquè era evident que la presentació dels recursos tenia més a veure amb una rebequeria d'un PP que vol guanyar les eleccions espanyoles i que per fer-ho està disposat a endur-se pel davant a qui calgui, amb la connivència d'una institució com la del defensor del poble espanyol que des que està en mans de Múgica – amb el senderi perdut – ha perdut un element que és inherent a aquest tipus d'institucions: la neutralitat política. Una frase del magistrat conservador Zapata em crida l'atenció, i és l'única en què hi estic d'acord, encara que potser no en el mateix sentit que ell li dóna. Diu que el mal que s'ha fet a si mateix l'alt tribunal i també “al sistema constitucional de les fonts del dret trigarà anys a curar-se”. Cert, aquest tribunal ha perjudicat greument la seva credibilitat, ho han fet els seus membres i ho han fet aquells que els van nomenar i que no els van renovar quan tocava fer-ho, però també han danyat la credibilitat d'aquesta institució i el prestigi que se li suposa. Però d'això en són responsables aquests magistrats per cometre un acte antidemocràtic i que no correspon a ells fer-ho. Han dit amb aquesta sentència que el vot dels ciutadans de Catalunya no val una merda i han decidit redactar de nou parts importants del text, i ho han fet sense tenir cap problema a deixar patents al text de la sentència els seus prejudicis cap a Catalunya. En aquest sentit podríem dir que el TC s'ha fet un mal a si mateix que costarà de guarir, potser a nivell intern si que es guarirà, però de cara als catalans el prestigi del TC ha desaparegut, quines garanties podem tenir els catalans en el futur en el cas que una llei del nostre Parlament sigui recorreguda que no actuaran amb la mateixa animadversió gens dissimulada vers Catalunya?.

Síntesi de la sentència basada en el text aparegut a El Periódico de Catalunya del dissabte 10 de juliol de 2010

1 IDENTITAT

Ciutadania

El TC interpreta que la Constitució espanyola de 1978 “no coneix cap altra nació que l'espanyola” i ara arriba el punt esperpèntic on diu que “la ciutadania catalana no és sinó una espècie del gènere ciutadania espanyola”. Després de dir que som una subespècie de l'espècie homo hispanicus diu que desestima el recurs del PP a l'article 7 de l'Estatut ja que el mateix article supedita la condició de ciutadà de Catalunya a la de pertànyer en primer terme a Espanya. Disculpin senyors, de les moltes coses que em considero la de ser espanyol no està ni en l'últim lloc de la llista. Em considero primerament català i immediatament tot seguit sóceuropeu, i el fet que “subordinin” la meva catalanitat a un gènere que vostès consideren superior com si parlessin de diverses espècies i subespècies de micos, amb tot el respecte pels micos per ficar-los en aquest assumpte, em molesta i m'ofèn. Cadascú és allò que se sent i si vostès són espanyols, cosa de la que no en tinc cap dubte, permetin-me i respectin el meu dret a no sentir-me espanyol. Prou feina tinc a ser català.

Nació

Els magistrats insisteixen reiteradament en què Catalunya no pot ser una nació perquè la seva Constitució diu que només hi ha una nació, Espanya, i ho repeteixen amb insistència, no ser si és per convèncer-nos a nosaltres o per convèncer-se a si mateixos, jo diria que tanta insistència és que ni ells mateixos es creuen el que diuen i repetint aquestes absoltes potser acabaran convençuts.ells. Tot i així reconeixen que si aquesta idea de nació fa referència a qüestions culturals, històriques, lingüístiques,
sociològiques i fins i tot religiosa és acceptable. Quin paternalisme més decimonònic, ens deixen ballar la dansa ritual i parlar la nostra llengua – sempre que no molestem gaire.

Símbols nacionals

Els magistrats del TC diuen que els símbols nacionals s'han d'entendre com a “símbols d'una nacionalitat constituïda com a comunitat autònoma” sempre que no creï “competència o contradiccions amb els símbols de la nació espanyola”. A quina competència i contradiccions es refereixen?. Ja té pebrots que la nostra Senyera s'hagi de veure desplaçada per aquesta nouvinguda que tantes coses negatives representa pel nostre petit país. Els drets històrics serien “manifestament inconstitucionals si pretenguessin per a l'Estatut un fonament aliè a la Constitució”. Catalunya pot presentar-se com a “realitat nacional”. Quina bajanada. Aquesta gent del TC pretén dir-nos el que podem ser segons les seves dèries personals i ens deixen a expenses de l' humor amb què es llevi el legislador de torn. Nosaltres sabem que som, si vostès no saben que són vostès prou feina tenen a esbrinar-ho però a nosaltres no ens enredin.

2 LLENGUA

Tot i que avalen el sistema educatiu basat en la immersió lingüística en llengua catalana ens diuen que el castellà també ha de tenir la consideració d'idioma vehicular. El TC diu que “No es pot posar en dubte la legitimitat constitucional d'un ensenyament en què el vehicle de comunicació sigui la llengua pròpia de la comunitat autònoma i llengua cooficial al seu territori”. Que bons que són els senyors constitucionals, ens deixen que continuem ensenyant en català a les escoles, que bonic. Seria un error fer el que s'ha fet en altres llocs creant diverses línies educatives basades en la llengua com defensen els lerrouxistes de Cs, això acabaria creant una societat dividida i acabaria significant a la llarga la desaparició d'aquella llengua que no té al darrera un Estat, més aviat el té clarament enfront seu, com li passa a la nostra llengua. El sistema d'immersió lingüística ha sigut reconegut per diversos països i adaptat, i reconegut per la UNESCO, en canvi a Espanya ha sigut portat diverses vegades als tribunals que en un estrany moment de sentit comú han dictat sentència favorable. El fet que el PP i d'altres grupuscles de la dreta hispànica més casposa l'hagin recorregut tants cops, tot i que perdent, deixa clar que a Espanya encara hi ha massa gent a qui l'incomoda que existeixin altres llengües i pretenen insistir en seguir l'obra de genocidi cultural que va iniciar-se ja fa tres segles.

Després diu el TC que els ciutadans només podem exigir ser atesos en la nostra llengua a l'administració però no en l'àmbit del comerç. Tot i que diu que l'administració no té preferència per cap de les dues llengües, i aquesta part l'he llegit en un altre resum, això no és cert, diu el TC que les administracions públiques catalanes si que tenen l'obligació d'atendre als ciutadans en la llengua que demandi el ciutadà, fins aquí tot correcte, i això és el que succeeix encara que a Catalunya les administracions públiques empren el català per defecte en les comunicacions amb els ciutadans sempre que aquests no demandin el castellà. Però el TC diu que l'administració pública espanyola no s'ha de dirigir als ciutadans catalans en català encara que aquests ho demandin així i que els ciutadans en les seves comunicacions amb l'Estat ho han de fer en castellà. Tornem a allò de “hable la lengua del Imperio”.

3 INSTITUCIONS

Retalla les competències del Consell de Garanties Estatutàries, equivalent a Catalunya del Tribunal Constitucional espanyol. Segons el TC, el CGE no podrà fer dictàmens vinculants quan dels drets i deures dels catalans es tracti. Precisament el CGE té la seva jurisdicció sobre les lleis que s'aproven al Parlament de Catalunya i que per tant afecten als ciutadans de Catalunya. El TC es reserva Constitució en mà poder potinejar les lleis del Parlament de Catalunya. És a dir, que el Parlament de Catalunya està exposat completament a l'arbitrarietat d'un tribunal, el TC, que actua amb absoluta mala fe especialment quan s'ha convertit en un apèndix d'un partit polític que està corrompent les institucions de l'Estat amb els seus tripijocs.

Diu el TC que el Síndic de Greuges no pot tenir caràcter exclusiu perquè el defensor del poble espanyol, si, defensor del poble espanyol, també disposa de competències a Catalunya. Segons el TC es vulneraria l'article 54 de la Constitució espanyola de 1978 si l'exclusivitat de les competències del Síndic de Greuges invalidés l'acció del defensor del poble espanyol que segons la Consti és l'encarregat de vigilar sense excepció tots els poders públics diferents de la legislació i la jurisdicció. Doncs, ho tenim pelut si hem d'esperar que el defensor del poble espanyol ens protegeixi a nosaltres, D' algú que recorre una llei aprovada pels ciutadans de Catalunya no podem esperar res de bo si comença per recórrer una llei orgànica que els ciutadans catalans vam aprovar, així ens demostra el “seu respecte”.

4 FINANÇAMENT

Segons l'Estatut l'Estat està obligat a invertir en les infraestructures catalanes l'equivalent al pes de Catalunya en el PIB de l'Estat durant set anys. El TC diu que l'Estat no té cap obligació d'invertir en funció del PIB català i que no té l'obligació de tenir en consideració aquest punt a l'hora d'elaborar els pressupostos generals de l'Estat. És a dir, el TC decideix que l'Estat no ha de complir amb els seus compromisos i acords amb Catalunya. Potser el TC avala l' incompliment dels acords però el propi incompliment de qui diu molt poc és de qui l'ha signat, aquests espanyols no són gent de fiar, no són gent de paraula si ni tan sols són capaços de complir amb els acords que ells mateixos firmen.

L'Estatut diu que Catalunya contribuirà a la solidaritat entre autonomies amb la condició que aquestes portin a terme un esforç fiscal equivalent. El TC diu que d'això ni parlar-ne, que els catalans paguem i callem, és a dir, el TC avala l'espoli fiscal.

5 AUTOGOVERN

Els magistrats del TC diuen ara que l'Estat pot ser competent en matèries que ja havia traspassat a la Generalitat, és a dir, que malgrat que moltes competències van ser traspassades a la Generalitat íntegrament, el govern
central pot decidir immiscir-se.Fa uns mesos es va aprovar aquesta tradicional divisió de Catalunya dividir Catalunya en 7 – potser 8 – vegueries i substituir el sistema provincial vigent de quatre províncies creat el segle XIX per l'administració espanyola traçant damunt d'un mapa els límits sense tenir ni la més mínima idea sobre Catalunya ni sobre el territori. Els magistrats diuen que no es pot canviar aquesta divisió en quatre províncies per la de set vegueries, si que accepten que les quatre províncies passin a denominar-me vegueries. Ens prenen el pel els senyors magistrats, creuen que el nom ho fa tot, no veuen més enllà de les
punyetes de les seves togues.

Si bé la Generalitat podrà convocar referèndums és l'Estat qui els autoritzarà, organitzarà i podrà decidir sobre quines matèries es podran fer. I lògicament ja podem imaginar que l'Estat no aprovarà la celebració
d'un referèndum d'autodeterminació, depenent de l'Estat la decisió ja podeu imaginar-vos que no en veurem gaires de referèndums.

El TC avala les competències de la Generalitat en matèria de caixes d'estalvi però n'elimina la limitació que hi havia a la intervenció de l'Estat. El risc és que l'Estat pot decidir ara passar a controlar les caixes catalanes. Aquest perill es faria més evident amb un govern del PP a Espanya que podria decidir prendre el control de les caixes catalanes amb la derivada negativa que això pot implicar per a la nostra economia.L'Estatut deia que la competència en matèria d'acollida d'immigrants correspon dins del territori català a la Generalitat tot i que accepta que la Generalitat pugui decidir sobre l'autorització de treball per a estrangers. Considerant el fet que Catalunya té el major nombre d'immigrants de tot l'Estat hauria de ser la Generalitat la que tingués dins dels seu territori les competències integres.

6 JUSTÍCIA

Segons els magistrats del TC l'Estatut incorre en un “evident excés” quan pretén crear un Consell de Justícia de Catalunya, és a dir, l'equivalent català del Consell General del Poder Judicial espanyol, conegut com a “govern dels jutges”. La cosa divertida és què els magistrats del TC diuen que la creació d'aquest òrgan no és anticonstitucional en si, sempre que només faci tasques administratives i no pretengui actuar com a òrgan de govern dels jutges catalans.

Tampoc accepta que els jutges destinats a Catalunya hagin de conèixer el català, és a dir, que o el jutge contracta un traductor o ha de conculcar el dret del ciutadà català a declarar en català davant de la Justícia. I ja hem vist que en algun judici el jutge ha preferit conculcar el dret del ciutadà català sense cap mena de manies. Segons el TC el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) no pot ser l'última instància ni pot restringir les competències del Tribunal Suprem.

La Generalitat només té competències en la conservació, modificació i desenvolupament del dret civil privatiu català. El dret civil és un dels elements particulars de Catalunya respecte d'Espanya, va ser posat al dia fa poc temps tot i que en molts aspectes, i malgrat la seva antiguitat era molt més avançat que el vigent a Espanya fins no fa tants anys.

El text íntegre de la sentència el podeu trobar descarregant-vos la sentència en format PDF clicant l'enllaç que trobareu al final de tot aquest text. Són més 800 pàgines de carregosa verborrea jurídica adornada. Els vots particulars, especialment els dels magistrats conservadors deixa clara una cosa, a ells els agradaria haver fet un estrip més gran, i el to de les seves paraules lluny de mostrar l'equanimitat exigible a un jutge mostra tota la força d'uns prejudicis que en opinió meva haurien d'invalidar la sentència per declarada i demostrada animadversió contra Catalunya i les seves institucions i per la falta de respecte cap als ciutadans que varem votar aquest text, també tot sigui dit, un profund menyspreu cap a les pròpies institucions espanyoles, concretament el Congrés dels Diputats i el Senat, ja que el TC ha retocat greument un text que en última instància va ser redactat i aprovat per aquestes dues cambres. I també demostren els membres del TC una profunda falta de respecte cap a la democràcia i la divisió de poders atribuint-se una funció, la de legislar, que no correspon ni pot mai correspondre mai a un òrgan que el que ha de dir és si una llei encaixa o no en la Constitució, el que el TC no pot fer mai és legislar, això
correspon als Parlaments. També és absolutament inacceptable que el TC
trigui quatre anys a prendre una decisió, decisió que en realitat no han pres ja que el que han fet, com he dit abans, ha sigut legislar, cosa que no poden fer perquè això no correspon a les seves competències, i a més ho han fet estan la meitat dels membres amb el mandat fora de termini, difunts o recusats, i amb el mandat a punt d'expirar dos més. El TC no ha sabut mantenir-se al marge de les disputes polítiques i han traslladat l'enfrontament PSOE-PP al si del tribunal.

Cap tribunal pot dictar als pobles els seus sentiments ni poden dir el que són. Els catalans sabem molt bé el que som i ni el Partit Popular ni el TC són absolutament ningú per dir-nos que som.

A la presidenta del PP a Catalunya

I ara un missatge a la senyora Alícia Sánchez Camacho: Vostè va dir el dia abans que la majoria del poble de Catalunya pensava com vostè, ahir el poble de Catalunya li va dir amb claredat que la majoria del poble de Catalunya té una idea molt diferent de la que vostè té sobre Catalunya. 1,5 milions de catalans recorrent els carrers de Catalunya li van dir alt i fort: som una nació, volem decidir. No s'atribueixi senyora presidenta del PP una representació que no té, ni pretengui que el seu sentiment és el majoritari, la manifestació d'ahir li va deixar clar quin és el sentiment majoritari dels catalans.

Text integre de la infame sentència del deslegitimat Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya (PDF)

Vídeo: Manifestació en resposta a la sentència de l’Estatut

Manifestació resposta sentència Estatut en Yahoo! Vídeo

Vídeo: Manifestació en resposta a la sentència de l’Estatut

Manifestació resposta sentència Estatut en Yahoo! Vídeo

Vídeo: Manifestació en resposta a la sentència de l’Estatut

Manifestació resposta sentència Estatut en Yahoo! Vídeo

La manifestación fue un éxito
Ayer sábado fui uno de los entre 1,1 millones y 1,6 millones de catalanes que fuimos a una manifestación en respuesta a la sentencia del Tribunal Constitucional que recorrió las calles de Barcelona. Aunque participaron nuestros políticos - con excepción de PP y Cs - con la presencia de los presidente y los expresidentes del Parlamento, y el presidente y los expresidentes de la Generalitat esta fue una manifestación de los ciudadanos, los verdaderos ciudadanos de Cataluña, no aquellos que hacen llamarse así a su partido pero que parecen ejercer de quinta columna botiflers, fue la manifestación de los ciudadanos de Cataluña que amamos nuestro país y que estamos hasta los cojones de España, del PP, del Tribunal constitucional y de la madre que los parió a todos. En principio la manifestación organizada por Òmnium Cultural debía servir para dejar patente los nacionalistas españoles y su TC que no estábamos de acuerdo con la sentencia emitida por el deslegitimado Tribunal Constitucional español, por la sentencia que nos hace retroceder a tiempos anteriores a la Estatuto del 79, especialmente en temas tan fundamentales para nuestro país como la lengua y nuestros derechos como pueblo, pero la sensación general es que con España no hay nada que hacer, esta gente no tiene remedio. La manifestación transcurrió en un ambiente festivo y reivindicativo. Como he dicho la Gran Vía entre Plaza Tetuán y Paseo de Gracia, el Paseo de Gracia entre Gran Via y Diagonal, y parece que parte de la Diagonal estaban llenas a rebosar, e incluso las calles adyacentes a estos con una multitud que lucía Banderas y estrelladas, gente de todas las edades y condición social, grupos de diversos colectivos sociales y profesionales, incluso inmigrantes. Gente que vino de todas las comarcas de Cataluña, gente de la Cataluña Norte, gente de Valencia. Los catalanes residentes en el extranjero también hicieron su manifestación en las ciudades donde viven. Una pluralidad de personas que demuestra la riqueza de nuestro país y que tenemos la sensación de que España no tiene remedio y que debemos separarnos de esta gente.
Hemos vuelto a la España del siglo XIX?
La sentencia no sólo se carga partes fundamentales del Estatuto, también emplea un lenguaje propio de otras épocas cargado con una especial acritud hacia Cataluña. Quién nos iba a decir que los catalanes del siglo XXI deberíamos leer argumentos que muy bien pudieron firmar el conde-duque de Olivares, Felipe V o los dictadores Primo de Rivera y Francisco Franco. Hemos retrocedido muchos años y hemos perdido mucho, bien, para ser exactos España ha retrocedido en el tiempo con esta sentencia que hace tufo a cédula borbónica, a instrucción de en Patiño, o decreto franquista.

El magistrado catalán critica el nacionalismo (español) exacerbado de la sentencia
Incluso, el magistrado catalán del TC, Eugeni Gay, contrariado por el tono de la sentencia ha dicho que "lamenta el nacionalismo exacerbado de la sentencia" que exudar "un academicismo propio del siglo XIX, centrado en el debate entre el positivismo y 'historicismo, y alejado en cualquier caso de la realidad jurídica del mundo contemporáneo, en el que las soberanías son difíciles de distinguir y los Estados no son soberanos en sentido pleno del término. La realidad se presenta actualmente mucho más como compleja y el derecho debe responder sin que afortunadamente haya lugares para el sostenimiento de ciertos dogmas o la defensa de un nacionalismo exacerbado. "Todo esto lo dice Eugenio Gay, magistrado del Tribunal Constitucional y catalán.

La España nefasta de siempre
Ciertamente, el hecho de que en la sentencia aparezca varias veces lo de la "indisoluble unidad de la nación española" nos hace retrotraer a tiempos en que en España la democracia era algo desconocido, mandaban reyes autoritarios e ineptos, o generales salva patrias que no dudaban en convencer a la ciudadanía de esa indisolubilidad pistola en mano, mientras la realidad les iba demostrando que España puede disolverse y que el autoritarismo podrá alargar la agonía pero no indefinidamente. Hay aspirantes a gobernar España que por arrancar unos cuantos votos en el Altiplano español está dispuesto a sacrificar el tradicional chivo expiatorio, el problema es que este chivo expiatorio al que ya han intentado desollar otras veces, es decir Cataluña, puede salir mal parado pero no muere, es el que tiene un pueblo consciente de lo que es. Y es el que tiene un pueblo, el español, al que sus dirigentes intentan fabricar una identidad sin conseguirlo.
Los magistrados de la rama conservadora consideran que el Estatuto colapsa el Estado
De esto se quejan los magistrados conservadores que durante cuatro años se han preocupado más de pelearse entre ellos que de hacer un trabajo que finalmente han hecho a toda prisa, mal, empleando un tono prepotente y chulesco y dictando una sentencia que nunca deberían haber dictado por la falta de legitimidad dada la posición en falso de buena parte de los miembros del tribunal, y porque era evidente que la presentación de los recursos tenía más que ver con una pataleta de un PP que quiere ganar las elecciones españolas y que para ello está dispuesto a llevarse por delante a quien sea necesario, con la connivencia de una institución como la del defensor del pueblo español que desde que está en manos de Múgica - con el seso perdido - ha perdido un elemento que es inherente a este tipo de instituciones: la neutralidad política. Una frase del magistrado conservador Zapata me llama la atención, y es la única en la que estoy de acuerdo, aunque quizá no en el mismo sentido que él le da. Dice que el daño que ha hecho a sí mismo el alto tribunal y también "al sistema constitucional de las fuentes del derecho tardará años en curarse". Cierto, este tribunal ha perjudicado gravemente su credibilidad, lo han hecho sus miembros y lo han hecho aquellos que los nombraron y que no les renovaron cuando tocaba hacerlo, pero también han dañado la credibilidad de esta institución y el prestigio que se le supone. Pero de eso son responsables estos magistrados para cometer un acto antidemocrático y que no corresponde a ellos hacerlo. Han dicho con esta sentencia que el voto de los ciudadanos de Cataluña no vale una mierda y han decidido redactar de nuevo partes importantes del texto, y lo han hecho sin tener ningún problema en dejar patentes en el texto de la sentencia sus prejuicios hacia Cataluña. En este sentido podríamos decir que el TC se ha hecho un daño a sí mismo que costará de curar, quizás a nivel interno si que se curará, pero de cara a los catalanes el prestigio del TC ha desaparecido, qué garantías podemos tener los catalanes en el futuro en caso de que una ley de nuestro Parlamento sea recorrida que no actuarán con la misma animadversión nada disimulada hacia Cataluña?.
Síntesis de la sentencia basada en el texto aparecido en El Periódico de Catalunya del sábado 10 de julio de 2010

1 IDENTIDAD
Ciudadanía
El TC interpreta que la Constitución española de 1978 "no conoce ninguna otra nación que la española" y ahora llega el punto esperpéntico donde dice que "la ciudadanía catalana no es sino una especie del género ciudadanía española". Después de decir que somos una subespecie de la especie homo hispanicus dice que desestima el recurso del PP en el artículo 7 del Estatuto ya que el mismo artículo supedita la condición de ciudadano de Cataluña a la de pertenecer en primer término en España . Disculpen señores, de las muchas cosas que me considero la de ser español no está ni en el último lugar de la lista. Me considero primeramente catalán e inmediatamente a continuación sóceuropeu, y que "subordinen" mi catalanidad a un género que ustedes consideran superior como si hablaran de diversas especies y subespecies de monos, con todo el respeto por los monos para meterlos en este asunto, me molesta y me ofende. Cada uno es lo que se siente y si ustedes son españoles, cosa de la que no tengo ninguna duda, permítanme y respeten mi derecho a no sentirme español. Bastante tengo con ser catalán..
Nación
Los magistrados insisten reiteradamente en que Cataluña no puede ser una nación porque su Constitución dice que sólo hay una nación, España, y lo repiten con insistencia, no ser si es para convencernos a nosotros o para convencerse a sí mismos , yo diría que tanta insistencia es que ni ellos mismos se creen lo que dicen y repitiendo estas absueltas quizás acabarán convençuts.ells. Sin embargo reconocen que si esta idea de nación se refiere a cuestiones culturales, históricas, lingüísticas, sociológicas e incluso religiosa es aceptable. ¿Qué paternalismo más decimonónico, nos dejan bailar la danza ritual y hablar nuestra lengua - siempre que no molestemos mucho.

Símbolos nacionales

Los magistrados del TC dicen que los símbolos nacionales deben entenderse como "símbolos de una nacionalidad constituida como comunidad autónoma" siempre que no cree "competencia o contradicciones con los símbolos de la nación española". ¿A qué competencia y contradicciones se refieren?. Ya tiene pimientos que nuestra Senyera deba ver desplazada por esta recién llegada que tantas cosas negativas representa para nuestro pequeño país. Los derechos históricos serían "manifiestamente inconstitucionales si pretendieran para el Estatut un fundamento ajeno a la Constitución". Cataluña puede presentarse como "realidad nacional". Qué tontería. Esta gente del TC pretende decirnos lo que podemos ser según sus obsesiones personales y nos dejan a expensas del humor con que se levante el legislador de turno. Nosotros sabemos que somos, si ustedes no saben que son usted apenas tienen que averiguarlo pero a nosotros no nos enreden.
2 LENGUA
Aunque avalan el sistema educativo basado en la inmersión lingüística en lengua catalana nos dicen que el español también debe tener la consideración de idioma vehicular. El TC dice que "No se puede poner en duda la legitimidad constitucional de una enseñanza en que el vehículo de comunicación sea la lengua propia de la Comunidad Autónoma y lengua cooficial en su territorio". Que buenos que son los señores constitucionales, nos dejan que seguimos enseñando en catalán en las escuelas, que bonito. Sería un error hacer lo que se ha hecho en otros lugares creando varias líneas educativas basadas en la lengua como defienden los lerrouxistas de Cs, esto acabaría creando una sociedad dividida y terminaría significando a la larga la desaparición de aquella lengua que no tiene detrás de un Estado, más bien lo tiene claramente frente suyo, como le pasa a nuestra lengua. El sistema de inmersión lingüística ha sido reconocido por varios países y adaptado, y reconocido por la UNESCO, en cambio en España ha sido llevado varias veces a los tribunales que en un extraño momento de sentido común han dictado sentencia favorable. El hecho de que el PP y de otros grupúsculos de la derecha hispánica más casposa lo hayan recorrido tantas veces, aunque perdiendo, deja claro que en España todavía hay demasiada gente a quien le incomoda que existan otras lenguas y pretenden insistir en seguir la obra de genocidio cultural que se inició hace ya tres siglos.
Después dice el TC que los ciudadanos sólo podemos exigir ser atendidos en nuestra lengua en la administración pero no en el ámbito del comercio. Aunque dice que la administración no tiene preferencia por ninguna de las dos lenguas, y esa parte la he leído en otro resumen, esto no es cierto, dice el TC que las administraciones públicas catalanas si que tienen la obligación de atender a los ciudadanos en la lengua que demande el ciudadano, hasta aquí todo correcto, y eso es lo que sucede aunque en Cataluña las administraciones públicas utilizan el catalán por defecto en las comunicaciones con los ciudadanos siempre que éstos no demanden el español. Pero el TC dice que la administración pública española no se debe dirigir a los ciudadanos catalanes en catalán aunque éstos lo demanden así y que los ciudadanos en sus comunicaciones con el Estado deben hacerlo en español. Volvemos a lo de "hable la lengua del Imperio".
3 INSTITUCIONES
Recorta las competencias del Consejo de Garantías Estatutarias, equivalente a Cataluña del Tribunal Constitucional español. Según el TC, el CGE no podrá hacer dictámenes vinculantes cuando los derechos y deberes de los catalanes se trate. Precisamente el CGE tiene su jurisdicción sobre las leyes que se aprueban en el Parlamento de Cataluña y que por tanto afectan a los ciudadanos de Cataluña. El TC se reserva Constitución en mano poder enredar las leyes del Parlamento de Cataluña. Es decir, que el Parlamento de Cataluña está expuesto completamente a la arbitrariedad de un tribunal, el TC, que actúa con absoluta mala fe especialmente cuando se ha convertido en un apéndice de un partido político que está corrompiendo las instituciones de el Estado con sus trapicheos. Dice el TC que el Síndic de Greuges no puede tener carácter exclusivo para el defensor del pueblo español, si, defensor del pueblo español, también dispone de competencias en Cataluña. Según el TC se vulneraría el artículo 54 de la Constitución española de 1978 si la exclusividad de las competencias del Síndic de Greuges invalidara la acción del defensor del pueblo español que según la Constitución es el encargado de vigilar sin excepción todos los poderes públicos distintos a la legislación y la jurisdicción. Pues, lo tenemos crudo si tenemos que esperar a que el defensor del pueblo español nos proteja a nosotros, De
alguien que recorre una ley aprobada por los ciudadanos de Cataluña no podemos esperar nada bueno si empieza por recorrer una ley orgánica que los ciudadanos catalanes aprobamos, así nos demuestra "su respeto".

4 FINANCIACIÓN
Según el Estatuto el Estado está obligado a invertir en las infraestructuras catalanas el equivalente al peso de Cataluña en el PIB del Estado durante siete años. El TC dice que el Estado no tiene ninguna obligación de invertir en función del PIB catalán y que no tiene la obligación de tener en consideración este punto a la hora de elaborar los presupuestos generales del Estado. Es decir, el TC decide que el Estado no debe cumplir con sus compromisos y acuerdos con Cataluña. Quizá el TC avala el incumplimiento de los acuerdos pero el propio incumplimiento de quien dice muy poco es de quien la ha firmado, estos españoles no son gente de fiar, no son gente de palabra si ni siquiera son capaces de cumplir con los acuerdos que ellos mismos firman.
El Estatuto dice que Cataluña contribuirá a la solidaridad entre autonomías con la condición de que estas lleven a cabo un esfuerzo fiscal equivalente. El TC dice que de eso ni hablar, que los catalanes pagamos y callamos, es decir, el TC avala el expolio fiscal.
5 AUTOGOBIERNO
Los magistrados del TC dicen ahora que el Estado puede ser competente en materias que ya había traspasado a la Generalitat, es decir, que a pesar de que muchas competencias fueron traspasadas a la Generalitat íntegramente, el gobierno central puede decidir inmiscuirse. Hace unos meses se aprobó esta tradicional división de Cataluña dividir Cataluña en 7 - quizás 8 - veguerías y sustituir el sistema provincial vigente de cuatro provincias creado el siglo XIX por la administración española trazando sobre un mapa los límites sin tener ni la más mínima idea sobre Cataluña ni sobre el territorio. Los magistrados dicen que no se puede cambiar esta división en cuatro provincias por la de siete veguerías, si que aceptan que las cuatro provincias pasen a denominarse me veguerías. Nos toman el pelo los señores magistrados, creen que el nombre lo hace todo, no ven más allá de las puñetas de sus togas.
Si bien la Generalitat podrá convocar referendos es el Estado quien los autorizará, organizará y podrá decidir sobre qué materias se podrán hacer. Y lógicamente ya podemos imaginar que el Estado no aprobará la celebración de un referéndum de autodeterminación, dependiendo del Estado la decisión ya podéis imaginar de que no veremos muchos de referéndums. El TC avala las competencias de la Generalitat en materia de cajas de ahorro pero elimina la limitación que había en la intervención del Estado. El riesgo es que el Estado puede decidir ahora pasar a controlar las cajas catalanas. Este peligro se haría más evidente con un gobierno del PP en España que podría decidir tomar el control de las cajas catalanas con la derivada negativa que esto puede implicar para nuestra economía. El Estatuto decía que la competencia en materia de acogida de inmigrantes corresponde dentro del territorio catalán a la Generalitat aunque acepta que la Generalitat pueda decidir sobre la autorización de trabajo para extranjeros. Considerando el hecho de que Catalunya tiene el mayor número de inmigrantes de todo el Estado debería ser la Generalitat la que tuviera dentro de su territorio las competencias integras.
6 JUSTICIA
Según los magistrados del TC el Estatuto incurre en un "evidente exceso" cuando pretende crear un Consejo de Justicia de Cataluña, es decir, el equivalente catalán del Consejo General del Poder Judicial español, conocido como "gobierno de los jueces". La cosa divertida es que los magistrados del TC dicen que la creación de este órgano no es anticonstitucional en sí, siempre que sólo haga tareas administrativas y no pretenda actuar como órgano de gobierno de los jueces catalanes.
Tampoco acepta que los jueces destinados en Cataluña tengan que conocer el catalán, es decir, que o el juez contrata un traductor o debe conculcar el derecho del ciudadano catalán a declarar en catalán ante la Justicia. Y ya hemos visto que en algún juicio el juez ha preferido conculcar el derecho del ciudadano catalán sin manías.
Según el TC el TSJC (Tribunal Superior de Justicia de Cataluña) no puede ser la última instancia ni puede restringir las competencias del Tribunal Supremo.
La Generalitat sólo tiene competencias en la conservación, modificación y desarrollo del derecho civil privativo catalán. El derecho civil es uno de los elementos particulares de Cataluña respecto de España, fue puesto al día hace poco tiempo aunque en muchos aspectos, ya pesar de su antigüedad era mucho más avanzado que el vigente en España hasta no hace tantos años.

El texto íntegro de la sentencia se puede encontrar descargando la sentencia en formato PDF clicando el enlace que encontraréis encima de este texto. Son más 800
páginas de gravosa verborrea jurídica adornada. Los votos particulares, especialmente los de los magistrados conservadores deja clara una cosa, a ellos les gustaría haber hecho un desgarro mayor, y el tono de sus palabras lejos de mostrar la ecuanimidad exigible a un juez muestra toda la fuerza de unos prejuicios que en mi opinión deberían invalidar la sentencia por declarada y demostrada animadversión contra Cataluña y sus instituciones y por la falta de respeto hacia los ciudadanos que votamos este texto, también todo sea dicho, un profundo desprecio hacia las propias instituciones españolas , concretamente el Congreso de los Diputados y el Senado, ya que el TC ha retocado gravemente un texto que en última instancia fue redactado y aprobado por estas dos cámaras. Y también demuestran los miembros del TC una profunda falta de respeto hacia la democracia y la división de poderes atribuyendo una función, la de legislar, que no corresponde ni puede nunca corresponder nunca a un órgano que lo que debe decir es si una ley encaja o no en la Constitución, lo que el TC no puede hacer nunca es legislar, esto corresponde a los Parlamentos. También es absolutamente inaceptable que el TC tarde cuatro años en tomar una decisión, decisión que en realidad no han tomado ya que lo que han hecho, como he dicho antes, ha sido legislar, lo que no pueden hacer porque eso no corresponde a sus competencias, y además lo han hecho están la mitad de los miembros con el mandato fuera de plazo, difuntos o recusados, y con el mandato a punto de expirar dos. El TC no ha sabido mantenerse al margen de las disputas políticas y han trasladado el enfrentamiento PSOE-PP en el seno del tribunal. Ningún tribunal puede dictar a los pueblos sus sentimientos ni pueden decir lo que son. Los catalanes sabemos muy bien lo que somos y ni el Partido Popular ni el TC son absolutamente nadie para decirnos que somos.

A la presidenta del PP en Cataluña
Y ahora un mensaje a la señora Alicia Sánchez Camacho: Usted dijo el día antes de que la mayoría del pueblo de Cataluña pensaba como usted, ayer el pueblo de Cataluña le dijo con claridad que la mayoría del pueblo de Cataluña tiene una idea muy
diferente de la que usted tiene sobre Cataluña. 1,5 millones de catalanes recorriendo las calles de Cataluña le dijeron alto y fuerte: somos una nación, queremos decidir. No se atribuya señora presidenta del PP una representación que no tiene, ni pretenda que su sentimiento es el mayoritario, la manifestación de ayer le dejó claro cuál es el sentimiento mayoritario de los catalanes.