L'eurodiputat peper Santiago Fisas surt en defensa del català
Espanya diu que no
El camí pel reconeixement del català és llarg i ple d'entrebancs. Al Congrés dels Diputats i al Senat permeten que en alguna sessió especial se'n faci ús però això acostuma a ser tan rar com una setmana amb tres dijous. Al·leguen que per introduir el català, gallec i euskera cal canviar el reglament de les cambres però que ara per ara no hi ha prou consens, diuen això per dir que no tenen la més mínima voluntat de fer-ho i que ells creuen molt en el multilingüisme sempre que no els toqui exercir-lo a ells. Amb el PP no hi podem comptar, i amb el PSOE quasi que tampoc, només cal veure al president del Congrés a qui no li fa cap gràcia escoltar una paraula en català dins de la cambra dels diputats.
La UE farà el que digui Espanya
A Europa succeeix si fa no fa el mateix. D'una banda ens diuen que qui ha de donar el primer pas en aquest reconeixement oficial són les cambres legislatives dels nostres Estats, i aquestes s'hi neguen. A més, a la comissió que s'ocupa d'aquests assumptes a qui tenen al capdavant és a Alejo Vidal-Quadras, conegut pel seu anticatalanisme, tot i ser català, i per la seva oposició a qualsevol reconeixement de la nostra llengua, fins i tot per participar en actes de grupuscles que demanen que s'imposi el castellà a Catalunya com "Convivencia Cívica Catalana". A l'amic Alejo també se'l recorda pels insults que va dirigir a uns ciutadans de la Catalunya Nord que van anar a denunciar la situació del català a la Catalunya Nord.
Un bolet estrany en el PP
Ha sigut Santiago Fisas, un eurodiputat també del PP qui s'ha mostrat no només partidari del reconeixement del català per part de les institucions europees si no que s'ha compromés personalment a fer un front comú per defensar que les institucions europees reconeguin la llengua catalana.
Vídeo: Alejo insulta a uns ciutadans de la Catalunya Nord
Notícia: Vidal-Quadras insulta una delegació nord-catalana 30/4/2006. Racó Català
El eurodiputado pepero Santiago Fisas sale en defensa del catalán
España dice que no
El camino por el reconocimiento del catalán es largo y lleno de tropiezos. En el Congreso de los Diputados y el Senado permiten que en alguna sesión especial se haga uso pero eso acostumbra a ser tan raro como una semana con tres jueves. Alegan que para introducir el catalán, gallego y euskera hay que cambiar el reglamento de las cámaras pero que por ahora no hay bastante consenso, dicen eso por no decir que no tienen la más mínima voluntad de hacerlo y que ellos creen mucho en el multilingüismo siempre que no los toque ejercerlo a ellos. Con el PP no podemos contar, y con el PSOE casi que tampoco, solo hay que ver al presidente del Congreso a quien no le hace ninguna gracia escuchar una palabra en catalán dentro de la cámara de los diputados.
La UE hará lo que diga España
En Europa sucede poco más o menos lo mismo. Por una parte nos dicen que quien debe dar el primer paso en este reconocimiento oficial son las cámaras legislativas de nuestros Estados, y éstas se niegan. Además, a la comisión que se ocupa de estos asuntos a quien tienen de jefe es a Alejo Vidal-Quadras, conocido por su anticatalanismo, aún siendo catalán, y por su oposición a cualquier reconocimiento de nuestra lengua, incluso por participar en actos de grupúsculos que piden que se imponga el castellano en Catalunya como "Convivencia Cívica Catalana". Al amigo Alejo también se le recuerda por los insultos que dirigió a unos ciudadanos de la Catalunya Norte que fueron a denunciar la situación del catalán en la Catalunya Norte.
Una seta extraña en el PP
Ha sido Santiago Fisas, un eurodiputado también del PP quien se ha mostrado no solo partidario del reconocimiento del catalán por parte de las instituciones europeas si no que se ha comprometido personalmente a hacer un frente común para defender que las instituciones europeas reconozcan la lengua catalana.
13 d’oct. 2009
L'eurodiputat peper Santiago Fisas surt en defensa del català
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo crec que quan en un territori, en un Estat habiten diferents pobles s'ha de respectar aquesta diversitat. S'han de respectar les diferents cultures, idiomes, tradicions, usos i costums, de fet. De vegades no cal una llei perquè tots reconeguin aquesta diversitat.
Crec que el sector dominant o majoritari, d'acord amb les regles de la democràcia sempre d'alguna manera va a imposar les seves idees, la seva voluntat. És el joc democràtic de majories i minories. Llavors crec que correspon enfrontar amb arguments vàlids i acceptables per aquestes majories, el problema.
Per exemple, a Xile, la majoria parla espanyol Som una població total estimada de 15.980.912 habitants l'any 2005, entre els quals un 4,6% de la població s'ha declarat indígena i pertanyent a un dels vuit grups ètnics reconeguts en la legislació vigent - que encara practiquen i parlen les seves cultures i llengües autòctones. D'aquests, el 87,3% es va declarar maputxe.
L'idioma oficial a Xile és l'espanyol, l'idioma maputxe o pascuense o altres dialectes se'ls considera idiomes d'aquests pobles o minories ètniques, ningú pensaria que en els aparells de l'estat dels funcionaris de l'Estat haguessin de parlar tots aquests idiomes oficialment. Se suposa que són les minories ètniques les que han d'aprendre la llengua del poble més nombrós. No obstant això actualment hi ha lleis que protegeixen els pobles originaris, tot i que d'alguns ells ja no queden habitants. A Bolívia, però, les llengües oficials són més d'una, dependendo de les regions i la quantitat de persones que les parlen.
Jo penso que si a Xile s'ha creat un Ministeri d'assumptes indígenes o de pobles originaris, els funcionaris d'aquest ministeri haurien de parlar aquests idiomes, especialment el maputxe que és el poble més nombrós (600 mil a un milió de persones distribuïdes entre Xile i Argentina) i el pascuense perquè és una cultura molt diferent i que atrau molta gent de tot el món per conèixer-encara que siguin només 3000 persones ..
Entenc que el problema de Catalunya, el país basc o Galícia és diferent perquè no són minories ètniques, són pobles diferents i nombrosos que habiten dins del Regne d'Espanya perquè són part de la història d'aquest territori on es troben. Però tenen la seva pròpia llengua, les seves pròpies tradicions, usos i costums que ha de ser respectat penso jo dins de la comunitat ibèrica. Entenc que cada comunitat autonòmica té els seus propis Estatuts i facultats.
Que el català, l'euskera o gallec siguin considerats llengües oficials o cooficials, no em sembla tan difícil en teoria, perquè depèn de la voluntat política, però se suposa que és més difícil obligar les persones a aprendre aquests idiomes.
És més fàcil que cada poble sigui independent i capaç d'administrar els seus propis recursos i temps. Capaços de governar-se a si mateixos. Recordo haver llegit que hi ha un pacte polític que permet l'existència de l'Estatut de Catalunya aprovat en un referèndum pels catalans. Crec entendre que és més important l'Estatut per als catalans que la Constitució espanyola. Crec que tenen un camí llarg i ple d'entrebancs com dius tu per aconseguir tot el que vostès volen. Crec que depenen molt dels bons arguments que vostès puguin tenir.
Patricia: Fins l'última ampliació de la UE el català era la setena llengua en nombre de parlants de la UE, Ara ens trobem en la paradoxa que llengües que no tenen ni una desena part de parlants de les que té el català són llengües oficials. El català parlant-se en el territori de quatre Estats diferents, tres d'ells membres de la UE, no es reconeguda.
Nosaltres no som una minoria ètnica en el sentit racial. A més no tots els catalanoparlants són catalans, n'hi ha que són valencians, andorrans, catalans del nord (francesos), balears, murcians, aragonesos de la Franja i fins i tot n'hi ha sards de l'Alguer (Sardenya, Itàlia). En comú tenim la llengua.
L'únic Estat del Món que té la llengua catalana com a llengua oficial és el Principat d'Andorra. Ni tan sols ho és en el propi territori del que agafa el nom ja que és considerada cooficial, i és evident que l'Estat dóna preferència al castellà.
Publica un comentari a l'entrada